Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "detenci��" dins totes les àrees temàtiques

detenció detenció

<Dret > Dret penal. Dret penitenciari>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari de dret penal i penitenciari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/172/>

  • ca  detenció, n f
  • es  detención, n f

<Dret penal i penitenciari > Dret processal penal>

detenció detenció

<Dret processal>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  detenció, n f
  • es  detención
  • fr  arrestation
  • en  arrest

<Dret processal>

Definició
Privació provisional i cautelar de la llibertat d'una persona que efectua l'autoritat competent quan té la sospita que aquesta persona és la responsable d'una infracció penal.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  detenció, n f
  • es  detención

<Dret>

Definició
Acció i efecte de detenir.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
  • Ex.: Detenció il·legal dels béns d'altri.
  • Ex.: En els avalots d'ahir es van fer deu detencions.
  • Ex.: Detenció preventiva.
detenció detenció

<Transports > Transport per carretera > Trànsit>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de trànsit [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/315>

  • ca  detenció, n f
  • es  detención
  • fr  arrêt
  • en  standing

<Trànsit > Circulació>, <Trànsit > Vehicle > Conducció>

Definició
Immobilització momentània d'un vehicle a causa d'una emergència, per necessitats de la circulació o per complir algun requisit imposat pels senyals o les normes de circulació.
detenció de comunicacions detenció de comunicacions

<Protecció civil > Policia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

BALFEGÓ i VERGÉS, X. Diccionari policial. [Barcelona]: Consorci per a la Normalització Lingüística: Generalitat de Catalunya. Departament de Governació, 1994. 244 p.
ISBN 84-604-9545-0

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  detenció de comunicacions, n f
  • es  detención de comunicaciones
  • en  interception of communications

<Policia > Funcions i tècnica > Policia judicial>

Definició
Intervenció de comunicacions que consisteix a interceptar les trameses postals i lliurar-les a l'autoritat judicial sense obrir-les ni llegir-les.
detenció il·legal detenció il·legal

<Protecció civil > Policia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

BALFEGÓ i VERGÉS, X. Diccionari policial. [Barcelona]: Consorci per a la Normalització Lingüística: Generalitat de Catalunya. Departament de Governació, 1994. 244 p.
ISBN 84-604-9545-0

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  detenció il·legal, n f
  • ca  retenció, n f sin. compl.
  • es  detención ilegal
  • es  retención
  • en  unlawful arrest

<Policia > Funcions i tècnica > Policia judicial>

Definició
Delicte que consisteix a fer, un funcionari, una detenció de manera arbitrària, a no posar un detingut a disposició judicial en els terminis fixats per les lleis, o a incomplir un manament de llibertat dictat pel jutge.

Nota

  • També comet aquest delicte un particular que tanca o en deté un altre sense cap dels motius previstos per la llei.
detenció il·legal detenció il·legal

<Dret > Dret penal. Dret penitenciari>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari de dret penal i penitenciari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/172/>

  • ca  detenció il·legal, n f
  • ca  retenció il·legal, n f sin. compl.
  • es  detención ilegal, n f
  • es  retención ilegal, n f

<Dret penal i penitenciari > Dret penal>

detenció il·legal detenció il·legal

<Dret penal>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:

LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  detenció il·legal, n f
  • es  detención ilegal, n f

<Dret penal>

detenció il·legal detenció il·legal

<Dret penal>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  detenció il·legal, n f
  • es  delito de detención ilegal

<Dret penal>

Definició
Delicte que comet algú en limitar arbitràriament la llibertat d'una persona sense posar-la a disposició judicial en els terminis fixats en les lleis o incomplint el manament de llibertat lliurat pel jutjat o tribunal.

