Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "desbotar" dins totes les àrees temàtiques
<Dret>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca acabar, v tr
- ca eixugar, v tr sin. compl.
- ca esgotar, v tr sin. compl.
- ca exhaurir, v tr sin. compl.
- es acabar
- es agotar
- es apurar
- es consumir
- es terminar
<Dret>
Definició
Nota
- Àmbit: Inespecífic
-
Ex.: Han acabat els diners de la subvenció.
Ex.: L'empresa ha eixugat els beneficis que havia obtingut durant l'any.
Ex.: Un cop exhaurida la guerra s'establiren a Barcelona.
Ex.: Van esgotar el pressupost que havien assignat al projecte abans del que estava previst.
<Dret del treball i de la Seguretat Social>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca acomiadar, v tr
- ca desnonar, v tr sin. compl.
- ca despatxar, v tr sin. compl.
- ca donar comiat sin. compl.
- es despachar
- es despedir
<Dret del treball i de la Seguretat Social>
Definició
Nota
- Àmbit: Inespecífic
-
Ex.: La pèrdua de clients ha obligat l'empresa a acomiadar treballadors.
Ex.: Li han donat comiat per haver incomplert la normativa de l'empresa.
Ex. La constructora ha desnonat tres obrers que no complien amb la feina.
Ex. L'han despatxat de la feina perquè no ha complert amb les tasques que li havien estat assignades.
<Esport > Esports de pilota > Bàsquet>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de bàsquet [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/318>
Les formes en negreta a les notes indiquen que tenen una fitxa de terme pròpia en el mateix diccionari.
Aquest diccionari s'anirà completant en anys successius amb nous termes.
- ca agafar rebots, v intr
- ca capturar rebots, v intr
- ca rebotar, v intr
- ca rebotejar, v intr sin. compl.
- es capturar rebotes, v intr
- es coger rebotes, v intr
- es rebotear, v intr
- fr prendre les rebonds, v intr
- fr récupérer les rebonds, v intr
- it catturare i rimbalzi, v intr
- en rebound, to, v intr
<Bàsquet > 03 Accions de joc i estratègia > 01 Conceptes generals>
Definició
Nota
- 1. Les denominacions agafar rebots i capturar rebots (també rebotejar i rebotar) indiquen una habilitat en el joc, mentre que agafar un rebot o capturar un rebot (o també agafar el rebot o capturar el rebot, segons el context) indiquen una acció puntual d'aconseguir el control de la pilota en un moment concret d'un partit.
- 2. Un jugador o una jugadora especialitzats a agafar rebots són un rebotejador o una rebotejadora.
<09 Esports de pilota > 01 Bàsquet>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>
- ca agafar rebots, v intr
- ca capturar rebots, v intr
- ca rebotar, v intr
- ca rebotejar, v intr sin. compl.
- es capturar rebotes, v intr
- es coger rebotes, v intr
- es rebotear, v intr
- fr prendre les rebonds, v intr
- fr récupérer les rebonds, v intr
- it catturare i rimbalzi, v intr
- en rebound, to, v intr
<Esport > 09 Esports de pilota > 01 Bàsquet>
Definició
Nota
- 1. Les denominacions agafar rebots i capturar rebots (també rebotejar i rebotar) indiquen una habilitat en el joc, mentre que agafar un rebot o capturar un rebot (o també agafar el rebot o capturar el rebot, segons el context) indiquen una acció puntual d'aconseguir el control de la pilota en un moment concret d'un partit.
- 2. Un jugador o una jugadora especialitzats a agafar rebots són un rebotejador o una rebotejadora.
<11 Esports nàutics > 01 Vela>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>
- ca aleta d'escota, n f
- ca aleta de popa, n f sin. compl.
- es aleta de escota
<Esport > 11 Esports nàutics > 01 Vela>
Definició
Nota
- Les aletes d'escota serveixen de suport a l'escotera.
<Transports > Transport marítim > Navegació tradicional>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per Jordi Salvador, procedeix de l'obra següent:
SALVADOR, Jordi. Paraules de mar [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/120>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'autor o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca anar fart d'escota, v intr
<Navegació tradicional>
Definició
<Agricultura. Ramaderia > Maquinària i equip agropecuari>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
MARTÍ i FERRER, Robert. Diccionari de maquinària agrícola. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura: Curial, 1994. 277 p. (Terminologies)
ISBN 84-393-3155-X; 84-7256-893-8
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca arada rompedora, n f
- es arado de desmontar
- es arado roturador
- fr charrue défricheuse
- it aratro dissodatore
- en brush plow [US]
- en new ground plough
- de Rodepflug
- de Umbruchpflug
<Maquinària i equip agropecuari>
Definició
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca balca, n f
- ca balca de fulla ampla, n f alt. sin.
- ca balca major, n f alt. sin.
- ca boga, n f alt. sin.
- ca boga de cadires, n f alt. sin.
- ca boga de fulla ampla, n f alt. sin.
- ca boga de fulla gran, n f alt. sin.
- ca bogues, n f pl alt. sin.
- ca bova, n f alt. sin.
- ca bova botera, n f alt. sin.
- ca bova d'embovar cadires, n f alt. sin.
- ca bova de cadires, n f alt. sin.
- ca bova femella, n f alt. sin.
- ca espadanya, n f alt. sin.
- ca fusos (inflorescència), n m pl alt. sin.
- ca suca, n f alt. sin.
- ca boba, n f var. ling.
- ca bova de puros, n f var. ling.
- ca buda, n f var. ling.
- ca voga, n f var. ling.
- nc Typha latifolia L.
<Botànica > tifàcies>
Nota
- Buda és un nom alguerès provinent del sard (logudorès) buda.
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca balca, n f
- ca balca de fulla ampla, n f alt. sin.
- ca balca major, n f alt. sin.
- ca boga, n f alt. sin.
- ca boga de cadires, n f alt. sin.
- ca boga de fulla ampla, n f alt. sin.
- ca boga de fulla gran, n f alt. sin.
- ca bogues, n f pl alt. sin.
- ca bova, n f alt. sin.
- ca bova botera, n f alt. sin.
- ca bova d'embovar cadires, n f alt. sin.
- ca bova de cadires, n f alt. sin.
- ca bova femella, n f alt. sin.
- ca espadanya, n f alt. sin.
- ca fusos (inflorescència), n m pl alt. sin.
- ca suca, n f alt. sin.
- ca boba, n f var. ling.
- ca bova de puros, n f var. ling.
- ca buda, n f var. ling.
- ca voga, n f var. ling.
- nc Typha latifolia L.
<Botànica > tifàcies>
Nota
- Buda és un nom alguerès provinent del sard (logudorès) buda.
<Esport > Esports nàutics>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca buidar, v tr
- ca esgotar, v tr
- es achicar
- fr écoper
- en bail out, to
- en bale out, to
- en scoop, to
<Esport > Esports nàutics>
