Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "defensa" dins totes les àrees temàtiques

defensa central defensa central

<09 Esports de pilota > 04 Handbol>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  defensa central, n m, f
  • ca  tercer en defensa | tercera en defensa, n m, f
  • es  defensa central
  • es  tercero en defensa | tercera en defensa
  • fr  arrière central | arrière centrale
  • fr  défenseur numéro 3 | défenseuse numéro 3
  • en  center back
  • en  centre back

<Esport > 09 Esports de pilota > 04 Handbol>

Definició
Jugador situat al mig d'un sistema defensiu, generalment a prop de la línia de penal.
defensa d'ajustament defensa d'ajustament

<09 Esports de pilota > 01 Bàsquet>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  defensa d'ajustament, n f
  • es  defensa de ajuste, n f
  • fr  défense match-up, n f
  • it  difesa a match-up, n f
  • en  match-up defense, n

<Esport > 09 Esports de pilota > 01 Bàsquet>

Definició
Defensa mixta caracteritzada pel recurs a la defensa de zona lluny de la pilota i a la defensa individual a prop de la pilota, per adaptar-se als moviments d'atac de l'equip adversari.
defensa d'ajustament defensa d'ajustament

<Esport > Esports de pilota > Basquetbol>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de bàsquet [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/318>
Les formes en negreta a les notes indiquen que tenen una fitxa de terme pròpia en el mateix diccionari.

Aquest diccionari s'anirà completant en anys successius amb nous termes.

  • ca  defensa d'ajustament, n f
  • es  defensa de ajuste, n f
  • fr  défense match-up, n f
  • it  difesa a match-up, n f
  • en  match-up defense, n

<Basquetbol > 03 Accions de joc i estratègia > 02 Accions de defensa>

Definició
Defensa mixta caracteritzada pel recurs a la defensa de zona lluny de la pilota i a la defensa individual a prop de la pilota, per adaptar-se als moviments d'atac de l'equip adversari.
defensa de la competència defensa de la competència

<Dret mercantil>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  defensa de la competència, n f
  • es  defensa de la competencia

<Dret mercantil>

Definició
Dret que té per objectiu assegurar l'existència de competència empresarial en el mercat.

