Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "deshonrar" dins totes les àrees temàtiques
<Dret > Dret penal. Dret penitenciari>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari de dret penal i penitenciari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/172/>
- ca abús deshonest, n m
- es abuso deshonesto, n m
<Dret penal i penitenciari > Dret penal>
<Dret penal>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:
LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca abús deshonest [pl: abusos deshonestos o deshonests], n m
- es abuso deshonesto, n m
<Dret penal>
<Dret del treball i de la Seguretat Social>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca acomiadar, v tr
- ca desnonar, v tr sin. compl.
- ca despatxar, v tr sin. compl.
- ca donar comiat sin. compl.
- es despachar
- es despedir
<Dret del treball i de la Seguretat Social>
Definició
Nota
- Àmbit: Inespecífic
-
Ex.: La pèrdua de clients ha obligat l'empresa a acomiadar treballadors.
Ex.: Li han donat comiat per haver incomplert la normativa de l'empresa.
Ex. La constructora ha desnonat tres obrers que no complien amb la feina.
Ex. L'han despatxat de la feina perquè no ha complert amb les tasques que li havien estat assignades.
<Agricultura. Ramaderia > Maquinària i equip agropecuari>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
MARTÍ i FERRER, Robert. Diccionari de maquinària agrícola. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura: Curial, 1994. 277 p. (Terminologies)
ISBN 84-393-3155-X; 84-7256-893-8
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca arada rompedora, n f
- es arado de desmontar
- es arado roturador
- fr charrue défricheuse
- it aratro dissodatore
- en brush plow [US]
- en new ground plough
- de Rodepflug
- de Umbruchpflug
<Maquinària i equip agropecuari>
Definició
<Dret>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca atermenar, v tr
- es deslindar
<Dret>
Definició
Nota
- Àmbit: Espanya
- Ex.: L'Administració atermenarà les propietats mitjançant un procediment administratiu.
-
El dret d'atermenar i l'actio finium regundorum es regulen, respectivament, pels articles 384 del Codi civil espanyol (CC) i 2601 de la Llei d'enjudiciament civil. Aquests articles reconeixen el dret de qualsevol propietari a delimitar les seves propietats, fixant-ne primer els límits i fent-los visibles per mitjà de les fites, operació anomenada fitació.
En tot cas, és davant el jutge civil -mitjançant una activitat de jurisdicció voluntària o un judici contradictori declaratiu, si manca l'acord entre els propietaris- que cal atermenar les propietats veïnes.
La facultat que té l'Administració d'atermenar directament, marginant el jutge civil i amb regles pròpies, tota mena de béns immobles de la seva propietat constitueix una potestat administrativa exorbitant que s'integra en el règim jurídic de protecció dels béns públics. Així, les administracions públiques poden exercir la potestat d'atermenar llurs béns, tant els béns demanials com els béns patrimonials (art. 13 al 17 Llei del patrimoni de les administracions públiques, art. 57 al 70 del Reglament de béns de les entitats locals [RBEL], de l'Estat, i normes concordants de la legislació autonòmica, així com algunes lleis especials, com la de forests [art. 12 al 15] i la de costes [art. 11 al 16]).
La gran especialitat de l'atermenament administratiu està en el fet que es practica en virtut d'un privilegi exclusiu de l'Administració, i actua mitjançant un procediment administratiu que culmina en un acte administratiu inequívoc i veritable, tal com és definit per la jurisprudència; en conseqüència, aquest acte d'atermenament gaudeix de la presumpció de legitimitat i revisar-lo és competència de la jurisdicció contenciosa administrativa.
D'altra banda, l'atermenament és concebut per la doctrina catalana com un acte declaratiu d'estats possessoris i no com un acte declaratiu de la titularitat dominical de l'Administració; així, s'afirma que l'atermenament implica la determinació de la possessió de fet, i el més important és provar que s'està posseint (ius possessionis); l'efecte de l'atermenament és, per tant, declarar un estat possessori, a reserva del que resulti del judici declaratiu ordinari de propietat, i la seva finalitat és fixar de manera precisa la situació possessòria de les finques atermenades.
Els tràmits i els efectes generals dels atermenaments són els següents: a) l'atermenament és acorda d'ofici per l'Administració o per reclamació dels propietaris dels terrenys contigus, mitjançant un expedient integrat per l'acord d'iniciació i una sèrie de documents justificatius del domini de l'Administració i de les finques limítrofes; b) un cop iniciat el procediment, no es pot començar cap procés judicial amb la mateixa pretensió, i tampoc no s'admeten interdictes contra l'activitat d'atermenament; c) el tràmit essencial -que es coneix per delimitació- és constituït per les operacions materials de comprovació i fixació provisional de les fites que fan els facultatius competents amb la possibilitat d'assistència de les persones interessades, i el resultat, amb totes les manifestacions fetes en l'acte de delimitació, es recull en una acta que s'incorpora a l'expedient i que inclou la concreció de les línies perimetrals; d) l'acord de l'atermenament és executiu i es pot inscriure al Registre de la Propietat si hi consten la finca o les finques atermenades, i posteriorment es col·loquen les fites d'acord amb el resultat del procés, i e) aquest acord d'atermenament només pot ser impugnat per la via contenciosa si s'aprecien infraccions de procediment, però cal acudir a la jurisdicció civil en el cas que se suscitin qüestions de propietat.
