Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessiteu més informació, us podeu adreçar al Servei de Consultes (cal que us hi registreu prèviament).

 

Resultats per a la cerca "desmentir" dins totes les àrees temàtiques

òrbita supersíncrona òrbita supersíncrona

<Geografia > Disciplines cartogràfiques>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

  • ca  òrbita supersíncrona, n f
  • ca  òrbita cementiri, n f sin. compl.
  • ca  òrbita supersincrònica, n f sin. compl.
  • es  órbita supersíncrona
  • es  órbita cementerio sin. compl.
  • es  órbita supersincrónica sin. compl.
  • en  super-synchronous orbit
  • en  disposal orbit sin. compl.
  • en  graveyard orbit sin. compl.

<Disciplines cartogràfiques > Teledetecció > Òrbites>

Definició
Òrbita clarament més distant del planeta que les òrbites síncrones on es traslladen els satèl·lits un cop finalitzada la seva vida útil.

S'aplica sobretot als satèl·lits geosíncrons, en què resulta més econòmic que efectuar una reentrada.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

    PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
alcoholisme associat amb demència alcoholisme associat amb demència

<Ciències de la salut > Medicina clínica > Classificació internacional de malalties>

Font de la imatge

Les denominacions en català d'aquesta fitxa procedeixen de l'obra següent, elaborada pel TERMCAT:

CIM-9-MC: Classificació internacional de malalties: 9a revisió: modificació clínica. 6a edició. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Salut: Pòrtic, 2008. 1263 p.
ISBN: 978-84-9809-032-1

Aquesta classificació és la versió en català de la International Classification of Diseases, 9th revision, Clinical Modification (ICD-9-CM), que ha elaborat el TERMCAT a partir d'un encàrrec del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.

Les denominacions en anglès procedeixen del text oficial nord-americà, la versió digital del qual es pot descarregar des de l'adreça:
ftp://ftp.cdc.gov/pub/Health_Statistics/NCHS/Publications/ICD9-CM/2006/

Com a referència addicional s'ha tingut en compte l'obra:
PUCKETT, C. D. 2007 Annual hospital version: the educational annotation of ICD-9-CM. 5th ed. Reno, Nev.: Channel Publishing, 2006. 936 p.
ISBN: 1-933053-06-2

L'agrupació dels termes en àrees temàtiques s'ha fet seguint la distribució en capítols d'aquestes obres.

Com que l'ús principal d'aquestes classificacions és la codificació amb finalitats clíniques i estadístiques dels diagnòstics i procediments efectuats en els centres hospitalaris, els termes inclosos poden diferir dels que són habituals en la pràctica mèdica.

  • ca  alcoholisme associat amb demència
  • en  alcoholism associated with dementia

<Classificació internacional de malalties > Malalties > Trastorns mentals>

al·lèrgia a les pólvores d'esmectita al·lèrgia a les pólvores d'esmectita

<Ciències de la salut > Al·lergologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic d'al·lèrgies [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2021. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/296>

  • ca  al·lèrgia a les pólvores d'esmectita, n f
  • ca  al·lèrgia a les pólvores de terra de batan, n f sin. compl.
  • ca  al·lèrgia a les pólvores de terra de paraire, n f sin. compl.
  • en  fullers earth powder allergy, n
  • cod  294280001

<Al·lergologia>

arada rompedora arada rompedora

<Agricultura. Ramaderia > Maquinària i equip agropecuari>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

MARTÍ i FERRER, Robert. Diccionari de maquinària agrícola. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura: Curial, 1994. 277 p. (Terminologies)
ISBN 84-393-3155-X; 84-7256-893-8

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  arada rompedora, n f
  • es  arado de desmontar
  • es  arado roturador
  • fr  charrue défricheuse
  • it  aratro dissodatore
  • en  brush plow [US]
  • en  new ground plough
  • de  Rodepflug
  • de  Umbruchpflug

<Maquinària i equip agropecuari>

Definició
Arada enfondidora emprada per a llaurar per primera vegada una terra per posar-la en conreu.
assegurament amb descensor assegurament amb descensor

<Esport > Muntanyisme > Escalada esportiva>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

BESORA i LLADÓ, Jordi [et al.]. Diccionari d'escalada esportiva. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1993. 71 p
ISBN 84-393-2661-0

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  assegurament amb descensor, n m
  • es  aseguramiento con descensor
  • fr  assurage au descendeur

<Escalada esportiva>

Definició
Assegurament efectuat amb la corda passada pel descensor.
bacallà amb brou d'emmental i poma àcida bacallà amb brou d'emmental i poma àcida

<Gastronomia > Plats a la carta>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.

Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.

Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>

  • ca  bacallà amb brou d'emmental i poma àcida
  • es  bacalao con caldo de emmental y manzana ácida
  • fr  morue au bouillon d'emmental et de pomme acide
  • it  baccalà con brodo di emmental e mela acida
  • en  cod with Emmental and acid apple broth
  • de  Stockfisch mit Brühe aus Emmentaler und saurem Apfel

<Plats a la carta. Peix i marisc>

baixar baixar

<01 Conceptes generals de l'esport>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2021. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  baixar, v tr/prep
  • ca  descendir [per], v prep sin. compl.
  • es  bajar, v tr/prep
  • es  descender, v tr/prep
  • fr  descendre, v tr/prep
  • en  climb down, to, v tr
  • en  descend, to, v tr
  • en  go down, to, v tr

<Esport > 01 Conceptes generals de l'esport>

Definició
Desplaçar-se dintre el mateix medi des d'un punt determinat fins a un punt situat a un nivell més baix.

Nota

  • El verb baixar, en un ús preposicional, regeix habitualment la preposició per; els equivalents castellans bajar i descender, la preposició por, i l'equivalent francès descendre, la preposició par.
botja d'esca botja d'esca

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  botja d'esca, n f
  • ca  fàgnalon rupestre, n m alt. sin.
  • ca  flor de cementiri, n f alt. sin.
  • ca  herba de cementiri, n f alt. sin.
  • ca  herba morenera, n f alt. sin.
  • ca  herba santa borda, n f alt. sin.
  • ca  morenera ampla, n f alt. sin.
  • ca  peludeta, n f alt. sin.
  • ca  ullastre de frare, n m alt. sin.
  • ca  bótja dresca, n f var. ling.
  • nc  Phagnalon rupestre (L.) DC.

<Botànica > compostes / asteràcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 11a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2021.<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  cementiri, n m
  • ca  fossar, n m sin. compl.
  • es  cementerio

