Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "desparellar" dins totes les àrees temàtiques

ajocaperdius ajocaperdius

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  ajocaperdius, n m/f
  • ca  botja groga, n f alt. sin.
  • ca  botja rasparella borda, n f alt. sin.
  • ca  escombrall, n m alt. sin.
  • ca  fenoll de llop, n m alt. sin.
  • ca  fenoll de muntanya, n m alt. sin.
  • ca  fenoll de rabosa, n m alt. sin.
  • ca  fenollera, n f alt. sin.
  • ca  fenollet, n m alt. sin.
  • ca  fenollet bord, n m alt. sin.
  • ca  fenollet de pastor, n m alt. sin.
  • ca  fenollet de rabosa, n m alt. sin.
  • ca  fenolleta, n f alt. sin.
  • ca  fonoll de rabosa, n m alt. sin.
  • ca  fonoll marí, n m alt. sin.
  • ca  herba profitosa, n f alt. sin.
  • ca  profitosa, n f alt. sin.
  • ca  topet de bou, n m alt. sin.
  • ca  ajoca-sapos, n m/f var. ling.
  • ca  herba sapera, n f var. ling.
  • ca  topet de bau, n m var. ling.
  • nc  Bupleurum fruticescens L. subsp. fruticescens

<Botànica > umbel·líferes / apiàcies>

Nota

  • El nom sapo (o sàput), present en la denominació ajoca-sapos, és una forma molt estesa en català occidental.
ajocaperdius ajocaperdius

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  ajocaperdius, n m/f
  • ca  botja groga, n f alt. sin.
  • ca  botja rasparella borda, n f alt. sin.
  • ca  escombrall, n m alt. sin.
  • ca  fenoll de llop, n m alt. sin.
  • ca  fenoll de muntanya, n m alt. sin.
  • ca  fenoll de rabosa, n m alt. sin.
  • ca  fenollera, n f alt. sin.
  • ca  fenollet, n m alt. sin.
  • ca  fenollet bord, n m alt. sin.
  • ca  fenollet de pastor, n m alt. sin.
  • ca  fenollet de rabosa, n m alt. sin.
  • ca  fenolleta, n f alt. sin.
  • ca  fonoll de rabosa, n m alt. sin.
  • ca  fonoll marí, n m alt. sin.
  • ca  herba profitosa, n f alt. sin.
  • ca  profitosa, n f alt. sin.
  • ca  topet de bou, n m alt. sin.
  • ca  ajoca-sapos, n m/f var. ling.
  • ca  herba sapera, n f var. ling.
  • ca  topet de bau, n m var. ling.
  • nc  Bupleurum fruticescens L. subsp. fruticescens

<Botànica > umbel·líferes / apiàcies>

Nota

  • El nom sapo (o sàput), present en la denominació ajoca-sapos, és una forma molt estesa en català occidental.
alçada d'espatlla alçada d'espatlla

<Indústria > Indústria tèxtil > Confecció>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  alçada d'espatlla, n f

<Indústria > Indústria tèxtil > Confecció>

Definició
Mesura corresponent a la distància que hi ha des de la cintura fins al muscle per la part exterior.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  albada, n f
  • ca  botja blanca, n f sin. compl.
  • ca  botja de cuc, n f sin. compl.
  • ca  botja, n f alt. sin.
  • ca  botja de cuca, n f alt. sin.
  • ca  botja de cuques, n f alt. sin.
  • ca  botja de rames, n f alt. sin.
  • ca  botja rasparella, n f alt. sin.
  • ca  botja rasposa, n f alt. sin.
  • ca  cugot, n m alt. sin.
  • ca  estepa groga, n f alt. sin.
  • ca  herba blanca, n f alt. sin.
  • ca  rapa, n f alt. sin.
  • ca  albaida, n f var. ling.
  • ca  aubada, n f var. ling.
  • ca  botja resparella, n f var. ling.
  • nc  Anthyllis cytisoides L.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

albada albada

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  albada, n f
  • ca  botja blanca, n f sin. compl.
  • ca  botja de cuc, n f sin. compl.
  • ca  botja, n f alt. sin.
  • ca  botja de cuca, n f alt. sin.
  • ca  botja de cuques, n f alt. sin.
  • ca  botja de rames, n f alt. sin.
  • ca  botja rasparella, n f alt. sin.
  • ca  botja rasposa, n f alt. sin.
  • ca  cugot, n m alt. sin.
  • ca  estepa groga, n f alt. sin.
  • ca  herba blanca, n f alt. sin.
  • ca  rapa, n f alt. sin.
  • ca  albaida, n f var. ling.
  • ca  aubada, n f var. ling.
  • ca  botja resparella, n f var. ling.
  • nc  Anthyllis cytisoides L.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

amplada d'espatlla amplada d'espatlla

<Indústria > Indústria tèxtil > Confecció>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  amplada d'espatlla, n f
  • es  anchos hombros

<Indústria > Indústria tèxtil > Confecció>

angle d'espatlla angle d'espatlla

<Art i arquitectura>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'assessorament terminològic del TERMCAT per a l'obra següent:

Tesaurus d'art i arquitectura [en línia]. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, cop. 2000.
<http://aatesaurus.cultura.gencat.cat/index.php>
Els equivalents anglesos procedeixen de l'obra següent:

GETTY, J. Paul. Art & architecture thesaurus online [en línia]. Los Angeles: The Getty Research Institute, 2017.
<https://www.getty.edu/research/tools/vocabularies/aat/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  angle d'espatlla, n m
  • en  epaulement, n

<Art i arquitectura>

Definició
Angle que es forma entre la cara i el flanc d'un baluard.
aparellar aparellar

<Esport > Esports de pilota > Pilota > Pilota basca>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de pilota. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1992. 109 p. (Diccionaris dels esports olímpics; 26) ISBN 84-7739-276-5

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  aparellar, v tr
  • ca  emparellar, v tr sin. compl.
  • es  emparejar
  • fr  apparier
  • eu  bikoteak egin
  • eu  parejak egin

<Esport > Esports de pilota > Pilota > Pilota basca>

Definició
Ajuntar dos pilotaris de manera que formin una parella.
aparellar aparellar

<Matemàtiques > Estadística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'estadística. Barcelona: Fundació Barcelona, 1994. 98 p. (Diccionaris terminològics)
ISBN 84-88169-10-8

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  aparellar, v tr
  • es  aparear
  • fr  apparier
  • en  match, to

<Matemàtiques > Estadística>

Definició
Fer correspondre a cada element d'un mostreig un altre de característiques al més semblants possible.
aparellar aparellar

<Matemàtiques > Estadística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'estadística. Barcelona: Fundació Barcelona, 1994. 98 p. (Diccionaris terminològics)
ISBN 84-88169-10-8

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  aparellar, v tr
  • es  aparear
  • fr  apparier
  • en  match, to

<Matemàtiques > Estadística>

Definició
Fer correspondre a cada element d'un mostreig un altre de característiques al més semblants possible.