Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "destrossar" dins totes les àrees temàtiques

èczema de la mestressa de casa èczema de la mestressa de casa

<.FITXA MODIFICADA>, <Dermatologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  èczema de la mestressa de casa, n m

<.FITXA MODIFICADA>, <Dermatologia>

Definició
Dermatitis produïda pel contacte excessiu i prolongat amb sabons, detergents i aigua, o per la sensibilització a determinats aliments manipulats a la cuina (all, ceba, pastanaga, tomàquet, raves, etc), o bé per l'ús de guants de goma, articles de plàstic, colorants o altres contactants al·lergogènics. Es localitza sovint en la zona corresponent als anells, especialment els de casament, que no es treuen per a fregar o rentar.
alfabegueta alfabegueta

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  alfabegueta, n f
  • ca  alfabegueta de fulla estreta, n f alt. sin.
  • ca  alfàbrega, n f alt. sin.
  • ca  alfàbrega d'arrossar, n f alt. sin.
  • ca  ammània, n f alt. sin.
  • ca  presseguera, n f alt. sin.
  • ca  presseguera d'arrossar, n f alt. sin.
  • ca  fàbrega, n f var. ling.
  • ca  fàbrega d'arrossar, n f var. ling.
  • nc  Ammannia coccinea Rottb.

<Botànica > litràcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  alfabegueta, n f
  • ca  alfabegueta de fulla estreta, n f alt. sin.
  • ca  alfàbrega, n f alt. sin.
  • ca  alfàbrega d'arrossar, n f alt. sin.
  • ca  ammània, n f alt. sin.
  • ca  presseguera, n f alt. sin.
  • ca  presseguera d'arrossar, n f alt. sin.
  • ca  fàbrega, n f var. ling.
  • ca  fàbrega d'arrossar, n f var. ling.
  • nc  Ammannia coccinea Rottb.

<Botànica > litràcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  arboç, n m
  • ca  arboça (fruit), n f sin. compl.
  • ca  arbocer, n m sin. compl.
  • ca  arbocera, n f sin. compl.
  • ca  cirera d'arboç (fruit), n f sin. compl.
  • ca  cirera de pastor (fruit), n f sin. compl.
  • ca  cirerer d'arboç, n m sin. compl.
  • ca  cirerer de llop, n m sin. compl.
  • ca  cirerer de pastor, n m sin. compl.
  • ca  llipota (fruit), n f sin. compl.
  • ca  llipoter, n m sin. compl.
  • ca  albuixec, n m alt. sin.
  • ca  arboç mediterrani, n m alt. sin.
  • ca  arboces (fruit), n f pl alt. sin.
  • ca  arboçó, n m alt. sin.
  • ca  arboços, n m pl alt. sin.
  • ca  cirera d'arbocer, n f alt. sin.
  • ca  cirerer, n m alt. sin.
  • ca  cirerer dels llops, n m alt. sin.
  • ca  cireres d'arboç (fruit), n f pl alt. sin.
  • ca  cireres de pastor (fruit), n f pl alt. sin.
  • ca  cirereta d'arboç (fruit), n f alt. sin.
  • ca  cirereta de pastor, n f alt. sin.
  • ca  cireretes d'arboç (fruit), n f pl alt. sin.
  • ca  cireretes de pastor (fruit), n f pl alt. sin.
  • ca  llipotes (fruit), n f pl alt. sin.
  • ca  llipotet, n m alt. sin.
  • ca  aborcé, n m var. ling.
  • ca  aborcer, n m var. ling.
  • ca  abrocé, n m var. ling.
  • ca  alberconer, n m var. ling.
  • ca  alberçoner, n m var. ling.
  • ca  alboç (fruit), n m var. ling.
  • ca  albocer, n m var. ling.
  • ca  albocera, n f var. ling.
  • ca  alborç, n m var. ling.
  • ca  alborç (fruit), n m var. ling.
  • ca  alborcer, n m var. ling.
  • ca  alborcera, n f var. ling.
  • ca  alborço, n m var. ling.
  • ca  alborçó, n m var. ling.
  • ca  alborocera, n f var. ling.
  • ca  albors (fruit), n m var. ling.
  • ca  alborsé, n m var. ling.
  • ca  alborser, n m var. ling.
  • ca  alborsera, n f var. ling.
  • ca  alborso, n m var. ling.
  • ca  albrocé, n m var. ling.
  • ca  albrocer, n m var. ling.
  • ca  alidoni, n m var. ling.
  • ca  ambrocer, n m var. ling.
  • ca  arboço, n m var. ling.
  • ca  arboix, n m var. ling.
  • ca  arborcer, n m var. ling.
  • ca  arborer, n m var. ling.
  • ca  arborèr, n m var. ling.
  • ca  arborser, n m var. ling.
  • ca  arborsos, n m pl var. ling.
  • ca  arbós, n m var. ling.
  • ca  arboser, n m var. ling.
  • ca  arbosera, n f var. ling.
  • ca  arbosser, n m var. ling.
  • ca  arbossera, n f var. ling.
  • ca  asborcé, n m var. ling.
  • ca  asborcer, n m var. ling.
  • ca  auborç (fruit), n m var. ling.
  • ca  auborcer, n m var. ling.
  • ca  aubrocé, n m var. ling.
  • ca  boç (fruit), n m var. ling.
  • ca  bocer, n m var. ling.
  • ca  bolsos, n m pl var. ling.
  • ca  borç (fruit), n m var. ling.
  • ca  borser, n m var. ling.
  • ca  borzer, n m var. ling.
  • ca  bosser, n m var. ling.
  • ca  cirerer d'aubó, n m var. ling.
  • ca  cireres d'aubó (fruit), n f pl var. ling.
  • ca  esbrosser, n m var. ling.
  • ca  llicotet, n m var. ling.
  • ca  llicutell, n m var. ling.
  • ca  llicutet, n m var. ling.
  • ca  madronyer, n m var. ling.
  • ca  madronyo, n m var. ling.
  • ca  madronyo (fruit), n m var. ling.
  • ca  modronyo, n m var. ling.
  • nc  Arbutus unedo L.

