Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "c�psula" dins totes les àrees temàtiques
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Denominació científica de base llatina (1): De nomenclatures internacionals
- ca espígol (EXEMPLE), n m
- nc Eucaryota (EXEMPLE)
- nc Lamiaceae (EXEMPLE)
- nc Lamiales (EXEMPLE)
- nc Lavandula (EXEMPLE)
- nc Lavandula angustifolia (EXEMPLE)
- nc Magnoliopsida (EXEMPLE)
- nc Plantae (EXEMPLE)
- nc Streptophyta (EXEMPLE)
- TA capsula lentis (EXEMPLE)
- TH limbus penicilatus (EXEMPLE)
- NAV cuneus ungulae (EXEMPLE)
<Ciències de la vida>
Definició
Es proposa distingir almenys els casos següents entre les denominacions basades en les regles gramaticals del llatí:
(1) Noms científics (el codi podria ser nc): Denominacions internacionals de la biologia corresponents als vuit rangs principals de classificació de plantes, animals, bacteris i, parcialment, virus (en els virus, el llatí s'utilitza fins al setè rang, i no fins al vuitè d'espècie). S'escriuen en cursiva i amb majúscula inicial en el primer formant.
Ex.: Eucaryota (domini), Plantae (regne), Streptophyta (fílum), Magnoliopsida (classe), Lamiales (ordre), Lamiaceae (família), Lavandula (gènere), Lavandula angustifolia (espècie; nom comú: espígol).
(2) Terminologies anatòmiques: Denominacions internacionals de l'anatomia humana, que s'escriuen en rodona i en minúscules. Inclouen els casos següents:
- Terminologia anatòmica (codi habitual, TA; correspon a la terminologia macroscòpica humana)
Ex.: capsula lentis
- Terminologia histològica (codi habitual, TH; correspon a la terminologia microscòpica humana
Ex.: limbus penicilatus
- Terminologia embriològica (codi habitual, TE; correspon a la terminologia d'estructures humanes embrionàries i fetals
Ex.: divisio conservativa
(3) Nòmines veterinàries: Denominacions internacionals de l'anatomia veterinària, que s'escriuen en rodona i en minúscules. Inclouen els casos següents:
- Nòmina anatòmica veterinària (codi habitual, NAV; correspon a la terminologia macroscòpica veterinària)
Ex.: cuneus ungulae
- Nòmina embriològica veterinària (codi habitual, NEV; correspon a la terminologia microscòpica veterinària)
Ex.: septum interatriale primum
Nota
- 1. Aquest criteri es complementa amb la fitxa CRITERI Denominació científica de base llatina: Formes tradicionals. També es poden consultar, amb relació als noms d'espècies animals, les fitxes CRITERI Denominació catalana d'animals (1): Generalitats, CRITERI Denominació catalana d'animals (2): Selecció de formes preferents i CRITERI Denominació catalana d'animals (3): Creació de formes.
- 2. Podeu consultar el document de criteri original, Denominacions científiques de base llatina: Caracterització i representació, en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/denominacions-cientifiques-base-llatina.pdf).
<Criteris>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Denominació científica de base llatina (1): De nomenclatures internacionals
- ca espígol (EXEMPLE), n m
- nc Eucaryota (EXEMPLE)
- nc Lamiaceae (EXEMPLE)
- nc Lamiales (EXEMPLE)
- nc Lavandula (EXEMPLE)
- nc Lavandula angustifolia (EXEMPLE)
- nc Magnoliopsida (EXEMPLE)
- nc Plantae (EXEMPLE)
- nc Streptophyta (EXEMPLE)
- TA capsula lentis (EXEMPLE)
- TH limbus penicilatus (EXEMPLE)
- NAV cuneus ungulae (EXEMPLE)
<Criteris metodològics > Dades terminològiques > Equivalents>
Definició
Es proposa distingir almenys els casos següents entre les denominacions basades en les regles gramaticals del llatí:
(1) Noms científics (el codi podria ser nc): Denominacions internacionals de la biologia corresponents als vuit rangs principals de classificació de plantes, animals, bacteris i, parcialment, virus (en els virus, el llatí s'utilitza fins al setè rang, i no fins al vuitè d'espècie). S'escriuen en cursiva i amb majúscula inicial en el primer formant.