Nota

  • Àmbit: Espanya
  • Es tracta d'un delicte fixat per l'article 163 del Codi penal (CP). La conducta típica d'aquesta infracció consisteix a tancar o detenir una altra persona privant-la de llibertat. Hi ha unanimitat en el fet que el bé jurídic que es pretén protegir amb la previsió d'aquest precepte és el dret a la llibertat que la Constitució espanyola (CE) reconeix en l'article 17.1 i, més concretament, de la llibertat ambulatòria o de moviments. Pel que fa als aspectes objectius del tipus, la privació de llibertat s'ha de considerar la conseqüència de la conducta que consisteix a tancar o detenir una persona, sense tenir en compte els mitjans concrets emprats pel subjecte actiu per a assolir aquest resultat.
    El Tribunal Suprem (STS del 16.10.1986, ponent: Vivas Marzal) ha indicat que la privació de llibertat es produeix quan una persona es veu immobilitzada i privada de la facultat d'anar allà on vol, o és obligada a anar a un lloc on no volia anar (accions de detenir), o bé es veu confinada a un recinte tancat, moble o immoble (acció de tancar). La doctrina admet que aquesta infracció es pot cometre per omissió en els casos en què un subjecte incompleix el seu deure legal de posar fi a certes privacions de llibertat que inicialment podien ser jurídiques.
    Unànimement es considera que el delicte de detenció il·legal és un tipus permanent, que es consuma tan bon punt la víctima es veu privada de llibertat, i que la fase de consumació no s'esgota o s'acaba fins que la llibertat és recuperada o bé la víctima mor. Aquesta qualitat de permanent fa que no comenci a córrer el termini de prescripció mentre la víctima estigui privada de llibertat (art. 132.1 CP) i que encara sigui possible la realització de conductes punibles de participació.
    Un dels problemes que s'acostuma a plantejar a la pràctica és la delimitació entre el tipus objectiu de les detencions il·legals i el delicte de coaccions de l'article 172 del CP, que consisteix a obligar algú amb violència a fer el que no vol o a impedir-li de fer allò que la llei no prohibeix. El criteri de distinció emprat en la jurisprudència del Tribunal Suprem per a apreciar detencions il·legals és la necessitat que la privació de llibertat tingui una certa durada o permanència en el temps (STS del 15.12.1998, ponent: Moner Muñoz). En algunes resolucions s'afirma que les coaccions són llei especial respecte de les detencions (STS del 15.12.1998), per bé que en altres s'entén que la comissió d'un delicte de detencions no exigeix necessàriament l'ús de violència (STS del 4.10.1988, ponent: Barbero Santos), i que un dels possibles mitjans per a privar una persona de llibertat pot ser, per exemple, l'engany. El consentiment de la víctima en el tancament o la detenció es considera causa d'atipicitat (STS del 10.9.1992, ponent: De Vega Ruiz).
    Pel que fa a la tipicitat subjectiva, el delicte de detenció il·legal només és punible quan la privació de llibertat de la víctima es realitza dolosament, sense que importi la motivació específica del subjecte actiu (STS del 13.7.1989, ponent: Moyna Ménguez). La privació de llibertat d'una persona causada imprudentment és sempre impune. L'article 168 del CP estableix la punibilitat dels actes preparatoris de conspiració, proposició i provocació per a les detencions il·legals. El Codi estableix un seguit de situacions en què la pena bàsica de la detenció il·legal, que és la de presó de quatre a sis anys, s'agreuja o s'atenua.
    L'atenuació s'estableix per al cas en què l'autor del delicte alliberi la víctima dins els tres primers dies de la seva detenció sense haver aconseguit l'objectiu que s'havia proposat (art. 163.2 CP), i també quan, fora dels casos legalment determinats, s'hagi detingut una persona per tal de presentar-la immediatament a l'autoritat (art. 163.4 CP). L'aplicació d'aquest darrer subtipus depèn bàsicament de l'apreciació de l'element subjectiu, que consisteix a practicar la detenció amb la intenció de presentar de seguida la persona detinguda a l'autoritat.
    Per a complementar el tipus objectiu d'aquest delicte -castigat simplement amb una multa- cal tenir en compte l'article 490 de la Llei d'enjudiciament criminal, que estableix en quins casos qualsevol particular pot practicar una detenció. En els casos en què es compleixen aquests requisits, la conducta no es pot considerar delictiva, sinó justificada. La pena del tipus bàsic de detencions il·legals s'agreuja en els casos en què la detenció ha durat més de quinze dies (art. 163.4 CP), l'autor és una autoritat o un funcionari públic sense que hi hagi cap causa per delicte (art. 167 CP), quan el delicte s'ha executat amb simulació d'autoritat o de funció pública, o la víctima és menor d'edat, incapaç o funcionària pública en l'exercici de les seves funcions (art. 165 CP). Pel que fa a la detenció d'incapaços cal tenir en compte que, per a internar-los, el Codi civil espanyol, en els articles 211 i 271, exigeix una autorització judicial.