<Dret públic>

Definició
Lloc on s'enterren els morts.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
  • Els cementiris poden ser municipals o privats, i una modalitat del privat és el cementiri confessional, segons ho estableixen la base 33 de la Llei del 25 de novembre de 1944, de la sanitat nacional (LSN), de l'Estat (declarada constitucional per la Sentència del Tribunal Constitucional espanyol [STC] del 2 de febrer de 1981); els articles 25, 48, 55 i 61 del Reglament 2263/1974, del 20 de juliol, de policia sanitària mortuòria (RPSM), i l'article 2.3 de la Llei 49/1978, del 3 de novembre, d'enterrament en cementiris municipals (LECM), de l'Estat.
    Generalment, totes les confessions religioses senten una gran reverència vers els cementiris que guarden les restes mortals de llurs fidels. Tota persona, a més, té dret a rebre sepultura digna (art. 2.1.b Llei orgànica de llibertat religiosa [LOLR]) i és una obligació dels ajuntaments disposar d'un cementiri.
    Tradicionalment, els cementiris a l'Estat espanyol han estat catòlics, regits per les lleis canòniques i per la jurisdicció eclesiàstica, sens perjudici de l'observança de les normes civils relatives a policia mortuòria. Aquesta concurrència de jurisdiccions ha causat nombrosos conflictes en les relacions entre Església i Estat. Per tot això, i ateses les transicions politicoreligioses, es produeix una certa confusió en la legislació espanyola sobre cementiris religiosos. Els cementiris civils, confessionalment neutres, foren imposats com a servei obligatori per a tots els municipis per la Llei del 29 d'abril de 1855, i havien d'estar situats en un lloc contigu al cementiri catòlic, encara que romanien totalment separats per una tanca o un mur i amb entrades independents. Ja abans d'aquesta Llei, i per mitjà de la diplomàcia anglesa, s'havia autoritzat l'existència de cementiris segregats dels catòlics, sempre que fossin tancats amb tàpia, sense església, capella, ni cap altre símbol de culte públic o privat, i amb accés independent, sempre que hi hagués un acord previ de les autoritats locals (Reial ordre [RO] del 13 de novembre de 1831). Aquesta autorització s'estengué, per la RO del 28 de febrer de 1872 i la RO del 2 d'abril de 1883, als ajuntaments en general i a la resta de confessions religioses dissidents. No fou fins a la RO del 10 de juliol de 1910 que es permeté alçar, en aquests cementiris no catòlics, una capella amb indicació exterior de llur culte i practicar-hi els ritus i les cerimònies propis d'altres religions. Aquesta normativa, que fou derogada, a causa del canvi de circumstàncies polítiques, per la Llei del 18 de desembre de 1938, produí un retorn al règim tradicional, amb separació de cementiri catòlic i cementiri civil.
    Actualment, el règim jurídic sobre cementiris i sepultures parteix de la LECM, que deroga totes les disposicions que s'hi oposen. S'estableix un règim d'igualtat, no discriminatori, sobre enterraments (art. 1), l'obligació de comunicar els anomenats «cementiris civils» amb els catòlics (disposició transitòria), es permet la celebració de qualsevol mena de ritu sobre cada sepultura (art. 2), així com l'obertura de capelles o llocs de culte en el recinte del cementiri. Finalment, s'imposa als ajuntaments el deure de construir cementiris municipals segons les prescripcions d'aquesta Llei quan en llur terme no hi hagi cap lloc adequat per als enterraments (art. 3).
    Els cementiris municipals es configuren com a béns de domini públic, ja que són destinats a un servei públic (art. 4 Reglament de béns de les corporacions locals, del 13 de juny de 1986), de competència municipal (art. 25.2.j Llei reguladora de les bases del règim local). Per tant, queden dins l'àmbit del dret administratiu, el qual ha de respectar el dret de llibertat religiosa, que porta als límits del dret eclesiàstic de l'Estat.
    Quant als cementiris confessionals, considerats llocs sagrats o de culte, cal distingir entre els catòlics, els jueus i els islàmics, als quals es garanteix la inviolabilitat (art. 1.5 Acord entre l'Estat espanyol i la Santa Seu sobre assumptes jurídics [AAJ], del 3 de gener de 1979; art. 2 acords de cooperació de l'Estat espanyol amb la Federación de Comunidades Israelitas de España [FCIE] i amb la Comisión Islámica de España [CIE], aprovats per les lleis 25 i 26/1992, del 10 de novembre, respectivament, que cal relacionar amb l'art. 526 Codi penal).
    El Codi de dret canònic del 1983, llibre IV, part II, títol I, capítol V, estableix una nova regulació més senzilla i respectuosa amb l'enterrament dels no catòlics i amb la legislació civil. Així, estableix que allà on sigui possible, l'Església ha de tenir cementiris propis, o almenys un espai en els cementiris civils, beneït adequadament, i destinat a la sepultura dels fidels (càn. 1240). També permet l'existència de cementiris parroquials i d'instituts religiosos o fins i tot de particulars que seran beneïts a judici de l'ordinari del lloc (càn. 1241). Es prohibeixen, expressament, els enterraments dins les esglésies, tret que es tracti del summe pontífex, o de cardenals, o de bisbes diocesans, inclosos «emèrits» (càn. 1242). Finalment, deixa al dret particular les normes oportunes sobre el funcionament dels cementiris, especialment per a protegir i ressaltar-ne el caràcter sagrat (càn. 1243).
    Sobre els cementiris jueus i islàmics s'ha pronunciat l'article 2 dels Acords amb la FCIE i la CIE, que reconeix a aquestes comunitats el dret a la concessió de parcel·les reservades en els cementiris municipals, a tenir cementiris privats, amb subjecció a allò que disposi la legislació de règim local i de sanitat, i el dret a traslladar-hi els cadàvers.
    L'Estat també es compromet a adoptar les mesures oportunes per a l'observança de les regles tradicionals de cada comunitat, relatives a inhumacions, sepultures i ritus funeraris. Respecte de la legislació de règim local i de sanitat, estableix que tots els cementiris, tant els municipals o mancomunats de poblacions de més de 10.000 habitants, com els privats i confessionals, s'han de regir per llur reglament de règim interior, que serà aprovat pel governador civil de la província, sempre que hi hagi un informe previ del cap provincial de sanitat (art. 61 RPSM). Aquesta regulació no pot incidir sobre els aspectes religiosos, reservats a les jerarquies eclesiàstiques (art. 3 RPSM).
Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  cementiri, n m
  • es  camposanto
  • es  cementerio
  • fr  cimetière
  • en  cemetery
  • en  graveyard

<Construcció > Urbanisme>

Definició
Equipament urbanístic destinat a la sepultura dels morts.