Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "delectar" dins totes les àrees temàtiques

agrupació d'electors agrupació d'electors

<Dret > Dret electoral>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia electoral bàsica [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/179/>

  • ca  agrupació d'electors, n f
  • es  agrupación de electores

<Eleccions>

Definició
Agrupació de ciutadans que presenten una candidatura en unes eleccions.

Nota

  • A l'Estat espanyol, una agrupació d'electors ha de recollir un determinat nombre de signatures com a aval per poder presentar-se en una circumscripció electoral. La recollida de les signatures necessàries s'ha de fer per a cada convocatòria electoral en què l'agrupació d'electors es vulgui presentar.
anàlisi de sang per a detectar drogues a l'organisme anàlisi de sang per a detectar drogues a l'organisme

<Ciències de la salut > Medicina clínica > Classificació internacional de malalties>

Font de la imatge

Les denominacions en català d'aquesta fitxa procedeixen de l'obra següent, elaborada pel TERMCAT:

CIM-9-MC: Classificació internacional de malalties: 9a revisió: modificació clínica. 6a edició. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Salut: Pòrtic, 2008. 1263 p.
ISBN: 978-84-9809-032-1

Aquesta classificació és la versió en català de la International Classification of Diseases, 9th revision, Clinical Modification (ICD-9-CM), que ha elaborat el TERMCAT a partir d'un encàrrec del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.

Les denominacions en anglès procedeixen del text oficial nord-americà, la versió digital del qual es pot descarregar des de l'adreça:
ftp://ftp.cdc.gov/pub/Health_Statistics/NCHS/Publications/ICD9-CM/2006/

Com a referència addicional s'ha tingut en compte l'obra:
PUCKETT, C. D. 2007 Annual hospital version: the educational annotation of ICD-9-CM. 5th ed. Reno, Nev.: Channel Publishing, 2006. 936 p.
ISBN: 1-933053-06-2

L'agrupació dels termes en àrees temàtiques s'ha fet seguint la distribució en capítols d'aquestes obres.

Com que l'ús principal d'aquestes classificacions és la codificació amb finalitats clíniques i estadístiques dels diagnòstics i procediments efectuats en els centres hospitalaris, els termes inclosos poden diferir dels que són habituals en la pràctica mèdica.

  • ca  anàlisi de sang per a detectar drogues a l'organisme
  • en  blood-drug test

<Classificació internacional de malalties > Causes de visita en serveis sanitaris>

apartabestiar apartabestiar

<Transports > Transport ferroviari>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  apartabestiar, n m
  • ca  apartavaques, n m
  • es  apartaganado, n m
  • es  apartavacas, n m
  • es  botaganado, n m
  • es  defensa, n f
  • es  miriñaque, n m
  • es  quitapiedras, n m
  • es  quitarreses, n m
  • es  trompa, n f
  • fr  chasse-bestiaux, n m
  • fr  chasse-corps, n m
  • fr  chasse-pierre, n m
  • fr  chasse-pierres, n m
  • it  cacciabestiame, n m
  • it  cacciapietre, n m
  • en  cow-catcher, n
  • en  cowcatcher, n
  • en  guard iron, n
  • en  obstacle deflector, n
  • en  pilot, n
  • en  rail guard, n
  • de  Gleisräumer

<Transports > Transport ferroviari>

Definició
Peça que es col·loca al davant de les màquines de tren per a fer fora de la via els animals o qualsevol altre obstacle.
arc detector de metalls arc detector de metalls

<Lleure. Turisme > Hoteleria i turisme>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de turisme [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/312>
Aquest diccionari no és un producte tancat, sinó que encara està en procés de revisió.

  • ca  arc detector de metalls, n m
  • es  arco detector de metales, n m
  • fr  portique détecteur, n m
  • en  metal detection gateway, n
  • en  metal-detecting arch, n
  • en  walk-through metal detector, n
  • de  Metalldetektor, n m

<Hoteleria i turisme > Transports>

Definició
Aparell en forma de marc que serveix per a detectar les masses metàl·liques que duu a sobre la persona que hi passa a través.

