Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "c�rritx" dins totes les àrees temàtiques

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  arrastamora, n f
  • ca  càrritx bord, n m alt. sin.
  • ca  fenàs blavenc, n m alt. sin.
  • ca  millet blavenc, n m alt. sin.
  • ca  ripoll blavenc, n m alt. sin.
  • ca  ripoll blavís, n m alt. sin.
  • ca  ripoll de roca, n m alt. sin.
  • ca  rastamora, n f var. ling.
  • nc  Oryzopsis coerulescens (Desf.) Hack.
  • nc  Piptatherum coerulescens (Desf.) P. Beauv. sin. compl.

<Botànica > gramínies / poàcies>

arrastamora arrastamora

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  arrastamora, n f
  • ca  càrritx bord, n m alt. sin.
  • ca  fenàs blavenc, n m alt. sin.
  • ca  millet blavenc, n m alt. sin.
  • ca  ripoll blavenc, n m alt. sin.
  • ca  ripoll blavís, n m alt. sin.
  • ca  ripoll de roca, n m alt. sin.
  • ca  rastamora, n f var. ling.
  • nc  Oryzopsis coerulescens (Desf.) Hack.
  • nc  Piptatherum coerulescens (Desf.) P. Beauv. sin. compl.

<Botànica > gramínies / poàcies>

càrritx càrritx

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  càrritx, n m
  • ca  carç, n m sin. compl.
  • ca  carcera, n f sin. compl.
  • ca  carritxera, n f sin. compl.
  • ca  faió, n m sin. compl.
  • ca  carços, n m pl alt. sin.
  • ca  escarcillons (inflorescència), n m pl alt. sin.
  • ca  fenassa, n f alt. sin.
  • ca  xirca, n f alt. sin.
  • ca  carsos, n m pl var. ling.
  • nc  Ampelodesmos mauritanica (Poir.) T. Durand et Schinz
  • nc  Ampelodesmos tenax Link var. ling.

<Botànica > gramínies / poàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  càrritx, n m
  • ca  carç, n m sin. compl.
  • ca  carcera, n f sin. compl.
  • ca  carritxera, n f sin. compl.
  • ca  faió, n m sin. compl.
  • ca  carços, n m pl alt. sin.
  • ca  escarcillons (inflorescència), n m pl alt. sin.
  • ca  fenassa, n f alt. sin.
  • ca  xirca, n f alt. sin.
  • ca  carsos, n m pl var. ling.
  • nc  Ampelodesmos mauritanica (Poir.) T. Durand et Schinz
  • nc  Ampelodesmos tenax Link var. ling.

<Botànica > gramínies / poàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel TERMCAT.

  • ca  camagroc, n m
  • ca  ginesterola de pi, n f sin. compl.
  • ca  indi, n m sin. compl.
  • ca  moixernó de bosc, n m sin. compl.
  • ca  picornell de càrritx, n m sin. compl.
  • ca  rossinyol de pi, n m sin. compl.
  • ca  rossinyolic, n m sin. compl.
  • ca  vaqueta de pi, n f sin. compl.
  • nc  Cantharellus lutescens

<Botànica>

Definició
Bolet comestible del grup dels afil·loforats, en forma d'embut, de barret fosc i cama ataronjada, amb la carn elàstica i aromàtica.

Nota

  • El camagroc creix en colònies nombroses als herbeis o entre la molsa de les pinedes.
canó canó

<Esport > Patinatge > Patinatge sobre gel > Patinatge artístic>, <Esport > Patinatge > Patinatge sobre rodes > Patinatge artístic>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  canó, n m
  • es  cafetera [patinatge sobre gel]
  • es  carrito
  • fr  tir au canard
  • fr  tir au lapin
  • en  shoot the duck

<Esport > Patinatge > Patinatge sobre gel > Patinatge artístic>, <Esport > Patinatge > Patinatge sobre rodes > Patinatge artístic>

