Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "denejar" dins totes les àrees temàtiques

bol de menjar bol de menjar

<Veterinària i ramaderia > Animals de companyia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  bol de menjar, n m
  • es  cuenco de comida
  • fr  mangeoire
  • en  feeding bowl

<Veterinària i ramaderia > Animals de companyia>

Definició
Recipient baix i més ample de la base que de la boca per evitar que es bolqui, disposat per a donar menjar a un animal de companyia.
bombar bombar

<Esport > Esports de pilota > Pilota > Pilota basca>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de pilota. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1992. 109 p. (Diccionaris dels esports olímpics; 26) ISBN 84-7739-276-5

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  bombar, v tr
  • ca  penjar, v tr sin. compl.
  • es  bombear
  • fr  lober
  • en  lob, to
  • eu  loratu

<Esport > Esports de pilota > Pilota > Pilota basca>

Definició
Llançar la pilota en sentit ascendent, de manera que descrigui una paràbola pronunciada un cop hagi tocat el frontis.
bombar bombar

<09 Esports de pilota>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  bombar, v tr
  • ca  penjar, v tr sin. compl.
  • es  bombear
  • fr  lober
  • en  lob, to
  • eu  loratu [PILOTA BAS]

<Esport > 09 Esports de pilota>

Definició
Llançar la pilota o la bola en sentit ascendent de manera que descrigui una paràbola pronunciada.
còpies dels documents que s'han de penjar còpies dels documents que s'han de penjar

<TIC > Informàtica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia i fraseologia dels productes informàtics [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/123>

  • ca  còpies dels documents que s'han de penjar
  • en  copies of your documents to upload

<Localització > Fraseologia>

córrer i netejar córrer i netejar

<03 Atletisme>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  córrer i netejar, n m
  • ca  correcollir, n m sin. compl.
  • es  correr limpiando, n m
  • es  correr y limpiar, n m
  • es  plogging, n m
  • fr  courir et nettoyer, n m
  • fr  écojogging, n m
  • it  correre raccogliendo rifiuti, n m
  • en  plogging, n

<Esport > 03 Atletisme>

Definició
Activitat esportiva consistent a córrer, sovint en grup, mentre es van recollint en bosses les escombraries que es van trobant en el trajecte, habitualment en espais naturals de grans ciutats, amb el doble objectiu de fer esport i contribuir a la netedat i el manteniment del medi.

Nota

  • La denominació correcollir és un acrònim de córrer i collir, paral·lelament a l'equivalent anglès plogging, un acrònim del suec plocka upp 'recollir', d'acord amb l'origen suec d'aquesta activitat, i de jogging o running 'córrer'.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  carabassera, n f
  • ca  badabadoc (flor masculina), n m sin. compl.
  • ca  badaloc (flor masculina), n m sin. compl.
  • ca  badoc (flor masculina), n m sin. compl.
  • ca  carabassa (fruit), n f sin. compl.
  • ca  carabasser, n m sin. compl.
  • ca  carabassí (llavor), n m sin. compl.
  • ca  badoc de carbasser (flor masculina), n m alt. sin.
  • ca  badocs (flor), n m pl alt. sin.
  • ca  buidador, n m alt. sin.
  • ca  carabassa, n f alt. sin.
  • ca  carabassa comuna, n f alt. sin.
  • ca  carabassa d'armar, n f alt. sin.
  • ca  carabassa de buidar, n f alt. sin.
  • ca  carabassa de menjar, n f alt. sin.
  • ca  carabassa de pera, n f alt. sin.
  • ca  carabassa de Sant Roc, n f alt. sin.
  • ca  carabassa de taronja, n f alt. sin.
  • ca  carabassa de tres cantells, n f alt. sin.
  • ca  carabassa grossa, n f alt. sin.
  • ca  carabassa mitjancera, n f alt. sin.
  • ca  carabassa petita, n f alt. sin.
  • ca  carabassera comuna, n f alt. sin.
  • ca  carabasses, n f pl alt. sin.
  • ca  carabasses de tot l'any, n f pl alt. sin.
  • ca  carabasseta (fruit jove), n f alt. sin.
  • ca  carabasseta (fruit), n f alt. sin.
  • ca  carabassot buidador, n m alt. sin.
  • ca  carbassa, n f alt. sin.
  • ca  carbassa (fruit), n f alt. sin.
  • ca  carbassa de la groga (fruit), n f alt. sin.
  • ca  carbassa del ferro (fruit), n f alt. sin.
  • ca  carbasser, n m alt. sin.
  • ca  carbassera, n f alt. sin.
  • ca  carbassera de rabequet, n f alt. sin.
  • ca  carbasses d'adorn, n f pl alt. sin.
  • ca  carbasses porquenyes, n f pl alt. sin.
  • ca  carbasseta, n f alt. sin.
  • ca  carbassot, n m alt. sin.
  • ca  nyanya de carbassa (polpa), n f alt. sin.
  • nc  Cucurbita pepo L.
  • nc  Cucurbita oblonga Link var. ling.

