Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "desinflar" dins totes les àrees temàtiques

0 CRITERI inflació, deflació, hiperinflació, desinflació, biflació, reflació, estagflació o agroflació? 0 CRITERI inflació, deflació, hiperinflació, desinflació, biflació, reflació, estagflació o agroflació?

<Economia. Empresa>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI inflació, deflació, hiperinflació, desinflació, biflació, reflació, estagflació o agroflació?

<Economia. Empresa>

Definició
Tant inflació com deflació, hiperinflació, desinflació, biflació, reflació, estagflació i agroflació són formes adequades, encara que tenen significats diferents, tots relacionats d'una manera o altra entre ells.

Així, inflació i deflació són termes oposats, que reflecteixen la realitat contrària:
- La inflació és una elevació general i continuada de l'índex de preus, que comporta una disminució del poder adquisitiu dels consumidors.
. L'equivalent castellà és la inflación; el francès, l'inflation, i l'anglès, the inflation. El català, el castellà i el francès han adaptat la forma original anglesa inflation, agafada al seu torn del llatí inflatio -ōnis (que significa 'inflament').
- La deflació és una baixada general i continuada de l'índex de preus.
. L'equivalent castellà és la deflación; el francès, la déflation, i l'anglès, the deflation. Com el cas anterior, la forma original és l'anglesa, en aquest cas deflation, creada a partir del verb llatí deflare (que significa 'desinflar').

Pel que fa a hiperinflació i desinflació, es poden considerar variants de la inflació:
- La hiperinflació és una inflació amb un augment tan ràpid dels preus que queda fora del control de les autoritats monetàries.
. L'equivalent castellà és la hiperinflación; el francès, l'hyperinflation, i els anglesos, the hyperinflation i the runaway inflation.
- La desinflació és una desacceleració temporal del ritme de creixement dels preus en una situació general d'inflació.
. L'equivalent castellà és la desinflación; el francès, la désinflation, i l'anglès, the disinflation.

Pel que fa a biflació i reflació, comparteixen característiques pròpies de la inflació i de la deflació:
- La biflació és una combinació d'inflació (deguda a l'augment del preu dels productes bàsics i els actius basats en els ingressos) i de deflació (deguda a una caiguda del preu dels actius basats en el deute).
. Els equivalents castellans són la biflación, la indeflación i la mixflación; els francesos, la biflation, l'indéflation i la mixflation, i els anglesos, the biflation i the mixflation. La forma biflació és una adaptació de l'anglès biflation, format a partir del prefix bi- ('dos') i -flation (part compartida de inflation i deflation).
- La reflació és una situació d'inflació dels preus provocada per l'increment de l'activitat econòmica resultant de les accions que ha adoptat l'autoritat econòmica per revertir un període de deflació.
. L'equivalent castellà és la reflación; el francès, la reflation, i l'anglès, the reflation.

Finalment, estagflació i agroflació són situacions d'inflació combinades amb circumstàncies especials:
- L'estagflació és la combinació d'una situació d'inflació amb l'estancament de l'activitat econòmica i la producció (anomenada estagnació).
. L'equivalent castellà és la estanflación; el francès, la stagflation, i els anglesos, the recession-inflation i the stagflation. La forma estagflació és una adaptació de l'anglès stagflation, format a partir de stag- (del llatí stagnare, 'estancar-se', i -flation (de inflation).
- L'agroflació és una situació d'augment generalitzat del preu dels aliments, com a conseqüència de l'increment de la demanda de productes agrícoles.
. Els equivalents castellans són la agflación i la agroflación; el francès, l'agflation, i l'anglès, the agflation.

Nota

  • 1. Tot i que semànticament la reduflació (en anglès, shrinkflation) no té una relació directa amb la inflació, formalment també hi està relacionada, ja que el segon formant prové de inflació. La reduflació és l'acció d'un fabricant de reduir la mida o el pes d'un producte comercial (sovint un producte alimentari o de neteja) sense abaratir-ne el preu final, en principi amb la intenció de compensar l'increment de costos de la producció.
  • 2. Podeu consultar les fitxes completes de inflació, deflació i estagflació al Cercaterm i de hiperinflació, desinflació, biflació, reflació i agroflació a la Neoloteca i el Cercaterm, i també el document de criteri original, Coneixeu la parentela de la inflació?, en l'apartat "L'apunt terminològic" del web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/coneixeu-la-parentela-la-inflacio).
ancoratge de vesícules ancoratge de vesícules

<Ciències de la vida > Neurociència>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

REIG VILALLONGA, Josep; NAVARRO ACEBES, Xavier (coord.); VALERO-CABRÉ, Antoni [et al.]. Diccionari de neurociència [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/140/>

  • ca  ancoratge de vesícules, n m
  • es  anclaje de vesículas
  • en  vesicular docking

<Neurociència > Neurobiologia cel·lular>

Definició
Procés de reconeixement molecular vehiculat per proteïnes específiques que permet la fixació de les vesícules de secreció als llocs actius d'alliberament de neurotransmissors en una sinapsi.
ancoratge de vesícules ancoratge de vesícules

