Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "diabl�" dins totes les àrees temàtiques
<Alimentació. Gastronomia>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Denominació catalana de plats de gastronomia xinesa (1): Manlleu o alternativa catalana?
- ca A1. Alternativa catalana introduïda: ànec a la pequinesa (EXEMPLE), n m
- ca A1. Alternativa catalana introduïda: fondue xinesa [fondue: fr] (EXEMPLE), n f
- ca A2. Alternativa catalana poc introduïda: cresta xinesa (EXEMPLE), n f
- ca A2. Amb alternativa catalana poc introduïda: jiaozi (EXEMPLE), n m
- ca A3. Sense alternativa catalana viable: cumquat (EXEMPLE), n m
- ca A3. Sense alternativa catalana viable: xopsuei (EXEMPLE), n m
- zh A1. Amb alternativa catalana introduïda: Běijīng kǎo (ànec a la pequinesa), n
- zh A1. Amb alternativa catalana introduïda): huǒguō (fondue xinesa), n
- zh A2. Amb alternativa catalana poc introduïda: jiǎozi (cresta xinesa), n
- zh A3. Sense alternativa catalana viable: jīnjú (cumquat), n
- zh A3. Sense alternativa catalana viable: zásuì (xopsuei), n
<Alimentació. Gastronomia > Alimentació>
Definició
Davant d'aquests dubtes, el Consell Supervisor del TERMCAT proposa seguir els criteris següents pel que fa a la tria d'una alternativa catalana:
A. ALTERNATIVA CATALANA
És convenient que les formes xineses tinguin una alternativa catalana, per a facilitar als usuaris la comprensió del significat i la pronúncia del terme. Segons el grau de coneixement de l'alternativa catalana, aquesta forma es pot considerar denominació única en català o bé denominació sinònima de l'original xinès.
A1. Alternativa catalana introduïda o amb moltes possibilitats d'implantació
Es considera que l'alternativa catalana ha de ser l'única denominació en català; la forma xinesa es recull només com a equivalent xinès, però no com a forma pròpia del català.
Ex. 1: [català] fondue xinesa - [xinès] huǒguō
Ex. 2: [català] ou mil·lenari - [xinès] pídàn
Ex. 3: [català] ànec a la pequinesa - [xinès] Běijīng kǎoyā
A2. Alternativa catalana desconeguda o poc introduïda
Es considera que l'alternativa catalana ha de ser la denominació principal en català (per a afavorir-ne la implantació); la forma xinesa estàndard es recull transcrita segons el sistema pinyin com a denominació catalana secundària i també com a equivalent xinès. [Com a denominació catalana, és millor que no tingui marcats els accents tonals; en canvi, com a equivalent xinès sí que els ha d'indicar.]
Ex. 1: [forma principal catalana] cresta xinesa; [forma secundària catalana] jiaozi - [xinès] jiǎozi
Ex. 2: [forma principal catalana] vi de cereal xinès; [forma secundària catalana] huangjiu - [xinès] huángjiǔ
Excepció 1: Si en català la forma xinesa més estesa no és l'estàndard sinó una variant (introduïda a través d'una llengua intermediària o d'un altre sistema de transcripció), la forma que es recull com a denominació catalana secundària és la variant; la forma estàndard només es recull com a equivalent xinès. (Ex.: [forma principal catalana] tapes cantoneses; [forma secundària catalana] dimsum - [xinès] diǎnxīn)
Excepció 2: Si en català tenen una extensió similar una forma xinesa estàndard i una de no estàndard, es recullen totes dues com a denominacions catalanes secundàries; com a equivalent xinès es recull només la forma estàndard. (Ex.: [forma principal catalana] farcellet xinès; [formes secundàries catalanes] huntun, wonton - [xinès] húntùn)
A3. Alternativa catalana no viable
Si la forma xinesa està tan estesa que no es considera viable difondre una alternativa catalana, s'adopta aquesta forma xinesa com a denominació catalana única (transcrita sense accents tonals o bé adaptada); com a equivalent xinès es recull la forma transcrita en pinyin i amb accents tonals.
