Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "delegat" dins totes les àrees temàtiques
<Dret > Dret notarial > Notaria>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia notarial [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2008. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/17/>
- ca delegat de districte | delegada de districte, n m, f
- es delegado de distrito
<Notaria > Funció notarial>
Definició
<Empresa > Comunicació empresarial>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de comunicació empresarial: publicitat, relacions públiques i màrqueting. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1999. 306 p.; 22 cm. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris terminològics)
ISBN 84-412-0228-1
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca delegat de personal | delegada de personal, n m, f
- es delegado de personal | delegada de personal
- fr délégué du personnel | déléguée du personnel
- en shop steward [GB]
- en union representative [US]
<Comunicació empresarial > Comunicació > Disciplines relacionades > Organització empresarial>
Definició
Nota
- Segons la legislació espanyola vigent, representa els treballadors de les empreses amb menys de cinquanta i més de deu treballadors.
<Dret laboral i de la seguretat social>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:
LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca delegat de personal | delegada de personal, n m, f
- es delegado de personal | delegada de personal, n m, f
<Dret laboral i de la seguretat social>
<Treball > Negociació col·lectiva>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE TREBALL, AFERS SOCIALS I FAMÍLIES. Diccionari de la negociació col·lectiva [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/5/>
- ca delegat de personal | delegada de personal, n m, f
- es delegado de personal | delegada de personal
- fr délégué des travailleurs | déléguée des travailleurs
- fr délégué du personnel | déléguée du personnel
- en workers' delegate
- en workforce delegate
<Negociació col·lectiva > Relacions col·lectives > Sindicalisme i representació col·lectiva>
Definició
Nota
- En el cas d'un lloc de treball amb més de 50 treballadors, aquesta tasca la duen a terme la junta de personal en el sector públic o el comitè d'empresa en el sector privat.
<Dret del treball i de la Seguretat Social>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca delegat de personal | delegada de personal, n m, f
- es delegado de personal | delegada de personal
<Dret del treball i de la Seguretat Social>
Definició
Nota
-
En l'entorn europeu occidental, els sistemes de lliure participació dels treballadors en la vida econòmica (democràcia econòmica) i a l'empresa (democràcia a l'empresa o democràcia industrial) s'han desenvolupat històricament en el marc del reconeixement constitucional dels estats democràtics. Els models de participació i representació dels treballadors a l'empresa són diversos a escala europea i mundial, i responen a les peculiaritats dels sistemes polítics, econòmics i sindicals propis de cada estat.
En el procés de formació històrica de la normativa laboral espanyola, els antecedents dels delegats de personal es remunten a l'etapa predemocràtica de relacions laborals, en què van aparèixer les figures dels enlaces sindicales y jurados de empresa. En un marc polític no democràtic, de sindicació obligatòria i negació del conflicte inherent a les relacions laborals, aquests mecanismes de representació es configuraven com a òrgans de col·laboració i cooperació amb l'empresa. La transició política significà la ruptura d'aquest model de relacions laborals i la regulació de normes provisionals per a l'elecció d'òrgans representatius dels treballadors a les empreses, que ja foren denominats delegat de personal i comitè d'empresa. La promulgació de la Constitució espanyola (CE) del 1978 i de l'Estatut dels treballadors (ET) va consagrar definitivament aquestes figures representatives en el marc d'un model democràtic de relacions laborals.
El reconeixement constitucional del dret de participació dels treballadors a l'empresa es troba en l'article 129.2 de la CE, que assenyala que «els poders públics han de promoure amb eficàcia les diverses formes de participació en l'empresa». El contingut genèric del precepte i el fet que s'ubiqui d'una manera sistemàtica en el text constitucional (títol VII, «economia i hisenda») són circumstàncies que en condicionen intensament el règim jurídic i que impliquen una remissió àmplia a la legislació ordinària, que ha de respectar, en qualsevol cas, el reconeixement del dret a la propietat privada (art. 33 CE) i el dret a la llibertat d'empresa en el marc d'una economia de mercat (art. 38 CE).