Nota

  • Àmbit: Espanya
  • En una primera aproximació, el concepte de lliure competència en el mercat es podria definir com la possibilitat dels empresaris d'accedir a un determinat mercat abans que llurs competidors i en millors condicions i, en conseqüència, adquirir una millor posició en un mercat concret. La temporalitat i la qualitat en l'accés a un mercat poden respondre, per exemple, a costos inferiors en la producció del bé o en la prestació del producte, a una innovació tècnica o a la prestació de millors serveis auxiliars. La lliure competència dels consumidors en el mercat implica la possibilitat d'escollir entre productes i serveis diferents però substituïbles entre ells per a satisfer les mateixes necessitats i, al mateix temps, comporta la possibilitat d'elecció entre diferents distribuïdors del mateix producte o servei.
    S'ha de fer una aproximació al concepte de defensa de la competència per mitjà de la teoria econòmica de la competència en el mercat. Els tres elements clau en la conceptualització de la lliure competència són: els empresaris, com a operadors en un mercat; el mercat, com a lloc on es desenvolupen les activitats econòmiques dels empresaris, i els consumidors, com a subjectes als quals es dirigeixen les ofertes de productes i serveis dels diferents operadors. Les teories econòmiques fan referència, atenent al grau de competència en el mercat, a diferents models de competència: competència perfecta, monopoli, situacions de competència monopolista o oligopoli (anomenat mercat imperfecte).
    Un mercat en condicions de competència perfecta significa que hi ha diversos operadors amb productes o serveis que són homogenis o substituïbles entre si i que no hi ha limitacions d'accés a un mercat determinat. La competència perfecta implica una inexistència de poder de mercat entre els operadors que hi participen, la màxima eficiència en els recursos econòmics i tècnics en la producció de béns o en la prestació de serveis i l'obtenció dels màxims beneficis per part de les empreses que formen part del mercat. En una situació de lliure competència, el mercat imposa eficiència a les empreses, que no determinen els preus de llurs productes o serveis als demandants, sinó que accepten els preus que són determinats pels consumidors. Les teories econòmiques afirmen que el benestar dels consumidors es maximitza sota unes condicions de competència perfecta perquè comporta una eficiència en l'assignació de béns i en la producció de béns i serveis. L'assignació eficient de les fonts de subministrament per a la producció de béns i serveis implica que no és possible crear una unitat d'un producte de millor qualitat sense que se'n fabriqui una de pitjor qualitat (òptim de Pareto). Els beneficis de la competència en el mercat es podrien resumir de manera molt simple en preus baixos, millors productes, un ventall més ampli de possibilitats per a escollir i una millor eficiència en l'assignació de recursos enfront del monopoli.
    Una situació econòmica de monopoli es caracteritza per una estructura de mercat en la qual hi ha una única persona operadora oferent i el producte o servei que es dona en oferta no és homogeni, no hi ha una substituïbilitat pròxima del producte i sí que hi ha unes barreres d'entrada en el mercat (per exemple, un mercat amb un alt grau d'innovació i de desenvolupament en els productes o serveis, com ara els mercats tecnològics).
    En un règim de monopoli, la persona monopolista pot determinar el preu del producte o del servei que ofereix, per tant, és un preu oferent; pot fixar el preu o la quantitat en oferta però no ambdós al mateix temps, ja que no en controla la demanda; és la persona responsable de la producció final i el resultat final determina el preu tenint en compte la relació entre l'oferta i la demanda, i, en conseqüència, pot incrementar el preu reduint el volum de producció. El poder de mercat és més gran com més difícil sigui la substituïbilitat del producte o del servei prestat. Els teòrics consideren que els resultats derivats d'una situació de monopoli porten a una situació econòmica d'ineficiència del mercat afectat, i generen beneficis extraordinaris per a qui exerceix el monopoli i les anomenades rendes de monopoli. La ineficiència del monopoli es fonamenta en una ineficiència en l'assignació de recursos. Si la persona monopolista pretén maximitzar beneficis, ho farà limitant la producció el màxim possible, en conseqüència, la producció disminuirà i el resultat serà que els consumidors es veuran privats d'aquells béns i serveis que estarien disposats a adquirir en situacions de competència. També hi ha una ineficiència en la producció, ja que la persona monopolista no està obligada a produir en un context de reducció de costos, en no tenir competència. No obstant això, alguns autors han justificat les situacions de monopoli pel fet que comporten una reducció accentuada de costos en determinats productes, un increment de la quantitat de productes fabricats, una reducció del preu dels productes oferts i el foment de la innovació de la tecnologia (Joseph Alois Schumpeter).
