Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "desbrocar" dins totes les àrees temàtiques
<Jardineria. Paisatgisme>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; FUNDACIÓ DE LA JARDINERIA I EL PAISATGE. Glossari de jardineria i paisatgisme [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/222/>
- ca àrea de desbrossament, n f
- es área de desbroce, n f
<Jardineria. Paisatgisme>
Definició
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca albardí, n m
- ca balca, n f alt. sin.
- ca balca de fulla estreta, n f alt. sin.
- ca boga, n f alt. sin.
- ca boga d'embalcar cadires, n f alt. sin.
- ca boga de fulla estreta, n f alt. sin.
- ca boga seca, n f alt. sin.
- ca bogues, n f pl alt. sin.
- ca bova, n f alt. sin.
- ca bova de cadires, n f alt. sin.
- ca ciri, n m alt. sin.
- ca coets, n m pl alt. sin.
- ca espadanya, n f alt. sin.
- ca falsa bova, n f alt. sin.
- ca fusell, n m alt. sin.
- ca albardines, n f pl var. ling.
- ca bòveda, n f var. ling.
- ca buda, n f var. ling.
- nc Typha angustifolia L.
<Botànica > tifàcies>
Nota
- Buda és un nom alguerès provinent del sard (logudorès) buda.
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca albardí, n m
- ca balca, n f alt. sin.
- ca balca de fulla estreta, n f alt. sin.
- ca boga, n f alt. sin.
- ca boga d'embalcar cadires, n f alt. sin.
- ca boga de fulla estreta, n f alt. sin.
- ca boga seca, n f alt. sin.
- ca bogues, n f pl alt. sin.
- ca bova, n f alt. sin.
- ca bova de cadires, n f alt. sin.
- ca ciri, n m alt. sin.
- ca coets, n m pl alt. sin.
- ca espadanya, n f alt. sin.
- ca falsa bova, n f alt. sin.
- ca fusell, n m alt. sin.
- ca albardines, n f pl var. ling.
- ca bòveda, n f var. ling.
- ca buda, n f var. ling.
- nc Typha angustifolia L.
<Botànica > tifàcies>
Nota
- Buda és un nom alguerès provinent del sard (logudorès) buda.
<Agricultura. Ramaderia. Pesca>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca badocar, v intr
- ca badar-se, v intr pron sin. compl.
- ca esbadocar-se, v intr pron sin. compl.
<Agricultura > Fitopatologia>
Definició
Nota
- S'aplica també a les gemmes de l'avellaner atacades pel badoc.
<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.
- ca brescar, v tr
- ca crestar, v tr
- ca desopercular, v tr
- ca desbrescar, v tr sin. compl.
- es brescar
- es castrar
- es desopercular
- fr désoperculer
- en harvest, to
- en uncap, to
<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>
Definició
<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.
- ca brescar, v tr
- ca crestar, v tr
- ca desopercular, v tr
- ca desbrescar, v tr sin. compl.
- es brescar
- es castrar
- es desopercular
- fr désoperculer
- en harvest, to
- en uncap, to
<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>
Definició
<Art i arquitectura>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'assessorament terminològic del TERMCAT per a l'obra següent:
Tesaurus d'art i arquitectura [en línia]. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, cop. 2000.
<http://aatesaurus.cultura.gencat.cat/index.php>
Els equivalents anglesos procedeixen de l'obra següent:
GETTY, J. Paul. Art & architecture thesaurus online [en línia]. Los Angeles: The Getty Research Institute, 2017.
<https://www.getty.edu/research/tools/vocabularies/aat/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca cinta d'embolcar, n f
- en swaddling band, n
<Art i arquitectura>
Definició
<Construcció>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca cota d'esbrossada, n f
- es cota de desbroce
- fr cote de débroussaillement
- en brushwood cleaning bench mark
<Construcció > Urbanisme>
Definició
<Informàtica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca depurar, v tr
- ca desbrossar, v tr sin. compl.
- es depurar
- fr déboguer
- fr mettre au point
- en debug, to
<Informàtica>
Definició
<Tecnologies de la informació i la comunicació>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Societat de la informació. Noves tecnologies i Internet: diccionari terminològic. 2a ed. rev. i ampl. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2003. 345 p. ISBN 84-393-6127-0
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca depurar, v tr
- ca desbrossar, v tr sin. compl.
- es depurar
- fr déboguer
- fr mettre au point
- en debug, to
<Infraestructures tecnològiques > Sistemes i equips de telecomunicació > Informàtica>