Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "descurat" dins totes les àrees temàtiques

0 CRITERI laminatge amb escuma, laminat d'escuma o foamitzat? 0 CRITERI laminatge amb escuma, laminat d'escuma o foamitzat?

<Indústria. Energia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI laminatge amb escuma, laminat d'escuma o foamitzat?
  • es  (laminat d'escuma) laminado con espuma, n m
  • es  (laminatge amb escuma) foamizado, n m
  • es  (laminatge amb escuma) laminado sobre espuma, n m
  • fr  (laminat d'escuma) tissu doublé de mousse, n m
  • en  (laminat d'escuma) foam backed fabric, n
  • en  (laminat d'escuma) foam laminated, n
  • en  (laminat d'escuma) foam-to-fabric laminate, n
  • en  (laminatge amb escuma) fabric to foam laminating, n
  • en  (laminatge amb escuma) foam laminating, n
  • en  (laminatge amb escuma) foam-to-fabric laminating, n

<Indústria. Energia > Indústria química>

Definició
Tant laminatge amb escuma com laminat d'escuma (tots dos, noms masculins) es consideren formes adequades, encara que tenen significats lleument diferents; en canvi, no es considera adequada la forma *foamitzat.

- El laminatge amb escuma (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) és una operació d'unir una o diverses capes de teixit amb una o diverses capes d'escuma plàstica, amb l'objectiu d'aconseguir un producte que ajunti les propietats de tots dos materials.
. Els equivalents castellans són foamizado i laminado sobre espuma, i els anglesos, fabric to foam laminating, foam laminating i foam-to-fabric laminating.

- Un laminat d'escuma (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) és un producte que ha estat elaborat mitjançat un laminatge amb escuma.
. L'equivalent castellà és laminado con espuma; el francès, tissu doublé de mousse, i els anglesos, foam backed fabric, foam laminated i foam-to-fabric laminate.

Els motius de la tria d'aquestes formes són els següents:
(1) El laminatge amb escuma no és sinó un tipus de laminatge, en què el material no tèxtil utilitzat és escuma. (El laminatge consisteix a unir diverses capes de material tèxtil i de material no tèxtil, de manera paral·lela a l'obtenció dels anomenats productes laminats en metal·lúrgia.)
(2) El laminat d'escuma és el laminat obtingut amb aquest procés. (El laminat és el producte en forma de làmina que s'obté d'un procés de laminatge.)
(3) Tenen un ús força generalitzat entre els especialistes.
(4) Es documenten formes paral·leles en altres llengües.

En canvi, *foamitzat és un pseudoanglicisme, ja que es tracta d'un derivat català creat sobre l'anglès foam, 'escuma'. El manlleu foam resulta innecessari, i la creació *foamitzat (o *foamització, etc.) és inadequada.

Nota

  • 1. El Consell Supervisor del TERMCAT també ha aprovat els termes relacionats laminatge (nom masculí) per fer referència a l'operació d'acabat consistent a unir una capa de teixit o més amb una làmina o més de matèries no tèxtils, laminat (nom masculí) per fer referència al producte resultant d'un laminatge i laminar (verb transitiu) per fer referència a l'acció de fer un material que sigui un laminat.
  • 2. Aquest criteri es complementa amb la fitxa CRITERI escuma EVA, goma EVA, escuma EVAC, goma EVAC, foam o Foamy?
  • 3. Podeu consultar les fitxes completes de laminat d'escuma i laminatge amb escuma al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, Foams, escumes i làmines, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/foams-escumes-i-lamines).
àngel àngel

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  àngel, n m
  • ca  peix d'escat, n m
  • ca  escat, n m sin. compl.
  • ca  escat jueu, n m sin. compl.
  • ca  escat veixigal, n m sin. compl.
  • ca  peix àngel, n m sin. compl.
  • ca  angel, n m var. ling.
  • ca  ángel, n m var. ling.
  • ca  escat-jueu, n m var. ling.
  • ca  scat, n m var. ling.
  • nc  Squatina spp.
  • es  angel, n m
  • es  lija, n f
  • es  malgacho, n m
  • es  pintarroja, n f