A partir de la previsió constitucional, l'ET va desenvolupar un sistema de participació, i assenyala, en l'article 4.1.g, que aquest és un dels drets bàsics dels treballadors a l'empresa. En el títol II (art. 61 al 81) es regulen els òrgans de representació unitària dels treballadors a l'empresa (delegat de personal i comitè d'empresa). La regulació actual està recollida en el text refós de la Llei de l'estatut dels treballadors, aprovat pel Reial decret legislatiu 2/2015, del 23 d'octubre.
En l'àmbit de l'Administració pública, la figura és regulada per la Llei 9/1987, del 12 de juny, la Llei 21/2006, del 20 de juny d'òrgans de representació, determinació de les condicions de treball i participació del personal al servei de les administracions públiques i per la Llei 7/2007, del 12 d'abril, de l'estatut bàsic de l'empleat públic.
Delegats de personal i comitè d'empresa són les representacions unitàries dels treballadors a l'empresa i s'estructuren a partir de dues regles bàsiques. D'una banda, la representació unitària es crea per a cadascun dels centres de treball d'una mateixa empresa. De l'altra, hi ha delegats de personal o comitè d'empresa en funció del nombre (més o menys elevat) de treballadors ocupats. Així, hi ha delegats de personal en les empreses o els centres de treball en què presten serveis més de deu i menys de cinquanta treballadors (també a partir de sis treballadors, si aquests ho decideixen per majoria). El nombre de delegats de personal per a cada centre de treball o empresa depèn, igualment, del nombre de treballadors que hi hagi. Hom escollirà un delegat o delegada de personal si el centre o l'empresa té fins a trenta treballadors, i tres, que actuen mancomunadament, si en té més de trenta.
Els delegats de personal i els membres del comitè d'empresa són escollits, periòdicament, pels treballadors del centre de treball corresponent mitjançant el procés d'eleccions sindicals. Malgrat ser òrgans de representació no sindical, la presentació de candidatures tant pot ser sindical com de treballadors independents. El sistema de mesurar la representativitat dels sindicats i les opcions que tenen, pel que fa a una acció sindical a les empreses mitjançant llur presència en els òrgans de representació unitària, han implicat una àmplia sindicalització d'aquesta. Nogensmenys, en matèria de representació a l'empresa, cal tenir en compte la regulació establerta en la Llei orgànica 11/1985, del 2 d'agost, de llibertat sindical (LOLS), que regula un contingut ampli en matèria d'acció sindical a l'empresa, i crea la secció sindical d'empresa i el delegat o delegada sindical.
Les funcions dels delegats de personal són les mateixes que les atribuïdes al comitè d'empresa: bàsicament, participació en la gestió empresarial; defensa dels drets i interessos individuals i col·lectius dels treballadors de l'empresa, i control i vigilància del compliment a l'empresa de la normativa en matèria laboral i de Seguretat Social.
Per al desenvolupament de llurs comeses, els delegats de personal tenen un ampli ventall de drets, que es poden estructurar de la manera següent: dret d'informació general (econòmica, en matèria de contractació, hores extraordinàries, sancions); dret d'emissió d'informes previs a decisions empresarials de reestructuració; dret d'informació i consulta en casos de modificacions de condicions de treball i extinció del contracte de treball; dret de negociació col·lectiva a l'empresa; dret d'informació, vigilància i control en matèria de seguretat i higiene en el treball (conjuntament amb les competències del delegat de prevenció), i dret de plantejament de conflictes col·lectius.
Per al desenvolupament de llurs funcions, els delegats de personal tenen reconegudes garanties específiques addicionals a les establertes per a la resta de treballadors: expedient contradictori per a la sanció de faltes greus o molt greus, en què s'escolta la persona interessada i la resta de membres de la seva representació; en l'acomiadament improcedent, l'opció entre readmissió o indemnització pot ser exercida pels representants; no poden ser acomiadats ni sancionats per motius inherents a l'exercici de llur representació; no poden ser discriminats econòmicament o professional a conseqüència de llur càrrec; han de tenir llibertat d'expressió i d'informació en matèries relatives a llur representació, amb facultats de distribució a l'empresa de publicacions d'interès laboral o social; i han de tenir prioritat de permanència en casos de trasllat, suspensió o extinció de contractes de treball per causa econòmica, tècnica, organitzativa o de producció.