    Els estats de competència perfecta o de monopoli no s'acostumen a donar en la realitat econòmica i són situacions principalment teòriques. La situació que realment es dona és una situació de mercats imperfectes, que es regeix per l'anomenada competència monopolista, i una situació d'oligopoli, que es caracteritza per l'existència d'un nombre reduït d'empreses que presenten un producte diferenciat i on l'accés al mercat és limitat. La competència monopolista es caracteritza per l'existència d'un nombre relativament elevat d'empreses amb productes molt diferenciats i sense barreres d'entrada al mercat. Els resultats d'una competència monopolista a curt termini són preus elevats però, a diferència de les situacions de monopoli, hi ha una maximització inicial en l'assignació dels recursos per part de la persona monopolista, i el cost marginal és igual al benefici marginal. A llarg termini es donen uns beneficis extraordinaris que comporten una atracció de competidors. Les deficiències que es poden imputar a les situacions de competència monopolista són un excés de capacitat que comporta una producció pel damunt del mínim dels costos i, en conseqüència, una ineficiència relativa del sistema i una certa malversació dels recursos. La competència monopolista fa una revisió del plantejament tradicional sobre els monopolis -més varietat de productes, més possibilitats d'elecció i més satisfacció dels consumidors. La competència monopolista és rellevant en sectors amb poca tecnologia o inversió de capital, en productes o serveis entre els quals hi ha competència per sectors o marques i on se substitueix la competència de preus per la competència de prestacions (workable competition).
    Pel que fa a la regulació jurídica comunitària, la defensa de la competència en el mercat és una de les finalitats que persegueix la Unió Europea i ho recull així l'article 3 del Tractat Constitutiu de la Unió Europea (TCE). Les disposicions bàsiques que regulen la defensa de la competència es troben recollides principalment en els articles 81, 82 i 87 del TCE. L'article 81 prohibeix els acords entre empreses que tinguin per objecte o efecte impedir, restringir o falsejar la lliure competència en el mercat comunitari. L'article 82 del TCE prohibeix l'abús de posició de domini d'una o de diverses empreses en un mercat. L'article 87 del TCE tutela els ajuts públics a les empreses. El sistema de competència comunitari es tanca amb la regulació del sistema de concentracions econòmiques dirigit a limitar la concentració de poder en mans d'un grup d'empreses. L'aplicació material de les normes de defensa de la competència afecta béns o mercaderies, serveis i drets de propietat industrial i intel·lectual.
    El contingut d'aquests articles ha estat desenvolupat normativament per mitjà de diversos instruments comunitaris com són els reglaments i les comunicacions. La institució comunitària encarregada d'aplicar aquesta normativa és la Comissió Europea (CE), mitjançant l'emissió de decisions després de l'examen dels assumptes sotmesos a anàlisi. L'abast dels articles 81 i 82 del TCE ha estat interpretat pel Tribunal de Justícia de les Comunitats Europees (TJCE) i pel Tribunal de Primera Instància (TPI) mitjançant els recursos interposats contra les decisions emeses per la CE o la formulació de qüestions prejudicials pels òrgans judicials nacionals. Els articles 81 i 82 del TCE tenen efecte directe i qualsevol particular en pot al·legar la vulneració davant les autoritats dels estats membres. El TJCE ha resolt que ambdós articles poden ser aplicats conjuntament en l'examen d'un assumpte determinat. Les diferències principals entre aquests dos articles, independentment de llur abast material, són: a) l'article 81 del TCE recull la nul·litat de ple dret dels acords que vulnerin la lliure competència en el mercat; en canvi, l'article 82 del TCE no recull expressament aquesta nul·litat perquè tot abús es troba prohibit, i b) l'apartat 3 de l'article 81 del TCE permet que, sota determinades circumstàncies, alguns acords que inicialment estarien prohibits segons l'apartat 1 puguin ser compatibles amb les normes de competència derivades de complir aquestes circumstàncies; per contra, l'article 82 del TCE no inclou la possibilitat d'autoritzar conductes abusives en el mercat.
