Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "descasar" dins totes les àrees temàtiques
<Informàtica>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI baixar o descarregar?
- es bajar, v tr
- es descargar, v tr
- fr télécharger, v tr
- fr télécharger vers l'aval, v tr
- fr télédécharger, v tr
- it scaricare, v tr
- pt baixar, v tr
- pt descarregar, v tr
- en download, to, v tr
<Tecnologies de la informació i la comunicació > Informàtica>
Definició
Els motius del Consell Supervisor del TERMCAT per a avalar descarregar com a sinònim de la forma normativa baixar són els següents:
(1) És una forma motivada des d'un punt de vista semàntic com a metàfora basada en la definició del diccionari normatiu ("Treure (càrrega)").
(2) Es documenta la sinonímia en l'ús (tot i que no en obres lexicogràfiques o terminogràfiques).
(3) Els especialistes consultats hi donen el vistiplau.
(4) Es documenten parelles anàlogues en castellà (bajar i descargar) i en portuguès (baixar i descarregar).
(5) Es documenta la formà anàloga a descarregar en italià (scaricare).
El verb baixar, o el verb descarregar, fa referència a l'acció de copiar programes, fitxers, etc. d'un ordinador remot a un ordinador local o a un altre dispositiu electrònic, generalment a través d'internet.
Nota
-
1. Són freqüents, i adequades, les construccions d'aquests verbs amb un pronom.
Ex.: He baixat les fotos de la sortida; M'he baixat les fotos de la sortida | Descarrega l'última versió; Descarrega't l'última versió.
La presència d'aquests pronoms no implica que els verbs baixar i descarregar siguin pronominals, sinó que es deu a l'afegiment d'un complement que indica el destinatari. És una construcció possible amb molts verbs.
Ex.: Porta't la cadira (és a dir, 'Porta la cadira que és per a tu').
El pronom, doncs, és possible però no obligatori, ja que pot no ser-hi i pot no coincidir amb el subjecte:
Ex.: Baixa les fotos | Baixa-li les fotos.
[Per a ampliar la informació sobre la distinció entre verbs pronominals i verbs no pronominals que porten pronom, podeu consultar la fitxa CRITERI: Categoria lèxica verb (2): Verbs pronominals i falsos verbs pronominals.] - 2. Els noms corresponents a l'acció de baixar o descarregar són baixada i descàrrega (tots dos, noms femenins).
- 3. El Consell Supervisor també ha aprovat el terme relacionat pujar com a sinònim de la forma normativa penjar. (Vegeu la fitxa CRITERI Penjar o pujar?)
- 4. Podeu consultar la fitxa completa de baixar al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, Es poden usar indistintament baixar i descarregar en informàtica?, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/poden-usar-indistintament-baixar-i-descarregar-informatica).
<Dret>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI escalar (un conflicte), (un conflicte) escalar o (un conflicte) escalar-se?
- es (escalar v intr / escalar-se v intr pron) escalar, v intr
- es (escalar v intr / escalar-se v intr pron) escalarse, v intr pron
- es (escalar v tr) escalar, v tr
- fr (escalar v intr / escalar-se v intr pron) augmenter, v intr
- fr (escalar v intr / escalar-se v intr pron) escalader, v intr
- fr (escalar v intr / escalar-se v intr pron) escalader, s', v intr pron
- fr (escalar v tr) escalader, v tr
- en (escalar v intr / escalar-se v intr pron) escalate, to, v intr
- en (escalar v tr) escalate, to, v tr
<Dret > Resolució alternativa de conflictes>
Definició
- Es diu que algú escala un conflicte (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) quan fa que augmenti progressivament en intensitat. Es tracta d'un ús transitiu, en què un agent o una causa actuen sobre un conflicte fent-ne augmentar la intensitat.
. Ex.: Els sindicats aposten per escalar el conflicte i traslladar-lo a la taula de negociació.
. L'equivalent castellà és escalar; el francès, escalader, i l'anglès, to escalate.
- Es diu que un conflicte escala o s'escala (forma normalitzada també pel Consell Supervisor) quan augmenta progressivament en intensitat. Es tracta d'un ús intransitiu, que es pot construir com a no pronominal o bé com a pronominal, en què un conflicte augmenta d'intensitat com a conseqüència de l'acció d'un agent o una causa.
. Ex.: Sense mediació hi ha conflictes que escalen / s'escalen i arriben davant dels tribunals penals.
. Els equivalents castellans són escalar i escalarse; els francesos, augmenter, escalader i s'escalader, i l'anglès, to escalate.
Els motius d'acceptar aquests usos de escalar (tot i que probablement es deu a la influència de l'anglès, en què forma part de la llengua general) són els següents:
(1) Deriva del primitiu escala, que, en un ús metafòric, té el significat de gradació en què es basa escalar.