Hi ha altres mitjans a disposició dels delegats de personal: ús d'un local adequat i d'un tauler d'anuncis per al desenvolupament de les tasques de representació i comunicació, sempre que les característiques del centre ho permetin; crèdit horari entre quinze i quaranta hores mensuals retribuïdes per a les tasques de representació, segons la plantilla de l'empresa, etc.
Els representants unitaris són creats per la llei, a diferència de les representacions sindicals que estan reconegudes per la CE (sentències del Tribunal Constitucional [STC] 37/1983, de l'11 de maig, i 118/1983, del 13 de desembre). Duen a terme activitats qualificables de sindicals, però no tenen constitucionalment garantida la llibertat sindical consagrada en l'article 28.1 de la CE, de manera que la seva activitat resta, en principi, fora de l'àmbit del dret fonamental de llibertat sindical (STC 134/1994, del 9 de maig, i 95/1996, del 29 de maig).
El reforçament dels drets d'informació dels representants dels treballadors facilita un millor compliment de les normes laborals, fet que incorpora un interès públic rellevant (STC 142/1993, del 22 d'abril).
L'obligació de secret professional es desprèn de l'article 65.2 de l'ET (STC 142/1993), que autoritza els representants perquè els documents lliurats per l'empresa puguin ser emprats raonablement i respectant la finalitat per a la qual foren lliurats (Sentència del Tribunal Suprem [STS] del 13.12.1989, Repertorio de jurisprudencia Aranzadi [RJA] 1989\9200).
Les garanties dels representants poden ser millorades per la negociació col·lectiva (STS del 24.1.1990, RJA 1990\206) i protegeixen igualment els candidats a les eleccions (STC 38/1981, del 23 de novembre, i STS del 15.3.1993, RJA 1993\1860). La condició de representant no implica la impunitat de capteniments tipificats com a incompliments contractuals (STS del 20.2.1990, RJA 1990\1122). En l'exercici del crèdit d'hores, l'empresa pot establir determinats controls (STS del 14.6.1990, RJA 1990\5075), però no sotmetre'l a una autorització prèvia (STS del 12.2.1990, RJA 1990\896) ni a vigilàncies que limitin el lliure exercici del càrrec (STS del 10.2.1990, RJA 1990\890).
<Esport > Esports de pilota > Hoquei > Hoquei sobre patins>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'hoquei sobre patins. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1992. 83 p.; 20 cm. (Diccionaris dels esports olímpics; 18)
ISBN 84-7739-236-6
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca delegat de pista | delegada de pista, n m, f
- es delegado de pista
<Esport > Esports de pilota > Hoquei > Hoquei sobre patins>
Definició
<Dret laboral i de la seguretat social>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:
LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca delegat de prevenció | delegada de prevenció, n m, f
- es delegado de prevención | delegada de prevención, n m, f
<Dret laboral i de la seguretat social>
<Treball > Negociació col·lectiva>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE TREBALL, AFERS SOCIALS I FAMÍLIES. Diccionari de la negociació col·lectiva [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/5/>
- ca delegat de prevenció | delegada de prevenció, n m, f
- es delegado de prevención | delegada de prevención
- fr délégué à la santé et à la sécurité | déléguée à la santé et à la sécurité
- fr délégué à la sécurité | déléguée à la sécurité
- en health and safety representative
<Negociació col·lectiva > Organització del treball i condicions > Seguretat i salut laboral>
Definició
Nota
- El delegat de prevenció s'escull entre els representants dels treballadors assalariats de l'empresa.