<Taurons > Esquatínids>

Nota

  • Dades sobre la procedència dels noms extretes de les obres de buidatge
    [denominació (codi obra): procedència]

    - escat-jueu: (DCVB) Mallorca
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  àngel, n m
  • ca  peix d'escat, n m
  • ca  escat, n m sin. compl.
  • ca  escat jueu, n m sin. compl.
  • ca  escat veixigal, n m sin. compl.
  • ca  peix àngel, n m sin. compl.
  • ca  angel, n m var. ling.
  • ca  ángel, n m var. ling.
  • ca  escat-jueu, n m var. ling.
  • ca  scat, n m var. ling.
  • nc  Squatina spp.
  • es  angel, n m
  • es  lija, n f
  • es  malgacho, n m
  • es  pintarroja, n f

<Taurons > Esquatínids>

Nota

  • Dades sobre la procedència dels noms extretes de les obres de buidatge
    [denominació (codi obra): procedència]

    - escat-jueu: (DCVB) Mallorca
ènema d'escuma de silicona ènema d'escuma de silicona

<Gastroenterologia>, <Tècniques diagnòstiques i de tractament>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  ènema d'escuma de silicona, n m

<Gastroenterologia>, <Tècniques diagnòstiques i de tractament>

Definició
Procediment exploratori de les lesions del còlon sigmoide, que proporciona llur motlle.
adaptador d'escuma adaptador d'escuma

<Protecció civil > Bombers>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de bombers [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/216>

  • ca  adaptador d'escuma, n m
  • es  adaptador de espuma

<Bombers > Recursos > Material operatiu>

Definició
Element d'unió que s'adapta a una llança d'aigua i que permet projectar escuma de baixa o mitjana expansió.
aturat | aturada aturat | aturada

<Treball > Negociació col·lectiva>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE TREBALL, AFERS SOCIALS I FAMÍLIES. Diccionari de la negociació col·lectiva [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/5/>

  • ca  aturat | aturada, n m, f
  • ca  desocupat | desocupada, n m, f
  • ca  parat | parada, n m, f
  • es  desempleado | desempleada
  • es  parado | parada
  • fr  chômeur | chômeuse
  • fr  sans-travail
  • en  jobless
  • en  unemployed

<Negociació col·lectiva > Mercat laboral>

Definició
Persona que és a l'atur.
autobomba cisterna d'escuma autobomba cisterna d'escuma

<Protecció civil > Bombers>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de bombers [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/216>

  • ca  autobomba cisterna d'escuma, n f
  • ca  BCE, n f sigla
  • es  autobomba cisterna para espuma
  • es  BCE sigla

<Bombers > Recursos > Parc mòbil>

Definició
Autobomba que té una capacitat mínima per a 7.200 l d'escuma, aproximadament, i que s'utilitza en sinistres especials i en grans incendis industrials.
biòpsia d'escrot biòpsia d'escrot

<Ciències de la salut > Medicina clínica > Classificació internacional de malalties>

Font de la imatge

Les denominacions en català d'aquesta fitxa procedeixen de l'obra següent, elaborada pel TERMCAT:

CIM-9-MC: Classificació internacional de malalties: 9a revisió: modificació clínica. 6a edició. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Salut: Pòrtic, 2008. 1263 p.
ISBN: 978-84-9809-032-1

Aquesta classificació és la versió en català de la International Classification of Diseases, 9th revision, Clinical Modification (ICD-9-CM), que ha elaborat el TERMCAT a partir d'un encàrrec del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.

Les denominacions en anglès procedeixen del text oficial nord-americà, la versió digital del qual es pot descarregar des de l'adreça:
ftp://ftp.cdc.gov/pub/Health_Statistics/NCHS/Publications/ICD9-CM/2006/

Com a referència addicional s'ha tingut en compte l'obra:
PUCKETT, C. D. 2007 Annual hospital version: the educational annotation of ICD-9-CM. 5th ed. Reno, Nev.: Channel Publishing, 2006. 936 p.
ISBN: 1-933053-06-2

L'agrupació dels termes en àrees temàtiques s'ha fet seguint la distribució en capítols d'aquestes obres.