Ex.: Eucaryota (domini), Plantae (regne), Streptophyta (fílum), Magnoliopsida (classe), Lamiales (ordre), Lamiaceae (família), Lavandula (gènere), Lavandula angustifolia (espècie; nom comú: espígol).
(2) Terminologies anatòmiques: Denominacions internacionals de l'anatomia humana, que s'escriuen en rodona i en minúscules. Inclouen els casos següents:
- Terminologia anatòmica (codi habitual, TA; correspon a la terminologia macroscòpica humana)
Ex.: capsula lentis
- Terminologia histològica (codi habitual, TH; correspon a la terminologia microscòpica humana
Ex.: limbus penicilatus
- Terminologia embriològica (codi habitual, TE; correspon a la terminologia d'estructures humanes embrionàries i fetals
Ex.: divisio conservativa
(3) Nòmines veterinàries: Denominacions internacionals de l'anatomia veterinària, que s'escriuen en rodona i en minúscules. Inclouen els casos següents:
- Nòmina anatòmica veterinària (codi habitual, NAV; correspon a la terminologia macroscòpica veterinària)
Ex.: cuneus ungulae
- Nòmina embriològica veterinària (codi habitual, NEV; correspon a la terminologia microscòpica veterinària)
Ex.: septum interatriale primum
Nota
- 1. Aquest criteri es complementa amb la fitxa CRITERI Denominació científica de base llatina: Formes tradicionals. També es poden consultar, amb relació als noms d'espècies animals, les fitxes CRITERI Denominació catalana d'animals (1): Generalitats, CRITERI Denominació catalana d'animals (2): Selecció de formes preferents i CRITERI Denominació catalana d'animals (3): Creació de formes.
- 2. Podeu consultar el document de criteri original, Denominacions científiques de base llatina: Caracterització i representació, en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/denominacions-cientifiques-base-llatina.pdf).
<Ciències de la salut > Medicina clínica > Classificació internacional de malalties>
Les denominacions en català d'aquesta fitxa procedeixen de l'obra següent, elaborada pel TERMCAT:
CIM-9-MC: Classificació internacional de malalties: 9a revisió: modificació clínica. 6a edició. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Salut: Pòrtic, 2008. 1263 p.
ISBN: 978-84-9809-032-1
Aquesta classificació és la versió en català de la International Classification of Diseases, 9th revision, Clinical Modification (ICD-9-CM), que ha elaborat el TERMCAT a partir d'un encàrrec del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.
Les denominacions en anglès procedeixen del text oficial nord-americà, la versió digital del qual es pot descarregar des de l'adreça:
ftp://ftp.cdc.gov/pub/Health_Statistics/NCHS/Publications/ICD9-CM/2006/
Com a referència addicional s'ha tingut en compte l'obra:
PUCKETT, C. D. 2007 Annual hospital version: the educational annotation of ICD-9-CM. 5th ed. Reno, Nev.: Channel Publishing, 2006. 936 p.
ISBN: 1-933053-06-2
L'agrupació dels termes en àrees temàtiques s'ha fet seguint la distribució en capítols d'aquestes obres.
Com que l'ús principal d'aquestes classificacions és la codificació amb finalitats clíniques i estadístiques dels diagnòstics i procediments efectuats en els centres hospitalaris, els termes inclosos poden diferir dels que són habituals en la pràctica mèdica.
- ca alliberament de càpsula articular adherent
- en release of adherent joint capsule
<Classificació internacional de malalties > Procediments > Operacions del sistema musculoesquelètic>
<Bioquímica i biologia molecular>, <Immunologia>, <Microbiologia i patologia infecciosa>
La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca antigen capsular, n m
- ca antigen K, n m sin. compl.
<Bioquímica i biologia molecular>, <Immunologia>, <Microbiologia i patologia infecciosa>
Definició
<Bioquímica i biologia molecular>, <Hematologia i hemoteràpia>, <Immunologia>, <Microbiologia i patologia infecciosa>
La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca antigen capsular meningocòccic, n m
<Bioquímica i biologia molecular>, <Hematologia i hemoteràpia>, <Immunologia>, <Microbiologia i patologia infecciosa>
Definició
<Zoologia > Peixos>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca aranya de cap negre, n f
- ca aranya, n f sin. compl.
- ca aranya capçuda, n f sin. compl.
