Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "detonació" dins totes les àrees temàtiques

0 CRITERI deixa o donació? 0 CRITERI deixa o donació?

<Dret>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI deixa o donació?
  • es  (deixa) manda, n f
  • es  (donació) donación, n f
  • fr  (donació) donation, n f

<Dret > Dret civil>

Definició
Tant deixa com donació (tots dos, noms femenins) es consideren formes adequades, encara que tenen significats diferents:

- Una deixa (forma recollida en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans) és una atribució singular d'un o més drets o coses ordenada en una disposició testamentària pel causant, és a dir, per la persona física la mort de la qual obre la successió en tot el seu patrimoni; la persona beneficiària ha de fer l'acceptació d'herència perquè el dret o la cosa passin a ser seus. Es tracta d'una forma pròpia del dret de successions.
. L'equivalent castellà és manda.

- Una donació (forma també recollida en el diccionari normatiu) és un acte de liberalitat pel qual el donant disposa a títol gratuït d'un dret o una cosa a favor d'algú altre, el donatari; el donatari ha d'acceptar la donació perquè el dret o la cosa passin a ser seus. Es tracta d'una forma pròpia del dret d'obligacions i contractes.
. L'equivalent castellà és donación, i el francès, donation.

Nota

0 CRITERI detenció, arrest o localització permanent? 0 CRITERI detenció, arrest o localització permanent?

<Dret>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI detenció, arrest o localització permanent?
  • es  (arrest) arresto, n m
  • es  (detenció) detención, n f
  • es  (localització permanent) localización permanente, n f
  • fr  (detenció) arrestation, n f
  • en  (detenció) arrest, n

<Dret > Dret penal i penitenciari>

Definició
Tant detenció (nom femení), com arrest (nom masculí), com localització permanent (nom femení) es consideren formes adequades, encara que tenen significats una mica diferents, ja que comporten graus diversos de privació de la llibertat.

- La detenció (forma recollida en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans) és la privació provisional i cautelar de llibertat per a una persona que l'autoritat competent sospita que és responsable d'una infracció penal; té lloc abans de posar la persona a disposició judicial.
. En el marc jurídic espanyol, la detenció està regulada a la Constitució espanyola (article 17) i a la Llei d'enjudiciament criminal (articles 489 a 501).
. L'equivalent castellà és detención; l'equivalent francès, arrestation, i l'equivalent anglès, arrest.

- L'arrest (forma també recollida en el diccionari normatiu) és una pena de privació de llibertat durant un temps generalment breu per a una persona que ha comès un delicte o una falta.
. L'equivalent castellà és arresto.

- La localització permanent és una pena de privació de llibertat que es pot complir tant en un centre penitenciari com en el domicili de la persona que ha comès un delicte o una falta, amb la possibilitat en determinats casos que es compleixi de manera discontínua i, fins i tot, en caps de setmana.
. En el marc jurídic espanyol, la localització permanent està regulada en el Codi penal (article 37); hi va ser introduïda amb la modificació del Codi penal que es va fer l'any 2003, com a pena que fusionava les antigues penes d'arrest domiciliari i arrest de cap de setmana.
. L'equivalent castellà és localización permanente.

Nota

abandó de destinació abandó de destinació

<Dret > Dret penal. Dret penitenciari>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari de dret penal i penitenciari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/172/>

  • ca  abandó de destinació, n m
  • es  abandono de destino, n m

<Dret penal i penitenciari > Dret penal>, <Dret penal i penitenciari > Dret penal militar>

abandó de destinació abandó de destinació

<Dret penal>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  abandó de destinació, n m
  • ca  abandonament de destinació, n m sin. compl.
  • es  abandono de destino

<Dret penal>

Definició
Acció d'abandonar una destinació o de deixar un servei un funcionari o funcionària públic o una autoritat.