Ex. 1: [català] xopsuei - [xinès] zásuì
Ex. 2: [català] tofu - [xinès] dòufu
Ex. 3: [català] cumquat - [xinès] jīnjú
Nota
- 1. Aquest criteri es complementa amb la fitxa CRITERI Denominació catalana de plats de gastronomia xinesa (2): Tractament dels manlleus.
- 2. Podeu consultar el document de criteri original, La gastronomia xinesa, una font de nous termes (I), en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/la-gastronomia-xinesa-una-font-nous-termes-i).
<Criteris>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Denominació catalana de plats de gastronomia xinesa (1): Manlleu o alternativa catalana?
- ca A1. Alternativa catalana introduïda: ànec a la pequinesa (EXEMPLE), n m
- ca A1. Alternativa catalana introduïda: fondue xinesa [fondue: fr] (EXEMPLE), n f
- ca A2. Alternativa catalana poc introduïda: cresta xinesa (EXEMPLE), n f
- ca A2. Amb alternativa catalana poc introduïda: jiaozi (EXEMPLE), n m
- ca A3. Sense alternativa catalana viable: cumquat (EXEMPLE), n m
- ca A3. Sense alternativa catalana viable: xopsuei (EXEMPLE), n m
- zh A1. Amb alternativa catalana introduïda: Běijīng kǎo (ànec a la pequinesa), n
- zh A1. Amb alternativa catalana introduïda): huǒguō (fondue xinesa), n
- zh A2. Amb alternativa catalana poc introduïda: jiǎozi (cresta xinesa), n
- zh A3. Sense alternativa catalana viable: jīnjú (cumquat), n
- zh A3. Sense alternativa catalana viable: zásuì (xopsuei), n
<Criteris lingüístics > Formació de denominacions en àmbits d'especialitat>
Definició
Davant d'aquests dubtes, el Consell Supervisor del TERMCAT proposa seguir els criteris següents pel que fa a la tria d'una alternativa catalana:
A. ALTERNATIVA CATALANA
És convenient que les formes xineses tinguin una alternativa catalana, per a facilitar als usuaris la comprensió del significat i la pronúncia del terme. Segons el grau de coneixement de l'alternativa catalana, aquesta forma es pot considerar denominació única en català o bé denominació sinònima de l'original xinès.
A1. Alternativa catalana introduïda o amb moltes possibilitats d'implantació
Es considera que l'alternativa catalana ha de ser l'única denominació en català; la forma xinesa es recull només com a equivalent xinès, però no com a forma pròpia del català.
Ex. 1: [català] fondue xinesa - [xinès] huǒguō
Ex. 2: [català] ou mil·lenari - [xinès] pídàn
Ex. 3: [català] ànec a la pequinesa - [xinès] Běijīng kǎoyā
A2. Alternativa catalana desconeguda o poc introduïda
Es considera que l'alternativa catalana ha de ser la denominació principal en català (per a afavorir-ne la implantació); la forma xinesa estàndard es recull transcrita segons el sistema pinyin com a denominació catalana secundària i també com a equivalent xinès. [Com a denominació catalana, és millor que no tingui marcats els accents tonals; en canvi, com a equivalent xinès sí que els ha d'indicar.]
