Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "difondre�s" dins totes les àrees temàtiques
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca buixol, n m
- ca pasqüeta, n f sin. compl.
- ca rosella borda, n f sin. compl.
- ca rosella silvestre, n f sin. compl.
- ca anemone, n f alt. sin.
- ca buixol blanc, n m alt. sin.
- ca escabellada, n f alt. sin.
- ca flor de Divendres Sant, n f alt. sin.
- ca rosella boscana, n f alt. sin.
- ca rosella de bosc, n f alt. sin.
- ca sílvia, n f alt. sin.
- ca anèmona, n f var. ling.
- ca cuixol, n m var. ling.
- ca nèmora, n f var. ling.
- nc Anemone nemorosa L.
<Botànica > ranunculàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca buixol, n m
- ca pasqüeta, n f sin. compl.
- ca rosella borda, n f sin. compl.
- ca rosella silvestre, n f sin. compl.
- ca anemone, n f alt. sin.
- ca buixol blanc, n m alt. sin.
- ca escabellada, n f alt. sin.
- ca flor de Divendres Sant, n f alt. sin.
- ca rosella boscana, n f alt. sin.
- ca rosella de bosc, n f alt. sin.
- ca sílvia, n f alt. sin.
- ca anèmona, n f var. ling.
- ca cuixol, n m var. ling.
- ca nèmora, n f var. ling.
- nc Anemone nemorosa L.
<Botànica > ranunculàcies>
<Economia > Comerç > Grans magatzems>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
ANDORRA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari bàsic dels grans magatzems [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/129/>
En denominacions catalanes i en equivalents en altres llengües s'utilitza la barra inclinada (/) per indicar l'existència de diverses possibilitats. (Per exemple, al final de la secció, a l'esquerra / a la dreta).
Les denominacions utilitzades com a títol d'àrea temàtica en el diccionari tenen majúscula inicial.
Finalment, en els termes que no tenen equivalència exacta en una determinada llengua, es recull com a equivalent un manlleu seguit d'un parèntesi explicatiu. (Per exemple, l'equivalent anglès de fuet és fuet (Catalan dry cured pork sausage).)
- ca divendres, n m
- es viernes, n m
- fr vendredi, n m
- pt sexta-feira, n f
- pt sexta, n f sin. compl.
- en Friday, n
<Grans Magatzems > Expressions útils > Dies de la setmana>
<Cristianisme>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
ASSOCIACIÓ UNESCO PER AL DIÀLEG INTERRELIGIÓS. Diccionari de religions [en línia]. Barcelona: TERMCAT. Centre de Terminologia, cop. 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/193/>
- ca divendres, n m
<Religions > Cristianisme>
Definició
Nota
- Actualment, l'Església no exigeix la penitència dels divendres, però la tradició és que els catòlics haurien de fer, si més no, abstinència, abstenir-se de menjar carn durant tot el dia. Entre els divendres del temps litúrgic destaca el Divendres Sant, que és, durant la Setmana Santa, el dia en què es commemora la Passió i Crucifixió de Jesucrist.
<Judaisme>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
ASSOCIACIÓ UNESCO PER AL DIÀLEG INTERRELIGIÓS. Diccionari de religions [en línia]. Barcelona: TERMCAT. Centre de Terminologia, cop. 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/193/>
- ca divendres, n m
<Religions > Judaisme>
Definició
Nota
- El sàbat comença el mateix divendres, després de la posta del sol.
<Islam>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
ASSOCIACIÓ UNESCO PER AL DIÀLEG INTERRELIGIÓS. Diccionari de religions [en línia]. Barcelona: TERMCAT. Centre de Terminologia, cop. 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/193/>
- ca divendres, n m
<Religions > Islam>
Definició
<Cristianisme>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
ASSOCIACIÓ UNESCO PER AL DIÀLEG INTERRELIGIÓS. Diccionari de religions [en línia]. Barcelona: TERMCAT. Centre de Terminologia, cop. 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/193/>
- ca divendres sant, n m
<Religions > Cristianisme>
Definició
<Dret>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca divulgar, v tr
- ca difondre, v tr sin. compl.
- es difundir
- es divulgar
<Dret>
Definició
Nota
- Àmbit: Inespecífic
-
Ex.: Aquesta iniciativa pretén divulgar la llei i acostar-la a les persones que l'han d'aplicar.
Ex.: Hi ha diverses entitats que difonen la llengua de signes catalana.
Ex.: S'ha dut a terme una jornada per a difondre les mesures d'igualtat de gènere.
<Ciències de la Terra>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de l'emergència climàtica [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2020. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/295>
Les formes en negreta a les notes indiquen que tenen una fitxa de terme pròpia en el mateix diccionari.
- ca Vaga Escolar pel Clima, n f
- ca Divendres pel Futur, n m pl sin. compl.
- ca Joventut pel Clima, n f sin. compl.
- es Huelga por el Clima, n f
- es Juventud por el Clima, n f
- fr Grève étudiante pour le climat, n f
- fr Grève scolaire pour le climat, n f
- en Fridays For Future, n
- en School Strike for Climate, n
- en Youth for Climate, n
- en FFF, n sigla
<Emergència climàtica > Acords, textos i organismes de referència>
Definició
Nota
- La Vaga Escolar pel Clima té els seus inicis l'agost de 2018, quan l'activista climàtica sueca Greta Thunberg va manifestar-se cada dia durant tres setmanes davant del parlament suec, aguantant una pancarta en què es podia llegir "Skolstrejk för klimatet" ('Vaga escolar pel clima').
<Medi ambient > Clima > Emergència climàtica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de l'emergència climàtica [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2020. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/295>
Les formes en negreta a les notes indiquen que tenen una fitxa de terme pròpia en el mateix diccionari.
- ca Vaga Escolar pel Clima, n f
- ca Divendres pel Futur, n m pl sin. compl.
- ca Joventut pel Clima, n f sin. compl.
- es Huelga por el Clima, n f
- es Juventud por el Clima, n f
- fr Grève étudiante pour le climat, n f
- fr Grève scolaire pour le climat, n f
- en Fridays For Future, n
- en School Strike for Climate, n
- en Youth for Climate, n
- en FFF, n sigla
<Emergència climàtica > Acords, textos i organismes de referència>
Definició
Nota
- La Vaga Escolar pel Clima té els seus inicis l'agost de 2018, quan l'activista climàtica sueca Greta Thunberg va manifestar-se cada dia durant tres setmanes davant del parlament suec, aguantant una pancarta en què es podia llegir "Skolstrejk för klimatet" ('Vaga escolar pel clima').