Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "detenció" dins totes les àrees temàtiques
<Ciències de la salut>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI gestant o mare per substitució o bé gestant o mare subrogada? Pare | mare d'intenció, comitent o subrogador?
- es (gestant per substitució) gestante por sustitución, n f
- es (gestant per substitució) madre de alquiler, n f
- es (gestant per substitució) madre portadora, n f
- es (gestant per substitució) madre subrogada, n f
- es (pare d'intenció | mare d'intenció) padre comitente | madre comitente, n m, f
- es (pare d'intenció | mare d'intenció) padre de intención | madre de intención, n m, f
- fr (gestant per substitució) mère de substitution, n f
- fr (gestant per substitució) mère porteuse, n f
- fr (pare d'intenció | mare d'intenció) parent intentionnel, n m
- fr (pare d'intenció | mare d'intenció) père d'intention | mère d'intention, n m, f
- en (gestant per substitució) surrogate mother, n
- en (pare d'intenció | mare d'intenció) intended father [m] | intended mother [f], n
- en (pare d'intenció | mare d'intenció) intended parent, n
<Ciències de la salut > Medicina de la reproducció>
Definició
- Una gestant per substitució, o una gestant subrogada, és una dona que gesta un infant que serà criat com a fill per una altra persona, seguint un acord establert.
. Els equivalents castellans són gestante por sustitución, madre de alquiler, madre portadora imadre subrogada; els francesos, mère de substitution i mère porteuse, i els anglesos, surrogate i surrogate mother.
- Un pare d'intenció o una mare d'intenció són les persones que està previst que actuïn com a pare o com a mare legals de l'infant que s'està gestant.
. Els equivalents castellans són padre comitente | madre comitente i padre de intención | madre de intención; els francesos, parent intentionnel i père d'intention | mère d'intention, i els anglesos, intended father | intended mother i intended parent.
Els motius de la tria d'aquestes formes són els següents:
(1) Ja es fan servir en català.
(2) Són fàcils d'interpretar, encara que no se'n conegui el significat.
(3) Recorren a pare i mare només per fer referència a les persones que exerciran legalment aquesta funció, és a dir aquells que efectivament faran de pare o de mare.
(4) Pel que fa a pare d'intenció | mare d'intenció, no s'ajusten al significat de l'original anglès (intended té el sentit 'futur', 'previst') però també es pot interpretar que, en català, fa referència a les persones que tenen la intenció de ser pares o mares.
En canvi, *mare per substitució, *mare subrogada, *pare comitent | *mare comitent i *pare subrogador | *mare subrogadora tenen diversos inconvenients:
(1) *Mare per substitució i *mare subrogada qualifiquen de mare la dona gestant, tot i que durant la gestació encara no és mare i després del part no exercirà com a mare ni serà tampoc mare legal.
(2) *Pare comitent | *mare comitent són formes difícils d'interpretar per a un parlant habitual i no tenen l'aval dels especialistes.
(3) *Pare subrogador | *mare subrogadora són incorrectes des del punt de vista lingüístic, ja que en general qui subroga o se subroga és qui cedeix un dret o una funció i no qui els cedeix; en aquest cas, el que s'assumeix és la gestació (gestació subrogada) i qui l'assumeix és la dona que la porta a terme (gestant subrogada, a partir de l'ús pronominal del verb).
Nota
- 1. La gestació per substitució o gestació subrogada només està permesa en alguns països, com ara l'Índia, Mèxic o alguns estats dels Estats Units. Això explica que cada vegada hi hagi més persones que es desplacin a aquests països amb la intenció de tenir un fill (casos d'infertilitat, parelles homosexuals, etc.).
- 2. Podeu consultar les fitxes completes de gestant per substitució i pare d'intenció | mare d'intenció al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, Gestants per a altres pares, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/gestants-altres-pares).
<Dret>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI gestant o mare per substitució o bé gestant o mare subrogada? Pare | mare d'intenció, comitent o subrogador?