<Botànica > ericàcies>

Nota

  • Alidoni (pron. "arironi") és un nom alguerès provinent del sard alidone/alidoni.
arboç arboç

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  arboç, n m
  • ca  arboça (fruit), n f sin. compl.
  • ca  arbocer, n m sin. compl.
  • ca  arbocera, n f sin. compl.
  • ca  cirera d'arboç (fruit), n f sin. compl.
  • ca  cirera de pastor (fruit), n f sin. compl.
  • ca  cirerer d'arboç, n m sin. compl.
  • ca  cirerer de llop, n m sin. compl.
  • ca  cirerer de pastor, n m sin. compl.
  • ca  llipota (fruit), n f sin. compl.
  • ca  llipoter, n m sin. compl.
  • ca  albuixec, n m alt. sin.
  • ca  arboç mediterrani, n m alt. sin.
  • ca  arboces (fruit), n f pl alt. sin.
  • ca  arboçó, n m alt. sin.
  • ca  arboços, n m pl alt. sin.
  • ca  cirera d'arbocer, n f alt. sin.
  • ca  cirerer, n m alt. sin.
  • ca  cirerer dels llops, n m alt. sin.
  • ca  cireres d'arboç (fruit), n f pl alt. sin.
  • ca  cireres de pastor (fruit), n f pl alt. sin.
  • ca  cirereta d'arboç (fruit), n f alt. sin.
  • ca  cirereta de pastor, n f alt. sin.
  • ca  cireretes d'arboç (fruit), n f pl alt. sin.
  • ca  cireretes de pastor (fruit), n f pl alt. sin.
  • ca  llipotes (fruit), n f pl alt. sin.
  • ca  llipotet, n m alt. sin.
  • ca  aborcé, n m var. ling.
  • ca  aborcer, n m var. ling.
  • ca  abrocé, n m var. ling.
  • ca  alberconer, n m var. ling.
  • ca  alberçoner, n m var. ling.
  • ca  alboç (fruit), n m var. ling.
  • ca  albocer, n m var. ling.
  • ca  albocera, n f var. ling.
  • ca  alborç, n m var. ling.
  • ca  alborç (fruit), n m var. ling.
  • ca  alborcer, n m var. ling.
  • ca  alborcera, n f var. ling.
  • ca  alborço, n m var. ling.
  • ca  alborçó, n m var. ling.
  • ca  alborocera, n f var. ling.
  • ca  albors (fruit), n m var. ling.
  • ca  alborsé, n m var. ling.
  • ca  alborser, n m var. ling.
  • ca  alborsera, n f var. ling.
  • ca  alborso, n m var. ling.
  • ca  albrocé, n m var. ling.
  • ca  albrocer, n m var. ling.
  • ca  alidoni, n m var. ling.
  • ca  ambrocer, n m var. ling.
  • ca  arboço, n m var. ling.
  • ca  arboix, n m var. ling.
  • ca  arborcer, n m var. ling.
  • ca  arborer, n m var. ling.
  • ca  arborèr, n m var. ling.
  • ca  arborser, n m var. ling.
  • ca  arborsos, n m pl var. ling.
  • ca  arbós, n m var. ling.
  • ca  arboser, n m var. ling.
  • ca  arbosera, n f var. ling.
  • ca  arbosser, n m var. ling.
  • ca  arbossera, n f var. ling.
  • ca  asborcé, n m var. ling.
  • ca  asborcer, n m var. ling.
  • ca  auborç (fruit), n m var. ling.
  • ca  auborcer, n m var. ling.