- ca aranya de roca, n f sin. compl.
- ca aranya negra, n f sin. compl.
- ca aranya roquera, n f sin. compl.
- ca aranya sardinera, n f sin. compl.
- ca aranya capruda, n f var. ling.
- ca aranya capsuda, n f var. ling.
- ca aranya sugra, n f var. ling.
- ca araña, n f var. ling.
- ca arañya de cap negre, n f var. ling.
- ca arañya negra, n f var. ling.
- nc Trachinus radiatus
- nc Trachinus Cirrosus var. ling.
- es araña de cabeza negra
- es vibora
- es víbora
- fr vive à tête rayonnée
- fr vive rayée
- en starry weever
- en streaked weever
<Peixos > Traquínids>
Nota
-
Dades sobre la procedència dels noms extretes de les obres de buidatge
[denominació (codi obra): procedència]
- aranya (FAUNAICT): Tarragona
- araña (ACN10): Vinarós
- aranya capçuda (DCVB-E): Barcelona
- aranya capçuda (DELC2): "pescadors de Barcelona"
- aranya capçuda (FAUNAICT): Barcelona
- aranya de cap negre (DCVB-E): Mallorca, Menorca
- aranya de cap negre (FAUNAICT): Menorca
- arañya de cap negre (RPCE3): Mallorca
- aranya de roca (DCVB-E): València
- aranya negra (DCVB-E): Eivissa, València
- aranya negra (DELC2): Balears
- arañya negra (RPCE3): Eivissa
- aranya sardinera (BALEARES2): Menorca
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca aranya de cap negre, n f
- ca aranya, n f sin. compl.
- ca aranya capçuda, n f sin. compl.
- ca aranya de roca, n f sin. compl.
- ca aranya negra, n f sin. compl.
- ca aranya roquera, n f sin. compl.
- ca aranya sardinera, n f sin. compl.
- ca aranya capruda, n f var. ling.
- ca aranya capsuda, n f var. ling.
- ca aranya sugra, n f var. ling.
- ca araña, n f var. ling.
- ca arañya de cap negre, n f var. ling.
- ca arañya negra, n f var. ling.
- nc Trachinus radiatus
- nc Trachinus Cirrosus var. ling.
- es araña de cabeza negra
- es vibora
- es víbora
- fr vive à tête rayonnée
- fr vive rayée
- en starry weever
- en streaked weever
<Peixos > Traquínids>
Nota
-
Dades sobre la procedència dels noms extretes de les obres de buidatge
[denominació (codi obra): procedència]
- aranya (FAUNAICT): Tarragona
- araña (ACN10): Vinarós
- aranya capçuda (DCVB-E): Barcelona
- aranya capçuda (DELC2): "pescadors de Barcelona"
- aranya capçuda (FAUNAICT): Barcelona
- aranya de cap negre (DCVB-E): Mallorca, Menorca
- aranya de cap negre (FAUNAICT): Menorca
- arañya de cap negre (RPCE3): Mallorca
- aranya de roca (DCVB-E): València
- aranya negra (DCVB-E): Eivissa, València
- aranya negra (DELC2): Balears
- arañya negra (RPCE3): Eivissa
- aranya sardinera (BALEARES2): Menorca
<Ciències de la salut > Anatomia humana>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'anatomia [en línia]. 2a ed. act. i ampl. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/182/>
- ca artèria suprarenal inferior, n f
- ca artèria capsular inferior, n f sin. compl.
- es arteria capsular inferior
- es arteria suprarrenal inferior
- en inferior capsular artery
- en inferior suprarenal artery
- TA arteria suprarenalis inferior
<Anatomia>
<Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Angiologia>, <Endocrinologia i nutrició>, <Nefrologia>
La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca artèria suprarenal inferior, n f
- ca artèria capsular inferior, n f sin. compl.
<Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Angiologia>, <Endocrinologia i nutrició>, <Nefrologia>
Definició
<Ciències de la salut > Anatomia humana>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'anatomia [en línia]. 2a ed. act. i ampl. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/182/>
- ca artèria suprarenal mitjana, n f
- ca artèria capsular mitjana, n f sin. compl.
- es arteria capsular media
- es arteria suprarrenal media
- en middle capsular artery
- en middle suprarenal artery
- TA arteria suprarenalis media
<Anatomia>