    La normativa comunitària de competència s'aplica atenent dos criteris: a) el criteri dels efectes interns i b) el criteri d'afectació sensible al mercat comunitari (regla de mínims). El criteri dels efectes interns implica que cal aplicar el dret comunitari a tots els acords, les decisions d'associacions d'empreses i les pràctiques concertades entre empreses o a les decisions unilaterals d'empreses en posició de domini que limitin la competència si tenen efectes dins el territori comunitari. És irrellevant si les parts de l'acord o de la conducta unilateral es troben situades fora del territori de la Unió Europea o si formen part de l'acord empreses situades dins i fora de la Unió Europea, ja que, sempre que els efectes anticompetitius afectin el territori de la Unió Europea, caldrà aplicar la normativa comunitària de defensa de la competència. Els acords relatius a exportacions o acords comercials que afectin altres països queden exclosos d'aquesta aplicació sempre que no comportin cap restricció de la competència en el mercat comunitari. En aquesta situació, s'hauria d'estudiar cas per cas. El criteri d'afectació sensible al comerç intracomunitari introdueix unes condicions econòmiques mínimes que haurien de satisfer els acords perquè siguin examinats per les autoritats de competència. Aquest criteri posa l'accent en l'impacte econòmic de l'acord, per exemple, quin és el percentatge del volum de negoci de l'acord o quina és la xifra de negoci de les empreses implicades en l'operació per a quantificar si l'acord limita la competència en el mercat. Les institucions comunitàries, per mitjà de diverses comunicacions, han establert els criteris mínims d'afectació al mercat comunitari, concretament, la darrera comunicació és del 2001.
    L'article 81 del TCE prohibeix els acords entre empreses, les decisions d'associacions d'empreses i les pràctiques concertades que puguin limitar la competència en el mercat. Els subjectes als quals s'aplica aquest article són les empreses, però aquest terme ha estat interpretat en un sentit ampli per la jurisprudència comunitària. Aquest article es pot aplicar a qualsevol entitat que desenvolupi qualsevol mena d'activitat econòmica en el mercat i s'entén per empresa tot el conjunt de recursos econòmics dirigits a dur a terme activitats mercantils, comercials i financeres (els grups de societats també es troben inclosos dins els subjectes als quals es pot dirigir aquesta normativa). En principi, les empreses públiques no són subjectes de l'article 81 del TCE però sí que poden veure aplicat aquest article a la prestació d'un servei en el mercat.
    Els conceptes acord, decisions d'associacions d'empreses i pràctiques concertades han estat interpretats i definits per la jurisprudència del TJCE. S'entén que hi ha acord quan les parts decideixen un pla que limiti o pugui limitar l'activitat comercial de les empreses en delimitar l'actuació de les empreses implicades o l'abstenció en el mercat. El TJCE considera que el concepte acord té un abast ampli i pot incloure acords verbals, contractes o pactes no escrits entre empreses. Les decisions d'associacions d'empreses són els acords adoptats per les juntes directives o els òrgans deliberants d'una associació i poden ser recomanacions vinculants o no vinculants (en cada cas s'hauria d'atendre el seguiment de la recomanació feta pels associats). Les pràctiques concertades s'acostumen a executar en situacions d'oligopoli i consisteixen en una forma de coordinació o cooperació entre empreses que, sense haver assolit la formalització d'un acord, substitueixen els riscos que comporta la competència en el mercat per una col·laboració en la pràctica (per exemple quan l'empresa líder d'un sector anuncia un augment de preus i la resta de companyies del sector segueix aquesta conducta).
    L'objecte o l'efecte de l'acord pot ser una restricció en el mercat o una eliminació d'un competidor. Aquestes restriccions poden ser de tipus horitzontal, com són els acords o les pràctiques adoptats entre empreses que operen en el mateix nivell de producció -fabricants, distribuïdors, minoristes- o les restriccions verticals. Aquestes darreres restriccions són acordades per subjectes situats en diferents nivells de la cadena de producció, per exemple un fabricant amb distribuïdors o aquests darrers amb minoristes. L'article 81 del TCE enumera, en una llista no exhaustiva, el tipus de limitacions: la fixació directa o indirecta de preus o d'altres condicions comercials, la limitació o el control de la producció, la distribució, el desenvolupament tècnic o les invencions, el repartiment de mercat o la subordinació en la subscripció de contractes a l'acceptació de prestacions suplementàries que no tinguin cap relació amb l'objecte d'aquests contractes.
