Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "denigrant" dins totes les àrees temàtiques
<Dret>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI migrant, emigrant o immigrant?
- es (emigrant) emigrante, n m, f
- es (immigrant) inmigrante, n m, f
- es (migrant) migrante, n m, f
- fr (emigrant) émigrant | émigrante, n m, f
- fr (immigrant) immigrant | immigrante, n m, f
- fr (migrant) migrant | migrante, n m, f
- it (emigrant) emigrante, n m, f
- it (immigrant) immigrante, n m, f
- it (migrant) migrante, n m, f
- en (emigrant) emigrant, n
- en (immigrant) immigrant, n
- en (migrant) migrant, n
<Dret > Dret internacional>
Definició
- Un migrant o una migrant (formes normalitzades pel Consell Supervisor del TERMCAT) és la persona que es desplaça d'un territori a un altre per establir-s'hi d'una manera temporal o permanent.
. L'equivalent castellà és migrante; el francès, migrant (per al masculí) - migrante (per al femení); l'italià, migrante, i l'anglès, migrant.
En canvi, emigrant i immigrant designen els migrants vistos des de punts de vista diferents:
- Un emigrant o una emigrant (forma recollida en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans) és un migrant considerat des del punt de vista del territori que ha deixat; és, per tant, algú que ha marxat del territori on estava establert.
. L'equivalent castellà és emigrante; el francès, émigrant (per al masculí) - émigrante (per al femení); l'italià, emigrante, i l'anglès, emigrant.
- Un immigrant o una immigrant (forma igualment recollida en el diccionari normatiu) és també un migrant, només que en aquest cas considerat des del punt de vista del territori on ha arribat; és, per tant, algú que s'ha establert en un altre territori.
. L'equivalent castellà és inmigrante; el francès, immigrant (per al masculí) - immigrante (per al femení); l'italià, immigrante, i l'anglès, immigrant.
Nota
- 1. Els verbs relacionats amb aquests noms, que fan referència a l'acció de desplaçar-se d'un territori a un altre, són migrar (que té un sentit general), emigrar (que pren com a punt de referència el territori que es deixa) i immigrar (que pren com a punt de referència el territori al qual s'arriba). Aquests tres verbs estan recollits en el diccionari normatiu.
-
2. En l'àmbit de la zoologia, es fan servir els termes sinònims migrador i migrant per a referir-se als individus de les espècies animals, sovint d'ocells, que es desplacen periòdicament d'una regió a una altra, generalment per raons de clima. Aquests termes poden tenir valor d'adjectiu o, més rarament, de nom.
Ex.: espècies migradores, ocells migrants [ADJECTIU]; els migradors estivals, els migrants nocturns [NOM] - 3. Podeu consultar la fitxa completa de migrant a la Neoloteca i al Cercaterm i de emigrant i immigrant al Cercaterm, i també els documents de criteri original, Com se'n diu de les persones que migren? (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/com-sen-diu-les-persones-que-migren) i Migrants i refugiats (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/migrants-i-refugiats), en el web del TERMCAT.
<Geografia>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI migrant, emigrant o immigrant?
- es (emigrant) emigrante, n m, f
- es (immigrant) inmigrante, n m, f
- es (migrant) migrante, n m, f
- fr (emigrant) émigrant | émigrante, n m, f
- fr (immigrant) immigrant | immigrante, n m, f
- fr (migrant) migrant | migrante, n m, f
- it (emigrant) emigrante, n m, f
- it (immigrant) immigrante, n m, f
- it (migrant) migrante, n m, f
- en (emigrant) emigrant, n
- en (immigrant) immigrant, n
- en (migrant) migrant, n
<Geografia > Geografia humana>
Definició
- Un migrant o una migrant (formes normalitzades pel Consell Supervisor del TERMCAT) és la persona que es desplaça d'un territori a un altre per establir-s'hi d'una manera temporal o permanent.
. L'equivalent castellà és migrante; el francès, migrant (per al masculí) - migrante (per al femení); l'italià, migrante, i l'anglès, migrant.
En canvi, emigrant i immigrant designen els migrants vistos des de punts de vista diferents:
- Un emigrant o una emigrant (forma recollida en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans) és un migrant considerat des del punt de vista del territori que ha deixat; és, per tant, algú que ha marxat del territori on estava establert.
. L'equivalent castellà és emigrante; el francès, émigrant (per al masculí) - émigrante (per al femení); l'italià, emigrante, i l'anglès, emigrant.
