Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "difondre�s" dins totes les àrees temàtiques

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  buixol, n m
  • ca  pasqüeta, n f sin. compl.
  • ca  rosella borda, n f sin. compl.
  • ca  rosella silvestre, n f sin. compl.
  • ca  anemone, n f alt. sin.
  • ca  buixol blanc, n m alt. sin.
  • ca  escabellada, n f alt. sin.
  • ca  flor de Divendres Sant, n f alt. sin.
  • ca  rosella boscana, n f alt. sin.
  • ca  rosella de bosc, n f alt. sin.
  • ca  sílvia, n f alt. sin.
  • ca  anèmona, n f var. ling.
  • ca  cuixol, n m var. ling.
  • ca  nèmora, n f var. ling.
  • nc  Anemone nemorosa L.

<Botànica > ranunculàcies>

buixol buixol

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  buixol, n m
  • ca  pasqüeta, n f sin. compl.
  • ca  rosella borda, n f sin. compl.
  • ca  rosella silvestre, n f sin. compl.
  • ca  anemone, n f alt. sin.
  • ca  buixol blanc, n m alt. sin.
  • ca  escabellada, n f alt. sin.
  • ca  flor de Divendres Sant, n f alt. sin.
  • ca  rosella boscana, n f alt. sin.
  • ca  rosella de bosc, n f alt. sin.
  • ca  sílvia, n f alt. sin.
  • ca  anèmona, n f var. ling.
  • ca  cuixol, n m var. ling.
  • ca  nèmora, n f var. ling.
  • nc  Anemone nemorosa L.

<Botànica > ranunculàcies>

divendres divendres

<Economia > Comerç > Grans magatzems>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ANDORRA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari bàsic dels grans magatzems [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/129/>
En denominacions catalanes i en equivalents en altres llengües s'utilitza la barra inclinada (/) per indicar l'existència de diverses possibilitats. (Per exemple, al final de la secció, a l'esquerra / a la dreta).

Les denominacions utilitzades com a títol d'àrea temàtica en el diccionari tenen majúscula inicial.

Finalment, en els termes que no tenen equivalència exacta en una determinada llengua, es recull com a equivalent un manlleu seguit d'un parèntesi explicatiu. (Per exemple, l'equivalent anglès de fuet és fuet (Catalan dry cured pork sausage).)

  • ca  divendres, n m
  • es  viernes, n m
  • fr  vendredi, n m
  • pt  sexta-feira, n f
  • pt  sexta, n f sin. compl.
  • en  Friday, n

<Grans Magatzems > Expressions útils > Dies de la setmana>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ASSOCIACIÓ UNESCO PER AL DIÀLEG INTERRELIGIÓS. Diccionari de religions [en línia]. Barcelona: TERMCAT. Centre de Terminologia, cop. 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/193/>

  • ca  divendres, n m

<Religions > Cristianisme>

Definició
Dia de penitència i d'oració en memòria de la passió de Jesucrist.

Nota

  • Actualment, l'Església no exigeix la penitència dels divendres, però la tradició és que els catòlics haurien de fer, si més no, abstinència, abstenir-se de menjar carn durant tot el dia. Entre els divendres del temps litúrgic destaca el Divendres Sant, que és, durant la Setmana Santa, el dia en què es commemora la Passió i Crucifixió de Jesucrist.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ASSOCIACIÓ UNESCO PER AL DIÀLEG INTERRELIGIÓS. Diccionari de religions [en línia]. Barcelona: TERMCAT. Centre de Terminologia, cop. 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/193/>

  • ca  divendres, n m

<Religions > Judaisme>

Definició
Dia en el qual es preparen els àpats i tot el que es necessita per al sàbat.

