Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "dialecte" dins totes les àrees temàtiques

dialecte consecutiu dialecte consecutiu

<Llengua > Lingüística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; FUNDACIÓ BARCELONA. Diccionari de lingüística. Barcelona: Fundació Barcelona, 1992. 219 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 84-88169-04-3

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  dialecte consecutiu, n m
  • es  dialecto consecutivo
  • fr  dialecte consécutif
  • en  consecutive dialect

<Lingüística>

Definició
Dialecte resultant del desplaçament d'una llengua per raons històriques.
dialecte consecutiu dialecte consecutiu

<Llengua > Lingüística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:

PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>

  • ca  dialecte consecutiu, n m
  • es  dialecto consecutivo
  • fr  dialecte consécutif
  • en  colonial dialect
  • en  transported dialect

<Lingüística>

Definició
Dialecte resultant d'una colonització o d'un repoblament.

Nota

  • Per exemple, el valencià, el balear i l'alguerés.
dialecte constitutiu dialecte constitutiu

<Llengua > Lingüística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; FUNDACIÓ BARCELONA. Diccionari de lingüística. Barcelona: Fundació Barcelona, 1992. 219 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 84-88169-04-3

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  dialecte constitutiu, n m
  • es  dialecto constitutivo
  • fr  dialecte constitutif
  • en  constitutive dialect

<Lingüística>

Definició
Dialecte resultant de l'evolució d'una llengua parlada anteriorment en el territori que avui ocupa aquest dialecte.
dialecte constitutiu dialecte constitutiu

<Llengua > Lingüística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:

PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>

  • ca  dialecte constitutiu, n m
  • es  dialecto constitutivo
  • fr  dialecte constitutif
  • en  metropolitan dialect

<Lingüística>

Definició
Dialecte nascut in situ.

Nota

  • Pel que fa al català, els dialectes formats directament a partir del llatí vulgar són el català central i el nord-occidental.
dialecte decadent dialecte decadent

<Llengua > Lingüística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:

PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>

  • ca  dialecte decadent, n m
  • es  dialecto decadente
  • fr  dialecte décadent
  • en  recessive dialect

<Lingüística>

Definició
Dialecte que, a causa de la defecció d'una gran part dels parlants en benefici d'una altra llengua, és molt poc parlat.

Nota

  • El dialecte rossellonés n'és un exemple.
dialecte extingit dialecte extingit

<Llengua > Lingüística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:

PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>

  • ca  dialecte extingit, n m
  • es  dialecto extinguido
  • fr  dialecte disparu
  • en  extinct dialect

<Lingüística>

Definició
Dialecte que s'ha deixat de parlar.
dialecte històric dialecte històric

<Llengua > Lingüística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:

PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>

  • ca  dialecte històric, n m
  • es  dialecto histórico
  • fr  dialecte historique
  • en  historical dialect

<Lingüística>

Definició
Varietat lingüística parlada en un estadi concret de la història d'una llengua.
dialecte normal dialecte normal

<Llengua > Lingüística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:

PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>

  • ca  dialecte normal, n m
  • es  dialecto normal
  • fr  dialecte normal
  • en  living dialect

<Lingüística>

Definició
Dialecte que, pel que fa a la vitalitat, compta amb un sistema d'ús espontani.

Nota

  • La majoria dels dialectes catalans pertanyen a aquest grup.
dialecte residual dialecte residual

<Llengua > Lingüística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:

PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>

  • ca  dialecte residual, n m
  • es  dialecto residual
  • fr  dialecte résiduel
  • en  dialect residue

<Lingüística>

Definició
Dialecte que només es manifesta en alguns hàbits articulatoris, i en el lèxic de certs camps semàntics.

Nota

  • És propi d'àrees on s'ha imposat un altre sistema lingüístic. Els parlars xurros de filiació castellana, per exemple, presenten elements propis del primitiu aragonés.
persa persa