- Un immigrant o una immigrant (forma igualment recollida en el diccionari normatiu) és també un migrant, només que en aquest cas considerat des del punt de vista del territori on ha arribat; és, per tant, algú que s'ha establert en un altre territori.
. L'equivalent castellà és inmigrante; el francès, immigrant (per al masculí) - immigrante (per al femení); l'italià, immigrante, i l'anglès, immigrant.
Nota
- 1. Els verbs relacionats amb aquests noms, que fan referència a l'acció de desplaçar-se d'un territori a un altre, són migrar (que té un sentit general), emigrar (que pren com a punt de referència el territori que es deixa) i immigrar (que pren com a punt de referència el territori al qual s'arriba). Aquests tres verbs estan recollits en el diccionari normatiu.
-
2. En l'àmbit de la zoologia, es fan servir els termes sinònims migrador i migrant per a referir-se als individus de les espècies animals, sovint d'ocells, que es desplacen periòdicament d'una regió a una altra, generalment per raons de clima. Aquests termes poden tenir valor d'adjectiu o, més rarament, de nom.
Ex.: espècies migradores, ocells migrants [ADJECTIU]; els migradors estivals, els migrants nocturns [NOM] - 3. Podeu consultar la fitxa completa de migrant a la Neoloteca i al Cercaterm i de emigrant i immigrant al Cercaterm, i també els documents de criteri original, Com se'n diu de les persones que migren? (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/com-sen-diu-les-persones-que-migren) i Migrants i refugiats (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/migrants-i-refugiats), en el web del TERMCAT.
<Tecnologies de la informació i la comunicació>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI natiu digital | nativa digital, nadiu digital | nadiua digital o immigrant digital?
<Tecnologies de la informació i la comunicació>
Definició
- Un natiu digital o una nativa digital, o també un nadiu digital o una nadiua digital, són les persones que han interactuat des de les primeres etapes de la infantesa amb la tecnologia digital, de manera que en tenen un coneixement i un domini notables.
. L'equivalent castellà és un nativo digital o una nativa digital; els francesos, un enfant du numérique i un natif numérique o une native numérique, i l'anglès, a digital native.
- Un immigrant digital o una immigrant digital són les persones que han adoptat la tecnologia digital posteriorment a la infantesa, fet que pot traduir-se en una certa dificultat a l'hora de fer-ne ús.
. L'equivalent castellà és un o una inmigrante digital; el francès, un immigrant numérique o une immigrante numérique, i l'anglès, a digital immigrant.
Els motius de la tria d'aquestes formes són els següents:
(1) Malgrat ser formes calcades dels originals anglesos, també són justificables en català a partir dels sentits que tenen natiu (o nadiu) i immigrant, respectivament, com a fill d'un poble determinat o com a persona establerta en un país diferent del propi. Aquest ús metafòric és el mateix que s'hi ha aplicat en anglès.
(2) Les altres llengües romàniques recorren també majoritàriament a les formes paral·leles.
(3) Pel que fa a la prioritat de natiu nativa respecte a nadiu nadiua, es deu a l'ús més gran que tenen les primeres formes en aquest àmbit d'especialitat, potser ajudat per la poca freqüència en català de la seqüència -iua present en el femení nadiua.
Nota
-
1. A més dels noms natiu tecnològic | nativa tecnològica i nadiu tecnològic | nadiua tecnològica, les formes natiu i nadiu també s'utilitzen en l'àmbit tecnològic com a adjectius lliures o com a adjectius lligats a noms concrets:
- natiu -iva i nadiu -a, per a fer referència de manera genèrica a una aplicació o un programa que han estat dissenyats específicament per a ser executats en una plataforma determinada.
Ex.: una aplicació nadiua per a Android, un programa natiu per a iOs
- natiu -iva per al núvol (o bé nadiu -a per al núvol), per a fer referència a una aplicació o un programa que han estat dissenyats específicament per a ser executats al núvol.
- anunci de vídeo natiu (o bé anunci de vídeo nadiu), per a fer referència a un anunci de vídeo dissenyat específicament per a ser reproduït en una plataforma determinada.
- publicitat nativa (o bé publicitat nadiua), per a fer referència a la tècnica publicitària de crear continguts d'acord amb les característiques i les funcionalitats específiques de la plataforma a què van destinats. - 2. Podeu consultar les fitxes completes de natiu digital | nativa digital i immigrant digital al Cercaterm, i també el document de criteri original, Natius i immigrants en tecnologia, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/natius-i-immigrants-tecnologia).
<Sociologia>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI natiu digital | nativa digital, nadiu digital | nadiua digital o immigrant digital?
