Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "deixies" dins totes les àrees temàtiques

basta (en teixits de punt per ordit) basta (en teixits de punt per ordit)

<Indústria > Indústria tèxtil>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la norma UNE-EN ISO 4921:2002 Gèneres de punt: Conceptes bàsics: Vocabulari i de la norma internacional ISO corresponent (ISO 4921:2000).

Aquesta norma ha estat elaborada pel comitè tècnic AEN/CTN 40 Indústria Tèxtil, la secretaria del qual és a càrrec del Consejo Intertextil Español. El TERMCAT n'ha fet la versió catalana en compliment de l'acord subscrit amb AENOR per a la traducció al català de les normes UNE, amb l'assessorament d'especialistes de l'Escola Universitària d'Enginyeria Tècnica en Teixits de Punt.

El símbol cod precedeix el codi de referència que permet localitzar els termes dins del text de la norma. Els termes de les definicions i de les notes que tenen una entrada específica en la norma es presenten seguits del codi de referència entre parèntesis.

  • ca  basta (en teixits de punt per ordit), n f
  • es  basta (en tejidos de urdimbre)
  • fr  flotté (tricot à mailles jetées)
  • fr  fil flottant (tricot à mailles jetées) sin. compl.
  • en  float (warp-knitted fabric)
  • cod  3.01.18

<Indústria tèxtil > Gèneres de punt>

Definició
Longitud de fil (p) que no és recollida per l'agulla i connecta dues malles de passades no consecutives que pertanyen a la mateixa columna (IIa) o a columnes diferents (IIb).

Nota

  • La basta és retinguda en els llocs de l'estructura del teixit en què es formen malles (3.01.02).
  • cf. ISO 8388: tricot de sarja
  • ≠ entremalla (3.01.23)
basta (en teixits de punt per recollida) basta (en teixits de punt per recollida)

<Indústria > Indústria tèxtil>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la norma UNE-EN ISO 4921:2002 Gèneres de punt: Conceptes bàsics: Vocabulari i de la norma internacional ISO corresponent (ISO 4921:2000).

Aquesta norma ha estat elaborada pel comitè tècnic AEN/CTN 40 Indústria Tèxtil, la secretaria del qual és a càrrec del Consejo Intertextil Español. El TERMCAT n'ha fet la versió catalana en compliment de l'acord subscrit amb AENOR per a la traducció al català de les normes UNE, amb l'assessorament d'especialistes de l'Escola Universitària d'Enginyeria Tècnica en Teixits de Punt.

El símbol cod precedeix el codi de referència que permet localitzar els termes dins del text de la norma. Els termes de les definicions i de les notes que tenen una entrada específica en la norma es presenten seguits del codi de referència entre parèntesis.

  • ca  basta (en teixits de punt per recollida), n f
  • es  basta (en tejidos de recogida)
  • fr  flotté (tricot à mailles cueillies)
  • fr  fil flottant (tricot à mailles cueillies) sin. compl.
  • en  float (weft-knitted fabric)
  • cod  3.01.17

<Indústria tèxtil > Gèneres de punt>

Definició
Longitud de fil (n) que no és recollida per l'agulla i connecta dues malles de la mateixa passada no pertanyents a columnes adjacents.

Nota

  • La basta és retinguda en els llocs de l'estructura del teixit en què es formen malles (3.01.02) (o malles carregades).
  • Denominacions en desús: fil flotant i malla retinguda.
biòpsia de teixits tous biòpsia de teixits tous

<Ciències de la salut > Medicina clínica > Classificació internacional de malalties>

Font de la imatge

Les denominacions en català d'aquesta fitxa procedeixen de l'obra següent, elaborada pel TERMCAT:

CIM-9-MC: Classificació internacional de malalties: 9a revisió: modificació clínica. 6a edició. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Salut: Pòrtic, 2008. 1263 p.
ISBN: 978-84-9809-032-1

Aquesta classificació és la versió en català de la International Classification of Diseases, 9th revision, Clinical Modification (ICD-9-CM), que ha elaborat el TERMCAT a partir d'un encàrrec del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.