Nota

  • El sàbat comença el mateix divendres, després de la posta del sol.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ASSOCIACIÓ UNESCO PER AL DIÀLEG INTERRELIGIÓS. Diccionari de religions [en línia]. Barcelona: TERMCAT. Centre de Terminologia, cop. 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/193/>

  • ca  divendres, n m

<Religions > Islam>

Definició
Dia en què els musulmans tradicionalment observen una oració col·lectiva al migdia.
divendres sant divendres sant

<Cristianisme>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ASSOCIACIÓ UNESCO PER AL DIÀLEG INTERRELIGIÓS. Diccionari de religions [en línia]. Barcelona: TERMCAT. Centre de Terminologia, cop. 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/193/>

  • ca  divendres sant, n m

<Religions > Cristianisme>

Definició
Divendres de la Setmana Santa, en el qual els cristians commemoren la mort de Jesucrist.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  divulgar, v tr
  • ca  difondre, v tr sin. compl.
  • es  difundir
  • es  divulgar

<Dret>

Definició
Fer arribar {un fet, un esdeveniment, una notícia o una doctrina} a coneixement d'un gran nombre de persones o fer-los públics.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
  • Ex.: Aquesta iniciativa pretén divulgar la llei i acostar-la a les persones que l'han d'aplicar.

    Ex.: Hi ha diverses entitats que difonen la llengua de signes catalana.

    Ex.: S'ha dut a terme una jornada per a difondre les mesures d'igualtat de gènere.
Vaga Escolar pel Clima Vaga Escolar pel Clima

<Ciències de la Terra>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de l'emergència climàtica [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2020. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/295>
Les formes en negreta a les notes indiquen que tenen una fitxa de terme pròpia en el mateix diccionari.

  • ca  Vaga Escolar pel Clima, n f
  • ca  Divendres pel Futur, n m pl sin. compl.
  • ca  Joventut pel Clima, n f sin. compl.
  • es  Huelga por el Clima, n f
  • es  Juventud por el Clima, n f
  • fr  Grève étudiante pour le climat, n f
  • fr  Grève scolaire pour le climat, n f
  • en  Fridays For Future, n
  • en  School Strike for Climate, n
  • en  Youth for Climate, n
  • en  FFF, n sigla

<Emergència climàtica > Acords, textos i organismes de referència>

Definició
Moviment internacional d'estudiants que reclama l'acció climàtica mitjançant manifestacions setmanals, amb l'objectiu que es duguin a terme polítiques que redueixin l'escalfament global.

Nota

  • La Vaga Escolar pel Clima té els seus inicis l'agost de 2018, quan l'activista climàtica sueca Greta Thunberg va manifestar-se cada dia durant tres setmanes davant del parlament suec, aguantant una pancarta en què es podia llegir "Skolstrejk för klimatet" ('Vaga escolar pel clima').
Vaga Escolar pel Clima Vaga Escolar pel Clima

<Medi ambient > Clima > Emergència climàtica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de l'emergència climàtica [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2020. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/295>
Les formes en negreta a les notes indiquen que tenen una fitxa de terme pròpia en el mateix diccionari.

  • ca  Vaga Escolar pel Clima, n f
  • ca  Divendres pel Futur, n m pl sin. compl.
  • ca  Joventut pel Clima, n f sin. compl.
  • es  Huelga por el Clima, n f
  • es  Juventud por el Clima, n f
  • fr  Grève étudiante pour le climat, n f
  • fr  Grève scolaire pour le climat, n f
  • en  Fridays For Future, n
  • en  School Strike for Climate, n
  • en  Youth for Climate, n
  • en  FFF, n sigla

<Emergència climàtica > Acords, textos i organismes de referència>

Definició
Moviment internacional d'estudiants que reclama l'acció climàtica mitjançant manifestacions setmanals, amb l'objectiu que es duguin a terme polítiques que redueixin l'escalfament global.

Nota

  • La Vaga Escolar pel Clima té els seus inicis l'agost de 2018, quan l'activista climàtica sueca Greta Thunberg va manifestar-se cada dia durant tres setmanes davant del parlament suec, aguantant una pancarta en què es podia llegir "Skolstrejk för klimatet" ('Vaga escolar pel clima').