Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "culpa" dins totes les àrees temàtiques
<Llengua > Lingüística>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:
PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>
- ca composició culta, n f
- es composición culta
- fr composition savante
- en neo-classical compounding
<Lingüística>
Definició
Nota
- Aquests mots s'anomenen mots savis o cultismes.
<Dret civil>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca concurrència de culpes, n f
- es concurrencia de culpas
<Dret civil>
Definició
Nota
-
La concurrència de culpes s'esdevé quan la producció d'un dany és degut a la conducta d'una o més persones i a la de la mateixa víctima o, fins i tot, a la conducta de diversos tercers; i sense l'existència d'una d'aquestes conductes el dany no s'hauria produït.
Habitualment, es tracta d'un concepte utilitzat en l'àmbit de la responsabilitat civil extracontractual —que recull, d'una manera general, l'article 1902 i següents del Codi civil espanyol— o en l'àmbit penal, quan algú ha produït un dany a una altra persona i té l'obligació d'indemnitzar-la.
Així, davant d'una situació de concurrència de culpes es produeix una compensació pel que fa a l'apreciació de la quantia de la indemnització, de manera que s'ha de donar una indemnització més petita o, fins i tot, aquesta pot desaparèixer, si la víctima va contribuir amb la seva imprudència a la producció del dany. En resum, es produeix una ponderació de la contribució de la víctima en la causació del dany i una moderació de la responsabilitat de la tercera persona que deriva en una disminució de la indemnització que el condemnat ha de pagar.
Fent referència a una llei concreta, es pot esmentar la descripció que fa de la concurrència de culpes l'article 1.2 del Reial decret legislatiu 8/2004, del 29 d'octubre, pel qual s'aprova el text refós de la Llei de responsabilitat civil i assegurança en la conducció de vehicles de motor, el qual disposa que: quan la víctima capaç de culpa civil contribueixi a la producció del dany es reduiran totes les indemnitzacions, incloses les relatives a les despeses en què hagi incorregut en els casos de mort, seqüeles i lesions temporals, en atenció a la culpa concurrent fins a un màxim del 75 %. S'entén que existeix aquesta contribució si la víctima, per falta d'ús o per un ús inadequat de cinturons, casc o altres elements protectors, incompleix la normativa de seguretat i provoca un agreujament del dany.
L'article també disposa que, en casos de seqüeles o lesions temporals, la culpa exclusiva de la víctima o concurrent de víctimes no conductores de vehicles de motor que siguin menors de catorze anys o que pateixin una disminució física, intel·lectual, sensorial o orgànica que els privi de capacitat de culpa civil, no suprimeix ni redueix la indemnització i s'exclou l'acció de repetició contra els pares, tutors i altres persones físiques que, si escau, hagin de respondre d'elles legalment; excepte si el menor o alguna de les persones esmentades han contribuït de manera dolosa a la producció del dany. - V. t.: compensació de culpes n f
<Dret romà>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca crimen culpae [la], n m
<Dret romà>
Definició
Nota
- Àmbit: Inespecífic
- ('delicte d'imprudència')
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca cugula, n f
- ca civada de capellà, n f sin. compl.
- ca avena, n f alt. sin.
- ca avena borda, n f alt. sin.
- ca balloca, n f alt. sin.
- ca civada, n f alt. sin.
- ca civada borda, n f alt. sin.
- ca cugula borda, n f alt. sin.
- ca cugula petita, n f alt. sin.
- ca farratge, n m alt. sin.
- ca gall i gallina, n m alt. sin.
- ca noviis, n m pl alt. sin.
- ca promesos, n m pl alt. sin.
- ca arratge, n m var. ling.
- ca cagula, n f var. ling.
- ca caula, n f var. ling.
- ca caüla, n f var. ling.
- ca civà, n f var. ling.
- ca cogula, n f var. ling.
- ca coüla, n f var. ling.
- ca covula, n f var. ling.
- ca cula, n f var. ling.
- ca nòvios, n m pl var. ling.
- ca vena, n f var. ling.
- nc Avena barbata Pott ex Link in Schrad.
- nc Avena alba auct. var. ling.
<Botànica > gramínies / poàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca cugula, n f
- ca civada de capellà, n f sin. compl.
- ca avena, n f alt. sin.
- ca avena borda, n f alt. sin.
- ca balloca, n f alt. sin.
- ca civada, n f alt. sin.
- ca civada borda, n f alt. sin.
- ca cugula borda, n f alt. sin.
- ca cugula petita, n f alt. sin.
- ca farratge, n m alt. sin.
- ca gall i gallina, n m alt. sin.
- ca noviis, n m pl alt. sin.
- ca promesos, n m pl alt. sin.
- ca arratge, n m var. ling.
- ca cagula, n f var. ling.
- ca caula, n f var. ling.
- ca caüla, n f var. ling.
- ca civà, n f var. ling.
- ca cogula, n f var. ling.
- ca coüla, n f var. ling.
- ca covula, n f var. ling.
- ca cula, n f var. ling.
- ca nòvios, n m pl var. ling.
- ca vena, n f var. ling.
- nc Avena barbata Pott ex Link in Schrad.
- nc Avena alba auct. var. ling.
<Botànica > gramínies / poàcies>
<Indústria > Indústria tèxtil > Confecció>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca culà, n m
- es culera
<Indústria > Indústria tèxtil > Confecció>
Definició
<Dret > Dret penal. Dret penitenciari>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari de dret penal i penitenciari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/172/>
- ca culpar, v tr
- es culpar, v tr
<Dret penal i penitenciari > Dret penal>
<Dret penal>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca culpar, v tr
- es culpar
<Dret penal>
Definició
Nota
- Àmbit: Inespecífic
- Ex.: El jurat el culpava dels fets.
- Ex.: Els veïns el culpaven, però ell es va declarar innocent.
<Llengua > Lingüística>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; FUNDACIÓ BARCELONA. Diccionari de lingüística. Barcelona: Fundació Barcelona, 1992. 219 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 84-88169-04-3
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca cultisme, n m
- ca mot savi, n m sin. compl.
- es cultismo
- es palabra culta
- fr cultisme
- fr mot savant
- en ancestor borrowing
- en learned word
<Lingüística>
Definició
<Llengua > Lingüística>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:
PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>
- ca cultisme, n m
- ca mot savi, n m sin. compl.
- es cultismo
- es palabra culta
- fr mot savant
- en learned borrowing
- en learned word
<Lingüística>
Definició
Nota
- Per exemple, l'adjectiu mèdic. Contrasta amb mot hereditari o mot patrimonial.