Nota

  • S'utilitza en els aeroports per a evitar que accedeixin als avions viatgers amb armes o altres objectes metàl·lics perillosos.
bolòmetre bolòmetre

<Tecnologies de la informació i la comunicació>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

  • ca  bolòmetre, n m
  • ca  detector tèrmic, n m
  • es  bolómetro
  • es  detector térmico
  • en  bolometer
  • en  thermal detector

<Disciplines cartogràfiques > Fotogrametria>

Definició
Dispositiu per a mesurar l'energia o la intensitat de la radiació electromagnètica amb gran resolució i sensibilitat, basat en els canvis de resistència elèctrica d'un element sensible a la temperatura.

Nota

  • Vegeu també microbolòmetre.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
bolòmetre bolòmetre

<Geografia > Disciplines cartogràfiques>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

  • ca  bolòmetre, n m
  • ca  detector tèrmic, n m
  • es  bolómetro
  • es  detector térmico
  • en  bolometer
  • en  thermal detector

<Disciplines cartogràfiques > Fotogrametria>

Definició
Dispositiu per a mesurar l'energia o la intensitat de la radiació electromagnètica amb gran resolució i sensibilitat, basat en els canvis de resistència elèctrica d'un element sensible a la temperatura.

Nota

  • Vegeu també microbolòmetre.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
botó selector botó selector

<Electrodomèstics > Components>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  botó selector, n m
  • ca  selector, n m sin. compl.
  • es  botón selector
  • es  selector

<Electrodomèstics > Components>

cònjuge elector distribuïdor | cònjuge electora distribuïdora cònjuge elector distribuïdor | cònjuge electora distribuïdora

<Dret > Dret civil>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de dret civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia) <http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/150>

  • ca  cònjuge elector distribuïdor | cònjuge electora distribuïdora, n m, f
  • es  cónyuge elector distributario | cónjuge electora distributaria

<Dret civil > Dret de successions>

Definició
Cònjuge supervivent en qui el testador delega la facultat de triar hereu o de distribuir els béns de l'herència entre els fills i descendents comuns.
certificat censal certificat censal

<Dret > Dret electoral>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia electoral bàsica [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/179/>

  • ca  certificat censal, n m
  • es  certificación censal
  • fr  carte d'électeur
  • en  poll card

<Eleccions>

Definició
Certificat que acredita la inscripció d'un elector al cens electoral.
comissari elector comissari elector

<Història del dret>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 12a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2022.
<' target='_blank'><https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  comissari elector, n m
  • es  comisario elector

<Història del dret>

Definició
Persona d'extracció popular que, designada per parròquies o barris, constituïa el segon esglaó de l'elecció dels diputats del comú i dels síndics personers.