Com que l'ús principal d'aquestes classificacions és la codificació amb finalitats clíniques i estadístiques dels diagnòstics i procediments efectuats en els centres hospitalaris, els termes inclosos poden diferir dels que són habituals en la pràctica mèdica.

  • ca  biòpsia d'escrot
  • en  biopsy of scrotum

<Classificació internacional de malalties > Procediments > Operacions dels òrgans genitals masculins>

bisnaga bisnaga

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  bisnaga, n f
  • ca  bisnagues, n f pl alt. sin.
  • ca  bufanaga, n f alt. sin.
  • ca  escuradents, n m alt. sin.
  • ca  fonollassa blanca, n f alt. sin.
  • ca  sisca, n f alt. sin.
  • ca  siscla bisnaga, n f alt. sin.
  • ca  escura dents, n m var. ling.
  • ca  escuradent, n m var. ling.
  • ca  fonollasa blanca, n f var. ling.
  • ca  patinagues, n f pl var. ling.
  • ca  siscla visnaga, n f var. ling.
  • ca  visnaga, n f var. ling.
  • ca  visnagra, n f var. ling.
  • ca  xistra, n f var. ling.
  • nc  Ammi visnaga (L.) Lam.

<Botànica > umbel·líferes / apiàcies>

Nota

  • Cavanilles (CAVAN) dona el nom siscla visnaga per a Ammi visnaga. Colmeiro (Catálogo metódico de plantas observadas en Cataluña, 1846) reprodueix el nom, però MASCLANS (que buida CAVAN i aquesta obra de Colmeiro) no el recull. PARDO1932 recull sisca d'una altra obra de Colmeiro (COLM1885-2). Són nombroses les variants de sisca (<cèltic sesca) i sistra (<baix llatí sistra). DIEC2-E no recull sisca, sinó la forma amb pala­talització inicial xisca (per a Imperata cylindrica) i el derivat (sense palatalització inicial) siscall (per a Salsola vermiculata); també recull sistra per a Meum athamanticum (no recull la forma amb palatalització inicial xistra), i siscla per a Ammi majus, la qual forma prové, segons Coromines (Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana), d'un possible creuament de sisca i sistra (>siscla).
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  bisnaga, n f
  • ca  bisnagues, n f pl alt. sin.
  • ca  bufanaga, n f alt. sin.
  • ca  escuradents, n m alt. sin.
  • ca  fonollassa blanca, n f alt. sin.
  • ca  sisca, n f alt. sin.
  • ca  siscla bisnaga, n f alt. sin.
  • ca  escura dents, n m var. ling.
  • ca  escuradent, n m var. ling.
  • ca  fonollasa blanca, n f var. ling.
  • ca  patinagues, n f pl var. ling.
  • ca  siscla visnaga, n f var. ling.
  • ca  visnaga, n f var. ling.
  • ca  visnagra, n f var. ling.
  • ca  xistra, n f var. ling.
  • nc  Ammi visnaga (L.) Lam.

<Botànica > umbel·líferes / apiàcies>

Nota

  • Cavanilles (CAVAN) dona el nom siscla visnaga per a Ammi visnaga. Colmeiro (Catálogo metódico de plantas observadas en Cataluña, 1846) reprodueix el nom, però MASCLANS (que buida CAVAN i aquesta obra de Colmeiro) no el recull. PARDO1932 recull sisca d'una altra obra de Colmeiro (COLM1885-2). Són nombroses les variants de sisca (<cèltic sesca) i sistra (<baix llatí sistra). DIEC2-E no recull sisca, sinó la forma amb pala­talització inicial xisca (per a Imperata cylindrica) i el derivat (sense palatalització inicial) siscall (per a Salsola vermiculata); també recull sistra per a Meum athamanticum (no recull la forma amb palatalització inicial xistra), i siscla per a Ammi majus, la qual forma prové, segons Coromines (Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana), d'un possible creuament de sisca i sistra (>siscla).