- es (gestant per substitució) gestante por sustitución, n f
- es (gestant per substitució) madre de alquiler, n f
- es (gestant per substitució) madre portadora, n f
- es (gestant per substitució) madre subrogada, n f
- es (pare d'intenció | mare d'intenció) padre comitente | madre comitente, n m, f
- es (pare d'intenció | mare d'intenció) padre de intención | madre de intención, n m, f
- fr (gestant per substitució) mère de substitution, n f
- fr (gestant per substitució) mère porteuse, n f
- fr (pare d'intenció | mare d'intenció) parent intentionnel, n m
- fr (pare d'intenció | mare d'intenció) père d'intention | mère d'intention, n m, f
- en (gestant per substitució) surrogate mother, n
- en (pare d'intenció | mare d'intenció) intended father [m] | intended mother [f], n
- en (pare d'intenció | mare d'intenció) intended parent, n
<Dret>
Definició
- Una gestant per substitució, o una gestant subrogada, és una dona que gesta un infant que serà criat com a fill per una altra persona, seguint un acord establert.
. Els equivalents castellans són gestante por sustitución, madre de alquiler, madre portadora imadre subrogada; els francesos, mère de substitution i mère porteuse, i els anglesos, surrogate i surrogate mother.
- Un pare d'intenció o una mare d'intenció són les persones que està previst que actuïn com a pare o com a mare legals de l'infant que s'està gestant.
. Els equivalents castellans són padre comitente | madre comitente i padre de intención | madre de intención; els francesos, parent intentionnel i père d'intention | mère d'intention, i els anglesos, intended father | intended mother i intended parent.
Els motius de la tria d'aquestes formes són els següents:
(1) Ja es fan servir en català.
(2) Són fàcils d'interpretar, encara que no se'n conegui el significat.
(3) Recorren a pare i mare només per fer referència a les persones que exerciran legalment aquesta funció, és a dir aquells que efectivament faran de pare o de mare.
(4) Pel que fa a pare d'intenció | mare d'intenció, no s'ajusten al significat de l'original anglès (intended té el sentit 'futur', 'previst') però també es pot interpretar que, en català, fa referència a les persones que tenen la intenció de ser pares o mares.
En canvi, *mare per substitució, *mare subrogada, *pare comitent | *mare comitent i *pare subrogador | *mare subrogadora tenen diversos inconvenients:
(1) *Mare per substitució i *mare subrogada qualifiquen de mare la dona gestant, tot i que durant la gestació encara no és mare i després del part no exercirà com a mare ni serà tampoc mare legal.
(2) *Pare comitent | *mare comitent són formes difícils d'interpretar per a un parlant habitual i no tenen l'aval dels especialistes.
(3) *Pare subrogador | *mare subrogadora són incorrectes des del punt de vista lingüístic, ja que en general qui subroga o se subroga és qui cedeix un dret o una funció i no qui els cedeix; en aquest cas, el que s'assumeix és la gestació (gestació subrogada) i qui l'assumeix és la dona que la porta a terme (gestant subrogada, a partir de l'ús pronominal del verb).
Nota
- 1. La gestació per substitució o gestació subrogada només està permesa en alguns països, com ara l'Índia, Mèxic o alguns estats dels Estats Units. Això explica que cada vegada hi hagi més persones que es desplacin a aquests països amb la intenció de tenir un fill (casos d'infertilitat, parelles homosexuals, etc.).
- 2. Podeu consultar les fitxes completes de gestant per substitució i pare d'intenció | mare d'intenció al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, Gestants per a altres pares, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/gestants-altres-pares).
<Ciències de la Terra>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI lunistici, lunastici, llunistici, llunastici o aturada lunar?
- es detención lunar, n f
- es lunasticio, n m
- es lunisticio, n m
- fr lunestice, n m
- fr lunistice, n m
- en lunar standstill, n
- en lunistice, n
<Ciències de la Terra > Astronomia>
Definició
Els motius de la tria de lunistici (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) són els següents:
(1) És una forma lingüísticament adequada, que no ve del llatí sinó que està creada per analogia amb solstici (derivat del llatí solstitium): arrel llatina (lun- a partir de luna, que és la forma llatina de lluna) + vocal d'enllaç davant d'un sufix començat en consonant (i) + forma sufixada d'origen llatí (-stici).
(2) És paral·lel a una forma moderna creada sobre la mateixa estructura com és armistici.
(3) Es documenta en textos catalans d'especialitat.
(4) Es documenten formes anàlogues en altres llengües.
