Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "derroc" dins totes les àrees temàtiques

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  albercoquer, n m
  • ca  albercoc (fruit), n m sin. compl.
  • ca  albergener, n m alt. sin.
  • ca  abercoc (fruit), n m var. ling.
  • ca  abercoquer, n m var. ling.
  • ca  abracoquer, n m var. ling.
  • ca  abrebaracoc (fruit), n m var. ling.
  • ca  abrecoqué, n m var. ling.
  • ca  abrecoquer, n m var. ling.
  • ca  abrecroc, n m var. ling.
  • ca  abrecroquer, n m var. ling.
  • ca  abricoc (fruit), n m var. ling.
  • ca  abricocs (fruit), n m pl var. ling.
  • ca  abricoquer, n m var. ling.
  • ca  abricot (fruit), n m var. ling.
  • ca  alalbricoc (fruit), n m var. ling.
  • ca  albarcoquer, n m var. ling.
  • ca  albaricoc (fruit), n m var. ling.
  • ca  albecroc (fruit), n m var. ling.
  • ca  albecroquer, n m var. ling.
  • ca  albergèner, n m var. ling.
  • ca  albericoc (fruit), n m var. ling.
  • ca  albircoc (fruit), n m var. ling.
  • ca  albircoquer, n m var. ling.
  • ca  albracoquer, n m var. ling.
  • ca  albrocoquer, n m var. ling.
  • ca  ambercoc (fruit), n m var. ling.
  • ca  ambercoquer, n m var. ling.
  • ca  amercoc (fruit), n m var. ling.
  • ca  arbrebarracoquí, n m var. ling.
  • ca  aubercoc (fruit), n m var. ling.
  • ca  aubercoquer, n m var. ling.
  • ca  aubericoc (fruit), n m var. ling.
  • ca  aubracoquer, n m var. ling.
  • ca  aurecoc (fruit), n m var. ling.
  • ca  baracoc (fruit), n m var. ling.
  • ca  barracoc, n m var. ling.
  • ca  barracoc (fruit), n m var. ling.
  • ca  benacroc (fruit), n m var. ling.
  • ca  benacroquer, n m var. ling.
  • ca  bercoc, n m var. ling.
  • ca  bercoqué, n m var. ling.
  • ca  bercoquer, n m var. ling.
  • ca  berecroc (fruit), n m var. ling.
  • ca  bericoc (fruit), n m var. ling.
  • ca  bericoquer, n m var. ling.
  • ca  bricoc (fruit), n m var. ling.
  • ca  bricot (fruit), n m var. ling.
  • ca  brioc (fruit), n m var. ling.
  • ca  mercoc (fruit), n m var. ling.
  • ca  obercoquer, n m var. ling.
  • ca  obrecoc (fruit), n m var. ling.
  • ca  prisco, n m var. ling.
  • ca  ubercoc (fruit), n m var. ling.
  • nc  Prunus armeniaca L.
  • nc  Armeniaca vulgaris Lam. sin. compl.

<Botànica > rosàcies>

algorisme de retropropagació d'error algorisme de retropropagació d'error

<TIC > Telecomunicacions>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari de telecomunicacions [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia) (Ciència i Tecnologia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/235/>
Aquesta obra recull com a accepcions d'un sol terme els significats que tenen una mateixa denominació.

Les paraules marcades entre circumflexos (^) en l'interior d'una definició indiquen que es tracta de termes amb fitxa pròpia en el diccionari que poden ajudar a ampliar el significat d'aquella definició.

Per problemes tecnològics de representació gràfica, s'han suprimit del tot o en part algunes definicions. La informació completa es pot consultar a l'edició en paper d'aquesta obra.

  • ca  algorisme de retropropagació d'error, n m
  • es  algoritmo de retropropagación de error
  • en  back-propagation learning rule
  • en  error back-propagation algorithm

<Telecomunicacions > Tractament de la informació>

Definició
Algorisme que permet entrenar els coeficients d'una xarxa neuronal a partir d'exemples. Es tracta d'un algorisme de cerca per gradient, que pertorba els coeficients de la xarxa neuronal de manera proporcional a l'error en les neurones de sortida. En el cas de les neurones que no tenen sortida explícita, es pertorben els coeficients segons l'error que es propaga des de les neurones de la sortida seguint la regla de la cadena.
amanida de créixens amanida de créixens

<Gastronomia > Plats a la carta>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.

Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.

Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>

  • ca  amanida de créixens
  • es  ensalada de berros
  • fr  salade de cressons
  • it  insalata di crescioni
  • en  watercress salad
  • de  Brunnenkressesalat

<Plats a la carta. Entrants i amanides>

apareix un diàleg d'error apareix un diàleg d'error

<TIC > Informàtica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia i fraseologia dels productes informàtics [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/123>

  • ca  apareix un diàleg d'error
  • en  an error dialog appears

<Localització > Fraseologia>

aquesta ordre desa la informació necessària per restaurar el document actual en cas d'error aquesta ordre desa la informació necessària per restaurar el document actual en cas d'error

<TIC > Informàtica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia i fraseologia dels productes informàtics [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/123>

  • ca  aquesta ordre desa la informació necessària per restaurar el document actual en cas d'error
  • en  this command saves the information necessary to restore the current document in case of a crash

<Localització > Fraseologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  arboç, n m
  • ca  arboça (fruit), n f sin. compl.
  • ca  arbocer, n m sin. compl.
  • ca  arbocera, n f sin. compl.
  • ca  cirera d'arboç (fruit), n f sin. compl.
  • ca  cirera de pastor (fruit), n f sin. compl.
  • ca  cirerer d'arboç, n m sin. compl.
  • ca  cirerer de llop, n m sin. compl.
  • ca  cirerer de pastor, n m sin. compl.
  • ca  llipota (fruit), n f sin. compl.
  • ca  llipoter, n m sin. compl.
  • ca  albuixec, n m alt. sin.
  • ca  arboç mediterrani, n m alt. sin.
  • ca  arboces (fruit), n f pl alt. sin.
  • ca  arboçó, n m alt. sin.
  • ca  arboços, n m pl alt. sin.
  • ca  cirera d'arbocer, n f alt. sin.
  • ca  cirerer, n m alt. sin.
  • ca  cirerer dels llops, n m alt. sin.
  • ca  cireres d'arboç (fruit), n f pl alt. sin.
  • ca  cireres de pastor (fruit), n f pl alt. sin.
  • ca  cirereta d'arboç (fruit), n f alt. sin.
  • ca  cirereta de pastor, n f alt. sin.
  • ca  cireretes d'arboç (fruit), n f pl alt. sin.
  • ca  cireretes de pastor (fruit), n f pl alt. sin.
  • ca  llipotes (fruit), n f pl alt. sin.
  • ca  llipotet, n m alt. sin.
  • ca  aborcé, n m var. ling.
  • ca  aborcer, n m var. ling.
  • ca  abrocé, n m var. ling.
  • ca  alberconer, n m var. ling.
  • ca  alberçoner, n m var. ling.
  • ca  alboç (fruit), n m var. ling.
  • ca  albocer, n m var. ling.
  • ca  albocera, n f var. ling.
  • ca  alborç, n m var. ling.
  • ca  alborç (fruit), n m var. ling.
  • ca  alborcer, n m var. ling.
  • ca  alborcera, n f var. ling.
  • ca  alborço, n m var. ling.
  • ca  alborçó, n m var. ling.
  • ca  alborocera, n f var. ling.
  • ca  albors (fruit), n m var. ling.
  • ca  alborsé, n m var. ling.
  • ca  alborser, n m var. ling.
  • ca  alborsera, n f var. ling.
  • ca  alborso, n m var. ling.
  • ca  albrocé, n m var. ling.
  • ca  albrocer, n m var. ling.
  • ca  alidoni, n m var. ling.
  • ca  ambrocer, n m var. ling.
  • ca  arboço, n m var. ling.
  • ca  arboix, n m var. ling.
  • ca  arborcer, n m var. ling.
  • ca  arborer, n m var. ling.
  • ca  arborèr, n m var. ling.
  • ca  arborser, n m var. ling.
  • ca  arborsos, n m pl var. ling.
  • ca  arbós, n m var. ling.
  • ca  arboser, n m var. ling.
  • ca  arbosera, n f var. ling.
  • ca  arbosser, n m var. ling.
  • ca  arbossera, n f var. ling.
  • ca  asborcé, n m var. ling.
  • ca  asborcer, n m var. ling.
  • ca  auborç (fruit), n m var. ling.
  • ca  auborcer, n m var. ling.
  • ca  aubrocé, n m var. ling.
  • ca  boç (fruit), n m var. ling.
  • ca  bocer, n m var. ling.
  • ca  bolsos, n m pl var. ling.
  • ca  borç (fruit), n m var. ling.
  • ca  borser, n m var. ling.
  • ca  borzer, n m var. ling.
  • ca  bosser, n m var. ling.
  • ca  cirerer d'aubó, n m var. ling.
  • ca  cireres d'aubó (fruit), n f pl var. ling.
  • ca  esbrosser, n m var. ling.
  • ca  llicotet, n m var. ling.
  • ca  llicutell, n m var. ling.
  • ca  llicutet, n m var. ling.
  • ca  madronyer, n m var. ling.
  • ca  madronyo, n m var. ling.
  • ca  madronyo (fruit), n m var. ling.
  • ca  modronyo, n m var. ling.
  • nc  Arbutus unedo L.