Ex. 1: [forma principal catalana] cresta xinesa; [forma secundària catalana] jiaozi - [xinès] jiǎozi
Ex. 2: [forma principal catalana] vi de cereal xinès; [forma secundària catalana] huangjiu - [xinès] huángjiǔ
Excepció 1: Si en català la forma xinesa més estesa no és l'estàndard sinó una variant (introduïda a través d'una llengua intermediària o d'un altre sistema de transcripció), la forma que es recull com a denominació catalana secundària és la variant; la forma estàndard només es recull com a equivalent xinès. (Ex.: [forma principal catalana] tapes cantoneses; [forma secundària catalana] dimsum - [xinès] diǎnxīn)
Excepció 2: Si en català tenen una extensió similar una forma xinesa estàndard i una de no estàndard, es recullen totes dues com a denominacions catalanes secundàries; com a equivalent xinès es recull només la forma estàndard. (Ex.: [forma principal catalana] farcellet xinès; [formes secundàries catalanes] huntun, wonton - [xinès] húntùn)
A3. Alternativa catalana no viable
Si la forma xinesa està tan estesa que no es considera viable difondre una alternativa catalana, s'adopta aquesta forma xinesa com a denominació catalana única (transcrita sense accents tonals o bé adaptada); com a equivalent xinès es recull la forma transcrita en pinyin i amb accents tonals.
Ex. 1: [català] xopsuei - [xinès] zásuì
Ex. 2: [català] tofu - [xinès] dòufu
Ex. 3: [català] cumquat - [xinès] jīnjú
Nota
- 1. Aquest criteri es complementa amb la fitxa CRITERI Denominació catalana de plats de gastronomia xinesa (2): Tractament dels manlleus.
- 2. Podeu consultar el document de criteri original, La gastronomia xinesa, una font de nous termes (I), en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/la-gastronomia-xinesa-una-font-nous-termes-i).
<Dret > Resolució alternativa de conflictes > Mediació>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA, DRETS I MEMÒRIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de la mediació [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/301>
- ca advocat del diable, n m
- es abogado del diablo, n m
- en devil's advocate, n
<02.Procés de mediació > 03.Tècniques i estratègies. Comunicació>
Definició
Nota
- L'advocat del diable és una tècnica que segueix el model lineal de Harvard.
<TIC: Tecnologies de la informació i la comunicació>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.
- ca alertador fiable, n m
- es alertador fiable, n m
- es comunicador fiable, n m
- es comunicante fiable, n m
- es informante fiable, n m
- fr signaleur de confiance, n m
- it segnalatore attendibile, n m
- pt sinalizador de confiança, n m
- en trusted flagger, n
<TIC: Tecnologies de la informació i la comunicació>
Definició
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca api bord, n m
- ca botó d'or, n m alt. sin.
- ca gata rabiosa, n f alt. sin.
- ca gata rabiosa menor, n f alt. sin.
- ca herba conillera, n f alt. sin.
- ca herba de gata rabiosa, n f alt. sin.
- ca peu de gallina, n m alt. sin.
- ca pixallits, n m alt. sin.
- ca queixal del diable, n m alt. sin.
- ca queixals de diable, n m pl alt. sin.
- ca ranuncle bulbós, n m alt. sin.
- ca àpit bord, n m var. ling.
- nc Ranunculus bulbosus L.
<Botànica > ranunculàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca api bord, n m
- ca botó d'or, n m alt. sin.
- ca gata rabiosa, n f alt. sin.
- ca gata rabiosa menor, n f alt. sin.
- ca herba conillera, n f alt. sin.
- ca herba de gata rabiosa, n f alt. sin.
- ca peu de gallina, n m alt. sin.
- ca pixallits, n m alt. sin.
- ca queixal del diable, n m alt. sin.
- ca queixals de diable, n m pl alt. sin.
- ca ranuncle bulbós, n m alt. sin.
- ca àpit bord, n m var. ling.
- nc Ranunculus bulbosus L.
<Botànica > ranunculàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca arítjol, n m
- ca arínjol, n m sin. compl.
- ca aritja, n f sin. compl.
- ca heura espinosa, n f sin. compl.
- ca matavelles, n m sin. compl.
- ca sarsa d'Espanya, n f sin. compl.
- ca arinjolera, n f alt. sin.
- ca arínjols, n m pl alt. sin.
- ca arítjols, n m pl alt. sin.
- ca banya de bou, n f alt. sin.
- ca emparriladora, n f alt. sin.
- ca esbarzeró, n m alt. sin.
- ca hedra del diable, n f alt. sin.
- ca hedra espinosa, n f alt. sin.