(2) El derivat escalada es recull en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans amb un significat relacionat ("Augment ràpid i sovint alarmant dels preus, actes delictuosos, despeses, armament, etc.").
(3) En altres llengües romàniques, com ara el castellà i el francès, s'utilitzen formes anàlogues.
El verb escalar es documenta sobretot en textos de política i relacions internacionals, tant de tipus especialitzat com periodístic i de divulgació.
Nota
- 1. El nom corresponent a l'acció de escalar o escalar-se és escalada (nom femení ), sovint expressat com a escalada del conflicte.
- 2. Aquest criteri es complementa amb la fitxa CRITERI desescalar (un conflicte), (un conflicte) desescalar o (un conflicte) desescalar-se?
-
3. Podeu consultar la fitxa completa de escalar al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, Sobre escalada i desescalada: els conflictes es poden escalar i desescalar?, en el web del TERMCAT
(www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/escalada-i-desescalada-els-conflictes-poden-escalar-i-desescalar).
<Dret>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca alfarrassar, v tr
- ca escarar, v tr sin. compl.
- es alfarrazar
- es destajar
<Dret>
Definició
Nota
- Àmbit: Inespecífic
-
Ex.: Antigament, les viles disposaven d'un alfarrassador, que alfarrassava o calculava el valor de la collita.
Ex.: Forma part del projecte perquè ha estat escarat per l'equip directiu.
<Esport > Esports eqüestres > Hípica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'hípica. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1991. 123 p. (Diccionaris dels Esports Olímpics; 10)
ISBN 84-7739-228-5
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca anar capalt, v intr
- es despapar
- fr porter le nez au vent
- en carry the head too high, to
<Hípica>
Definició
<12 Esports eqüestres>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>
- ca anar capalt, v intr
- es despapar
- fr porter le nez au vent
- en carry the head too high, to
<Esport > 12 Esports eqüestres>
Definició
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca arbre femer, n m
- ca femera, n f alt. sin.
- ca gandul, n m alt. sin.
- ca mostassa, n f alt. sin.
- ca tabac, n m alt. sin.
- ca tabac americà, n m alt. sin.
- ca tabac blanc, n m alt. sin.
- ca tabac d'Alger, n m alt. sin.
- ca tabac d'espasa, n m alt. sin.
- ca tabac d'espaseta, n m alt. sin.
- ca tabac de jardí, n m alt. sin.
- ca tabac de moro, n m alt. sin.
- ca tabac groc, n m alt. sin.
- ca tabaquera, n f alt. sin.
- ca curalotodo, n m var. ling.
- ca curatodo, n m var. ling.
- ca palan-palan, n m var. ling.
- ca tabaco, n m var. ling.
- nc Nicotiana glauca Graham
<Botànica > solanàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca arbre femer, n m
- ca femera, n f alt. sin.
- ca gandul, n m alt. sin.
- ca mostassa, n f alt. sin.
- ca tabac, n m alt. sin.
- ca tabac americà, n m alt. sin.
- ca tabac blanc, n m alt. sin.
- ca tabac d'Alger, n m alt. sin.
- ca tabac d'espasa, n m alt. sin.
- ca tabac d'espaseta, n m alt. sin.
- ca tabac de jardí, n m alt. sin.
- ca tabac de moro, n m alt. sin.
- ca tabac groc, n m alt. sin.
- ca tabaquera, n f alt. sin.
- ca curalotodo, n m var. ling.
- ca curatodo, n m var. ling.
- ca palan-palan, n m var. ling.
- ca tabaco, n m var. ling.
- nc Nicotiana glauca Graham
<Botànica > solanàcies>
<Agricultura. Ramaderia. Pesca>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:
Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1
Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca arrabassar, v tr
- ca arrancar de soca-rel, v tr sin. compl.
- ca desarrelar, v tr sin. compl.
- es arrancar, v tr
- es descuajar, v tr
- es destoconar, v tr
- fr déraciner, v tr
- en stub (to), n
- en stump (to), v tr
- en uproot (to), v tr
<Enginyeria forestal>
<Agricultura. Ramaderia. Pesca>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca arrencar de soca-rel, v tr
- ca arrabassar, v tr sin. compl.
- es arrancar de cuajo
- es descuajar
- en cut up, to
<Jardineria>
Definició
<Art i arquitectura>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'assessorament terminològic del TERMCAT per a l'obra següent:
Tesaurus d'art i arquitectura [en línia]. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, cop. 2000.
<http://aatesaurus.cultura.gencat.cat/index.php>
Els equivalents anglesos procedeixen de l'obra següent:
GETTY, J. Paul. Art & architecture thesaurus online [en línia]. Los Angeles: The Getty Research Institute, 2017.
<https://www.getty.edu/research/tools/vocabularies/aat/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca autoclau d'envasar, n m
- en canning autoclave, n
<Art i arquitectura>
