Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

Cerca bàsica

Cerca avançada

Text de la consulta

Condició

Denominació

Nota

Definició

Àrea temàtica

Llengua

Categoria lèxica

Jerarquia

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "deixes" dins totes les àrees temàtiques

bagul d'eines

<Bricolatge > Ferreteria>

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

ca bagul d'eines, n m
es baúl de herramientas

<Bricolatge > Ferreteria>

barra d'eines

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Societat de la informació. Noves tecnologies i Internet: diccionari terminològic. 2a ed. rev. i ampl. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2003. 345 p. ISBN 84-393-6127-0

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

ca barra d'eines, n f
es barra de herramientas
fr barre d'outils
en toolbar

<Societat > Serveis > Internet>

Definició

Rectangle, situat generalment a la part superior de la pantalla d'un ordinador, sota la barra de menú, que permet d'activar, per mitjà de botons representats per icones o símbols, les funcions més habituals d'un programa informàtic.

barra d'eines

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

ca barra d'eines, n f
es barra de herramientas
en toolbar

<Disciplines cartogràfiques > Sistemes d'informació geogràfica > Informàtica > Interfícies d'usuari>

Definició

Àrea d'una interfície gràfica d'usuari que permet d'activar, per mitjà de botons representats per icones o símbols, les funcions més habituals d'un programa informàtic.

Nota

Cada programa pot tenir un nombre variable de barres d'eines, entre generals i especialitzades. La barra d'eines sol estar situada a la part superior de la interfície gràfica d'usuari, integrada sota la barra de menú, o pot ser una finestra flotant que es pot col·locar en qualsevol posició de la pantalla.
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8

barra d'eines

<Geografia > Disciplines cartogràfiques>

ca barra d'eines, n f
es barra de herramientas
en toolbar

<Disciplines cartogràfiques > Sistemes d'informació geogràfica > Informàtica > Interfícies d'usuari>

Definició

Àrea d'una interfície gràfica d'usuari que permet d'activar, per mitjà de botons representats per icones o símbols, les funcions més habituals d'un programa informàtic.

Nota

Cada programa pot tenir un nombre variable de barres d'eines, entre generals i especialitzades. La barra d'eines sol estar situada a la part superior de la interfície gràfica d'usuari, integrada sota la barra de menú, o pot ser una finestra flotant que es pot col·locar en qualsevol posició de la pantalla.
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8

barra d'eines

<Ciències de la Terra>

ca barra d'eines, n f
es barra de herramientas
en toolbar

<Disciplines cartogràfiques > Sistemes d'informació geogràfica > Informàtica > Interfícies d'usuari>

Definició

Àrea d'una interfície gràfica d'usuari que permet d'activar, per mitjà de botons representats per icones o símbols, les funcions més habituals d'un programa informàtic.

Nota

Cada programa pot tenir un nombre variable de barres d'eines, entre generals i especialitzades. La barra d'eines sol estar situada a la part superior de la interfície gràfica d'usuari, integrada sota la barra de menú, o pot ser una finestra flotant que es pot col·locar en qualsevol posició de la pantalla.
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8

barra d'eines d'accés ràpid

<TIC > Informàtica>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia i fraseologia dels productes informàtics [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/123>

ca barra d'eines d'accés ràpid
en quick access toolbar

<Localització > Fraseologia>

bastonets de cranc

<Gastronomia > Plats a la carta>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.

Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.

Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>

ca bastonets de cranc
es palitos de mar
fr délices de crabe
it bastoncini di granchio
en crab sticks
de Krebsstäbchen

boixac

<Botànica>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca boixac, n m
ca boixac de jardí, n m sin. compl.
ca boixac ver, n m sin. compl.
ca bojac, n m sin. compl.
ca calèndula, n f sin. compl.
ca clavellina de mort, n f sin. compl.
ca flor de mort, n f sin. compl.
ca flor de tot l'any, n f sin. compl.
ca galdiró, n m sin. compl.
ca gojat, n m sin. compl.
ca groguet, n m sin. compl.
ca jaumet, n m sin. compl.
ca boixacs, n m pl alt. sin.
ca clavells grocs, n m pl alt. sin.
ca flor d'albat, n f alt. sin.
ca flor de jaumet, n f alt. sin.
ca flor de meravella, n f alt. sin.
ca floreta de Sant Josep, n f alt. sin.
ca galdirons, n m pl alt. sin.
ca garronada, n f alt. sin.
ca gauges, n f pl alt. sin.
ca gauget, n m alt. sin.
ca gauja, n f alt. sin.
ca goget, n m alt. sin.
ca gogets, n m alt. sin.
ca goig, n m alt. sin.
ca goja, n f alt. sin.
ca gojats, n m pl alt. sin.
ca groguets, n m pl alt. sin.
ca jaumets, n m pl alt. sin.
ca llevamà, n m alt. sin.
ca llevamà de jardí, n m alt. sin.
ca llevamal, n m alt. sin.
ca llevamans, n m pl alt. sin.
ca mal d'ulls, n m alt. sin.
ca meravella, n f alt. sin.
ca pet de frare, n m alt. sin.
ca caldiró, n m var. ling.
ca gaugé, n m var. ling.
ca gauig, n m var. ling.
ca gaujat, n m var. ling.
ca gaujats, n m pl var. ling.
ca gauses, n f pl var. ling.
ca gauxa, n f var. ling.
ca gauxe, n m var. ling.
ca gavic, n m var. ling.
ca goixes, n f pl var. ling.
ca grauget, n m var. ling.
ca groguic, n m var. ling.
nc Calendula officinalis L.