En canvi, les formes*lunastici, *llunistici, *llunastici i *aturada lunar presenten problemes:
- *lunastici (forma composta a partir de la base llatina luna i la forma sufixada d'origen llatí -stici) té els inconvenients que està creada sobre la forma llatina completa i no sobre l'arrel i que trenca el paral·lelisme amb armistici.
- *llunistici (forma composta a partir de l'arrel catalana llun- i la forma sufixada d'origen llatí -stici) té l'inconvenient que barreja una forma catalana amb un formant d'origen culte, circumstància poc recomanable, sobretot en conceptes molt especialitzats.
- *llunastici (forma composta a partir de la base catalana lluna i la forma sufixada d'origen llatí -stici) ajunta els inconvenients de barrejar una forma catalana amb un formant d'origen culte i de recórrer a la base completa i no a l'arrel.
- *aturada lunar (calc de l'anglès lunar standstill) té els inconvenients de no ser del tot adequada semànticament i de no tenir l'aval dels especialistes.
Un lunistici és cadascuna de les dues posicions extremes de la Lluna en l'esfera celeste, quan arriba a la declinació màxima i a la declinació mínima, ja sigui de manera relativa o de manera absoluta. Aquest fenomen es dona cada 13,6 dies amb un valor relatiu (perquè els cicles lunars duren 27,2 dies) i cada 9,3 anys amb un valor absolut (perquè els cicles lunars complets duren 18,6 anys).
Nota
- Podeu consultar la fitxa completa de lunistici al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, La Lluna i els lunisticis, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/la-lluna-i-els-lunisticis).
<Dret > Dret penal. Dret penitenciari>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari de dret penal i penitenciari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/172/>
- ca ànim, n m
- ca animus, n m sin. compl.
- ca intenció, n f sin. compl.
- es ánimo, n m
- es animus, n m
- es intención, n f
<Dret penal i penitenciari > Dret penal>
<Ciències socials > Serveis socials>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE BENESTAR I FAMÍLIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de serveis socials [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/118/>
- ca assistent d'atenció domiciliària, n m, f
- ca auxiliar d'ajuda a domicili, n m, f sin. compl.
- es asistente de atención domiciliaria
- es auxiliar de ayuda a domicilio
<Serveis socials > Persones > Agents>
Definició
<Ciències socials > Serveis socials>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE BENESTAR I FAMÍLIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de serveis socials [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/118/>
- ca auxiliar d'atenció personal, n m, f
- ca auxiliar tècnic educatiu | auxiliar tècnica educativa, n m, f sin. compl.
- ca cuidador de persones amb discapacitat | cuidadora de persones amb discapacitat, n m, f sin. compl.
- ca monitor | monitora, n m, f sin. compl.
- es auxiliar de atención personal
- es auxiliar técnico educativo
- es cuidador de personas con discapacidad
- es monitor
<Serveis socials > Persones > Agents>
Definició
<Salut mental > Psicologia>
La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca camp d'atenció, n m
<Salut mental > Psicologia>
Definició
<Ciències socials > Serveis socials>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE BENESTAR I FAMÍLIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de serveis socials [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/118/>
- ca centre d'atenció especialitzada, n m
- ca centre de dia d'atenció especialitzada, n m
- ca CAE, n m sigla
- es centro de atención especializada
- es centro de día de atención especializada
- es CAE sigla
<Serveis socials > Establiments i recursos>
Definició
<Ciències de la salut>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI. SERVEI LINGÜÍSTIC; UNIVERSITAT DE BARCELONA. SERVEIS LINGÜÍSTICS. Vocabulari d'infermeria: Català-castellà-francès-anglès. Barcelona: Institut Joan Lluís Vives: Universitat Rovira i Virgili: Universitat de Barcelona, 2005. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 84-95817-10-1
Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015, cop. 2015.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Servei Lingüístic de la Universitat Rovira i Virgili, pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca centre d'atenció especialitzada, n m
- es centro de atención especializada, n m
- fr centre d'attention spécialisée, n m
- en specialized care center, n
<Infermeria>
<Economia > Comerç > Comerç electrònic>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia del comerç electrònic [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2007. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/15/>
- ca centre d'atenció multicanal, n m
- es centro de atención multicanal
- fr centre d'appels
- en contact center
<Comerç electrònic > Agents > Empreses i organitzacions>