Les denominacions en anglès procedeixen del text oficial nord-americà, la versió digital del qual es pot descarregar des de l'adreça:
ftp://ftp.cdc.gov/pub/Health_Statistics/NCHS/Publications/ICD9-CM/2006/

Com a referència addicional s'ha tingut en compte l'obra:
PUCKETT, C. D. 2007 Annual hospital version: the educational annotation of ICD-9-CM. 5th ed. Reno, Nev.: Channel Publishing, 2006. 936 p.
ISBN: 1-933053-06-2

L'agrupació dels termes en àrees temàtiques s'ha fet seguint la distribució en capítols d'aquestes obres.

Com que l'ús principal d'aquestes classificacions és la codificació amb finalitats clíniques i estadístiques dels diagnòstics i procediments efectuats en els centres hospitalaris, els termes inclosos poden diferir dels que són habituals en la pràctica mèdica.

  • ca  biòpsia de teixits tous
  • en  biopsy of soft tissue

<Classificació internacional de malalties > Procediments > Operacions del sistema musculoesquelètic>

bloc de sortida bloc de sortida

<10 Esports aquàtics > 01 Natació>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  bloc de sortida, n m
  • ca  bloc d'eixida, n f sin. compl.
  • es  bloque de salida, n m
  • es  plataforma de salida, n f
  • es  poyete, n m
  • fr  bloc de départ, n m
  • fr  plate-forme de départ, n f
  • fr  plot de départ, n m
  • en  starting block, n
  • en  starting platform, n

<Esport > 10 Esports aquàtics > 01 Natació>

Definició
Cadascun dels graons situats a la vora de la piscina, davant de cada carrer, sobre els quals se situen els nedadors abans de la sortida en les proves de crol, braça i papallona.
bucle (en teixits de punt per ordit) bucle (en teixits de punt per ordit)

<Indústria > Indústria tèxtil>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la norma UNE-EN ISO 4921:2002 Gèneres de punt: Conceptes bàsics: Vocabulari i de la norma internacional ISO corresponent (ISO 4921:2000).

Aquesta norma ha estat elaborada pel comitè tècnic AEN/CTN 40 Indústria Tèxtil, la secretaria del qual és a càrrec del Consejo Intertextil Español. El TERMCAT n'ha fet la versió catalana en compliment de l'acord subscrit amb AENOR per a la traducció al català de les normes UNE, amb l'assessorament d'especialistes de l'Escola Universitària d'Enginyeria Tècnica en Teixits de Punt.

El símbol cod precedeix el codi de referència que permet localitzar els termes dins del text de la norma. Els termes de les definicions i de les notes que tenen una entrada específica en la norma es presenten seguits del codi de referència entre parèntesis.

  • ca  bucle (en teixits de punt per ordit), n m
  • ca  malla d'ordit, n f sin. compl.
  • es  bucle (malla de urdimbre)
  • fr  jetée (dans un tricot-chaîne)
  • en  lap (in a warp-knitted fabric)
  • cod  3.01.21

<Indústria tèxtil > Gèneres de punt>

Definició
Longitud de fil que comprèn la malla (3.01.22) i l'entremalla (3.01.23).

Nota

  • cf. ISO 8388 (annex A5): moviment de la barra de passador
bucle de ris (en teixits de punt per ordit) bucle de ris (en teixits de punt per ordit)

<Indústria > Indústria tèxtil>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la norma UNE-EN ISO 4921:2002 Gèneres de punt: Conceptes bàsics: Vocabulari i de la norma internacional ISO corresponent (ISO 4921:2000).

Aquesta norma ha estat elaborada pel comitè tècnic AEN/CTN 40 Indústria Tèxtil, la secretaria del qual és a càrrec del Consejo Intertextil Español. El TERMCAT n'ha fet la versió catalana en compliment de l'acord subscrit amb AENOR per a la traducció al català de les normes UNE, amb l'assessorament d'especialistes de l'Escola Universitària d'Enginyeria Tècnica en Teixits de Punt.

El símbol cod precedeix el codi de referència que permet localitzar els termes dins del text de la norma. Els termes de les definicions i de les notes que tenen una entrada específica en la norma es presenten seguits del codi de referència entre parèntesis.

  • ca  bucle de ris (en teixits de punt per ordit), n f
  • es  bucle de rizo
  • fr  bouclette (tricot à mailles jetées)
  • en  terry loop (warp-knitted fabric)
  • en  plush loop (warp-knitted fabric) sin. compl.
  • cod  3.01.13

<Indústria tèxtil > Gèneres de punt>

Definició
Entremalla (m) (3.01.23) allargada o basta (n) (3.01.18) allargada que sobresurt per una o per les dues cares d'un teixit de punt per ordit.