    L'aplicació de l'article 81 del TCE es fonamenta en un sistema d'exempcions justificades en determinades circumstàncies, per exemple, la participació dels consumidors en els resultats de l'acord o que no hi hagi una limitació rellevant a la competència en aquell mercat (art. 81.3 TCE). Aquest sistema d'exempcions es materialitza en un conjunt de reglaments comunitaris, alguns de més genèrics com ara el Reglament (CE) 2790/1999 de la Comissió, del 22 de desembre de 1999, relatiu a determinades categories d'acords verticals i pràctiques concertades (per exemple, afecta els contractes de concessió mercantil, distribució, agència o franquícia) i, d'altres, més específics per la matèria que regulen; el Reglament (CE) 1400/2002 de la Comissió, del 31 de juliol de 2002, relatiu a determinades categories d'acords verticals i pràctiques concertades en el sector dels vehicles de motor; el Reglament (CE) 2658/2000 de la Comissió, del 29 de novembre de 2000, relatiu a determinades categories d'acords d'especialització; el Reglament (CE) 2659/2000 de la Comissió, del 29 de novembre de 2000, relatiu a determinades categories d'acords d'investigació i desenvolupament o el Reglament (CE) 772/2004 de la Comissió, del 27 d'abril de 2004, relatiu a determinades categories d'acords de transferència de tecnologia.
    L'abús de posició de domini el prohibeix l'article 82 del TCE. Dos elements determinen l'aplicació del supòsit de fet: la posició dominant i l'abús. Segons el TJCE, una empresa es troba en situació de posició dominant quan pot actuar de manera independent en un mercat, a conseqüència de la part que ocupa en el mercat, a conseqüència dels coneixements tècnics que disposa, de la producció de matèries primeres o del capital del qual disposa davant de competidors, compradors o proveïdors. La CE i el TJCE han desenvolupat una anàlisi econòmica sobre el poder discrecional de qui té el poder de domini en el moment de prendre decisions de mercat sense pressions competitives. Aquesta anàlisi parteix de la determinació del mercat rellevant del producte, de la possibilitat de substitució en l'oferta per altres productes o serveis de competidors i de la demanda (grau de dependència del client), el mercat geogràfic al qual afecta i els elements que afavoreixen l'existència d'una posició dominant (si hi ha barreres d'entrada al mercat i les quotes dels competidors en el mercat). Per a aplicar el tipus s'ha de donar un abús d'aquesta posició dominant: l'explotació abusiva comporta una reducció de competència que pot tenir com a exponent la fixació de preus depredatoris, l'establiment de prestacions vinculades, negatives de vendes a competidors dependents, o actes de competència deslleial com poden ser la fixació de preus discriminatoris, els descomptes per volum de compra o els descomptes de fidelitat.
    El sistema de defensa de la competència comunitari ha estat modificat pel Reglament 1/2003 del Consell, del 16 de desembre de 2002, relatiu a l'aplicació de les normes de competència que fixen els articles 81 i 82 del TCE. El canvi principal operat en el sistema radica en el fet que són les empreses les encarregades d'analitzar la compatibilitat de llurs acords amb la normativa comunitària. S'elimina el sistema de notificacions d'acords per a rebre una autorització i s'instaura un sistema d'exempció legal.
    La legislació espanyola de defensa de la competència ha estat reformada per la Llei 15/2007, del 3 de juliol, de defensa de la competència. Aquesta reforma respon principalment a l'adaptació de la legislació espanyola al nou sistema procedimental de defensa de la competència comunitària. Fins aleshores, la normativa de competència espanyola determinava l'obligatorietat en la notificació dels acords per a considerar-los autoritzats. La legislació espanyola recull la prohibició d'acords contraris a les normes de competència i a l'abús de posició de domini en els articles 1 i 2, respectivament. La Llei 15/2007 recull expressament la sanció dels actes anticompetitius comesos a conseqüència d'actes de competència deslleial (art. 3) i estableix un sistema de control dels ajuts públics (art. 11) acompanyats d'una regulació de concentracions d'empreses (art. 9 i s.). L'òrgan encarregat d'aplicar les normes de competència és la Comissió Nacional de Competència en l'àmbit nacional i la Llei estableix que aquestes normes siguin aplicades pels òrgans autonòmics corresponents. Les funcions de la Comissió Nacional de Competència són, principalment, instruir, resoldre i ocupar-se de tasques d'arbitratge en qüestions referents a les normes de competència. Des d'un punt de vista material, la normativa espanyola de defensa de la competència es fonamenta en la normativa comunitària de defensa de la competència i té un contingut material d'aplicació molt similar.
defensa de tesi defensa de tesi

