Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "culpa" dins totes les àrees temàtiques
<Dret civil>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca culpa aquiliana, n f
- ca culpa extracontractual, n f sin. compl.
- es culpa aquiliana
- es culpa extracontractual
<Dret civil>
Definició
Nota
- Àmbit: Espanya | Àmbit: Inespecífic
-
La culpa aquiliana, que rep aquest nom des que es va incorporar a la Lex Aquilia de damno al voltant del segle III aC, fa referència a l'obligació a la reparació que té qualsevol persona que ha causat un dany.
La culpa aquiliana és regulada en diverses normes de caràcter civil, administratiu, penal i laboral, però cal fer una referència directa a la normativa comuna, concretament, als articles 1902-1910 del Codi civil espanyol (CC). L'article 1902 del CC estableix el fonament de la culpa aquiliana, que «aquella persona que per acció o omissió causi un dany a una altra, si hi ha culpa o negligència, està obligada a reparar el dany causat». Així, la culpa aquiliana es basa en l'incompliment del principi de no causar danys als altres i adquireix eficàcia plena en els danys provocats fora de les relacions contractuals entre les parts.
Així doncs, existeix una relació obligatòria que neix d'un acte o omissió per culpa o negligència -art. 1089 CC-, a partir del qual la persona causant ha d'indemnitzar la víctima. El subjecte actiu és la víctima, la persona que té el dret de crèdit arran del qual pot exigir a la causant una indemnització de danys i perjudicis; en tot cas es pot distingir entre víctimes directes i víctimes indirectes. D'altra banda, el subjecte passiu és la causant o responsable del dany, la persona que té l'obligació d'indemnitzar.
L'obligació que imposa l'article 1902 del CC és exigible, no tan sols pels actes o omissions propis, tal com estableix l'article 1903, sinó també pels actes d'aquelles persones de les quals s'hagi de respondre; es parla així de responsabilitat per fet aliè. Així, els pares són responsables dels danys causats pels fills que es trobin sota la seva guarda; i els tutors, dels perjudicis causats pels menors o incapacitats que estiguin sota la seva autoritat.
També són responsables per fet aliè els propietaris i directors d'un establiment o empresa respecte dels perjudicis causats per llurs dependents. I les persones o entitats que siguin titulars d'un centre docent d'ensenyament no superior han de respondre pels danys i perjudicis que causin els alumnes menors d'edat durant els períodes de temps en què aquests es trobin sota el control o la vigilància del professorat del centre, desenvolupant activitats escolars o extraescolars, o complementàries.
En tots aquests casos de responsabilitat per fet aliè, aquesta cessarà quan les persones citades provin que van utilitzar la diligència d'un bon pare de família per a prevenir aquest dany.
En el cas que hi hagi una pluralitat de causants, la responsabilitat sol ser solidària i a parts iguals, i en cas de pluralitat de víctimes, es recull la possibilitat de danys massius i accions de classe.
No obstant aquesta petició de culpa o negligència com a requisit per a l'existència de culpa aquiliana, cal fer referència a l'existència d'una responsabilitat objectiva, la qual no és el cas habitual. Així doncs, la regla general és que perquè hi hagi culpa aquiliana calen quatre requisits, els quals s'esmenten a continuació: una acció o omissió, un dany, una causalitat i imputació objectiva i una culpa o negligència. Però en el cas de la responsabilitat objectiva, habitualment recollida en una regulació específica, no es requereix aquest últim requisit: la causant respon encara que no tingui culpa o hagi estat diligent si es donen els tres pressupòsits anteriors.
En relació amb els pressupòsits, cal dir que el comportament fa referència a la conducta danyosa de la causant, la qual pot ser tant una conducta positiva, en aquest cas una acció, com una conducta negativa, una omissió; en aquest darrer cas es tracta de la no realització d'una conducta que hauria evitat els danys a la víctima. Aquest comportament ha de ser conscient i lliure.