<Llengua > Lingüística > Llengües>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  persa
  • ca  dari (persa afgà) sin. compl.
  • ca  farsi sin. compl.
  • cod  fārsi
  • ar  فارسية
  • cy  Perseg
  • cy  Dari (perseg affgani) sin. compl.
  • cy  Farsi sin. compl.
  • de  Persisch
  • de  Dari (Afghanisches Persisch) sin. compl.
  • de  Farsi sin. compl.
  • en  Persian
  • en  Dari (Afghan Persian) sin. compl.
  • en  Farsi sin. compl.
  • en  Parsi sin. compl.
  • es  persa
  • es  dari (persa afgano) sin. compl.
  • es  farsi sin. compl.
  • eu  persiera
  • eu  dari (afganistango persiera) sin. compl.
  • eu  farsi sin. compl.
  • fr  persan
  • fr  Afghanistan) sin. compl.
  • fr  dari (Afghanistan) sin. compl.
  • fr  farsi (Iran sin. compl.
  • fr  parsi (appellation locale ancienne) et tadjik (dialecte d'Asie centrale) sin. compl.
  • gl  persa
  • gl  dari sin. compl.
  • gl  farsi sin. compl.
  • gn  pérsa
  • gn  dari (pérsa afgáno) sin. compl.
  • gn  farsi sin. compl.
  • it  persiano
  • it  dari (persiano afghano) sin. compl.
  • it  farsi sin. compl.
  • ja  ペルシア語
  • ja  ダリー語 sin. compl.
  • nl  Perzisch
  • nl  Dari (Afghaans Perzisch) sin. compl.
  • nl  Farsi sin. compl.
  • pt  persa
  • pt  dari (persa afegão) sin. compl.
  • pt  farsi sin. compl.
  • ru  Персидский
  • ru  Фарси sin. compl.
  • ru  Парси sin. compl.
  • ru  Дари (афганский персидский) sin. compl.
  • zh  波斯语
  • zh  法西语、达里语(阿富汗波斯语) sin. compl.
  • scr  Alfabet aràbic
  • num  Sistema aràbic

<Indoeuropea > Indoirànica > Irànic>, <Àsia > Afganistan>, <Àsia > Iran>, <Àsia > Kirguizistan>, <Àsia > Turkmenistan>, <Àsia > Uzbekistan>

Definició
El persa és la primera llengua del 51% de la població de l'Iran. Comptant-hi el persa, el 70% de la població d'aquest estat parla llengües iràniques (també ho són el kurd, el balutxi i el paixtu, entre d'altres). La mateixa proporció es manté a l'Afganistan, on la meitat de la població parla persa (en la seva varietat dari) i un 35% parla paixtu, una altra llengua irànica. Al Tadjikistan el persa (en el seu dialecte tadjik) és la primera llengua de gairebé el 80% de la població.

A banda d'aquests tres estats, on els perses són la primera comunitat ètnica i lingüística, hi ha una minoria persa significativa a l'Uzbekistan (en la varietat tadjik, predominant a les ciutats de Samarkanda i Bukhara) i petites comunitats lingüístiques perses a Turkmenistan, Azerbaidjan i als estats àrabs de Bahrain, Qatar i Kuwait. A més dels parlants nadius, hi ha uns 62 milions de persones més, principalment a l'Iran, que tenen el persa com a segona llengua.

El persa és molt proper a altres llengües iràniques, concretament al luri (parlat a les províncies iranianes de Lorestan i Khuzestan), el talix (parlat al nord de l'Iran i al sud de l'Azerbaidjan), el tat (parlat a les provínces iranianes de l'Azerbaidjan oriental, Zanjan i Qazvin) i el iazdi (parlat a les regions iranianes de Yazd i Kerman per alguns zoroastrians).

Una llengua amb la vasta extensió geogràfica del persa és normal que tingui força variació dialectal. Els tres dialectes principals són el persa iranià (parlat a l'Iran), el dari (parlat a l'Afganistan) i el tadjik (parlat al Tadjikistan). Altres dialectes perses són el lari (Iran), l'hazaragi (Afganistan) i el darwazi (Afganistan i Tadjikistan).

El persa és una de les llengües indoeuropees amb una tradició literària més antiga. Hi ha textos en persa antic en escriptura cuneïforme, desenvolupada en època del rei Darius I, d'ençà del segle VI aC. En aquesta època, les diferències entre el persa i l'altra llengua indoirànica clàssica, el sànscrit, són mínimes. Al llarg de la seva història, però, el persa ha anat perdent la flexió gramatical que trobem als textos més antics (vuit casos, tres gèneres, tres nombres, etc.), de manera que el persa actual està ja molt allunyat de les llengües índiques contemporànies (hindi, urdú, bengalí, etc.).

L'època més brillant de la cultura persa coindideix amb la conquesta arabomusulmana (642 dC), en què el persa esdevé la llengua franca dels països orientals del món islàmic fins a l'Índia, per la qual cosa la influència de la llengua persa en totes les llengües de pobles musulmans de l'Àsia (llengües turqueses, caucàsiques, índiques i la resta de les iràniques) ha estat molt important. El persa ha estat la llengua oficial de nombroses dinasties musulmanes. La influència de l'àrab sobre el persa ha estat gran, però no ha estat menor la influència de la llengua i la cultura perses sobre el món àrab.

Durant els cinc segles anteriors a la conquesta britànica (a mitjan segle XIX), el persa fou la segona llengua del continent indi, amb un influx enorme sobre llengües com l'urdú, el marathi, el panjabi, el sindi i el gujarati, entre d'altres. A partir del segle XIX manllevat vocabulari tècnic de llengües europees, sobretot del rus, el francès i l'anglès.