<Ciències socials > Educació > Gestió universitària>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Nomenclatura de gestió universitària [en línia]. 6a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/180>

  • ca  defensa de tesi, n f
  • ca  lectura de tesi, n f
  • es  defensa de tesis, n f
  • es  lectura de tesis, n f
  • en  thesis defence, n
  • en  viva voce, n

<Gestió universitària > Estudis de doctorat / Doctoral studies>

defensa de zona defensa de zona

<Esport > Esports de pilota>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  defensa de zona, n f
  • ca  defensa en zona, n f sin. compl.
  • es  defensa en zona
  • es  defensa por zonas
  • fr  défense de zone
  • en  zone defence

<Esport > Esports de pilota>

Definició
Sistema de defensa basat en una disposició ordenada dels jugadors, els quals, d'acord amb la posició de la pilota, cobreixen de manera sincronitzada una determinada àrea de la pista.
defensa de zona defensa de zona

<Waterpolo>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'esports aquàtics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/155/>

  • ca  defensa de zona, n f
  • es  defensa de zona
  • es  defensa zonal
  • fr  défense en zone
  • en  zone defence
  • en  zone defense

<Esport > Esports aquàtics > Waterpolo>

Definició
Sistema defensiu basat en la cobertura sincronitzada d'una determinada àrea de joc d'acord amb la posició de la pilota de manera que s'obliga l'equip contrari a llançar la pilota des de lluny.
defensa de zona defensa de zona

<09 Esports de pilota>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  defensa de zona, n f
  • ca  defensa en zona, n f
  • ca  defensa zonal, n f
  • es  defensa en zona, n f
  • es  defensa por zonas, n f
  • es  defensa zonal, n f
  • fr  défense de zone, n f
  • fr  défense en zone, n f
  • it  difesa a zona, n f
  • en  zone defence, n

<Esport > 09 Esports de pilota>

Definició
Sistema de defensa consistent en una disposició ordenada dels defensors per a cobrir de manera sincronitzada una zona determinada del camp de joc, segons la localització de la pilota.

Nota

  • Per exemple, en bàsquet són defenses de zona la zona 2-3, la zona 3-2, la zona 2-1-2, la zona 1-2-2 i la zona 1-3-1 (cada xifra fa referència al nombre de jugadors per cada línia, començant des de la línia més avançada); en hoquei sobre patins, el quadre, el rombe i el triangle, i, en hoquei sobre gel, el quadrat i el triangle.
defensa de zona defensa de zona

<Esport > Esports de pilota > Bàsquet>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de bàsquet [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/318>
Les formes en negreta a les notes indiquen que tenen una fitxa de terme pròpia en el mateix diccionari.

Aquest diccionari s'anirà completant en anys successius amb nous termes.

  • ca  defensa de zona, n f
  • ca  defensa en zona, n f
  • ca  defensa zonal, n f
  • es  defensa en zona, n f
  • es  defensa por zonas, n f
  • es  defensa zonal, n f
  • fr  défense de zone, n f
  • fr  défense en zone, n f
  • it  difesa a zona, n f
  • en  zone defense, n

<Bàsquet > 03 Accions de joc i estratègia > 02 Accions de defensa>

Definició
Sistema de defensa en què l'equip que no té la pilota protegeix la seva cistella encarregant a cada jugador la vigilància d'un espai concret, amb independència de l'adversari que hi ataca, de manera que la zona de defensa queda coberta regularment i sincronitzadament.

Nota

  • Segons el nombre de línies en què se situen els defensors d'una defensa de zona i segons el nombre de jugadors que hi ha en cada línia es distingeix, per exemple, entre zona 2-3, zona 3-2, zona 2-1-2, zona 1-2-2 i zona 1-3-1 (cada xifra fa referència al nombre de jugadors per cada línia, començant des de la línia més avançada).
defensa dret | defensa dreta defensa dret | defensa dreta

<09 Esports de pilota > 03 Futbol>, <09 Esports de pilota > 05 Hoquei>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  defensa dret | defensa dreta, n m, f
  • ca  lateral dret | lateral dreta [FUTBOL] [HOQUEI HER], n m, f
  • es  defensa derecho, defensa derecha | defensa derecha, n m, f
  • es  lateral derecho, lateral derecha | lateral derecha [FUTBOL] [HOQUEI HER], n m, f
  • fr  arrière droit | arrière droite, n m, f
  • fr  défenseur droit | défenseur droite, n m, f
  • en  right back, n
  • en  right defenceman [m] | right defencewoman [f], n

<Esport > 09 Esports de pilota > 03 Futbol>, <Esport > 09 Esports de pilota > 05 Hoquei>

Definició
Defensor situat al costat dret de la línia defensiva.