Quant al tractament que rep l'atermenament en les diferents lleis administratives especials, cal destacar el que disposa la Llei del 28 de juliol del 1988, de costes (Lcost), de l'Estat. El caràcter proteccionista d'aquesta Llei davant els fenòmens de degradació i usurpació del demani marítim i terrestre és molt clar en la regulació de l'atermenament (art. 11 al 16 Lcost), però les novetats no són en el procediment d'atermenament, sinó en els efectes de la resolució administrativa que hi posa fi.
El procediment d'atermenament garanteix la participació de la comunitat autònoma i l'ajuntament corresponents i la resta de persones que acreditin la condició d'interessats, i faculta l'Administració de l'Estat per a realitzar, fins i tot en terreny privat, els treballs de presa de dades i les delimitacions necessàries. S'estableix també que, fins que no es resolgui l'expedient d'atermenament, queda en suspens l'atorgament de concessions i d'autoritzacions en el domini públic marítim i terrestre i la zona de servitud de protecció corresponent.
Quant als efectes de l'acte d'atermenament, es disposa que «l'atermenament aprovat [.], declara la possessió i la titularitat dominical a favor de l'Estat, dona lloc a l'afitament i sense que les inscripcions del Registre de la Propietat puguin prevaler enfront de la naturalesa demanial dels béns atermenats» (art. 13.1 Lcost). A més, l'atermenament del demani marítim i terrestre és una excepció notable a l'article 1 de la Llei hipotecària (LH), de l'Estat, que situa els assentaments registrals sota la protecció dels jutges i tribunals civils. Contràriament, ara «la resolució d'aprovació de l'atermenament serà títol suficient per a rectificar les situacions jurídiques registrals contradictòries amb l'atermenament [.] i perquè l'Administració procedeixi a la immatriculació dels béns quan ho estimi convenient» (art. 13.2 Lcost).
La Llei 3/1995, del 23 de març, de vies pecuàries, de l'Estat, ha estès aquest règim a l'atermenament de les vies pecuàries per les comunitats autònomes (art. 8). Respecte d'aquesta qüestió, el Tribunal Constitucional, en la Sentència 149/1991, del 4 de juliol, no reconeix a aquest acte administratiu d'atermenament l'eficàcia pròpia de les sentències judicials, perquè afirma que l'apartat 2 de l'article 13 «reconeix el dret dels afectats per l'atermenament d'exercir les accions que estimin pertinents en defensa dels seus drets, accions que poden ser objecte d'anotació preventiva en el Registre de la Propietat i que, sens dubte, es poden seguir en la via contenciosa administrativa, com en la civil, encara que només a aquestes últimes fa referència l'article 14 de la Llei». Finalment, la Lcost imposa determinades cauteles per a la immatriculació de finques situades a la zona de servitud de protecció: consisteixen en l'obligació de precisar si els terrenys que es volen inscriure limiten o no amb el demani marítim i terrestre, i exigeix, en cas afirmatiu, una certificació de l'Administració de l'Estat on s'acrediti que no s'envaeix el domini públic.
<Dret civil>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca atermenar, v tr
- es deslindar
- fr aborner
- fr borner
- it delimitare
<Dret civil>
Definició
<Dret>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca bandejar, v tr
- ca desterrar, v tr sin. compl.
- es alejar
- es apartar
- es desterrar
- es proscribir
<Dret>
Definició
Nota
- Àmbit: Inespecífic
-
Ex.: L'Ajuntament té l'obligació de bandejar les polítiques de malbaratament.
Ex.: Són partidaris de desterrar el vel islàmic, ja que el consideren una tradició discriminatòria i incompatible amb els drets humans.
<Dret>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca bandejar, v tr
- ca desterrar, v tr sin. compl.
- ca proscriure, v tr sin. compl.
- es desterrar
- es proscribir
<Dret>
Definició
Nota
- Àmbit: Inespecífic
-
Ex.: El Govern va bandejar la comunitat gitana que vivia en descampats.
Ex.: Durant el franquisme es van desterrar moltes famílies.
Ex.: Després de la guerra, els van proscriure a un poble del sud.
<Bricolatge > Ferreteria>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca bomba de dessoldar, n f
- es bomba de desoldar
<Bricolatge > Ferreteria>
<Lleure. Turisme > Hoteleria i turisme>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la norma UNE-EN ISO 18513:2004 Serveis turístics. Hotels i altres tipus d'allotjament turístic. Terminologia i de la norma internacional ISO corresponent (ISO 18513:2003).
Aquesta norma ha estat elaborada pel comitè tècnic AEN/CTN 167 Turisme, la secretaria del qual és a càrrec de FEHR. El TERMCAT n'ha fet la versió catalana en compliment de l'acord subscrit amb AENOR per a la traducció al català de les normes UNE, amb l'assessorament d'especialistes del CETT i del Departament d'Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya. El Consell Supervisor del TERMCAT ha ratificat la nomenclatura adoptada.
El símbol cod precedeix el codi de referència que permet localitzar els termes dins del text de la norma.
En els casos en què la norma no recull la denominació per a una llengua determinada, es visualitzen punts suspensius (...) en aquell camp, precedits del codi de llengua corresponent.
- ca bufet d'esmorzar, n m
- es buffet de desayuno
- fr petit déjeuner buffet
- en buffet breakfast
- de Frühstücksbuffet
- cod 3.01.03
<Lleure > Turisme > Serveis turístics. Allotjament turístic>