Nota

  • Àmbit: Catalunya
  • Els comissaris electors procedien dels estaments no privilegiats de la societat de l'Antic Règim. La representació de col·legis i corporacions gremials fou sempre significativa. Donada l'adscripció social dels oficis municipals que havien d'escollir, no podien ser part d'aquest col·lectiu, ni influir en la designació dels comissaris electors, la noblesa titulada ni l'oligarquia municipal. Dins la concepció absolutista del despotisme il·lustrat i arran del motí de Squillace del març del 1766, el reformisme borbònic permeté una participació reduïda dels sectors més humils de la societat per a fiscalitzar la gestió del govern municipal, fins aleshores en mans dels privilegiats. La concepció de la representativitat social dels comissaris electors i d'un mecanisme de sufragi diluït, clarament restringit, es veu dins la instrucció del Consell de Castella del 26 de juny de 1766, la qual establí que només podien escollir els esmentats comissaris, per a representar-los, tots els veïns seculars, caps de família i contribuents que, reunits en assemblea, fessin ús actiu de llur vot. Si la població era d'una parròquia, la dotació de comissaris havia de ser de vint-i-quatre, però si n'hi havia més d'una, els comissaris electors havien de ser dotze.
    Llur designació era vigilada i controlada per la Corona, per mitjà de la justícia ordinària del poble, que podia ser també el corregidor o l'alcalde major, els quals presidien les eleccions. Ells havien de vetllar per fer que les reunions i les votacions transcorreguessin sense incidents, partidismes o corrupcions. A vegades, el problema principal d'aquestes reunions el suscitava la manca d'assistència per desinterès, i s'havia arribat a donar el cas en què, dins una parròquia, hi hagués menys assistents que electes. Foren moltes les consultes que arribaren al Consell de Castella proposant alternatives, com ara la fórmula -defensada a Sevilla- d'escollir comissaris electors gràcies a una terna de candidats adreçada a la Reial Audiència; o bé la incorporació a Madrid de representants dels gremis. Una mesura semblant havia estat proposada a Catalunya. El juliol del 1766 l'Audiència plantejà, a la Cort, modificacions substancials sobre la normativa general aleshores vigent, en què parròquies i barris havien de ser substituïdes -com a circumscripcions- per l'estructura corporativa dels gremis, els quals, a Catalunya, eren considerats, per la vitalitat que tenien, un element de cohesió social molt important.
    A Barcelona en concret, els col·legis i els gremis constituïen -pel que fa a la fiscalització cadastral- un percentatge considerable dels contribuents. Per aquest motiu, l'Audiència, fent una lectura interpretativa de la legislació, permeté que els comissaris electors que després havien de nomenar diputats del comú i síndics personers fossin escollits no per parròquies o barris, sinó per circumscripció gremial. Aquest sistema es mantingué fins al 1771, moment en què la Cort ho prohibí per a restablir les parròquies.
    Una novetat que afectà la designació dels comissaris electors fou la Reial cèdula del 13 d'agost de 1769, que dividí la ciutat de Barcelona en cinc quarters i cada quarter en vuit barris. Cada quarter va passar a mans d'un alcalde de quarter que era un dels cinc alcaldes del crim de l'Audiència catalana, amb jurisdicció criminal i civil (jutjat de província) sobre el seu districte. Cada barri, alhora, quedava sota la responsabilitat d'un alcalde de barri escollit també per un sistema semblant de comissaris electors com els que triaven els diputats i els síndics. A partir de la instauració d'aquest càrrec, cada barri havia d'aportar dos comissaris electors i cada quarter, en total, setze.
    L'elecció s'havia de fer per quarter i les votacions havien de ser presidides per l'alcalde de quarter corresponent o un alcalde de quarter interí. Això significà que, durant la dècada dels setanta del segle XVIII, les eleccions dels quatre diputats del comú i del síndic personer van estar, en teoria, en mans de vuitanta comissaris electors (quaranta barris). Un cop escollits era publicada, per quarter i barri, un ban o una cèdula ante diem d'avís, perquè tots els comissaris assistissin a les cases consistorials per a designar les magistratures populars. La cerimònia, pel protocol que requeria, era presidida pel batlle, el corregidor o l'alcalde major. No tots els comissaris hi eren presents, per aquest motiu, si no hi havia una causa justificada eren preceptives multes o sancions pecuniàries. En determinats casos -com succeí el 1775 a Barcelona- molts comissaris electors eren alcaldes de barri i alguns d'ells foren escollits diputats del comú. Aquesta designació no era gaire freqüent, però és cert que, amb el temps, s'estengué la idea que el principi de concurrència individual a les votacions s'estava alterant per la implantació d'interessos partidistes que feien sospitoses les votacions dels comissaris electors i que obligà la ciutat, a partir del 1782, a tornar al vell sistema de parròquies, en lloc dels barris. El magistrat president de les sessions no podia imposar el vot de qualitat, sinó tan sols vetllar per un funcionament correcte de les eleccions, perquè era el poble qui escollia els seus representants. Però, en cas d'empat, s'utilitzaven mecanismes molt diversos, com ara la repetició de la votació, escollint els comissaris només entre els individus proposats per a diputats del comú i síndics personers empatats, i seguint el criteri del major nombre de sufragis. Si persistia l'empat, es feia per sorteig; per l'edat o bé per elecció del president, sempre amb el vistiplau unànime dels comissaris electors i el permís del Reial acord.
    No obstant això, el mecanisme de sufragi de comissaris electors era considerat, per a molts pobles, una fórmula de representació popular molt adient i pràctica que es podia fer extensible a altres institucions, com ara l'elecció dels regidors temporals, fins aleshores designats per l'Audiència. El 1768, un informe redactat pels síndics personers de Tarragona, Vic, Girona, Mataró i Tortosa proposà que aquests fossin escollits per comissaris electors. Una idea semblant fou recollida, anys després, per les autoritats municipals d'Igualada, Ripoll, Caldes de Montbui i Banyoles, però fou rebutjada per la monarquia. Tanmateix la proposta no fou pas oblidada del tot, com ho demostra el fet que aquest sistema arribà a ser adoptat -com a procediment electoral regular- per la legislació municipal aprovada a les Corts de Cadis.