Nota

  • La denominació "ris tondosat" s'utilitza si la baga de ris ha estat tallada.
  • El teixit es forma mitjançant almenys dues barres de passadors.
  • La denominació "moviment de formació de pèl" fa referència al moviment de la barra de passadors que produeix el bucle de ris.
  • cf. ISO 8388: teixit de ris
buniectomia amb correcció de teixits tous buniectomia amb correcció de teixits tous

<Ciències de la salut > Medicina clínica > Classificació internacional de malalties>

Font de la imatge

Les denominacions en català d'aquesta fitxa procedeixen de l'obra següent, elaborada pel TERMCAT:

CIM-9-MC: Classificació internacional de malalties: 9a revisió: modificació clínica. 6a edició. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Salut: Pòrtic, 2008. 1263 p.
ISBN: 978-84-9809-032-1

Aquesta classificació és la versió en català de la International Classification of Diseases, 9th revision, Clinical Modification (ICD-9-CM), que ha elaborat el TERMCAT a partir d'un encàrrec del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.

Les denominacions en anglès procedeixen del text oficial nord-americà, la versió digital del qual es pot descarregar des de l'adreça:
ftp://ftp.cdc.gov/pub/Health_Statistics/NCHS/Publications/ICD9-CM/2006/

Com a referència addicional s'ha tingut en compte l'obra:
PUCKETT, C. D. 2007 Annual hospital version: the educational annotation of ICD-9-CM. 5th ed. Reno, Nev.: Channel Publishing, 2006. 936 p.
ISBN: 1-933053-06-2

L'agrupació dels termes en àrees temàtiques s'ha fet seguint la distribució en capítols d'aquestes obres.

Com que l'ús principal d'aquestes classificacions és la codificació amb finalitats clíniques i estadístiques dels diagnòstics i procediments efectuats en els centres hospitalaris, els termes inclosos poden diferir dels que són habituals en la pràctica mèdica.

  • ca  buniectomia amb correcció de teixits tous
  • en  bunionectomy with soft tissue correction

<Classificació internacional de malalties > Procediments > Operacions del sistema musculoesquelètic>

caixa d'eines caixa d'eines

<Economia > Comerç > Grans magatzems>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ANDORRA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari bàsic dels grans magatzems [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/129/>
En denominacions catalanes i en equivalents en altres llengües s'utilitza la barra inclinada (/) per indicar l'existència de diverses possibilitats. (Per exemple, al final de la secció, a l'esquerra / a la dreta).

Les denominacions utilitzades com a títol d'àrea temàtica en el diccionari tenen majúscula inicial.

Finalment, en els termes que no tenen equivalència exacta en una determinada llengua, es recull com a equivalent un manlleu seguit d'un parèntesi explicatiu. (Per exemple, l'equivalent anglès de fuet és fuet (Catalan dry cured pork sausage).)

  • ca  caixa d'eines, n f
  • es  caja de herramientas, n f
  • fr  boîte à outils, n f
  • pt  caixa de ferramentas, n f
  • en  toolbox, n

<Grans Magatzems > Seccions > Bricolatge>

caixa d'eines caixa d'eines

<Geografia > Disciplines cartogràfiques>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

  • ca  caixa d'eines, n f
  • es  caja de herramientas
  • en  toolbox

<Disciplines cartogràfiques > Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Infraestructures de dades espacials>

Definició
Concepció dels SIG com a col·lecció de funcions de manipulació de dades.

Nota

  • La concepció dels SIG com a caixa d'eines, predominant fins al final de la dècada de 1980, s'oposa a la concepció dels SIG com a bases de dades, que ha acabat predominant a partir de mitjan dècada de 1990.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
caixa d'eines caixa d'eines

<Tecnologies de la informació i la comunicació>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

  • ca  caixa d'eines, n f
  • es  caja de herramientas
  • en  toolbox

<Disciplines cartogràfiques > Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Infraestructures de dades espacials>

Definició
Concepció dels SIG com a col·lecció de funcions de manipulació de dades.

Nota

  • La concepció dels SIG com a caixa d'eines, predominant fins al final de la dècada de 1980, s'oposa a la concepció dels SIG com a bases de dades, que ha acabat predominant a partir de mitjan dècada de 1990.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8