- ca herba de setge, n f alt. sin.
- ca herba espinosa, n f alt. sin.
- ca heura del diable, n f alt. sin.
- ca llengua de perdiu, n f alt. sin.
- ca llengüeta de pardalet, n f alt. sin.
- ca llengüeta de perdiu, n f alt. sin.
- ca llengüeta de perdiueta, n f alt. sin.
- ca romeguera de pastor, n f alt. sin.
- ca roser de pastor, n m alt. sin.
- ca sarsa, n f alt. sin.
- ca sarsa de la terra, n f alt. sin.
- ca sarsa del país, n f alt. sin.
- ca sarsaparrella, n f alt. sin.
- ca sarsaparrella de la terra, n f alt. sin.
- ca amparrilaora, n f var. ling.
- ca aríjol, n m var. ling.
- ca aríjols, n m pl var. ling.
- ca aríngel, n m var. ling.
- ca aríngol, n m var. ling.
- ca aringols, n m pl var. ling.
- ca arinyol, n m var. ling.
- ca arinyols, n m pl var. ling.
- ca aritjol, n m var. ling.
- ca aritjols, n m pl var. ling.
- ca eritja, n f var. ling.
- ca erítjol, n m var. ling.
- ca eritjols, n m pl var. ling.
- ca erítjols, n m pl var. ling.
- ca errigos, n m pl var. ling.
- ca panilla, n f var. ling.
- ca parrilla, n f var. ling.
- ca salsaparella, n f var. ling.
- ca salsaparrilla, n f var. ling.
- ca sansaparrilla, n f var. ling.
- ca saparrilla, n f var. ling.
- ca sarsa-parrilla, n f var. ling.
- ca sarsabarrella, n f var. ling.
- ca sarsaparella, n f var. ling.
- ca sarsaparrilla, n f var. ling.
- ca téttiu, n m var. ling.
- ca zarzaparrilla, n f var. ling.
- nc Smilax aspera L.
<Botànica > esmilacàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca arítjol, n m
- ca arínjol, n m sin. compl.
- ca aritja, n f sin. compl.
- ca heura espinosa, n f sin. compl.
- ca matavelles, n m sin. compl.
- ca sarsa d'Espanya, n f sin. compl.
- ca arinjolera, n f alt. sin.
- ca arínjols, n m pl alt. sin.
- ca arítjols, n m pl alt. sin.
- ca banya de bou, n f alt. sin.
- ca emparriladora, n f alt. sin.
- ca esbarzeró, n m alt. sin.
- ca hedra del diable, n f alt. sin.
- ca hedra espinosa, n f alt. sin.
- ca herba de setge, n f alt. sin.
- ca herba espinosa, n f alt. sin.
- ca heura del diable, n f alt. sin.
- ca llengua de perdiu, n f alt. sin.
- ca llengüeta de pardalet, n f alt. sin.
- ca llengüeta de perdiu, n f alt. sin.
- ca llengüeta de perdiueta, n f alt. sin.
- ca romeguera de pastor, n f alt. sin.
- ca roser de pastor, n m alt. sin.
- ca sarsa, n f alt. sin.
- ca sarsa de la terra, n f alt. sin.
- ca sarsa del país, n f alt. sin.
- ca sarsaparrella, n f alt. sin.
- ca sarsaparrella de la terra, n f alt. sin.
- ca amparrilaora, n f var. ling.
- ca aríjol, n m var. ling.
- ca aríjols, n m pl var. ling.
- ca aríngel, n m var. ling.
- ca aríngol, n m var. ling.
- ca aringols, n m pl var. ling.
- ca arinyol, n m var. ling.
- ca arinyols, n m pl var. ling.
- ca aritjol, n m var. ling.
- ca aritjols, n m pl var. ling.
- ca eritja, n f var. ling.
- ca erítjol, n m var. ling.
- ca eritjols, n m pl var. ling.
- ca erítjols, n m pl var. ling.
- ca errigos, n m pl var. ling.