<Ciències de la salut>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

REIG VILALLONGA, Josep; NAVARRO ACEBES, Xavier (coord.); VALERO-CABRÉ, Antoni [et al.]. Diccionari de neurociència [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/140/>

  • ca  ancoratge de vesícules, n m
  • es  anclaje de vesículas
  • en  vesicular docking

<Neurociència > Neurobiologia cel·lular>

Definició
Procés de reconeixement molecular vehiculat per proteïnes específiques que permet la fixació de les vesícules de secreció als llocs actius d'alliberament de neurotransmissors en una sinapsi.
aquest producte ha caducat i s'ha de desinstal·lar aquest producte ha caducat i s'ha de desinstal·lar

<TIC > Informàtica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia i fraseologia dels productes informàtics [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/123>

  • ca  aquest producte ha caducat i s'ha de desinstal·lar
  • en  this product has expired and must be uninstalled

<Localització > Fraseologia>

aquesta característica es desinstal·larà completament i no podràs executar-la des de la xarxa (tu) aquesta característica es desinstal·larà completament i no podràs executar-la des de la xarxa (tu)

<TIC > Informàtica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia i fraseologia dels productes informàtics [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/123>

  • ca  aquesta característica es desinstal·larà completament i no podràs executar-la des de la xarxa (tu)
  • ca  aquesta característica es desinstal·larà completament i no podreu executar-la des de la xarxa (vós)
  • en  this feature will be uninstalled completely, you won't be able to run it from the network

<Localització > Fraseologia>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  atermenar, v tr
  • es  deslindar
  • fr  aborner
  • fr  borner
  • it  delimitare

<Dret civil>

Definició
Assenyalar els límits o termes d'un tros de terra.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  atermenar, v tr
  • es  deslindar

<Dret>

Definició
Assenyalar els límits o termes {d'una propietat}.

