Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "destalent" dins totes les àrees temàtiques
<Dret > Dret romà > Locucions i expressions llatines>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
PARLAMENT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT D'ASSESSORAMENT LINGÜÍSTIC. Diccionari de locucions i expressions llatines de l'àmbit parlamentari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2020.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/274>
- la ab intestato, adv
- ca abintestat, adv
- ca sense haver fet testament, adv
- ca sense testament, adv
- es ab intestato, adv
- es sin haber hecho testamento, adv
- es sin testamento, adv
<Locucions i expressions llatines de l'àmbit parlamentari>
Definició
Nota
-
Expressió habitual del dret de successions. S'aplica a la normativa que regula la successió quan el causant no ha fet testament.
Exemple: Si hi ha diversos fills o descendents hereus de l'hereu premort ab intestato, l'heretant en pot escollir un.
També és possible l'ús adjectiu d'aquesta locució.
Exemple: El gran canvi que s'ha fet fa referència a la successió intestada en relació amb aquesta cinquena crida, que ha estat objecte de modificació en via de tràmit parlamentari, perquè, certament també, com ha explicat la consellera, naixia amb una distribució per terços i finalment, en aquesta tramitació parlamentària, les herències ab intestato que puguin rebre les administracions es repartiran en un 50%.
<Dret > Dret notarial > Notaria>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia notarial [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2008. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/17/>
- ca acte d'última voluntat, n m
- es acto de última voluntad
- fr acte de dernière volonté
- en last will and testament
<Notaria > Tipologia documental > Testaments>
Definició
<Dret > Dret civil>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de dret civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia) <http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/150>
- ca adveració de testament, n f
- es adveración de testamento
<Dret civil > Dret de successions>
Definició
<Alimentació. Gastronomia > Begudes>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. TO Begudes [fitxer XML]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2006. (Terminologia Oberta)
<http://www.termcat.cat/productes/toberta.htm>
- ca alcohol destil·lat, n m
- es alcohol destilado
- fr alcool distillé
- en distilled alcohol
- en distilled spirit
<Begudes>
<Productes bevibles>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>
- ca alcohol destil·lat, n m
- es alcohol destilado
- fr alcool distillé
- en distilled alcohol
- en distilled spirit
<Indústria > Indústria alimentària > Begudes > Productes bevibles>
<Ciències de la salut > Odontologia. Estomatologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CASAS i ESTIVALES, X. [et al.] Vocabulari d'odontologia: Equivalències català, castellà, anglès i francès. Barcelona: Doyma, DL 1991.
ISBN 84-7592-421-2
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca alicates de tall distal, n f pl
- es alicates de corte distal
- fr pinces coupantes distalement
- en distal end cutters
<Ciències de la salut > Odontologia. Estomatologia>
<Ciències de la Terra > Hidrologia>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, procedeix de l'obra següent:
VALVERDE FERREIRO, M.B.; ANGUITA BARTOLOMÉ, F. Vocabulari d'hidrologia subterrània = Vocabulario de hidrología subterránea = Vocabulary of groundwater hydrology. Barcelona: Fundació Centre Internacional d'Hidrologia Subterrània, 1996. 129 p.
ISBN 84-921469-0-7
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca antiescumejant, n m
- es antiespumante
- en defoament
<Hidrologia subterrània>
<Història del dret>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca braç, n m
- es brazo
- es estamento
<Història del dret>
Definició
Nota
- Àmbit: Catalunya
-
Els braços eren els grans grups socials i polítics que configuraven la Cort General del Principat de Catalunya o els anomenats parlaments. Cal dir que aquesta estructura era parella en els diferents regnes de la Corona d'Aragó, excepte a Mallorca, per la qual cosa els braços mallorquins participaven en la Cort General del Principat de Catalunya. Aquesta estructura es va mantenir inalterada fins a l'abolició de les Corts a resultes de la promulgació dels respectius decrets de Nova Planta, al segle XVIII, a conseqüència de la guerra de Successió.
