Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "dec��ncia" dins totes les àrees temàtiques

cadena fònica cadena fònica

<Lingüística > Fonètica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Els termes normalitzats han estat objecte d'un estudi exhaustiu que en garanteix l'adequació terminològica i s'han sotmès a l'aprovació del Consell Supervisor, un òrgan permanent i col·legiat amb representants de l'Institut d'Estudis Catalans i el TERMCAT, i especialistes dels diversos àmbits del coneixement.

  • ca  cadena fònica, n f
  • ca  seqüència fònica, n f
  • es  cadena fónica
  • es  secuencia fónica
  • fr  chaîne phonique
  • en  sound sequence

<Lingüística > Fonètica>

Definició
Sèrie de sons pronunciats per un parlant que formen un enunciat lingüístic.
cadena fònica cadena fònica

<Llengua > Lingüística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; FUNDACIÓ BARCELONA. Diccionari de lingüística. Barcelona: Fundació Barcelona, 1992. 219 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 84-88169-04-3

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  cadena fònica, n f
  • ca  seqüència fònica, n f
  • es  cadena fónica
  • es  secuencia fónica
  • fr  chaîne phonique
  • fr  séquence phonique
  • en  sound sequence

<Lingüística>

Definició
Sèrie de sons successius pronunciats per un parlant que formen un enunciat.
cadena fònica cadena fònica

<Didàctica > Llengua i habilitats lingüístiques>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears, procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS. SERVEI LINGÜÍSTIC. GABINET DE TERMINOLOGIA. Lèxic de didàctica de la llengua i de les habilitats lingüístiques: Català-castellà-francès-anglès. Palma: Universitat de les Illes Balears. Servei Lingüístic, 2013. (LB; 7)
ISBN 978-84-8384-257-7
<http://slg.uib.cat/digitalAssets/242/242008_lexic_7.pdf>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  cadena fònica, n f
  • ca  seqüència fònica, n f
  • es  cadena fónica, n f
  • es  secuencia fónica, n f
  • fr  chaîne parlée, n f
  • fr  chaîne phonique, n f
  • fr  séquence phonique, n f
  • en  phonic chain, n
  • en  phonic sequence, n

<Didàctica > Llengua i habilitats lingüístiques>

cadena parlada cadena parlada

<Llengua > Lingüística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:

PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>

  • ca  cadena parlada, n f
  • ca  cadena fònica, n f sin. compl.
  • ca  seqüència fònica, n f sin. compl.
  • es  cadena fónica
  • es  cadena hablada
  • es  secuencia fónica
  • fr  chaîne parlée
  • fr  chaîne phonique
  • fr  séquence phonique
  • en  phonic sequence
  • en  sound sequence
  • en  speech chain
  • en  speech chain

<Lingüística>

Definició
Successió lineal d'unitats lingüístiques discretes associades a un sentit que l'oient concep com un tot organitzat semànticament.

Nota

  • Fa referència tant a l'ordenació de sons com a les relacions sintagmàtiques dels elements en el contínuum fònic. Des d'aquesta perspectiva, Ferdinand de Saussure insisteix en el caràcter lineal del llenguatge.
consecutio temporum [la] consecutio temporum [la]

<Llengua > Lingüística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:

PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>

  • ca  consecutio temporum [la], n f
  • ca  concordança temporal, n f sin. compl.
  • ca  correlació de temps, n f sin. compl.
  • ca  seqüència de temps, n f sin. compl.
  • es  concordancia temporal
  • es  consecutio temporum
  • es  correlación de tiempos
  • es  secuencia de tiempos
  • fr  concordance de temps
  • fr  consecutio temporum
  • fr  séquence de temps
  • en  consecutio temporum
  • en  sequence of tenses

<Lingüística>

Definició
Concepte pres de la gramàtica llatina amb què es designa la selecció que el temps de les oracions principals exerceix sobre el de les oracions subordinades.

Nota

  • Per exemple, en una oració completiva normalment s'utilitzarà un temps relatiu (un imperfet, un condicional o un plusquamperfet) si en la principal s'empra un passat: Em va dir que {estudiava / estudiaria / havia estudiat} filologia.
decadència decadència

<Sociologia i ciències socials>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de sociologia i ciències socials [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019-2022. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/269>
Aquesta obra és un avançament del diccionari complet, en curs de revisió.

  • ca  decadència, n f
  • es  decadencia
  • en  decline

<Modernització i globalització>

Definició
Procés de debilitament d'un sistema social com a conseqüència del desenvolupament progressiu i consolidació en el seu si de nous elements antitètics que preparen el canvi social i configuren un nou sistema social.
decadència orbital decadència orbital

<Geografia > Disciplines cartogràfiques>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

  • ca  decadència orbital, n f
  • es  decadencia orbital
  • en  orbital decay

<Disciplines cartogràfiques > Teledetecció > Òrbites>

Definició
Tendència d'un satèl·lit a perdre velocitat orbital a causa de la influència de forces gravitatòries i la resistència atmosfèrica, fet que afecta el moviment mitjà del satèl·lit.

La decadència orbital pot acabar implicant que el satèl·lit s'estavelli contra la superfície terrestre o que s'encengui dintre l'atmosfera. A fi d'evitar aquest efecte, hom realitza sovint maniobres de correcció de l'òrbita, especialment en els satèl·lits d'òrbita terrestre baixa.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

    PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
decadència orbital decadència orbital

<Telecomunicacions > Tecnologia de comunicació > Teledetecció>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Els termes normalitzats han estat objecte d'un estudi exhaustiu que en garanteix l'adequació terminològica i s'han sotmès a l'aprovació del Consell Supervisor, un òrgan permanent i col·legiat amb representants de l'Institut d'Estudis Catalans i el TERMCAT, i especialistes dels diversos àmbits del coneixement.

  • ca  decadència orbital, n f
  • es  decadencia orbital
  • es  decaimiento orbital
  • es  declinación orbital
  • fr  déclin d'orbite
  • en  orbit decay
  • en  orbital decay

<Telecomunicacions > Tecnologia de comunicació > Teledetecció>

Definició
Disminució progressiva de l'altitud mitjana d'un satèl·lit artificial, a causa de les forces gravitatòries i de la resistència atmosfèrica.
decadència orbital decadència orbital

<Tecnologies de la informació i la comunicació>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

  • ca  decadència orbital, n f
  • es  decadencia orbital
  • en  orbital decay

<Disciplines cartogràfiques > Teledetecció > Òrbites>

Definició
Tendència d'un satèl·lit a perdre velocitat orbital a causa de la influència de forces gravitatòries i la resistència atmosfèrica, fet que afecta el moviment mitjà del satèl·lit.

La decadència orbital pot acabar implicant que el satèl·lit s'estavelli contra la superfície terrestre o que s'encengui dintre l'atmosfera. A fi d'evitar aquest efecte, hom realitza sovint maniobres de correcció de l'òrbita, especialment en els satèl·lits d'òrbita terrestre baixa.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

    PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
declivi declivi

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  declivi, n m
  • es  decadencia, n m
  • es  declive, n m
  • fr  déclivité, n f
  • en  decline, n

<Enginyeria forestal>