Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "despesa" dins totes les àrees temàtiques

a posteriori a posteriori

<Dret > Dret romà > Locucions i expressions llatines>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

PARLAMENT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT D'ASSESSORAMENT LINGÜÍSTIC. Diccionari de locucions i expressions llatines de l'àmbit parlamentari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2020.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/274>

  • la  a posteriori, adv
  • ca  a posteriori, adv
  • ca  després, adv
  • ca  posteriorment, adv
  • es  a posteriori, adv
  • es  de lo posterior, adv
  • es  después, adv
  • es  posteriormente, adv
  • es  tras comprobación, adv

<Locucions i expressions llatines de l'àmbit parlamentari>

Definició
Significat literal: A partir de l'experiència, després d'ésser comprovat.

Nota

  • Locució entrada com a llatinisme en el diccionari normatiu de l'IEC. S'utilitza preferentment amb valor lògic de posterioritat. Si es fa servir amb valor temporal, és preferible recórrer a una forma equivalent. Es complementa semànticament amb a priori.
    Exemple: Perquè correm el risc d'haver d'actuar després a posteriori, com ens ha passat amb les empreses de treball temporal, que poden ser un bon mecanisme per actuar en unes necessitats que té el mercat i que la seva deriva negativa ha donat lloc a situacions que ningú volem.
    També és possible l'ús adjectiu d'aquesta locució.
    Exemple: Un raonament a posteriori.
aïllar aïllar

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  aïllar, v tr
  • es  despejar, v tr
  • fr  dégager, v tr
  • en  isolate (to), v tr

<Enginyeria forestal>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  aïllar, v tr
  • ca  isolar, v tr sin. compl.
  • es  aislar
  • es  despejar
  • en  isolate, to

<Matemàtiques>

Definició
Fer que figuri tot sol un terme d'una equació.
Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  aclarida, n f
  • es  despeje

<Construcció > Obres públiques>

Definició
Fase inicial d'un moviment de terres en què s'eliminen les males herbes i la capa superior vegetal, i es tiren a terra els arbres del terreny.
aigües profundes aigües profundes

<Transports > Transport marítim > Ports. Costes>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

Diccionari de ports i costes: Català, castellà, francès, anglès. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Política Territorial i Obres Públiques, 1995. 351 p.; 23 cm
ISBN 84-393-3324-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  aigües profundes, n f pl
  • es  agua profunda
  • fr  eau profonde
  • en  deep water
  • en  deepest waters

<Costes > Oceanografia>

Definició
Zona aquàtica on l'aigua es troba a més profunditat que la meitat de la longitud d'ona i les onades superficials es veuen poc afectades per la topografia del fons.
aigua espessa aigua espessa

<Protecció civil > Bombers>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de bombers [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/216>

  • ca  aigua espessa, n f
  • es  agua espesa

<Bombers > Recursos > Material operatiu>

Definició
Aigua amb espessidors que té la propietat d'adherir-se i fixar-se fàcilment sobre els materials.

Nota

  • Té l'avantatge de poder ser projectada amb llances de raig compacte a una distància i alçada considerables, i de resistir l'empenta del vent quan és projectada des de mitjans aeris. Per contra, no té la capacitat de penetració i polvorització de l'aigua comuna i torna relliscoses les superfícies que mulla.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  arbre femer, n m
  • ca  femera, n f alt. sin.
  • ca  gandul, n m alt. sin.
  • ca  mostassa, n f alt. sin.
  • ca  tabac, n m alt. sin.
  • ca  tabac americà, n m alt. sin.
  • ca  tabac blanc, n m alt. sin.
  • ca  tabac d'Alger, n m alt. sin.
  • ca  tabac d'espasa, n m alt. sin.
  • ca  tabac d'espaseta, n m alt. sin.
  • ca  tabac de jardí, n m alt. sin.
  • ca  tabac de moro, n m alt. sin.
  • ca  tabac groc, n m alt. sin.
  • ca  tabaquera, n f alt. sin.
  • ca  curalotodo, n m var. ling.
  • ca  curatodo, n m var. ling.
  • ca  palan-palan, n m var. ling.
  • ca  tabaco, n m var. ling.
  • nc  Nicotiana glauca Graham

<Botànica > solanàcies>

armadura d'espera armadura d'espera

<Construcció > Obres públiques > Enginyeria civil>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari d'enginyeria civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/240/>
Les paraules marcades entre circumflexos (^) en l'interior d'una definició indiquen que es tracta de termes amb fitxa pròpia en el diccionari que poden ajudar a ampliar el significat d'aquella definició.

Per problemes tecnològics de representació gràfica, s'ha suprimit part d'algunes definicions. La informació completa es pot consultar a l'edició en paper d'aquesta obra.

  • ca  armadura d'espera, n f
  • es  armadura de espera

<Enginyeria civil > Enginyeria de la construcció>

Definició
Armadura que es disposa ancorada dintre d'un element de formigó però prolongant-se a l'exterior, en previsió del formigonatge posterior d'un altre element o d'una part de l'element que ha de treballar solidàriament amb el primer en el seu estat final.
autonomia d'espera autonomia d'espera

<TIC > Telecomunicacions > Telemàtica > Telefonia > Telefonia mòbil>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Telefonia mòbil [material gràfic]. [Barcelona]: TERMCAT, Centre de Terminologia, DL 2004. 1 tríptic.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  autonomia d'espera, n f
  • ca  temps d'espera, n m
  • es  autonomía de espera
  • es  tiempo de espera
  • en  standby time

<Telefonia mòbil>

carril de girada carril de girada

<Transports > Transport per carretera > Trànsit>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de trànsit. Barcelona: Enciclopèdia Catalana: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2000. 245 p. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris terminològics)
ISBN 84-412-0477-2; 84-393-5162-3

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  carril de girada, n m
  • ca  carril d'espera, n m sin. compl.
  • es  carril de espera
  • es  carril de giro
  • fr  file d'attente
  • fr  voie de présélection
  • en  turning lane
  • en  waiting lane

<Trànsit > Via > Parts>

Definició
Carril auxiliar, senyalitzat específicament, destinat exclusivament als vehicles que per girar han de travessar un o més carrils de sentit contrari.