<Botànica > ericàcies>

Nota

  • Alidoni (pron. "arironi") és un nom alguerès provinent del sard alidone/alidoni.
arma d'estocada arma d'estocada

<08 Esports de combat > Esgrima>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2022. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  arma d'estocada, n f
  • es  arma de estocada
  • es  arma de punta
  • fr  arme d'estoc
  • en  thrusting weapon

<Esport > 08 Esports de combat > Esgrima>

Definició
Arma que permet fer tocats amb la punta.

Nota

  • Són armes d'estocada l'espasa i el floret (que només són armes d'estocada) i també el sabre (que és, a més, arma de tall i arma de contratall).
arma d'estocada arma d'estocada

<Esport > Esports de combat > Esgrima>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'esgrima [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2008. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/26/>

  • ca  arma d'estocada, n f
  • es  arma de estocada
  • es  arma de punta
  • fr  arme d'estoc
  • en  thrusting weapon

<Esport > Esports de combat > Esgrima>

Definició
Arma que permet fer tocats amb la punta.

Nota

  • Són armes d'estocada l'espasa i el floret (que només són armes d'estocada) i també el sabre (que és, a més, arma de tall i arma de contratall).
banda èpsilon banda èpsilon

<Tecnologies de la informació i la comunicació>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

  • ca  banda èpsilon, n f
  • ca  banda d'error, n f sin. compl.
  • ca  banda de Perkal, n f sin. compl.
  • es  banda de error
  • es  banda de Perkal
  • es  banda épsilon
  • en  epsilon band
  • en  error band
  • en  Perkal's band

<Disciplines cartogràfiques > Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Informació espacial>

Definició
Banda d'una certa amplada definida a l'entorn d'una línia per a tenir-ne en compte la imprecisió o incertesa en la definició o la digitalització en operacions posteriors de generalització, superposició, cerca de punt en polígon, entre d'altres.

Nota

  • El concepte de banda èpsilon, formulat per primer cop per Perkal l'any 1966, expressa la idea que no és possible una representació nítida sense gens d'error o incertesa i que, consegüentment, és més acurat treballar amb representacions que continguin una certa mesura de la incertesa de la mateixa representació. Així, una línia passa a ser considerada una banda d'un cert gruix. Fins a cert punt aquesta idea s'implementa en els algorismes topològics que sempre operen amb un valor de tolerància diferent de zero.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
banda èpsilon banda èpsilon

<Geografia > Disciplines cartogràfiques>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

  • ca  banda èpsilon, n f
  • ca  banda d'error, n f sin. compl.
  • ca  banda de Perkal, n f sin. compl.
  • es  banda de error
  • es  banda de Perkal
  • es  banda épsilon
  • en  epsilon band
  • en  error band
  • en  Perkal's band

<Disciplines cartogràfiques > Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Informació espacial>

Definició
Banda d'una certa amplada definida a l'entorn d'una línia per a tenir-ne en compte la imprecisió o incertesa en la definició o la digitalització en operacions posteriors de generalització, superposició, cerca de punt en polígon, entre d'altres.

Nota

  • El concepte de banda èpsilon, formulat per primer cop per Perkal l'any 1966, expressa la idea que no és possible una representació nítida sense gens d'error o incertesa i que, consegüentment, és més acurat treballar amb representacions que continguin una certa mesura de la incertesa de la mateixa representació. Així, una línia passa a ser considerada una banda d'un cert gruix. Fins a cert punt aquesta idea s'implementa en els algorismes topològics que sempre operen amb un valor de tolerància diferent de zero.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8