- ca panilla, n f var. ling.
- ca parrilla, n f var. ling.
- ca salsaparella, n f var. ling.
- ca salsaparrilla, n f var. ling.
- ca sansaparrilla, n f var. ling.
- ca saparrilla, n f var. ling.
- ca sarsa-parrilla, n f var. ling.
- ca sarsabarrella, n f var. ling.
- ca sarsaparella, n f var. ling.
- ca sarsaparrilla, n f var. ling.
- ca téttiu, n m var. ling.
- ca zarzaparrilla, n f var. ling.
- nc Smilax aspera L.
<Botànica > esmilacàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca arestes, n f pl
- ca blat boig, n m alt. sin.
- ca blat bord, n m alt. sin.
- ca blat de moro, n m alt. sin.
- ca blat de Sant Joan, n m alt. sin.
- ca blat del diable, n m alt. sin.
- ca blat del dimoni, n m alt. sin.
- ca bruixes, n f pl alt. sin.
- ca civada, n f alt. sin.
- ca civada borda, n f alt. sin.
- ca civadeta borda, n f alt. sin.
- ca coa d'egua, n f alt. sin.
- ca cua d'egua, n f alt. sin.
- ca dimonis, n m pl alt. sin.
- ca espigadella, n f alt. sin.
- ca farratge, n m alt. sin.
- ca fletxes, n f pl alt. sin.
- ca margall bord, n m alt. sin.
- ca margall d'espiga, n m alt. sin.
- ca margall d'espigueta, n m alt. sin.
- ca margall d'ordi, n m alt. sin.
- ca margall de llapassa, n m alt. sin.
- ca margall espigat, n m alt. sin.
- ca margall punxós, n m alt. sin.
- ca ordi bord, n m alt. sin.
- ca rompsac, n m alt. sin.
- ca ximet, n m alt. sin.
- ca aristes, n f pl var. ling.
- ca civà, n f var. ling.
- ca civà borda, n f var. ling.
- ca civaeta borda, n f var. ling.
- ca espigaella, n f var. ling.
- ca ferratja, n f var. ling.
- ca margall d'espigaïlla, n m var. ling.
- ca nóvios, n m pl var. ling.
- nc Hordeum murinum L. subsp. leporinum (Link) Arcang.
<Botànica > gramínies / poàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca arestes, n f pl
- ca blat boig, n m alt. sin.
- ca blat bord, n m alt. sin.
- ca blat de moro, n m alt. sin.
- ca blat de Sant Joan, n m alt. sin.
- ca blat del diable, n m alt. sin.
- ca blat del dimoni, n m alt. sin.
- ca bruixes, n f pl alt. sin.
- ca civada, n f alt. sin.
- ca civada borda, n f alt. sin.
- ca civadeta borda, n f alt. sin.
- ca coa d'egua, n f alt. sin.
- ca cua d'egua, n f alt. sin.
- ca dimonis, n m pl alt. sin.
- ca espigadella, n f alt. sin.
- ca farratge, n m alt. sin.
- ca fletxes, n f pl alt. sin.
- ca margall bord, n m alt. sin.
- ca margall d'espiga, n m alt. sin.
- ca margall d'espigueta, n m alt. sin.
- ca margall d'ordi, n m alt. sin.
- ca margall de llapassa, n m alt. sin.
- ca margall espigat, n m alt. sin.
- ca margall punxós, n m alt. sin.
- ca ordi bord, n m alt. sin.
- ca rompsac, n m alt. sin.
- ca ximet, n m alt. sin.
- ca aristes, n f pl var. ling.
- ca civà, n f var. ling.
- ca civà borda, n f var. ling.
- ca civaeta borda, n f var. ling.
- ca espigaella, n f var. ling.
- ca ferratja, n f var. ling.
- ca margall d'espigaïlla, n m var. ling.
- ca nóvios, n m pl var. ling.
- nc Hordeum murinum L. subsp. leporinum (Link) Arcang.
<Botànica > gramínies / poàcies>
