Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessiteu més informació, us podeu adreçar al Servei de Consultes (cal que us hi registreu prèviament).

 

Resultats per a la cerca "desbrinar" dins totes les àrees temàtiques

allotjament i desdejuni allotjament i desdejuni

<Lleure. Turisme > Hoteleria i turisme>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'hoteleria i turisme. Barcelona: Edicions 62: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2001. 201 p. (Diccionaris i obres de referència; 21)
ISBN 84-297-4994-2; 84-393-5573-4

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  allotjament i desdejuni, n m
  • ca  dormir i esmorzar, n m sin. compl.
  • es  alojamiento y desayuno
  • es  dormir y desayunar
  • fr  chambre et petit déjeuner
  • fr  logement et petit déjeuner
  • en  bed and breakfast
  • de  Übernachtung mit Frühstück
  • de  Übernachtung und Frühstück

<Hoteleria i turisme > Allotjament>

Definició
Règim d'allotjament que comprèn l'habitació i l'esmorzar.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 11a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2021.<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  atermenar, v tr
  • es  deslindar

<Dret>

Definició
Assenyalar els límits o termes {d'una propietat}.

Nota

  • Àmbit: Espanya
  • Ex.: L'Administració atermenarà les propietats mitjançant un procediment administratiu.
  • El dret d'atermenar i l'actio finium regundorum es regulen, respectivament, pels articles 384 del Codi civil espanyol (CC) i 2601 de la Llei d'enjudiciament civil. Aquests articles reconeixen el dret de qualsevol propietari a delimitar les seves propietats, fixant-ne primer els límits i fent-los visibles per mitjà de les fites, operació anomenada fitació.
    En tot cas, és davant el jutge civil -mitjançant una activitat de jurisdicció voluntària o un judici contradictori declaratiu, si manca l'acord entre els propietaris- que cal atermenar les propietats veïnes.
    La facultat que té l'Administració d'atermenar directament, marginant el jutge civil i amb regles pròpies, tota mena de béns immobles de la seva propietat constitueix una potestat administrativa exorbitant que s'integra en el règim jurídic de protecció dels béns públics. Així, les administracions públiques poden exercir la potestat d'atermenar llurs béns, tant els béns demanials com els béns patrimonials (art. 13 al 17 Llei del patrimoni de les administracions públiques, art. 57 al 70 del Reglament de béns de les entitats locals [RBEL], de l'Estat, i normes concordants de la legislació autonòmica, així com algunes lleis especials, com la de forests [art. 12 al 15] i la de costes [art. 11 al 16]).
    La gran especialitat de l'atermenament administratiu està en el fet que es practica en virtut d'un privilegi exclusiu de l'Administració, i actua mitjançant un procediment administratiu que culmina en un acte administratiu inequívoc i veritable, tal com és definit per la jurisprudència; en conseqüència, aquest acte d'atermenament gaudeix de la presumpció de legitimitat i revisar-lo és competència de la jurisdicció contenciosa administrativa.
    D'altra banda, l'atermenament és concebut per la doctrina catalana com un acte declaratiu d'estats possessoris i no com un acte declaratiu de la titularitat dominical de l'Administració; així, s'afirma que l'atermenament implica la determinació de la possessió de fet, i el més important és provar que s'està posseint (ius possessionis); l'efecte de l'atermenament és, per tant, declarar un estat possessori, a reserva del que resulti del judici declaratiu ordinari de propietat, i la seva finalitat és fixar de manera precisa la situació possessòria de les finques atermenades.
    Els tràmits i els efectes generals dels atermenaments són els següents: a) l'atermenament és acorda d'ofici per l'Administració o per reclamació dels propietaris dels terrenys contigus, mitjançant un expedient integrat per l'acord d'iniciació i una sèrie de documents justificatius del domini de l'Administració i de les finques limítrofes; b) un cop iniciat el procediment, no es pot començar cap procés judicial amb la mateixa pretensió, i tampoc no s'admeten interdictes contra l'activitat d'atermenament; c) el tràmit essencial -que es coneix per delimitació- és constituït per les operacions materials de comprovació i fixació provisional de les fites que fan els facultatius competents amb la possibilitat d'assistència de les persones interessades, i el resultat, amb totes les manifestacions fetes en l'acte de delimitació, es recull en una acta que s'incorpora a l'expedient i que inclou la concreció de les línies perimetrals; d) l'acord de l'atermenament és executiu i es pot inscriure al Registre de la Propietat si hi consten la finca o les finques atermenades, i posteriorment es col·loquen les fites d'acord amb el resultat del procés, i e) aquest acord d'atermenament només pot ser impugnat per la via contenciosa si s'aprecien infraccions de procediment, però cal acudir a la jurisdicció civil en el cas que se suscitin qüestions de propietat.
    Quant al tractament que rep l'atermenament en les diferents lleis administratives especials, cal destacar el que disposa la Llei del 28 de juliol del 1988, de costes (Lcost), de l'Estat. El caràcter proteccionista d'aquesta Llei davant els fenòmens de degradació i usurpació del demani marítim i terrestre és molt clar en la regulació de l'atermenament (art. 11 al 16 Lcost), però les novetats no són en el procediment d'atermenament, sinó en els efectes de la resolució administrativa que hi posa fi.
    El procediment d'atermenament garanteix la participació de la comunitat autònoma i l'ajuntament corresponents i la resta de persones que acreditin la condició d'interessats, i faculta l'Administració de l'Estat per a realitzar, fins i tot en terreny privat, els treballs de presa de dades i les delimitacions necessàries. S'estableix també que, fins que no es resolgui l'expedient d'atermenament, queda en suspens l'atorgament de concessions i d'autoritzacions en el domini públic marítim i terrestre i la zona de servitud de protecció corresponent.
    Quant als efectes de l'acte d'atermenament, es disposa que «l'atermenament aprovat [.], declara la possessió i la titularitat dominical a favor de l'Estat, dona lloc a l'afitament i sense que les inscripcions del Registre de la Propietat puguin prevaler enfront de la naturalesa demanial dels béns atermenats» (art. 13.1 Lcost). A més, l'atermenament del demani marítim i terrestre és una excepció notable a l'article 1 de la Llei hipotecària (LH), de l'Estat, que situa els assentaments registrals sota la protecció dels jutges i tribunals civils. Contràriament, ara «la resolució d'aprovació de l'atermenament serà títol suficient per a rectificar les situacions jurídiques registrals contradictòries amb l'atermenament [.] i perquè l'Administració procedeixi a la immatriculació dels béns quan ho estimi convenient» (art. 13.2 Lcost).
    La Llei 3/1995, del 23 de març, de vies pecuàries, de l'Estat, ha estès aquest règim a l'atermenament de les vies pecuàries per les comunitats autònomes (art. 8). Respecte d'aquesta qüestió, el Tribunal Constitucional, en la Sentència 149/1991, del 4 de juliol, no reconeix a aquest acte administratiu d'atermenament l'eficàcia pròpia de les sentències judicials, perquè afirma que l'apartat 2 de l'article 13 «reconeix el dret dels afectats per l'atermenament d'exercir les accions que estimin pertinents en defensa dels seus drets, accions que poden ser objecte d'anotació preventiva en el Registre de la Propietat i que, sens dubte, es poden seguir en la via contenciosa administrativa, com en la civil, encara que només a aquestes últimes fa referència l'article 14 de la Llei». Finalment, la Lcost imposa determinades cauteles per a la immatriculació de finques situades a la zona de servitud de protecció: consisteixen en l'obligació de precisar si els terrenys que es volen inscriure limiten o no amb el demani marítim i terrestre, i exigeix, en cas afirmatiu, una certificació de l'Administració de l'Estat on s'acrediti que no s'envaeix el domini públic.
Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  atermenar, v tr
  • es  deslindar
  • fr  aborner
  • fr  borner
  • it  delimitare