En la cort general que convocava el monarca, l'assistència dels representants dels braços o estaments era totalment obligatòria. En canvi, en els parlaments (convocatòria aleatòria o excepcional per a un tema concret), l'assistència era només voluntària. Ja des dels inicis de la Cort General del Principat de Catalunya, en l'època de Jaume I (1208-1276) s'entreveia que els braços eren tres grans grups: l'eclesiàstic, el militar o nobiliari i el reial (els representants de l'alta burgesia de les ciutats dependents directament del monarca).
En aquella època medieval, el braç més important i amb més prestigi era l'eclesiàstic (cal recordar que quan es creà la Diputació del General, el president fou sempre el diputat del braç eclesiàstic). Aquest braç estava format pels bisbes de Catalunya i pels abats i els priors dels grans monestirs catalans (com ara Poblet, Santes Creus, Sant Cugat i Ripoll), i d'alguns convents que tenien capítol, tots ells amb exercici del règim senyorial, amb llurs vassalls, i amb el mer i mixt imperi. També hi tenien representació els capítols catedrals, i els grans comanadors de l'orde de l'Hospital (com ara el castellà d'Amposta). Com que ostentaven la jurisdicció d'un gran nombre de viles i llocs del territori català, els habitants d'aquests llocs no assistien a les sessions de les Corts, sinó que ho feien els senyors, que eren els encarregats de defensar llurs drets i demanar noves gràcies. Tot aquest braç era presidit per l'arquebisbe de Tarragona, el qual sovint era el representant de tots els braços a l'hora de respondre a les qüestions que plantejava el rei.
El braç militar estava compost pels alts representants de la noblesa laica (no cal dir que molts prelats també formaven part d'aquests llinatges de l'aristocràcia feudal): en aquest braç hi havia comtes, vescomtes, barons, cavallers i homes de paratge. L'estament militar era presidit pel duc de Cardona, sens dubte, el llinatge laic més important del Principat de Catalunya. Durant certes èpoques hi va haver tensions entre els membres de l'alta i la baixa noblesa (bàsicament els homes de paratge), ja que els darrers intentaren formar un quart braç independent.
El darrer braç de la cort general era l'anomenat reial, també conegut amb el nom de braç popular. Aquest braç estava integrat per membres o ciutadans que representaven les universitats, les ciutats i les viles que depenien directament del rei, el qual els concedia nombrosos privilegis i immunitats, un dels quals va ser poder participar en la Cort General del Principat de Catalunya. Tots plegats podien negociar directament amb el rei tant qüestions de política general per al conjunt de l'estament com la concessió de privilegis amb caràcter particular que milloressin llur desenvolupament. Presidits per un membre de la ciutat de Barcelona, llur nombre variava d'acord amb la importància de la localitat.
A finals del segle XIII (a partir de les importants Corts de Pere II del 1283), les ciutats representades eren dotze, però, amb el temps, el nombre de viles i ciutats anà augmentant. Al segle XIV ja eren els membres dels consells municipals els encarregats d'elegir llurs representants a la Cort General del Principat de Catalunya. - V. t.: estament n m
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels mamífers del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/317>
- ca còlob d'Oustalet, n m
- es colobo rojo del Ubangui, n m
- fr colobe d'Oustalet, n m
- en Oustalet's red colobus, n
- de Oustalet-Stummelaffe, n m
- nc Piliocolobus oustaleti
<Mamífers > Primats > Cercopitècids>
Nota
- El nom específic d'Oustalet fa referència al zoòleg francès Jean-Frédéric Emile Oustalet (1844-1906).
<Zoologia > Mamífers>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels mamífers del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/317>
- ca còlob d'Oustalet, n m
- es colobo rojo del Ubangui, n m
- fr colobe d'Oustalet, n m
- en Oustalet's red colobus, n
- de Oustalet-Stummelaffe, n m
- nc Piliocolobus oustaleti
<Mamífers > Primats > Cercopitècids>
Nota
- El nom específic d'Oustalet fa referència al zoòleg francès Jean-Frédéric Emile Oustalet (1844-1906).
