Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "desobedi�ncia" dins totes les àrees temàtiques

desobediència desobediència

<Esport > Esports multidisciplinaris > Pentatló modern>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de pentatló modern. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1992. 127 p.; 20 cm. (Diccionaris dels esports olímpics; 25)
ISBN 84-7739-275-7

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  desobediència, n f
  • es  desobediencia
  • fr  désobéissance
  • en  disobedience

<Esport > Esports multidisciplinaris > Pentatló modern>

Definició
Falta en què incorre un pentatleta per manca de submissió del seu cavall.
desobediència desobediència

<Protecció civil > Policia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

BALFEGÓ i VERGÉS, X. Diccionari policial. [Barcelona]: Consorci per a la Normalització Lingüística: Generalitat de Catalunya. Departament de Governació, 1994. 244 p.
ISBN 84-604-9545-0

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  desobediència, n f
  • es  desobediencia
  • en  disobedience

<Policia > Funcions i tècnica > Policia judicial>

Definició
Delicte o falta que consisteix a negar-se a executar allò que mana un agent de l'autoritat.
desobediència desobediència

<Esport > Esports eqüestres > Hípica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'hípica. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1991. 123 p. (Diccionaris dels Esports Olímpics; 10)
ISBN 84-7739-228-5

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  desobediència, n f
  • es  desobediencia
  • fr  désobéissance
  • en  disobedience

<Hípica>

Definició
Falta en què incorre un participant per manca de submissió del cavall.
desobediència desobediència

<Dret > Dret penal. Dret penitenciari>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari de dret penal i penitenciari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/172/>

  • ca  desobediència, n f
  • es  desobediencia, n f

<Dret penal i penitenciari > Dret penal>, <Dret penal i penitenciari > Dret penal militar>

desobediència desobediència

<Dret penal>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:

LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  desobediència, n f
  • es  desobediencia, n f

<Dret penal>

desobediència desobediència

<Dret penal>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel TERMCAT.

  • ca  desobediència, n f
  • es  desobediencia, n f
  • fr  désobéissance, n f
  • en  disobedience, n

<Dret penal>

Definició
Conducta de desacatament a una autoritat, amb rellevància penal, que afecta el bon desenvolupament i exercici d'una administració pública o una funció pública.
desobediència desobediència

<12 Esports eqüestres > 01 Hípica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  desobediència, n f
  • es  desobediencia
  • fr  désobéissance
  • en  disobedience

<Esport > 12 Esports eqüestres > 01 Hípica>

Definició
Falta consistent en la manca de submissió del cavall en un moment determinat d'una prova.

Nota

  • Són desobediències el cercle, la defensa, l'error de recorregut, l'esquivada i el refús.
desobediència desobediència

<Dret penal>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  desobediència, n f
  • es  desobediencia

<Dret penal>

Definició
Conducta de desacatament a una autoritat, amb rellevància penal, que afecta el bon desenvolupament i exercici de l'Administració o la funció pública.