Nota

  • Àmbit: Espanya | Àmbit: Inespecífic
  • L'article 407 del Codi penal (CP) estableix que «1. L'autoritat o el funcionari públic que abandoni la seva destinació amb el propòsit de no impedir o no perseguir qualsevol dels delictes recollits en els títols XI, XII, XXIII i XXIV ha de ser castigat amb la pena de presó d'entre un any i quatre i la inhabilitació absoluta per a ocupació o càrrec públic per un període d'entre sis i deu anys. Si ha realitzat l'abandó per a no impedir o no perseguir qualsevol altre delicte, se li ha d'imposar la pena d'inhabilitació especial per a ocupació o càrrec públic per un període d'un a tres anys.» i que «2. S'han d'imposar les mateixes penes, respectivament, quan l'abandó tingui per objecte no executar les penes corresponents a aquests delictes imposades per l'autoritat judicial competent.»
    Cal que la conducta d'abandó tingui certa durada temporal. No n'hi ha prou amb una «simple» inassistència a la feina, atès que l'abandó pot ser exprés (dimissió) o tàcit (inassistència perllongada).
    El subjecte actiu de les quatre modalitats típiques d'abandó establertes per aquest precepte ha de ser una autoritat o un funcionari públic «a efectes penals» (l'article 24 del CP ofereix unes pautes d'interpretació del concepte de autoritat o de funcionari públic «als efectes penals»). Es tracta d'un delicte especial propi, perquè no té correspondència amb un altre delicte comú. El bé jurídic general o categorial protegit és el propi dels delictes contra l'Administració pública: el funcionament correcte de la funció pública envers la ciutadania (aspecte extern o social que s'identifica amb el servei públic). Concretament, en les modalitats d'abandó primera i segona, el bé jurídic protegit és constituït pels serveis concrets dels poders públics, relacionats amb l'Administració de justícia, la policia judicial i l'ordre públic; i en la primera, en resta afectat, a més, el sistema juridicopolític. En les modalitats típiques tercera i quarta, en resta afectada directament l'Administració de justícia. Es tracta de delictes d'omissió per mera inactivitat integrats per dos actes de tipus penal en què la part subjectiva preval respecte de la part objectiva. La intenció de l'autor en executar el comportament típic s'ha d'adreçar a una altra conducta posterior del mateix subjecte: la d'afavorir delictes no impedint-los, no perseguint-los o no executant les penes corresponents als delictes esmentats, imposades per l'autoritat judicial competent. Si el funcionari sol·licita l'excedència o el trasllat a una destinació diferent i li és concedit, tot i que l'hagi sol·licitat a fi de no impedir o no perseguir delictes o no executar les penes imposades, no incorre en cap responsabilitat criminal, perquè des del moment en què obté una d'aquestes situacions l'allunyament no es pot considerar abandó; a més, no cal que l'abandó tingui èxit.
    Les tres modalitats típiques giren a l'entorn de la idea de simpatia amb els rebels, covardia o simple oportunitat. Quant a l'aspecte subjectiu, es tracta d'un delicte dolós. Cal «la intenció de deixar d'acomplir les funcions encomanades a càrrec seu» (STS del 6.5.1988, Repertorio de jurisprudencia Aranzadi [RJA] 1988\2440). No es castiga, doncs, l'abandó per imprudència, incompatible amb l'element subjectiu de l'injust de l'ànim de no impedir o no perseguir delictes o no executar les penes imposades per l'autoritat judicial competent. L'article 407 té antecedents en l'article 376.2 del CP del 1973 i en l'article 388 del Projecte de Llei orgànica del Codi penal del 1992. Cal observar que, en el CP del 1995, l'abandó de destinació amb dany o sense per a la causa pública per altres motius o mòbils diferents del no impediment o la no persecució dels delictes o la no execució de les penes imposades, sense que hagi estat admesa al funcionari la renúncia a la seva destinació (art. 376.1 CP del 1973), es destipifica (es deixa de castigar penalment) i esdevé només una infracció administrativa.
    Pel que fa a les penes, el CP del 1995 assenyala la pena de presó d'entre un i quatre anys i la inhabilitació absoluta per a ocupació d'un càrrec públic per un període d'entre sis i deu anys (en el CP del 1973 era presó menor --privació de llibertat de sis mesos i d'entre un dia fins a sis anys) per a les modalitats típiques d'abandó primera i tercera. I per a les modalitats segona i quarta s'imposa la pena d'inhabilitació especial per a ocupació o càrrec públic, per un període d'entre un i tres anys (en el CP del 1973 la pena era d'arrest major, o sigui, d'entre un mes i un dia fins a sis mesos de privació de llibertat).
  • V.t.: abandó de família n m
afàsia anòmica afàsia anòmica

<Ciències de la salut > Neurologia > Afàsies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears, procedeix de l'obra següent:

AMENGUAL BUNYOLA, Guillem Alexandre. Diccionari d'afàsies i patologies del llenguatge: Català-castellà-anglès. Palma: Universitat de les Illes Balears. Servei Lingüístic, 2011. (LB; 6)
ISBN 978-84-8384-200-3
<http://slg.uib.cat/digitalAssets/192/192612_Diccionari_d_afaI_sies__pdf_definitiu_.pdf>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  afàsia anòmica, n f
  • ca  afàsia amnèsica, n f sin. compl.
  • ca  afàsia d'entonació, n f sin. compl.
  • ca  afàsia de Pitres, n f sin. compl.
  • ca  afàsia nominal, n f sin. compl.
  • ca  amnèsia per als noms, n f sin. compl.
  • ca  amnèsia verbal, n f sin. compl.
  • es  afasia amnésica, n f
  • es  afasia anómica, n f
  • es  afasia nominal, n f
  • es  afasia para los nombres, n f
  • en  amnesic aphasia, n
  • en  anomic aphasia, n
  • en  nominal aphasia, n
  • en  Pitres' aphasia, n

