Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "desgr�cia" dins totes les àrees temàtiques

0 CRITERI pin, piu, patilla, disposició de pins o patillatge? 0 CRITERI pin, piu, patilla, disposició de pins o patillatge?

<Tecnologies de la informació i la comunicació>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI pin, piu, patilla, disposició de pins o patillatge?
  • es  (disposició de pins [manera, descripció]) disposición de patillas, n f
  • es  (disposició de pins [manera, descripció]) disposición de pines, n f
  • es  (disposició de pins [manera, descripció]) patillaje, n m
  • es  (pin) patilla, n f
  • es  (pin) pin, n m
  • fr  (disposició de pins [manera, descripció]) brochage, n m
  • fr  (disposició de pins [manera, descripció]) configuration des broches, n f
  • fr  (disposició de pins [manera, descripció]) disposition des broches, n f
  • fr  (pin) broche, n f
  • fr  (pin) patte, n f
  • it  (pin) piedino, n m
  • it  (pin) pin, n m
  • pt  (pin) pino, n m
  • en  (disposició de pins [descrpció]) pinout diagram, n
  • en  (disposició de pins [manera, descripció]) pinout, n
  • en  (disposició de pins [manera]) pin configuration, n
  • en  (pin) lead, n
  • en  (pin) pin, n

<Tecnologies de la informació i la comunicació > Electrònica>

Definició
Tant pin com disposició de pins es consideren formes adequades, encara que tenen significats diferents; en canvi, no es consideren adequades les formes *piu, *patilla i *patillatge.

- Un pin (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) és cadascun dels terminals en forma de llengüeta o de fil rígid d'un dispositiu electrònic, especialment d'un connector o d'un circuit integrat.
. Els equivalents castellans són patilla i pin; els francesos, broche i patte; els itailans, piedino i pin; el portuguès, pino, i els anglesos, lead i pin.

- Disposició de pins (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT), de la seva banda, pot fer referència a dos significats diferents:
(a) Manera com estan col·locats els pins d'un dispositiu electrònic.
. Els equivalents castellans són disposición de patillas, disposición de pines i patillaje; els francesos, brochage, configuration des broches i disposition des broches, i els anglesos, pin configuration i pinout.
(b) Descripció, sovint en forma de diagrama, de la manera com estan col·locats els pins d'un dispositiu electrònic i de la funció que té cadascun.
. Els equivalents castellans són igualment disposición de patillas, disposición de pines i patillaje; els francesos, també brochage, configuration des broches i disposition des broches, i els anglesos, també pinout i, a més, pinout diagram.

Els motius de la tria de pin com a base de les formes normalitzades són els següents:
(1) És la forma utilitzada habitualment pels especialistes.
(2) Es documenta en molts textos d'especialitat i en algunes obres lexicogràfiques.
(3) Els especialistes consideren que, per la seva implantació, és difícilment substituïble.

En canvi, *piu (tot i ser una forma motivada i haver tingut una certa difusió) té l'inconvenient que en algunes zones del domini lingüístic té altres sentits que el fan poc aconsellable (especialment al País Valencià, on la forma piu s'associa a 'penis').

Nota

cabrafiguera cabrafiguera

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  cabrafiguera, n f
  • ca  cabrafiga (infructescència), n f sin. compl.
  • ca  figa borda (infructescència), n f sin. compl.
  • ca  figuera borda, n f sin. compl.
  • ca  vern bord, n m sin. compl.
  • ca  bacorera borda, n f alt. sin.
  • ca  figa borda, n f alt. sin.
  • ca  figuera d'església, n f alt. sin.
  • ca  figuera mascle, n f alt. sin.
  • ca  figuera salvatge, n f alt. sin.
  • ca  figuera silvestre, n f alt. sin.
  • ca  crabofigo, n m var. ling.
  • ca  crabufigu, n m var. ling.
  • nc  Ficus carica L. var. rupestris Boiss.
  • nc  Ficus carica L. var. caprificus var. ling.