  • ca  aubrocé, n m var. ling.
  • ca  boç (fruit), n m var. ling.
  • ca  bocer, n m var. ling.
  • ca  bolsos, n m pl var. ling.
  • ca  borç (fruit), n m var. ling.
  • ca  borser, n m var. ling.
  • ca  borzer, n m var. ling.
  • ca  bosser, n m var. ling.
  • ca  cirerer d'aubó, n m var. ling.
  • ca  cireres d'aubó (fruit), n f pl var. ling.
  • ca  esbrosser, n m var. ling.
  • ca  llicotet, n m var. ling.
  • ca  llicutell, n m var. ling.
  • ca  llicutet, n m var. ling.
  • ca  madronyer, n m var. ling.
  • ca  madronyo, n m var. ling.
  • ca  madronyo (fruit), n m var. ling.
  • ca  modronyo, n m var. ling.
  • nc  Arbutus unedo L.

<Botànica > ericàcies>

Nota

  • Alidoni (pron. "arironi") és un nom alguerès provinent del sard alidone/alidoni.
boscarla d'arrossar boscarla d'arrossar

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

  • ca  boscarla d'arrossar, n f
  • es  carricero agrícola
  • fr  rousserolle isabelle
  • en  paddyfield warbler
  • de  Feldrohrsänger
  • nc  Acrocephalus agricola

<36.076 Ocells > Passeriformes > Acrocefàlids>

boscarla d'arrossar boscarla d'arrossar

<Zoologia > Ocells>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

  • ca  boscarla d'arrossar, n f
  • es  carricero agrícola
  • fr  rousserolle isabelle
  • en  paddyfield warbler
  • de  Feldrohrsänger
  • nc  Acrocephalus agricola

<36.076 Ocells > Passeriformes > Acrocefàlids>

brescar brescar

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  brescar, v tr
  • ca  crestar, v tr
  • ca  desopercular, v tr
  • ca  desbrescar, v tr sin. compl.
  • es  brescar
  • es  castrar
  • es  desopercular
  • fr  désoperculer
  • en  harvest, to
  • en  uncap, to

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Definició
Obrir les cel·les sense danyar la bresca tallant els opercles per extreure'n la mel.
brescar brescar

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  brescar, v tr
  • ca  crestar, v tr
  • ca  desopercular, v tr
  • ca  desbrescar, v tr sin. compl.
  • es  brescar
  • es  castrar
  • es  desopercular
  • fr  désoperculer
  • en  harvest, to
  • en  uncap, to

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Definició
Obrir les cel·les sense danyar la bresca tallant els opercles per extreure'n la mel.
cardenal d'arrossar cardenal d'arrossar

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

  • ca  cardenal d'arrossar, n m
  • es  arrocero
  • fr  dickcissel d'Amérique
  • en  dickcissel
  • de  Dickzissel
  • nc  Spiza americana

<00 Fitxa il·lustrada>, <36.137 Ocells > Passeriformes > Cardinàlids>