Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "despesa" dins totes les àrees temàtiques

música d'espera música d'espera

<Empresa > Màrqueting. Comercialització > Brànding>

Font de la imatge

GARCÍA SOLER, Jordi. Diccionari de brànding verbal [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/307>

  • ca  música d'espera, n f
  • es  música de espera
  • fr  musique d'attente
  • en  music on hold
  • en  on hold music

<Brànding > Brànding verbal > Brànding sonor>

Definició
Música preenregistrada que l'emissor d'una trucada a una empresa sent a través de l'auricular del telèfon mentre espera ser atès.
malla cega malla cega

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  malla cega, n f
  • es  malla espesa

<Pesca>

Definició
Malla de xarxar que és molt estreta.
missatges d'espera missatges d'espera

<Empresa > Màrqueting. Comercialització > Brànding>

Font de la imatge

GARCÍA SOLER, Jordi. Diccionari de brànding verbal [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/307>

  • ca  missatges d'espera, n m pl
  • es  holds telefónicos
  • es  mensajes de espera
  • fr  messages téléphoniques d'attente
  • en  messages on hold
  • en  on hold marketing
  • en  on hold messaging

<Brànding > Brànding verbal > Brànding sonor>

Definició
Conjunt de missatges de veu preenregistrats, sovint acompanyats de música, que proporcionen informació a la persona que truca a una empresa mentre espera ser atesa per telèfon.
mode d'espera mode d'espera

<Informàtica > Maquinari>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  mode d'espera, n m
  • es  modo de espera, n m
  • fr  mode de veille, n m
  • fr  mode Mise en veille, n m
  • fr  mode Veille, n m
  • en  sleep mode, n
  • en  stand by mode, n
  • en  standby mode, n
  • en  STR mode, n
  • en  suspend mode, n

<Informàtica > Maquinari>

Definició
Mode de gestió de l'energia que redueix el consum elèctric de l'ordinador després d'un cert temps d'inactivitat.
moll d'espera moll d'espera

<Transports > Transport marítim > Ports. Costes>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

Diccionari de ports i costes: Català, castellà, francès, anglès. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Política Territorial i Obres Públiques, 1995. 351 p.; 23 cm
ISBN 84-393-3324-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  moll d'espera, n m
  • es  muelle de espera
  • es  muelle de llegada
  • es  muelle de recepción

<Ports > Obres exteriors i interiors>

Definició
Moll condicionat perquè les embarcacions hi amarrin de manera provisional, mentre esperen accedir a un amarrador o a un altre servei del port.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  morruda, n f
  • ca  afuat, n m sin. compl.
  • ca  aurada platejada, n f sin. compl.
  • ca  auradeta, n f sin. compl.
  • ca  morros d'espasa, n m pl sin. compl.
  • ca  morrut, n m sin. compl.
  • ca  oradeta, n f sin. compl.
  • nc  Diplodus puntazzo
  • nc  Charax puntazzo var. ling.
  • nc  Puntazzo puntazzo var. ling.
  • es  sargo picudo
  • fr  charax
  • fr  sar à museau pointu
  • en  sharpsnout seabream

<Peixos > Espàrids>

morruda morruda

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  morruda, n f
  • ca  afuat, n m sin. compl.
  • ca  aurada platejada, n f sin. compl.
  • ca  auradeta, n f sin. compl.
  • ca  morros d'espasa, n m pl sin. compl.
  • ca  morrut, n m sin. compl.
  • ca  oradeta, n f sin. compl.
  • nc  Diplodus puntazzo
  • nc  Charax puntazzo var. ling.
  • nc  Puntazzo puntazzo var. ling.
  • es  sargo picudo
  • fr  charax
  • fr  sar à museau pointu
  • en  sharpsnout seabream

<Peixos > Espàrids>

nespra nespra

<Economia > Comerç > Grans magatzems>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ANDORRA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari bàsic dels grans magatzems [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/129/>
En denominacions catalanes i en equivalents en altres llengües s'utilitza la barra inclinada (/) per indicar l'existència de diverses possibilitats. (Per exemple, al final de la secció, a l'esquerra / a la dreta).

Les denominacions utilitzades com a títol d'àrea temàtica en el diccionari tenen majúscula inicial.

Finalment, en els termes que no tenen equivalència exacta en una determinada llengua, es recull com a equivalent un manlleu seguit d'un parèntesi explicatiu. (Per exemple, l'equivalent anglès de fuet és fuet (Catalan dry cured pork sausage).)

  • ca  nespra, n f
  • es  níspero, n m
  • fr  nèfle du Japon, n f
  • pt  nêspera, n f
  • en  loquat, n

<Grans Magatzems > Seccions > Alimentació > Fruita>

pesca d'espera pesca d'espera

<21 Caça, pesca i tir > 02 Pesca > Pesca submarina>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  pesca d'espera, n f
  • es  pesca a la espera
  • es  pesca de espera
  • fr  chasse à l'affût
  • en  waiting spearfishing

<Esport > 21 Caça, pesca i tir > 02 Pesca > Pesca submarina>

Definició
Variant de pesca submarina practicada esperant els animals en un amagatall.
piquet d'espera piquet d'espera

<21 Caça, pesca i tir > 03 Tir > 03 Tir amb arc>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  piquet d'espera, n m
  • es  piqueta de espera
  • fr  piquet d'attente
  • en  waiting post

<Esport > 21 Caça, pesca i tir > 03 Tir > 03 Tir amb arc>

Definició
Barreta de metall o fusta que es clava a terra, utilitzada en les disciplines que consten d'un recorregut per a assenyalar el lloc on els arquers han d'esperar el torn de tirar a la diana.