Definició
Element d'enllaç en què el patinador es desplaça de cara o d'esquena amb el tronc encongit, les natges gairebé tocant la pista, la cama de suport flexionada, la cama lliure estirada cap endavant i els braços estesos.
canó canó

<14 Patinatge > 01 Patinatge sobre rodes > 01 Patinatge artístic>, <14 Patinatge > 02 Patinatge sobre gel > Patinatge artístic>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  canó, n m
  • es  cafetera [PATINATGE ART GEL]
  • es  carrito
  • fr  tir au canard
  • fr  tir au lapin
  • en  shoot the duck

<Esport > 14 Patinatge > 01 Patinatge sobre rodes > 01 Patinatge artístic>, <Esport > 14 Patinatge > 02 Patinatge sobre gel > Patinatge artístic>

Definició
Element d'enllaç en què el patinador es desplaça de cara o d'esquena amb el tronc encongit, les natges gairebé tocant la pista de patinatge, la cama de suport flexionada, la cama lliure estirada cap endavant i els braços estirats.
canó canó

<Esport > Esports d'hivern. Neu>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia dels esports d'hivern [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2004-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/29/>

  • ca  canó, n m
  • es  cafetera
  • es  carrito
  • fr  tir au canard
  • fr  tir au lapin
  • en  shoot the duck

<Neu i esports d'hivern > Esports d'hivern > Patinatge sobre gel > Patinatge artístic>

Definició
Element d'enllaç en què el patinador es desplaça de cara o d'esquena amb el tronc encongit, les natges gairebé tocant la pista de patinatge, la cama de suport flexionada, la cama lliure estirada cap endavant i els braços estirats.
canyís canyís

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  canyís, n m
  • ca  canya borda, n f sin. compl.
  • ca  canya-xiula, n f sin. compl.
  • ca  canyavera, n f sin. compl.
  • ca  canyeta, n f sin. compl.
  • ca  canyissa, n f sin. compl.
  • ca  canyot, n m sin. compl.
  • ca  milloca, n f sin. compl.
  • ca  senill, n m sin. compl.
  • ca  senís, n m sin. compl.
  • ca  canutella, n f alt. sin.
  • ca  canya d'aigua, n f alt. sin.
  • ca  canya d'escombres, n f alt. sin.
  • ca  canya-sisca, n f alt. sin.
  • ca  canya-xisca, n f alt. sin.
  • ca  canyella, n f alt. sin.
  • ca  canyet, n m alt. sin.
  • ca  canyissos, n m pl alt. sin.
  • ca  canyissot, n m alt. sin.
  • ca  canyiula, n f alt. sin.
  • ca  canyota, n f alt. sin.
  • ca  canyota de rec, n f alt. sin.
  • ca  càrritx, n m alt. sin.
  • ca  carritxera, n f alt. sin.
  • ca  falles, n f pl alt. sin.
  • ca  gim del senill (inflorescència), n m alt. sin.
  • ca  gimet del senill (inflorescència), n m alt. sin.
  • ca  plomall (inflorescència), n m alt. sin.
  • ca  senilló, n m alt. sin.
  • ca  senissos, n m pl alt. sin.
  • ca  sisca, n f alt. sin.
  • ca  sisques, n f pl alt. sin.
  • ca  xisca, n f alt. sin.
  • ca  canijoni, n m var. ling.
  • ca  cannijòni, n m var. ling.
  • ca  canya xisca, n f var. ling.
  • ca  canya xiula, n f var. ling.
  • ca  canya-siula, n f var. ling.
  • ca  canyapita, n f var. ling.
  • ca  canyis, n m var. ling.
  • ca  canyisa, n f var. ling.
  • ca  canyisiula, n f var. ling.
  • ca  càrric, n m var. ling.
  • ca  carris, n m var. ling.
  • ca  carrís, n m var. ling.
  • ca  carrissos, n m pl var. ling.
  • ca  carritx, n m var. ling.
  • ca  cenisos, n m pl var. ling.
  • ca  ciscla, n f var. ling.
  • ca  faies, n f pl var. ling.
  • ca  senyís, n m var. ling.
  • nc  Phragmites australis (Cav.) Trin.
  • nc  Arundo phragmites L. sin. compl.
  • nc  Phragmites communis Trin. var. ling.