El segon pressupòsit fa referència al fet que el dany causat per aquest acció o omissió ha de ser antijurídic, no té una causa de justificació; cosa que implica que ha de ser reparat mitjançant una indemnització. El dany es pot classificar entre dany material i dany personal: el primer és el que afecta els béns del perjudicat i el segon és el que afecta la seva persona. També es pot classificar entre dany patrimonial i dany moral: el primer té conseqüències econòmiques i el moral no, element que implica que és més complicat de quantificar. En el cas de dany patrimonial cal distingir entre dany emergent, el derivat de manera directa de l'accident, i el lucre cessant, el guany deixat d'obtenir per la víctima.
Un altre pressupòsit bàsic és l'existència d'una relació de causalitat, de manera que el comportament del subjecte i el dany han d'estar relacionats. Es fan servir diferents criteris d'imputació, entre els quals hi ha la teoria de l'equivalència -si el comportament és el causant del dany i el comportament no hagués existit, el dany no s'hauria produït- i la teoria de la causalitat adequada -si hi poden haver diversos fets sense els quals no s'hauria produït el dany, se'n considera la causa aquell que hagi estat més determinant en la producció del dany.
En el cas que no es tracti d'una responsabilitat objectiva es requereix un criteri d'imputació subjectiva: la negligència o la culpa, és a dir, la infracció d'una norma de cura, fet que emmarca tots aquells comportaments en què la causant no va adoptar el nivell de diligència o la precaució exigible.
Si en canvi es tracta d'una responsabilitat objectiva, la coexistència dels tres primers pressupòsits ja la implica. En dret espanyol hi ha la regulació següent, que recull pressupòsits de responsabilitat objectiva: la Llei 30/1992, del 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú; la Llei 1/1970, del 4 d'abril, de caça; els articles 1905 i 1910 del CC; la Llei 25/1964, del 29 d'abril, sobre energia nuclear; la Llei 26/2007, del 23 d'octubre, de responsabilitat mediambiental; o la Llei 48/1960, del 21 de juliol, sobre navegació aèria. - V. t.: llei aquília n f
<Dret > Dret civil>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de dret civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia) <http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/150>
- ca culpa contractual, n f
- es culpa contractual
<Dret civil > Dret civil general>
Definició
<Dret > Dret civil>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de dret civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia) <http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/150>
- ca culpa extracontractual, n f
- ca culpa aquiliana, n f sin. compl.
- es culpa aquiliana
- es culpa extracontractual
<Dret civil > Dret civil d'obligacions i contractes>
Definició
<Dret > Dret civil>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de dret civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia) <http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/150>
- ca culpa in contrahendo, n f
- es culpa in contrahendo
<Dret civil > Dret civil general>
Definició
Nota
- Literalment, 'culpa en la contracció'.
<Dret > Dret civil>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de dret civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia) <http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/150>
- ca culpa in eligendo [in eligendo: la], n f
- es culpa in eligendo
<Dret civil > Dret civil general>
Definició
Nota
- Literalment, 'culpa en l'elecció'.
<Dret > Dret civil>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de dret civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia) <http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/150>
- ca culpa in vigilando [in vigilando: la], n f
- es culpa in vigilando
<Dret civil > Dret civil general>
Definició
Nota
- Literalment, 'culpa en la vigilància'.
<Dret romà>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca culpa in vigilando [la], n f
<Dret romà>
Definició
Nota
- Àmbit: Inespecífic
- ('culpa en la vigilància')
- Expressió emprada per a indicar la falta en què incorre algú que és responsable d'una altra persona per no haver-la vigilat adequadament.
<Dret romà>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca culpa levis in abstracto [la], n f
<Dret romà>
Definició
Nota
- Àmbit: Inespecífic
- ('culpa lleu en abstracte')
<Dret romà>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca culpa levis in concreto [la], n f
<Dret romà>
Definició
Nota
- Àmbit: Inespecífic
- ('culpa lleu en concret')
<Ciències de la salut > Salut mental. Psiquiatria>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de psiquiatria [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2021. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/21/>
- ca deliri de culpabilitat, n m
- es delirio de culpa, n m
- fr délire de culpabilité, n m
- en delusion of culpability, n
- de Versündigungswahn, n m
<Psiquiatria > Funcionalisme psíquic: conceptes generals i alteracions patològiques>