Nota

  • Àmbit: Espanya
  • Ex.: L'Administració atermenarà les propietats mitjançant un procediment administratiu.
  • El dret d'atermenar i l'actio finium regundorum es regulen, respectivament, pels articles 384 del Codi civil espanyol (CC) i 2601 de la Llei d'enjudiciament civil. Aquests articles reconeixen el dret de qualsevol propietari a delimitar les seves propietats, fixant-ne primer els límits i fent-los visibles per mitjà de les fites, operació anomenada fitació.
    En tot cas, és davant el jutge civil -mitjançant una activitat de jurisdicció voluntària o un judici contradictori declaratiu, si manca l'acord entre els propietaris- que cal atermenar les propietats veïnes.
    La facultat que té l'Administració d'atermenar directament, marginant el jutge civil i amb regles pròpies, tota mena de béns immobles de la seva propietat constitueix una potestat administrativa exorbitant que s'integra en el règim jurídic de protecció dels béns públics. Així, les administracions públiques poden exercir la potestat d'atermenar llurs béns, tant els béns demanials com els béns patrimonials (art. 13 al 17 Llei del patrimoni de les administracions públiques, art. 57 al 70 del Reglament de béns de les entitats locals [RBEL], de l'Estat, i normes concordants de la legislació autonòmica, així com algunes lleis especials, com la de forests [art. 12 al 15] i la de costes [art. 11 al 16]).
    La gran especialitat de l'atermenament administratiu està en el fet que es practica en virtut d'un privilegi exclusiu de l'Administració, i actua mitjançant un procediment administratiu que culmina en un acte administratiu inequívoc i veritable, tal com és definit per la jurisprudència; en conseqüència, aquest acte d'atermenament gaudeix de la presumpció de legitimitat i revisar-lo és competència de la jurisdicció contenciosa administrativa.
    D'altra banda, l'atermenament és concebut per la doctrina catalana com un acte declaratiu d'estats possessoris i no com un acte declaratiu de la titularitat dominical de l'Administració; així, s'afirma que l'atermenament implica la determinació de la possessió de fet, i el més important és provar que s'està posseint (ius possessionis); l'efecte de l'atermenament és, per tant, declarar un estat possessori, a reserva del que resulti del judici declaratiu ordinari de propietat, i la seva finalitat és fixar de manera precisa la situació possessòria de les finques atermenades.
    Els tràmits i els efectes generals dels atermenaments són els següents: a) l'atermenament és acorda d'ofici per l'Administració o per reclamació dels propietaris dels terrenys contigus, mitjançant un expedient integrat per l'acord d'iniciació i una sèrie de documents justificatius del domini de l'Administració i de les finques limítrofes; b) un cop iniciat el procediment, no es pot començar cap procés judicial amb la mateixa pretensió, i tampoc no s'admeten interdictes contra l'activitat d'atermenament; c) el tràmit essencial -que es coneix per delimitació- és constituït per les operacions materials de comprovació i fixació provisional de les fites que fan els facultatius competents amb la possibilitat d'assistència de les persones interessades, i el resultat, amb totes les manifestacions fetes en l'acte de delimitació, es recull en una acta que s'incorpora a l'expedient i que inclou la concreció de les línies perimetrals; d) l'acord de l'atermenament és executiu i es pot inscriure al Registre de la Propietat si hi consten la finca o les finques atermenades, i posteriorment es col·loquen les fites d'acord amb el resultat del procés, i e) aquest acord d'atermenament només pot ser impugnat per la via contenciosa si s'aprecien infraccions de procediment, però cal acudir a la jurisdicció civil en el cas que se suscitin qüestions de propietat.
    Quant al tractament que rep l'atermenament en les diferents lleis administratives especials, cal destacar el que disposa la Llei del 28 de juliol del 1988, de costes (Lcost), de l'Estat. El caràcter proteccionista d'aquesta Llei davant els fenòmens de degradació i usurpació del demani marítim i terrestre és molt clar en la regulació de l'atermenament (art. 11 al 16 Lcost), però les novetats no són en el procediment d'atermenament, sinó en els efectes de la resolució administrativa que hi posa fi.
    El procediment d'atermenament garanteix la participació de la comunitat autònoma i l'ajuntament corresponents i la resta de persones que acreditin la condició d'interessats, i faculta l'Administració de l'Estat per a realitzar, fins i tot en terreny privat, els treballs de presa de dades i les delimitacions necessàries. S'estableix també que, fins que no es resolgui l'expedient d'atermenament, queda en suspens l'atorgament de concessions i d'autoritzacions en el domini públic marítim i terrestre i la zona de servitud de protecció corresponent.
    Quant als efectes de l'acte d'atermenament, es disposa que «l'atermenament aprovat [.], declara la possessió i la titularitat dominical a favor de l'Estat, dona lloc a l'afitament i sense que les inscripcions del Registre de la Propietat puguin prevaler enfront de la naturalesa demanial dels béns atermenats» (art. 13.1 Lcost). A més, l'atermenament del demani marítim i terrestre és una excepció notable a l'article 1 de la Llei hipotecària (LH), de l'Estat, que situa els assentaments registrals sota la protecció dels jutges i tribunals civils. Contràriament, ara «la resolució d'aprovació de l'atermenament serà títol suficient per a rectificar les situacions jurídiques registrals contradictòries amb l'atermenament [.] i perquè l'Administració procedeixi a la immatriculació dels béns quan ho estimi convenient» (art. 13.2 Lcost).
    La Llei 3/1995, del 23 de març, de vies pecuàries, de l'Estat, ha estès aquest règim a l'atermenament de les vies pecuàries per les comunitats autònomes (art. 8). Respecte d'aquesta qüestió, el Tribunal Constitucional, en la Sentència 149/1991, del 4 de juliol, no reconeix a aquest acte administratiu d'atermenament l'eficàcia pròpia de les sentències judicials, perquè afirma que l'apartat 2 de l'article 13 «reconeix el dret dels afectats per l'atermenament d'exercir les accions que estimin pertinents en defensa dels seus drets, accions que poden ser objecte d'anotació preventiva en el Registre de la Propietat i que, sens dubte, es poden seguir en la via contenciosa administrativa, com en la civil, encara que només a aquestes últimes fa referència l'article 14 de la Llei». Finalment, la Lcost imposa determinades cauteles per a la immatriculació de finques situades a la zona de servitud de protecció: consisteixen en l'obligació de precisar si els terrenys que es volen inscriure limiten o no amb el demani marítim i terrestre, i exigeix, en cas afirmatiu, una certificació de l'Administració de l'Estat on s'acrediti que no s'envaeix el domini públic.
cèl·lula retinular cèl·lula retinular

<Zoologia > Anatomia animal>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  cèl·lula retinular, n f
  • es  célula retinular, n f
  • fr  cellule rétinulaire, n f
  • en  retinula cell, n
  • en  retinular cell, n

<Zoologia > Anatomia animal>

Definició
Cadascuna de les cèl·lules que formen la retínula fotoreceptora de l'ommatidi, en els ulls composts dels artròpodes.
còlic hepàtic còlic hepàtic

<Ciències de la salut > Semiologia>, <Anestesiologia. Tractament del dolor i medicines pal·liatives. Ressuscitació>, <Gastroenterologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  còlic hepàtic, n m
  • ca  còlic biliar, n m sin. compl.
  • ca  còlic vesicular, n m sin. compl.

<Ciències de la salut > Semiologia>, <Anestesiologia. Tractament del dolor i medicines pal·liatives. Ressuscitació>, <Gastroenterologia>

Definició
Dolor intens amb exacerbacions fluctuants, localitzat a l'epigastri i hipocondri dret, menys sovint en altres zones de l'abdomen i àdhuc a la regió precordial que es presenta en malalts afectats de colelitiasi, produït per l'obstrucció passatgera del conducte cístic per un càlcul. Pot irradiar-se a la base del tòrax. S'acompanya sovint de vòmits. Si hom no efectua el diagnòstic etiològic, els accessos tendeixen a repetir en el transcurs de setmanes o mesos.
cadira d'esquilar cadira d'esquilar

<Ramaderia > Explotació animal>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  cadira d'esquilar, n f
  • en  sheep chair

<Ramaderia > Explotació animal>

Definició
Estructura metàl·lica que s'utilitza per a fixar la positura de l'ovella durant l'esquilada.