<Afàsies>

Definició
Varietat esmorteïda de l'afàsia motora transcortical causada habitualment per una lesió angular esquerra i caracteritzada per un trastorn de la capacitat d'anomenar els objectes i dificultats en l'evocació dels verbs, amb una conservació acceptable de l'evocació de partícules i morfemes, pocs trastorns de la comprensió oral i repetició bona.
amnèsia retrògrada amnèsia retrògrada

<.FITXA REVISADA>, <Neurologia>, <Salut mental > Psiquiatria>, <Traumatologia i ortopèdia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  amnèsia retrògrada, n f
  • ca  amnèsia d'evocació, n f sin. compl.
  • es  amnesia de evocación, n f
  • es  amnesia retrógrada, n f
  • fr  amnésie d'évocation, n f
  • fr  amnésie rétroactive, n f
  • fr  amnésie rétrograde, n f
  • en  retroactive amnesia, n
  • en  retrograde amnesia, n

<.FITXA REVISADA>, <Neurologia>, <Salut mental > Psiquiatria>, <Traumatologia i ortopèdia>

Definició
Amnèsia caracteritzada per la incapacitat d'evocar informacions o aprenentatges adquirits en el passat.
amnèsia retrògrada amnèsia retrògrada

<Ciències de la salut > Salut mental. Psiquiatria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de psiquiatria [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2021. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/21/>

  • ca  amnèsia retrògrada, n f
  • ca  amnèsia d'evocació, n f sin. compl.
  • es  amnesia de evocación, n f
  • es  amnesia retrógrada, n f
  • fr  amnésie d'évocation, n f
  • fr  amnésie rétrograde, n f
  • en  evocation amnesia, n
  • en  retrograde amnesia, n
  • de  retrograde Amnesie, n f

<Psiquiatria > Funcionalisme psíquic: conceptes generals i alteracions patològiques>

Definició
Amnèsia caracteritzada per la incapacitat de recuperar informació sobre fets més o menys remots o sobre coneixements adquirits abans que es manifestés.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

COL·LEGI D'ENGINYERS INDUSTRIALS DE CATALUNYA. COMISSIÓ LEXICOGRÀFICA. Diccionari multilingüe de l'enginyeria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/167/>
La informació de cada fitxa està disposada d'acord amb les dades originals:

Així, per exemple, les denominacions catalanes sinònimes estan recollides com a pertanyents a fitxes de termes diferents; això no succeeix, en canvi, en els equivalents d'una mateixa llengua, que s'acumulen dintre una sola fitxa tal com és habitual.

Igualment, per a desambiguar fitxes homògrafes, en uns quants casos es dóna algun tipus d'indicació conceptual (en lletra cursiva) al costat de la denominació i els equivalents.

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  automació, n f
  • es  automación, n f
  • fr  automation, n f
  • en  automation, n
  • de  Automatisierung, n f

<Enginyeria>

bang sònic bang sònic

<Transports > Transport aeri>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  bang sònic, n m
  • es  bang sónico
  • es  estampido sónico
  • es  estampido trasónico
  • es  ruido sonico
  • fr  bang sonique
  • fr  détonation balistique
  • fr  détonation transsonique
  • it  bang sonoro
  • it  boato sonico
  • it  esplosione sonica
  • en  sonic bang
  • en  sonic boom
  • de  Überschallknall

<Transports > Transport aeri>

Definició
Efecte sonor de detonació produït per les ones de xoc generades per un avió en règim transsònic o supersònic.
caixetí de retolació caixetí de retolació

<Construcció > Arquitectura > Dibuix tècnic>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; FUNDACIÓ BARCELONA. Diccionari de dibuix tècnic. Barcelona: Fundació Barcelona, 1992. 133 p.; 22 cm.
ISBN 84-88169-01-9


Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  caixetí de retolació, n m
  • ca  caixetí, n m sin. compl.
  • es  cajetín
  • es  cajetín de rotulación
  • en  lettering box
  • en  title box

<Construcció > Arquitectura > Dibuix tècnic>

Definició
Espai emmarcat, constituït per caselles i situat a la part inferior dreta d'un plànol, on figura el nom de l'objecte dibuixat, l'escala, la data, el nom i la signatura del dibuixant i d'altres dades que identifiquen el dibuix.