<Ciències socials > Sociologia>
Definició
- Un natiu digital o una nativa digital, o també un nadiu digital o una nadiua digital, són les persones que han interactuat des de les primeres etapes de la infantesa amb la tecnologia digital, de manera que en tenen un coneixement i un domini notables.
. L'equivalent castellà és un nativo digital o una nativa digital; els francesos, un enfant du numérique i un natif numérique o une native numérique, i l'anglès, a digital native.
- Un immigrant digital o una immigrant digital són les persones que han adoptat la tecnologia digital posteriorment a la infantesa, fet que pot traduir-se en una certa dificultat a l'hora de fer-ne ús.
. L'equivalent castellà és un o una inmigrante digital; el francès, un immigrant numérique o une immigrante numérique, i l'anglès, a digital immigrant.
Els motius de la tria d'aquestes formes són els següents:
(1) Malgrat ser formes calcades dels originals anglesos, també són justificables en català a partir dels sentits que tenen natiu (o nadiu) i immigrant, respectivament, com a fill d'un poble determinat o com a persona establerta en un país diferent del propi. Aquest ús metafòric és el mateix que s'hi ha aplicat en anglès.
(2) Les altres llengües romàniques recorren també majoritàriament a les formes paral·leles.
(3) Pel que fa a la prioritat de natiu nativa respecte a nadiu nadiua, es deu a l'ús més gran que tenen les primeres formes en aquest àmbit d'especialitat, potser ajudat per la poca freqüència en català de la seqüència -iua present en el femení nadiua.
Nota
-
1. A més dels noms natiu tecnològic | nativa tecnològica i nadiu tecnològic | nadiua tecnològica, les formes natiu i nadiu també s'utilitzen en l'àmbit tecnològic com a adjectius lliures o com a adjectius lligats a noms concrets:
- natiu -iva i nadiu -a, per a fer referència de manera genèrica a una aplicació o un programa que han estat dissenyats específicament per a ser executats en una plataforma determinada.
Ex.: una aplicació nadiua per a Android, un programa natiu per a iOs
- natiu -iva per al núvol (o bé nadiu -a per al núvol), per a fer referència a una aplicació o un programa que han estat dissenyats específicament per a ser executats al núvol.
- anunci de vídeo natiu (o bé anunci de vídeo nadiu), per a fer referència a un anunci de vídeo dissenyat específicament per a ser reproduït en una plataforma determinada.
- publicitat nativa (o bé publicitat nadiua), per a fer referència a la tècnica publicitària de crear continguts d'acord amb les característiques i les funcionalitats específiques de la plataforma a què van destinats. - 2. Podeu consultar les fitxes completes de natiu digital | nativa digital i immigrant digital al Cercaterm, i també el document de criteri original, Natius i immigrants en tecnologia, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/natius-i-immigrants-tecnologia).
<Ciències socials > Relacions internacionals>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de relacions internacionals [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/246/>
- ca òrgan deliberant, n m
- es órgano deliberante
- fr organe délibérant
- it organo deliberante
- en deliberative organ
- ar هيئة تداولية
<Actors internacionals > Organitzacions internacionals>
Definició
Nota
- En les organitzacions regionals, els òrgans deliberants poden coincidir amb els òrgans de decisió, si aquests són de caràcter plenari.
<Ciències de la salut > Semiologia>, <Gastroenterologia>
La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca úlcera pèptica penetrant, n f
<Ciències de la salut > Semiologia>, <Gastroenterologia>
Definició
<Salut mental > Psiquiatria>
La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca accés delirant, n m
<Salut mental > Psiquiatria>
Definició
<Química > Química analítica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de química analítica. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2000. 252 p.; 22 cm. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris terminològics)
ISBN 84-412-0224-9
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca agent dessecant, n m
- ca dessecant, n m sin. compl.
- es agente desecante
- es desecante
- en desiccant
- en drying agent
<Química > Química analítica>
Definició
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca bengranat, n m
- ca betònica, n f alt. sin.
- ca teucri botris, n m alt. sin.
- ca teucri de codina, n m alt. sin.
- ca bretónica, n f var. ling.
- nc Teucrium botrys L.
<Botànica > labiades / lamiàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca bengranat, n m
- ca betònica, n f alt. sin.
- ca teucri botris, n m alt. sin.
- ca teucri de codina, n m alt. sin.
- ca bretónica, n f var. ling.
- nc Teucrium botrys L.
<Botànica > labiades / lamiàcies>