<Botànica > cucurbitàcies>

carabassera carabassera

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  carabassera, n f
  • ca  badabadoc (flor masculina), n m sin. compl.
  • ca  badaloc (flor masculina), n m sin. compl.
  • ca  badoc (flor masculina), n m sin. compl.
  • ca  carabassa (fruit), n f sin. compl.
  • ca  carabasser, n m sin. compl.
  • ca  carabassí (llavor), n m sin. compl.
  • ca  badoc de carbasser (flor masculina), n m alt. sin.
  • ca  badocs (flor), n m pl alt. sin.
  • ca  buidador, n m alt. sin.
  • ca  carabassa, n f alt. sin.
  • ca  carabassa comuna, n f alt. sin.
  • ca  carabassa d'armar, n f alt. sin.
  • ca  carabassa de buidar, n f alt. sin.
  • ca  carabassa de menjar, n f alt. sin.
  • ca  carabassa de pera, n f alt. sin.
  • ca  carabassa de Sant Roc, n f alt. sin.
  • ca  carabassa de taronja, n f alt. sin.
  • ca  carabassa de tres cantells, n f alt. sin.
  • ca  carabassa grossa, n f alt. sin.
  • ca  carabassa mitjancera, n f alt. sin.
  • ca  carabassa petita, n f alt. sin.
  • ca  carabassera comuna, n f alt. sin.
  • ca  carabasses, n f pl alt. sin.
  • ca  carabasses de tot l'any, n f pl alt. sin.
  • ca  carabasseta (fruit jove), n f alt. sin.
  • ca  carabasseta (fruit), n f alt. sin.
  • ca  carabassot buidador, n m alt. sin.
  • ca  carbassa, n f alt. sin.
  • ca  carbassa (fruit), n f alt. sin.
  • ca  carbassa de la groga (fruit), n f alt. sin.
  • ca  carbassa del ferro (fruit), n f alt. sin.
  • ca  carbasser, n m alt. sin.
  • ca  carbassera, n f alt. sin.
  • ca  carbassera de rabequet, n f alt. sin.
  • ca  carbasses d'adorn, n f pl alt. sin.
  • ca  carbasses porquenyes, n f pl alt. sin.
  • ca  carbasseta, n f alt. sin.
  • ca  carbassot, n m alt. sin.
  • ca  nyanya de carbassa (polpa), n f alt. sin.
  • nc  Cucurbita pepo L.
  • nc  Cucurbita oblonga Link var. ling.

<Botànica > cucurbitàcies>

carabassera de bou carabassera de bou

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  carabassera de bou, n f
  • ca  carabassera d'Egipte, n f sin. compl.
  • ca  carabassera de menjar, n f sin. compl.
  • ca  carabassera de rabequet, n f sin. compl.
  • ca  carabassa (fruit), n f alt. sin.
  • ca  carabassa confitera, n f alt. sin.
  • ca  carabassa de bou, n f alt. sin.
  • ca  carabassa de menjar, n f alt. sin.
  • ca  carabassa de patatera, n f alt. sin.
  • ca  carabassa de rabequera, n f alt. sin.
  • ca  carabassa de rabequet, n f alt. sin.
  • ca  carabassa de rabequets, n f alt. sin.
  • ca  carabassa de síndria, n f alt. sin.
  • ca  carabassa per a dolç (fruit), n f alt. sin.
  • ca  carabassa porquera, n f alt. sin.
  • ca  carabassera de peça, n f alt. sin.
  • ca  carabassera groga, n f alt. sin.
  • ca  carabassera rodona, n f alt. sin.
  • ca  carbassa, n f alt. sin.
  • ca  carbassera d'Egipte, n f alt. sin.
  • ca  carbassera de bou, n f alt. sin.
  • ca  carbassera de menjar, n f alt. sin.
  • ca  carbassera de peça, n f alt. sin.
  • ca  carbassera de rabequet, n f alt. sin.
  • ca  carbassera patatera, n f alt. sin.
  • ca  rabequera, n f alt. sin.
  • ca  rabequet, n m alt. sin.
  • ca  rabequet (fruit), n m alt. sin.
  • ca  rabequets, n m pl alt. sin.
  • ca  carabassa tossinera, n f var. ling.
  • ca  rabeques, n f pl var. ling.
  • ca  zuca, n f var. ling.
  • nc  Cucurbita maxima Duchesne in Lam.

