Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "destorb" dins totes les àrees temàtiques
<Economia. Empresa>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'economia i empresa. Barcelona: Dossier Econòmic de Catalunya, 2000. 263 p.
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca entitat gestora, n f
- es entidad gestora
<Economia i empresa>
Definició
<Economia > Finances > Mercats financers>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT D'ECONOMIA I FINANCES; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels mercats financers [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/23/>
- ca entitat gestora, n f
- es entidad gestora
- fr gestionnaire
- en fund manager
<Mercats financers > Persones i entitats>
Definició
Nota
- Les entitats gestores mantenen un compte global, el saldo del qual el constitueix el total dels comptes no autoritzats.
<Economia > Finances > Mercats financers>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT D'ECONOMIA I FINANCES; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels mercats financers [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/23/>
- ca entitat gestora, n f
- es entidad gestora
- fr gestionnaire de caisse de retraite
- fr gestionnaire de fonds de pension
- en pension fund manager
<Mercats financers > Persones i entitats>
Definició
<Dret mercantil>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:
LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca entitat gestora, n f
- es entidad gestora, n f
<Dret mercantil>
<Dret del treball i de la Seguretat Social>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca entitat gestora de la Seguretat Social, n f
- es entidad gestora de la Seguridad Social
<Dret del treball i de la Seguretat Social>
Definició
Nota
- Àmbit: Espanya
-
El compliment de les obligacions de la Seguretat Social, tant en matèria de gestió dels seus recursos com en matèria de prestacions, exigeix l'existència d'un conjunt d'organismes especialitzats encarregats de dur a terme totes aquestes funcions. Dins aquest conjunt d'organismes trobem les anomenades entitats gestores, que tenen encomanades les funcions de gestió i administració de les prestacions i els serveis que ofereix el sistema de la Seguretat Social, sota la direcció i tutela del corresponent Departament ministerial amb subjecció als principis de simplificació, racionalització, economia de costos, solidaritat financera, unitat de caixa, eficàcia social i descentralització.
L'estructura orgànica de gestió i administració del sistema de la Seguretat Social té l'origen en el Reial decret llei 36/1978, del 16 de novembre, sobre gestió institucional de la Seguretat Social, la salut i l'ocupació (RDLGI), que va comportar una important transformació en la configuració de l'Administració de la Seguretat Social. Abans de l'aprovació de l'RDLGI, la gestió de la Seguretat Social es caracteritzava per la pluralitat i l'heterogeneïtat dels ens gestors, la qual cosa comportava una gran complexitat en la gestió del sistema.
L'RDLGI es va aprovar amb l'objectiu de simplificar al màxim el nombre d'entitats gestores, racionalitzar-ne les funcions, descentralitzar les tasques administratives i regular la participació dels representants dels treballadors, empresaris i l'Administració; aclarir l'àmbit de gestió de la Seguretat Social eliminant funcions que no són pròpies d'aquesta matèria; simplificar el sistema de finançament, i aconseguir la implantació del principi de caixa única. Encara que està pendent el compliment de molts d'aquests objectius, la reforma duta a terme per l'RDLGI ha representat un pas endavant cap a línies més modernes de gestió que es concreten en la publificació, la unificació, l'especialització i la racionalització de les entitats gestores.
Els organismes que en aquests moments tenen el reconeixement d'entitats gestores de la Seguretat Social són l'Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS), l'antic l'Institut Nacional de la Salut (INSALUD), ara anomenat Institut Nacional de Gestió Sanitària (INGESA), l'Institut de Gent Gran i Serveis Socials (IMSERSO), l'anteriorment anomenat Institut Nacional d'Ocupació (INEM) i ara Servei Públic d'Ocupació Estatal (SEPE) i l'Institut Social de la Marina (ISM).
1. INSTITUT NACIONAL DE LA SEGURETAT SOCIAL (INSS) (art. 57.1.a text refós de la Llei general de la Seguretat Social [text refós de la LGSS]). Té reconegudes les funcions de gestió i administració de les prestacions econòmiques del sistema de la Seguretat Social, amb l'excepció de les pensions no contributives d'invalidesa i de jubilació, reconegudes a l'IMSERSO i a les comunitats autònomes (CA) -a Catalunya, l'Institut Català d'Assistència i Serveis Socials (ICASS)-, i sens perjudici de les competències que en matèria de prestacions tenen reconegudes l'INEM i l'ISM. Tanmateix, té atribuïda la funció de reconeixement del dret a l'assistència sanitària, de participació en la negociació i d'execució de convenis internacionals, de gestió del Fons Especial de Mutualitats de Funcionaris de la Seguretat Social i de gestió de les prestacions econòmiques i socials de la síndrome tòxica.
2. INSTITUT NACIONAL DE LA SALUT (INSALUD), ara INGESA (art. 57.1.b text refós LGSS). Aquesta entitat gestora s'encarrega de la gestió i administració dels serveis sanitaris en els àmbits territorials on no s'ha produït la transferència de les competències en aquesta matèria a les CA. Actualment, tenen transferides les competències en matèria sanitària les CA següents: Catalunya, Aragó, la Comunitat Valenciana, Andalusia, Galícia, Canàries, Navarra i el País Basc. Els serveis sanitaris que ofereix el Sistema Nacional de la Salut (SNS) tenen la consideració de servei públic. No obstant això, la Llei 15/1997, del 25 d'abril, sobre habilitació de noves formes de gestió de l'SNS, autoritza la prestació i gestió dels serveis sanitaris, a més dels mitjans propis del servei públic de la salut, mitjançant acords, convenis o contractes amb persones o entitats públiques o privades.