<Dret civil>

Definició
Assenyalar els límits o termes d'un tros de terra.
audiodescriptor | audiodescriptora audiodescriptor | audiodescriptora

<Comunicació > Audiovisuals >Televisió>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  audiodescriptor | audiodescriptora, n m, f
  • es  audiodescriptor | audiodescriptora, n m, f
  • es  guionista de audiodescripción, n m, f
  • fr  audiodescripteur | audiodescriptrice, n m, f
  • fr  traducteur d'image | traductrice d'image, n m, f
  • en  audio describer, n

<Comunicació > Audiovisuals >Televisió>

Definició
Professional que s'encarrega d'efectuar les audiodescripcions dels productes audiovisuals.
brescar brescar

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  brescar, v tr
  • ca  crestar, v tr
  • ca  desopercular, v tr
  • ca  desbrescar, v tr sin. compl.
  • es  brescar
  • es  castrar
  • es  desopercular
  • fr  désoperculer
  • en  harvest, to
  • en  uncap, to

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Definició
Obrir les cel·les sense danyar la bresca tallant els opercles per extreure'n la mel.
cadira d'esquilar cadira d'esquilar

<Ramaderia > Explotació animal>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  cadira d'esquilar, n f
  • en  sheep chair

<Ramaderia > Explotació animal>

Definició
Estructura metàl·lica que s'utilitza per a fixar la positura de l'ovella durant l'esquilada.
classificació d'esprints especials classificació d'esprints especials

<Esport > Ciclisme>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de ciclisme. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1991. 98 p.; 20 cm. (Diccionaris dels esports olímpics; 3)
ISBN 84-7739-217-X

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  classificació d'esprints especials, n f
  • es  clasificación de sprints especiales

<Esport > Ciclisme>

Definició
Classificació especial obtinguda en funció de l'ordre de pas pels esprints puntuables.
classificació d'esprints especials classificació d'esprints especials

<13 Ciclisme>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2021. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  classificació d'esprints especials, n f
  • es  clasificación de sprints especiales

<Esport > 13 Ciclisme>

Definició
Classificació dels ciclistes efectuada segons l'ordre de pas pels esprints puntuables.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Els termes normalitzats han estat objecte d'un estudi exhaustiu que en garanteix l'adequació terminològica i s'han sotmès a l'aprovació del Consell Supervisor, un òrgan permanent i col·legiat amb representants de l'Institut d'Estudis Catalans i el TERMCAT, i especialistes dels diversos àmbits del coneixement.

  • ca  delimitar, v tr
  • ca  partionar, v tr sin. compl.
  • es  deslindar
  • fr  délimiter
  • fr  partager
  • en  delimit, to

<Dret>

Definició
Determinar la línia divisòria d'un terreny o d'un terme.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears, procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS. SERVEI LINGÜÍSTIC. GABINET DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la construcció: català-castellà-francès-anglès-alemany. 2a ed. rev. Palma: Universitat de les Illes Balears. Servei Lingüístic, 2008. (LB; 3)
ISBN 84-7632-842-7
<http://slg.uib.cat/gt/publicacions/?contentId=202168>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  delimitar, v tr
  • es  deslindar
  • fr  délimiter
  • fr  partager
  • en  delimit, to
  • de  abgrenzen

<Construcció>