Nota

  • Àmbit: Espanya
  • La conducta de desobeir només té rellevància penal quan afecta el desenvolupament i l'exercici correctes de l'Administració o funció pública. El Codi penal (CP) fa una distinció fonamental entre la desobediència dels particulars respecte de les ordres de l'autoritat o els seus agents (delicte contra l'ordre públic) i la desobediència dels mateixos funcionaris públics respecte del compliment de les resolucions judicials i les ordres de llurs superiors (delicte contra l'Administració pública).
    1.LA DESOBEDIÈNCIA DELS PARTICULARS. L'article 556 del CP estableix: «Els qui sense estar compresos en l'article 550 resisteixin a l'autoritat o als seus agents, o els desobeeixin greument, en l'exercici de llurs funcions, han de ser castigats amb una pena de presó de sis mesos a un any.» El delicte de l'article 556 del CP com a delicte contra l'ordre públic conté dues modalitats possibles: la resistència que no constitueix atemptat i la desobediència greu.
    Pel que fa a la desobediència greu, l'acció consisteix a desobeir greument l'autoritat o els seus agents en l'exercici de llurs funcions. El tipus subjectiu exigeix el coneixement de l'ordre o mandat de l'autoritat i la voluntat de desobeir, fet que implica que la persona destinatària de l'ordre hagi estat requerida d'alguna manera, personalment i directament, a realitzar una determinada conducta o a abstenir-se de fer-la (STS del 10.12.2004, ponent: Saavedra Ruiz). El principal problema del delicte de desobediència greu és distingir-lo de la falta de desobediència lleu que estableix l'article 634 del CP. A aquest efecte, el Tribunal Suprem acostuma a utilitzar diversos criteris simultàniament, criteris que es poden resumir en tres gran grups. En primer lloc, els criteris que se centren en l'ordre emesa per l'agent de l'autoritat, prenent en consideració el tipus d'ordre emesa des d'un punt de vista estrictament formal. Així, en funció de la importància que tingui i de la classe d'autoritat que l'emet es valora la gravetat o levitat de la infracció (STS del 18.1.1988, ponent: Soto Nieto; i la STS de 20.1.1986, ponent: García Miguel). En segon lloc, els criteris que se centren en l'actitud del subjecte actiu. Aquests, que són els més emprats per la jurisprudència, atenen al grau d'oposició (si és «manifesta» i «reiterada» hi ha una desobediència greu) i a la persistència de la rebel·lia de qui desobeeix (p. ex., la STS del 5.7.1989, ponent: Vivas Marzal, i la STS del 17.2.1992, ponent: Carrero Ramos). El tercer grup de criteris estableix la diferència entre la desobediència greu i la lleu segons la jerarquia del bé jurídic que els agents de l'autoritat procuraven de salvaguardar mitjançant l'ordre. Quan aquest bé jurídic té una importància significativa s'ha de considerar delicte, en cas contrari, s'ha de considerar falta (STS del 20.1.1990, ponent: Bacigalupo Zapater, i STS del 16.7.1988, ponent: Bacigalupo Zapater). Aquest últim criteri capta amb més encert que els anteriors l'essència material d'aquesta distinció. Efectivament, la classe d'interès que l'ordre o l'actuació de l'autoritat vol protegir significa concretar l'injust de la conducta del subjecte actiu, no només sobre la base de l'atac al principi d'autoritat, sinó, el que és més important, en l'efectiva lesivitat de la conducta que consisteix a ometre l'execució d'aquella ordre.
    2. LA DESOBEDIÈNCIA DELS FUNCIONARIS PÚBLICS. El CP, dins el títol dels delictes contra l'Administració pública, dedica un capítol relatiu a la desobediència i la denegació d'auxili comeses per funcionaris públics. Així, l'article 410 castiga les autoritats o els funcionaris públics que es neguin obertament a acomplir degudament resolucions judicials, decisions o ordres de l'autoritat superior, dictades dins l'àmbit de la competència respectiva i revestides de les formalitats legals, amb la pena de multa de tres a dotze mesos i d'inhabilitació especial per a ocupació o càrrec públic per un període de sis mesos a dos anys. En aquest delicte, el subjecte actiu (autoritat o funcionari) s'hi ha de «negar obertament», de manera que no n'hi ha prou amb el simple incompliment o inexecució de l'ordre, sinó que cal una acció positiva, expressa, clara i terminant. La negativa ha de recaure sobre resolucions judicials, decisions o ordres de l'autoritat superior, dictades dins l'àmbit de la competència respectiva i revestides de les formalitats legals.
    En relació amb l'ordre que es desobeeix s'ha de tenir present la previsió que fa el mateix article 410 en l'apartat 2: «[...] sense que sigui un obstacle el que disposa l'apartat anterior, les autoritats o els funcionaris no poden incórrer en responsabilitat criminal pel fet de no acomplir un manament que constitueix una infracció manifesta, clara i terminant d'un precepte de llei o de qualsevol altra disposició general». Es tracta de la concreció de la causa de justificació de l'obediència deguda, raó per la qual remetem a la veu corresponent.
    Finalment, l'article 411 castiga la desobediència a una ordre reiterada en els termes següents: «[...] l'autoritat o el funcionari públic que, després d'haver suspès, per qualsevol motiu que no sigui l'expressat en l'apartat 2 de l'article anterior, l'execució de les ordres de superiors, les desobeeixi després que aquests n'hagin desaprovat la suspensió, incorrerà en les penes de multa de dotze a vint-i-quatre mesos, i inhabilitació especial per a ocupació o càrrec públic per un període d'un a tres anys».
  • V. t.: obediència deguda n f
desobediència civil desobediència civil

<Filosofia del dret>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:

LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  desobediència civil, n f
  • es  desobediencia civil, n f

<Filosofia del dret>