3. INSTITUT DE GENT GRAN I SERVEIS SOCIALS (IMSERSO) (art. 57.1.c text refós LGSS). Aquesta entitat substitueix l'Institut Nacional de Serveis Socials (INSERSO) en virtut del Reial decret (RD) 140/1997, del 31 de gener. Les competències que té, d'acord amb la nova regulació del 1997, són: la gestió de les pensions de jubilació i invalidesa en la modalitat no contributiva, la gestió dels serveis complementaris de les prestacions de Seguretat Social per a persones grans i persones amb discapacitats, el seguiment del Pla gerontològic i del Pla d'acció per a persones amb discapacitats i l'assistència a les migracions interiors, la promoció i integració social dels migrants, l'assistència als sol·licitants d'asil i la promoció i integració social dels refugiats desplaçats (art. 4 RD 140/1997). A partir de la Llei 39/2006, del 14 de desembre, de promoció de l'autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència, aquesta entitat té encomanades la gestió de les prestacions a les persones dependents. El conjunt de les prestacions de l'IMSERSO es fan efectives per mitjà dels corresponents òrgans de les CA, que tenen atribuïdes les funcions d'execució,
4. INSTITUT NACIONAL D'OCUPACIÓ (INEM) (art. 226 text refós LGSS). Té reconegut la condició d'organisme autònom administratiu i li correspon, a part de l'organització i la gestió dels serveis públics i gratuïts de col·locació, la gestió de les funcions i els serveis derivats de les prestacions per desocupació i el reconeixement, la suspensió, l'extinció i la represa de les prestacions. Tanmateix, té assignades les funcions, tant en el període voluntari com en via executiva, de reclamació de devolucions de les prestacions indegudament rebudes pels treballadors i el reintegrament de les prestacions que hagin de ser pagades directament per la persona empresària.
5. INSTITUT SOCIAL DE LA MARINA (ISM) (disposició addicional dinovena text refós LGSS). Aquest organisme té assignades les mateixes funcions que l'INSS, l'INSALUD i l'INEM per als treballadors del mar i els estibadors portuaris. A més, l'ISM és una entitat que s'encarrega de gestionar de manera autònoma el règim especial dels treballadors del mar i de l'assistència i la promoció dels treballadors del mar, tant a l'Estat espanyol com a l'estranger. No obstant això, com la resta d'entitats gestores, l'ISM no és titular dels recursos i del patrimoni corresponent al règim especial dels treballadors del mar, que estan adscrits a la Tresoreria General de la Seguretat Social (disposició derogatòria única de l'RD 1221/1992, del 9 d'octubre, sobre el patrimoni de la Seguretat Social).
<Ciències de la salut > Cardiologia > Salut cardiovascular>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia de la salut cardiovascular [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022. (Diccionaris en Línia)<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/313>
- ca ergometria, n f
- ca prova d'esforç, n f
- es ergometría, n f
- es ergometría cardíaca, n f sin. compl.
- es prueba del esfuerzo, n f sin. compl.
- es test del esfuerzo, n m sin. compl.
- fr ergométrie, n f
- fr test d'effort, n m
- fr épreuve d'effort, n f sin. compl.
- en ergometry, n
- en exercise test, n
- en cardiac ergometry, n sin. compl.
<Salut cardiovascular > Diagnòstic>
Definició
Nota
- L'ergometria es fa habitualment amb una màquina específica que simula un esforç físic similar a anar en bicicleta o córrer.
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca espart, n m
- ca espart bo, n m alt. sin.
- ca espart d'estores, n m alt. sin.
- ca espart ver, n m alt. sin.
- ca espartera, n f alt. sin.
- ca espartet, n m alt. sin.
- ca aspart, n m var. ling.
- ca aspart ver, n m var. ling.
- ca aspartera, n f var. ling.
- ca atotxa, n f var. ling.
- ca atotxons (espigues immadures), n m pl var. ling.
- ca totxa, n f var. ling.
- ca totxera, n f var. ling.
- nc Stipa tenacissima L.
- nc Macrochloa tenacissima (L.) Kunth sin. compl.
<Botànica > gramínies / poàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca espart, n m
- ca espart bo, n m alt. sin.
- ca espart d'estores, n m alt. sin.
- ca espart ver, n m alt. sin.
- ca espartera, n f alt. sin.
- ca espartet, n m alt. sin.
- ca aspart, n m var. ling.
- ca aspart ver, n m var. ling.
- ca aspartera, n f var. ling.
- ca atotxa, n f var. ling.
- ca atotxons (espigues immadures), n m pl var. ling.
- ca totxa, n f var. ling.
- ca totxera, n f var. ling.
- nc Stipa tenacissima L.
- nc Macrochloa tenacissima (L.) Kunth sin. compl.
<Botànica > gramínies / poàcies>
<Construcció > Obres públiques > Enginyeria civil>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari d'enginyeria civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/240/>
Les paraules marcades entre circumflexos (^) en l'interior d'una definició indiquen que es tracta de termes amb fitxa pròpia en el diccionari que poden ajudar a ampliar el significat d'aquella definició.
Per problemes tecnològics de representació gràfica, s'ha suprimit part d'algunes definicions. La informació completa es pot consultar a l'edició en paper d'aquesta obra.
- ca estat límit últim d'esforç rasant en junts, n m
- es estado límite último de esfuerzo rasante en juntas
- en ultimate limit state of shear at the interface between concretes
<Enginyeria civil > Enginyeria de la construcció>
Definició
<Hematologia i hemoteràpia>
La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca estomatòcit, n m
- ca eritròcit d'estoma, n m sin. compl.
- ca eritròcit de boca, n m sin. compl.
<Hematologia i hemoteràpia>
Definició
Nota
- La denominació estomatòcit està formada a partir de estoma- i del grec kytos 'cel·la'.