<Ciències de la salut > Microbiologia i patologia infecciosa > COVID-19>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de la COVID-19 [en línia]. 3a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2021. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/286>
- ca delegat de prevenció | delegada de prevenció, n m, f
- oc delegat de prevencion | delegada de prevencion, n m, f
- es delegado de prevención | delegada de prevención, n m, f
- fr délégué à la prévention | déléguée à la prévention, n m, f
- gl delegado de prevención | delegada de prevención, n m, f
- ptPT delegado de segurança | delegada de segurança, n m, f
- ptBR representante dos empregados na Comissão Interna de Prevenção de Acidentes, n m, f
- en prevention delegate, n
- nl preventieverantwoordelijke, n
- eu prebentzioko ordezkari, n
- ar مندوب الوقاية
<Entorn social>
Definició
<Dret del treball i de la Seguretat Social>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca delegat de prevenció de riscos laborals | delegada de prevenció de riscos laborals, n m, f
- es delegado de prevención de riesgos laborales | delegada de prevención de riesgos laborales
<Dret del treball i de la Seguretat Social>
Definició
Nota
-
En recullen la definició els articles 35 i següents de la Llei 31/1995, del 8 de novembre, de prevenció de riscos laborals (LPRL). El delegat o delegada de prevenció de riscos laborals representa una figura innovadora en l'ordenament jurídic, ja que va sorgir arran dels mandats de la Directiva 89/391/CE del Consell, del 27 de novembre, relativa a l'aplicació de mesures per a promoure la millora de la seguretat i la salut dels treballadors a la feina. Per aquest motiu, no se'n pot considerar l'antecedent el denominat vigilant de seguretat, que regulava l'article 9 de l'Ordenança general de seguretat i higiene en el treball del 9 de març de 1971, ja que, a diferència dels delegats de prevenció de riscos laborals, era designat per la part empresarial. Més afins podrien resultar, tot i les diferències òbvies, els delegats miners de seguretat (articles 37 i següents del Reial decret [RD] 3255/1983, del 21 de desembre).
Els delegats de prevenció han de ser escollits en les empreses o en els centres de treball que disposin de sis o més treballadors d'entre els delegats de personal o els membres del comitè d'empresa. En el marc de la funció pública, llur àmbit d'actuació és el corresponent als òrgans de representació del personal al servei de les administracions públiques, regulat per la Llei 9/1987, del 12 de maig, d'òrgans de representació, determinació de les condicions de treball i participació del personal al servei de les administracions públiques. A més, els mateixos representants del personal han de nomenar els delegats de prevenció respectant el dret fonamental de llibertat sindical.
El criteri d'elecció més adequat d'acord amb la jurisprudència és el repartiment proporcional al nombre de representants obtinguts per cada sindicat (o candidatura electoral) en el si de l'òrgan col·lectiu de representació unitària dels treballadors. Els convenis col·lectius poden disposar el contrari, però en tot cas han d'establir la qualificació tècnica especial que han de posseir els representants dels treballadors que siguin designats com a delegats de prevenció en matèria de seguretat i salut en el treball.
El nombre de delegats és en funció del cens de treballadors de l'empresa o del centre de treball, que obligadament ha de ser actualitzat en designar els delegats de prevenció, sobretot si no hi ha coincidència temporal entre l'elecció d'aquests i la dels òrgans de representació dels treballadors de què sorgeixen.
Si en el centre de treball no es poden celebrar eleccions per a representants de personal per la falta d'antiguitat dels treballadors per a ser electors o elegibles, aquests poden escollir en assemblea i per majoria un treballador o treballadora com a delegat o delegada de prevenció de riscos provisional fins al compliment dels requisits legals per a poder celebrar les eleccions oportunes.
El sistema de designació fixat legalment pot ser modificat pels convenis col·lectius sempre que respectin el caràcter democràtic de la designació, que correspon als representants del personal o als treballadors (art. 35.4 LPRL).