<Botànica > gramínies / poàcies>

Nota

  • 1. Mantenim sense revisar les denominacions amb sisca, forma etimològica (<cèltic sesca) i variant principal a DCVB-E, al Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana i al Gran diccionari de la llengua catalana, per bé que DIEC2-E no recull sisca, sinó la forma amb palatalització inicial xisca (per a Imperata cylindrica) i el derivat (sense palatalització) siscall (per a Salsola vermiculata).
    2. Canijoni és un nom alguerès provinent del sard cannisòne / cannisòni.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  canyís, n m
  • ca  canya borda, n f sin. compl.
  • ca  canya-xiula, n f sin. compl.
  • ca  canyavera, n f sin. compl.
  • ca  canyeta, n f sin. compl.
  • ca  canyissa, n f sin. compl.
  • ca  canyot, n m sin. compl.
  • ca  milloca, n f sin. compl.
  • ca  senill, n m sin. compl.
  • ca  senís, n m sin. compl.
  • ca  canutella, n f alt. sin.
  • ca  canya d'aigua, n f alt. sin.
  • ca  canya d'escombres, n f alt. sin.
  • ca  canya-sisca, n f alt. sin.
  • ca  canya-xisca, n f alt. sin.
  • ca  canyella, n f alt. sin.
  • ca  canyet, n m alt. sin.
  • ca  canyissos, n m pl alt. sin.
  • ca  canyissot, n m alt. sin.
  • ca  canyiula, n f alt. sin.
  • ca  canyota, n f alt. sin.
  • ca  canyota de rec, n f alt. sin.
  • ca  càrritx, n m alt. sin.
  • ca  carritxera, n f alt. sin.
  • ca  falles, n f pl alt. sin.
  • ca  gim del senill (inflorescència), n m alt. sin.
  • ca  gimet del senill (inflorescència), n m alt. sin.
  • ca  plomall (inflorescència), n m alt. sin.
  • ca  senilló, n m alt. sin.
  • ca  senissos, n m pl alt. sin.
  • ca  sisca, n f alt. sin.
  • ca  sisques, n f pl alt. sin.
  • ca  xisca, n f alt. sin.
  • ca  canijoni, n m var. ling.
  • ca  cannijòni, n m var. ling.
  • ca  canya xisca, n f var. ling.
  • ca  canya xiula, n f var. ling.
  • ca  canya-siula, n f var. ling.
  • ca  canyapita, n f var. ling.
  • ca  canyis, n m var. ling.
  • ca  canyisa, n f var. ling.
  • ca  canyisiula, n f var. ling.
  • ca  càrric, n m var. ling.
  • ca  carris, n m var. ling.
  • ca  carrís, n m var. ling.
  • ca  carrissos, n m pl var. ling.
  • ca  carritx, n m var. ling.
  • ca  cenisos, n m pl var. ling.
  • ca  ciscla, n f var. ling.
  • ca  faies, n f pl var. ling.
  • ca  senyís, n m var. ling.
  • nc  Phragmites australis (Cav.) Trin.
  • nc  Arundo phragmites L. sin. compl.
  • nc  Phragmites communis Trin. var. ling.

<Botànica > gramínies / poàcies>

Nota

  • 1. Mantenim sense revisar les denominacions amb sisca, forma etimològica (<cèltic sesca) i variant principal a DCVB-E, al Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana i al Gran diccionari de la llengua catalana, per bé que DIEC2-E no recull sisca, sinó la forma amb palatalització inicial xisca (per a Imperata cylindrica) i el derivat (sense palatalització) siscall (per a Salsola vermiculata).
    2. Canijoni és un nom alguerès provinent del sard cannisòne / cannisòni.