<Botànica > cucurbitàcies>

Nota

  • Zuca és un nom alguerès provinent de l'italià zucca o del sard tzuca, que SANNA recull aplicat a Cucurbita maxima. Per a Cucurbita pepo SANNA recull carabassa, que és el nom habitual a l'Alguer (cf. Atles lingüístic del domini català, vol. V, mapa 1110).
carabassera de bou carabassera de bou

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  carabassera de bou, n f
  • ca  carabassera d'Egipte, n f sin. compl.
  • ca  carabassera de menjar, n f sin. compl.
  • ca  carabassera de rabequet, n f sin. compl.
  • ca  carabassa (fruit), n f alt. sin.
  • ca  carabassa confitera, n f alt. sin.
  • ca  carabassa de bou, n f alt. sin.
  • ca  carabassa de menjar, n f alt. sin.
  • ca  carabassa de patatera, n f alt. sin.
  • ca  carabassa de rabequera, n f alt. sin.
  • ca  carabassa de rabequet, n f alt. sin.
  • ca  carabassa de rabequets, n f alt. sin.
  • ca  carabassa de síndria, n f alt. sin.
  • ca  carabassa per a dolç (fruit), n f alt. sin.
  • ca  carabassa porquera, n f alt. sin.
  • ca  carabassera de peça, n f alt. sin.
  • ca  carabassera groga, n f alt. sin.
  • ca  carabassera rodona, n f alt. sin.
  • ca  carbassa, n f alt. sin.
  • ca  carbassera d'Egipte, n f alt. sin.
  • ca  carbassera de bou, n f alt. sin.
  • ca  carbassera de menjar, n f alt. sin.
  • ca  carbassera de peça, n f alt. sin.
  • ca  carbassera de rabequet, n f alt. sin.
  • ca  carbassera patatera, n f alt. sin.
  • ca  rabequera, n f alt. sin.
  • ca  rabequet, n m alt. sin.
  • ca  rabequet (fruit), n m alt. sin.
  • ca  rabequets, n m pl alt. sin.
  • ca  carabassa tossinera, n f var. ling.
  • ca  rabeques, n f pl var. ling.
  • ca  zuca, n f var. ling.
  • nc  Cucurbita maxima Duchesne in Lam.

<Botànica > cucurbitàcies>

Nota

  • Zuca és un nom alguerès provinent de l'italià zucca o del sard tzuca, que SANNA recull aplicat a Cucurbita maxima. Per a Cucurbita pepo SANNA recull carabassa, que és el nom habitual a l'Alguer (cf. Atles lingüístic del domini català, vol. V, mapa 1110).
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  cogombrera, n f
  • ca  cogombre, n m sin. compl.
  • ca  cogombre (fruit), n m sin. compl.
  • ca  carabassinera, n f alt. sin.
  • ca  cogombrer, n m alt. sin.
  • ca  cogombres de menjar, n m pl alt. sin.
  • ca  cogombret, n m alt. sin.
  • ca  pepinell, n m alt. sin.
  • ca  cabrombo, n m var. ling.
  • ca  cobrombera, n f var. ling.
  • ca  cobrombo, n m var. ling.
  • ca  cobrómbol, n m var. ling.
  • ca  cobrombolera, n f var. ling.
  • ca  codombro, n m var. ling.
  • ca  cogobre, n m var. ling.
  • ca  cogombro, n m var. ling.
  • ca  cogrombe, n m var. ling.
  • ca  cohombro, n m var. ling.
  • ca  combrombo, n m var. ling.
  • ca  congombre, n m var. ling.
  • ca  pepino, n m var. ling.
  • ca  pepino (fruit), n m var. ling.
  • nc  Cucumis sativus L.

<Botànica > cucurbitàcies>