<Botànica > moràcies>

cabrafiguera cabrafiguera

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  cabrafiguera, n f
  • ca  cabrafiga (infructescència), n f sin. compl.
  • ca  figa borda (infructescència), n f sin. compl.
  • ca  figuera borda, n f sin. compl.
  • ca  vern bord, n m sin. compl.
  • ca  bacorera borda, n f alt. sin.
  • ca  figa borda, n f alt. sin.
  • ca  figuera d'església, n f alt. sin.
  • ca  figuera mascle, n f alt. sin.
  • ca  figuera salvatge, n f alt. sin.
  • ca  figuera silvestre, n f alt. sin.
  • ca  crabofigo, n m var. ling.
  • ca  crabufigu, n m var. ling.
  • nc  Ficus carica L. var. rupestris Boiss.
  • nc  Ficus carica L. var. caprificus var. ling.

<Botànica > moràcies>

disgnàtia disgnàtia

<Ciències de la salut > Odontologia. Estomatologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CASAS i ESTIVALES, X. [et al.] Vocabulari d'odontologia: Equivalències català, castellà, anglès i francès. Barcelona: Doyma, DL 1991.
ISBN 84-7592-421-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  disgnàtia, n f
  • es  disgnacia
  • es  disgnatia
  • fr  dysgnathie
  • en  dysgnathia

<Ciències de la salut > Odontologia. Estomatologia>

disgrafia disgrafia

<Ciències de la salut > Neurologia > Afàsies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears, procedeix de l'obra següent:

AMENGUAL BUNYOLA, Guillem Alexandre. Diccionari d'afàsies i patologies del llenguatge: Català-castellà-anglès. Palma: Universitat de les Illes Balears. Servei Lingüístic, 2011. (LB; 6)
ISBN 978-84-8384-200-3
<http://slg.uib.cat/digitalAssets/192/192612_Diccionari_d_afaI_sies__pdf_definitiu_.pdf>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  disgrafia, n f
  • es  disgrafía, n f
  • en  dysgraphia, n

<Afàsies>

Definició
Fenomen observat en algunes afàsies que consisteix en la pertorbació de la facultat d'escriure (escriptura espontània, al dictat o copiada).
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  disgrafia, n f
  • es  disgrafia
  • fr  dysgrahiie
  • en  disgraphia

<Neurologia>

Definició
Fenomen observat en determinades afàsies que consisteix en pertorbació de la facultat d'escriure (escriptura espontània, al dictat o copiada).

Nota

  • La denominació disgrafia està formada a partir de dis- i del grec grápho 'escriure'.
disgrafia disgrafia

<Llengua > Lingüística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:

PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>

  • ca  disgrafia, n f
  • es  disgrafía
  • fr  dysgraphie
  • en  dysgraphia

<Lingüística>

Definició
Trastorn del llenguatge caracteritzat per una pertorbació de l'escriptura.

Nota

  • En general, es poden traçar les grafies, però hi ha una gran dificultat per a combinar-les i formar mots.
flascó d'essència flascó d'essència

<Història > Arqueologia>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  flascó d'essència, n m
  • es  esenciero

<Història > Arqueologia>

grafoespasme grafoespasme

<Neurologia>, <Traumatologia i ortopèdia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  grafoespasme, n m
  • ca  contractura dels escrivents, n f sin. compl.
  • ca  disgrafia, n f sin. compl.
  • ca  espasme de les mans, n m sin. compl.
  • ca  mà dels escrivents, n f sin. compl.
  • ca  mogigrafia, n f sin. compl.
  • ca  paràlisi dels escrivents, n f sin. compl.
  • ca  paràlisi dels notaris, n f sin. compl.
  • ca  quiroespasme, n m sin. compl.
  • ca  rampa dels escrivents, n f sin. compl.
  • es  grafospasmo
  • en  graphospasm

<Neurologia>, <Traumatologia i ortopèdia>

Definició
Contractura d'algun o d'alguns músculs que intervenen en l'acte d'escriure, que priva de continuar-lo.
Discinèsia que es desenvolupa en un individu i li impedeix de dur a terme un moviment voluntari, especialment l'escriptura. ((rampa dels escrivents))

Nota

  • La denominació disgrafia està formada a partir de dis- i del grec grápho 'escriure'.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  negligir, v tr
  • es  descuidar
  • es  despreciar
  • es  ignorar
  • es  menospreciar

<Dret>

Definició
No tenir en compte {una cosa}.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
  • Ex.: El Govern no pot negligir les dades sobre l'atur registrades enguany.