    La pena de les detencions il·legals també s'agreuja quan l'autor no informa d'on es troba, tret que l'hagi deixada en llibertat (art. 166 CP). L'equivalent en el CP del 1973 d'aquest darrer subtipus, això és, la detenció il·legal sense donar raó del parador de la persona detinguda, havia estat criticat per una part de la doctrina, atès que considerava que es tractava d'un agreujament de la pena que es fonamentava exclusivament en la sospita que el subjecte actiu havia mort la víctima i que, per tant, era incompatible amb el dret a la presumpció d'innocència. En l'STS del 25.6.1990, ponent: Ruiz Vadillo, sobre l'anomenat cas del Nani, el Tribunal Suprem va sostenir la constitucionalitat del precepte, una constitucionalitat que posteriorment va ratificar el Tribunal Constitucional en la interlocutòria del 28 de novembre de 1990, en què no va admetre el recurs d'empara de les persones condemnades. No obstant això, una part de la doctrina continua considerant que aquest agreujament penal és contrari a la CE.
    En el cas en què, juntament amb la privació de llibertat, s'imposa alguna mena de condició per a retornar la llibertat a la víctima es dona una modalitat específica de detenció il·legal que el CP recull en l'article 164 amb el nomen iuris de segrest. El tipus segrest és una llei especial respecte de les detencions il·legals i, per tant, s'ha d'aplicar preferentment. En altres articles del CP s'estableixen modalitats específiques de detencions il·legals. Concretament, l'article 530 del CP castiga l'autoritat o el funcionari públic o la funcionària pública que, quan hi hagi una causa per delicte, acordi, practiqui o perllongui qualsevol privació de llibertat d'una persona detinguda, presa o sentenciada amb la violació dels terminis o les garanties legals o constitucionals. Segons el Tribunal Suprem (STS del 12.11.1998, ponent: Martín Pallín), aquest precepte és aplicable a jutges, funcionaris de policia i funcionaris de centres penitenciaris (bàsicament qui n'és director, que és qui té capacitat de decisió per a fer complir les ordres d'excarceració).
    El criteri bàsic de distinció entre el delicte de l'article 530 i les detencions il·legals de l'article 165 és l'existència d'una causa per delicte. La delimitació conceptual d'aquest requisit és bastant important, atesa la diferència de penes entre l'article 530 (inhabilitació especial) i el 165 (presó). En l'àmbit d'algunes audiències provincials aquest requisit sembla que s'interpreta en el sentit que l'aplicació de l'article 530 del CP pressuposa l'existència inicial d'una detenció practicada correctament, en el curs de la qual posteriorment se'n vulneren les garanties legals (Sentència de l'Audiència Provincial [SAP] de Càceres del 2.12.1998; ponent: Bote Saavedra). El requisit de l'existència de causa per delicte manca clarament quan el que impulsa els funcionaris a practicar la detenció són motivacions estrictament particulars (SAP de Cantàbria del 20.3.1998, ponent: Arias Berrioategortua; i STS del 8.4.1999, ponent: Granados Pérez). En la doctrina, alguns autors sembla que vinculen l'apreciació d'aquest requisit a la finalitat amb què actuen els funcionaris; d'altres exigeixen una base objectiva que és donada per la justificació de la privació de llibertat i la conducta típica consisteix a incomplir les garanties dels detinguts. En el cas que manqui la base objectiva és aplicable l'article 165 del CP.
    Finalment, l'article 487 del CP castiga la conducta que consisteix a privar el rei o altres membres de la família reial de la llibertat personal i l'article 572 estableix el delicte de detenció il·legal comès per membres de bandes armades, organitzacions o grups terroristes. Tots dos preceptes són lleis especials respecte del tipus de l'article 163 del CP.
  • V. t.: exercici legítim de dret, ofici o càrrec n m
detenció preventiva detenció preventiva

<Protecció civil > Policia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

BALFEGÓ i VERGÉS, X. Diccionari policial. [Barcelona]: Consorci per a la Normalització Lingüística: Generalitat de Catalunya. Departament de Governació, 1994. 244 p.
ISBN 84-604-9545-0

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  detenció preventiva, n f
  • es  detención preventiva
  • en  preventive arrest

<Policia > Funcions i tècnica > Policia judicial>

Definició
Detenció que un policia realitza quan té prou motius racionals per considerar que una persona ha participat en un presumpte fet delictiu.