<Botànica > compostes / asteràcies>

Nota

1. Per a una anàlisi de l'evolució lingüística gojat>bojac>boixac i les diverses variants, vegeu Veny, J. "L'equivalència acústica B=G en català: els casos de bolerany 'remolí' i boixac 'galdiró', Estudis de Llengua i Literatura Catalanes, XVIII, 1989, p. 101-127.
2. La denominació llevamal és la forma originària de llevamà, motivada per les propietats curatives de la planta.

boixac

<Ciències de la vida>

ca boixac, n m
ca boixac de jardí, n m sin. compl.
ca boixac ver, n m sin. compl.
ca bojac, n m sin. compl.
ca calèndula, n f sin. compl.
ca clavellina de mort, n f sin. compl.
ca flor de mort, n f sin. compl.
ca flor de tot l'any, n f sin. compl.
ca galdiró, n m sin. compl.
ca gojat, n m sin. compl.
ca groguet, n m sin. compl.
ca jaumet, n m sin. compl.
ca boixacs, n m pl alt. sin.
ca clavells grocs, n m pl alt. sin.
ca flor d'albat, n f alt. sin.
ca flor de jaumet, n f alt. sin.
ca flor de meravella, n f alt. sin.
ca floreta de Sant Josep, n f alt. sin.
ca galdirons, n m pl alt. sin.
ca garronada, n f alt. sin.
ca gauges, n f pl alt. sin.
ca gauget, n m alt. sin.
ca gauja, n f alt. sin.
ca goget, n m alt. sin.
ca gogets, n m alt. sin.
ca goig, n m alt. sin.
ca goja, n f alt. sin.
ca gojats, n m pl alt. sin.
ca groguets, n m pl alt. sin.
ca jaumets, n m pl alt. sin.
ca llevamà, n m alt. sin.
ca llevamà de jardí, n m alt. sin.
ca llevamal, n m alt. sin.
ca llevamans, n m pl alt. sin.
ca mal d'ulls, n m alt. sin.
ca meravella, n f alt. sin.
ca pet de frare, n m alt. sin.
ca caldiró, n m var. ling.
ca gaugé, n m var. ling.
ca gauig, n m var. ling.
ca gaujat, n m var. ling.
ca gaujats, n m pl var. ling.
ca gauses, n f pl var. ling.
ca gauxa, n f var. ling.
ca gauxe, n m var. ling.
ca gavic, n m var. ling.
ca goixes, n f pl var. ling.
ca grauget, n m var. ling.
ca groguic, n m var. ling.
nc Calendula officinalis L.

<Botànica > compostes / asteràcies>

Nota

1. Per a una anàlisi de l'evolució lingüística gojat>bojac>boixac i les diverses variants, vegeu Veny, J. "L'equivalència acústica B=G en català: els casos de bolerany 'remolí' i boixac 'galdiró', Estudis de Llengua i Literatura Catalanes, XVIII, 1989, p. 101-127.
2. La denominació llevamal és la forma originària de llevamà, motivada per les propietats curatives de la planta.

boixerola

<Botànica>

ca boixerola, n f
ca barruixa, n f sin. compl.
ca faringola, n f sin. compl.
ca gallufa, n f sin. compl.
ca muixa, n f sin. compl.
ca barruixes, n f pl alt. sin.
ca boixerola vera, n f alt. sin.
ca boixeroler, n m alt. sin.
ca boixeroler mascle, n m alt. sin.
ca farigola, n f alt. sin.
ca farigoler, n m alt. sin.
ca farigolera, n f alt. sin.
ca farinell, n m alt. sin.
ca faringoler, n m alt. sin.
ca faringolera, n f alt. sin.
ca faringoles, n f pl alt. sin.
ca farinola, n f alt. sin.
ca farinoler, n m alt. sin.
ca farnerola, n f alt. sin.
ca farnola, n f alt. sin.
ca farnolàs, n m alt. sin.
ca farnolasos, n m pl alt. sin.
ca farnoles, n f pl alt. sin.
ca gallufera, n f alt. sin.
ca herba pixadora, n f alt. sin.
ca muixeroler, n m alt. sin.
ca muixes, n f pl alt. sin.
ca picarol, n m alt. sin.
ca pometes de pastor (fruit), n f pl alt. sin.
ca raïm d'os, n m alt. sin.
ca raïm d'ossa, n m alt. sin.
ca barinxes, n f pl var. ling.
ca bayubera, n f var. ling.
ca boixeiola, n f var. ling.
ca boixereta, n f var. ling.
ca boixerida, n f var. ling.
ca boixerina, n f var. ling.
ca boixeringa, n f var. ling.
ca boixerol, n m var. ling.
ca boixiriga, n f var. ling.
ca boixirigues, n f pl var. ling.
ca bosquerola, n f var. ling.
ca buixarola, n f var. ling.
ca buixerola, n f var. ling.
ca carallufa, n f var. ling.
ca farinjoler, n m var. ling.
ca gaiubasa, n f var. ling.
ca gallofera, n f var. ling.
ca gallova, n f var. ling.
ca gallubera, n f var. ling.
ca garallufa, n f var. ling.
ca garrallufa, n f var. ling.
ca garxallufa, n f var. ling.
ca gaulla, n f var. ling.
ca gayuva, n f var. ling.
ca muserola, n f var. ling.
ca raïm d'orso, n m var. ling.
nc Arctostaphylos uva-ursi (L.) Spreng.
nc Arbutus uva-ursi L. sin. compl.
nc Arctostaphylos officinalis Wimm. et Grab. var. ling.

<Botànica > ericàcies>