Són diverses les funcions de representació i participació que pertanyen als delegats de prevenció de riscos laborals. Destaca, en primer lloc, la de ser consultats per la part empresarial i la d'emetre informes no vinculants sobre aspectes diversos de l'organització del treball i de la protecció de la seguretat dels treballadors. També han de tenir accés a la documentació i la informació relatives a condicions de treball que poden generar riscos per a la seguretat laboral, incloent-hi la referent als danys que s'hagin produït en la salut dels treballadors. Aquesta funció d'informació s'estén, a més, cap a les actuacions dutes a terme per la inspecció de treball i de la Seguretat Social.
D'altra banda, els delegats de prevenció de riscos laborals poden proposar als empresaris que adoptin mesures de prevenció per a millorar els nivells de protecció de seguretat i salut a l'empresa o al centre de treball. El comitè de seguretat i salut en el treball en les empreses o els centres de treball on s'hagi creat i del qual formen part els delegats de prevenció pot ser el lloc idoni per a fer les consultes esmentades, complir els drets d'informació i donar les propostes adients per a fomentar la seguretat laboral.
La competència de vigilància i control de la normativa i de l'estat de les condicions de treball faculta, a més, els delegats de prevenció de riscos laborals a acompanyar els tècnics en les avaluacions de caràcter preventiu de l'ambient de treball i els inspectors de treball en les visites que facin. També poden anar allà on s'hagi produït un accident de treball per a poder-ne conèixer i investigar els motius, així com a qualsevol zona de l'empresa o del centre de treball sense cap mena d'obstacle.
Sens dubte, però, les conseqüències jurídiques més visibles que poden resultar d'aquestes actuacions es concreten en la facultat dels delegats de prevenció de proposar a l'òrgan de representació dels treballadors d'adoptar l'acord de paralització d'activitats de l'empresa en cas de risc greu i imminent.
En el cas de no poder reunir amb la urgència requerida la representació del personal, els delegats de prevenció poden prendre la decisió per si mateixos de manera majoritària. Les garanties aplicables als representants dels treballadors, en virtut de l'Estatut dels treballadors, són les que afecten els delegats de prevenció, tant si són alhora delegats de personal o membres del comitè d'empresa com si n'han estat escollits al marge, en virtut d'un conveni col·lectiu. En tot cas, no es pot imputar al crèdit horari —i, per tant, ha de ser considerat com a temps de treball efectiu—, el temps dedicat tant a l'assistència a les reunions del comitè de seguretat i salut en el treball com a qualssevol altres convocades per la part empresarial, el dedicat a acompanyar els tècnics d'avaluació i els inspectors de treball en les visites, el dedicat a comprovar els fets que han originat un dany en la salut dels treballadors, i finalment el dedicat a assistir a cursos de formació facilitats pels empresaris.
Tot aquest conjunt de competències, facultats i garanties s'ha d'entendre sens perjudici del respecte de les disposicions dels convenis col·lectius vigents en la data d'entrada en vigor de la LPRL que siguin més favorables per als treballadors, així com de la conservació dels òrgans de representació en matèria de seguretat i salut en el treball creats per la negociació col·lectiva, sempre que respectin el contingut mínim establert per als delegats de prevenció.
La normativa comentada s'ha de complementar amb l'estudi dels convenis col·lectius o acords sobre matèries concretes pactats entre les organitzacions empresarials i els sindicats que substitueixen les competències reconegudes als delegats de prevenció per òrgans específics de representació dels treballadors o empleats públics.
A més, s'han de tenir en compte les particularitats que la Instrucció del 26 de febrer de 1996 regula per a l'àmbit específic de l'Administració civil de l'Estat i dels organismes autònoms corresponents.
Les sentències més significatives sobre aquest tema han estat, per ordre cronològic, les sentències de la Sala Social del Tribunal Suprem del 3.12.1997 (Repertorio de jurisprudencia Aranzadi 1997\892), del 16.11.2016 (Centre de Documentació Judicial [CENDOJ], Recurs 3757/2014, Resolució 956/2016), del 3.2.2017 (CENDOJ, Recurs 39/2016, Resolució 102/2017), i del 22.11.2017 (CENDOJ, Recurs 230/2016, Resolució 102/2017).
