Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "cuny" dins totes les àrees temàtiques

cuny cuny

<Ciències de la salut > Anatomia humana>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'anatomia [en línia]. 2a ed. act. i ampl. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/182/>

  • ca  cuny, n m
  • ca  os cuneïforme, n m
  • es  cuña
  • es  hueso cuneiforme
  • en  cuneiform bone
  • TA  cuneus

<Anatomia>

cuny cuny

<.FITXA MODIFICADA>, <Ciències de la salut > Conceptes troncals>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  cuny, n m
  • es  cuña, n f
  • fr  coin, n m
  • fr  cunéus, n m
  • en  cuneus, n
  • en  wedge, n

<.FITXA MODIFICADA>, <Ciències de la salut > Conceptes troncals>

Definició
Objecte en forma de prisma triangular, dues cares del qual formen un angle diedre molt agut, que serveix per a fendre o dividir cossos sòlds, per a ajustar-los o fer pressió de l'un contra l'altre.
cuny cuny

<.FITXA MODIFICADA>, <Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Podologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  cuny, n m
  • es  cuña, n f
  • fr  coin, n m
  • fr  cunéus, n m
  • en  cuneus, n
  • en  wedge, n

<.FITXA MODIFICADA>, <Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Podologia>

Definició
Cadascun dels ossets curts, tres per a cada peu, de forma piramidal, situats a la segona fila del tars.

Nota

  • Els cunys s'articulen per darrere amb l'escafoide, per davant amb els tres primers metatarsians, i, el tercer, també amb el cuboide. Presenten un punt d'ossificació primitiu, a l'any d'edat el primer cuny i entre els 4 i els 5 anys el segon i el tercer. El primer cuny, quan és partit en dos segons un pla transversal, rep el nom de cuny bipartit de Morell.
lòbul cuneïforme lòbul cuneïforme

<Ciències de la salut > Anatomia humana>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'anatomia [en línia]. 2a ed. act. i ampl. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/182/>

  • ca  lòbul cuneïforme, n m
  • ca  cuny, n m sin. compl.
  • es  cuña
  • es  lóbulo cuneiforme
  • en  cuneate lobe
  • en  cuneus
  • TA  cuneus

<Anatomia>

lòbul cuneïforme lòbul cuneïforme

<.FITXA MODIFICADA>, <Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Neurologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  lòbul cuneïforme, n m
  • ca  circumvolució occipital interna, n f sin. compl.
  • ca  circumvolució occipital interna de Pansch, n f sin. compl.
  • ca  cúneus, n m sin. compl.
  • ca  cuny, n m sin. compl.
  • ca  lobel interparietal superior, n m sin. compl.
  • ca  lobel interparietal superior de Huschke, n m sin. compl.
  • ca  lobel occipital intern, n m sin. compl.
  • ca  lobel occipital intern de Gratiolet, n m sin. compl.
  • ca  lobel triangular, n m sin. compl.
  • ca  lobel triangular de Broca, n m sin. compl.
  • ca  lòbul falciforme, n m sin. compl.
  • ca  lòbul occipital, n m sin. compl.
  • ca  lòbul occipital de Turner, n m sin. compl.
  • ca  part interna del lòbul occipital, n f sin. compl.
  • es  cuña
  • fr  coin
  • fr  cunéus
  • en  cuneus
  • en  wedge

<.FITXA MODIFICADA>, <Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Neurologia>

Definició
Àrea cortical de forma triangular situada en la cara interna del lòbul occipital de cada hemisferi cerebral, delimitada per la cissura calcarina i la cissura parietooccipital.

Nota

  • El lòbul cuneïforme s'introdueix, talment un tascó, en el díedre que formen la cissura perpendicular interna i la cissura calcarina. Del seu vèrtex es desprèn el plec de pas cuneolímbic.

    La denominació cúneus prové del llatí cuneus 'tascó, falca'.
  • La denominació part interna del lòbul occipital va ser encunyada per Giacomini.
  • La denominació lòbul falciform es considera obsoleta.
tascó tascó

<Transports > Transport marítim > Navegació tradicional>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per Jordi Salvador, procedeix de l'obra següent:

SALVADOR, Jordi. Paraules de mar [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/120>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'autor o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  tascó, n m
  • ca  cuny, n m sin. compl.

<Navegació tradicional>

Definició
Peça de fusta o de ferro, que suporta i fixa el peu del masteler.