Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "dinada" dins totes les àrees temàtiques

bruc boal bruc boal

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  bruc boal, n m
  • ca  bruc arbori, n m sin. compl.
  • ca  bruc de pipes, n m sin. compl.
  • ca  bruc mascle, n m sin. compl.
  • ca  bruc, n m alt. sin.
  • ca  bruc bouer, n m alt. sin.
  • ca  bruc de bou, n m alt. sin.
  • ca  bruc de fer escombres, n m alt. sin.
  • ca  bruc de la flor blanca, n m alt. sin.
  • ca  bruc de soca, n m alt. sin.
  • ca  bruc de soques, n m alt. sin.
  • ca  bruc femella, n m alt. sin.
  • ca  bruc vertader, n m alt. sin.
  • ca  bruguera, n f alt. sin.
  • ca  dinada, n f alt. sin.
  • ca  gat pixat, n m alt. sin.
  • ca  bruc boual, n m var. ling.
  • ca  bruc broal, n m var. ling.
  • ca  bruc brual, n m var. ling.
  • ca  castanjarjo, n m var. ling.
  • ca  castanjarju, n m var. ling.
  • nc  Erica arborea L.

<Botànica > ericàcies>

Nota

  • Castanjarjo i castanjarju són noms algueresos provinents del sard castangiàrgiu / castanarju.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  bruc boal, n m
  • ca  bruc arbori, n m sin. compl.
  • ca  bruc de pipes, n m sin. compl.
  • ca  bruc mascle, n m sin. compl.
  • ca  bruc, n m alt. sin.
  • ca  bruc bouer, n m alt. sin.
  • ca  bruc de bou, n m alt. sin.
  • ca  bruc de fer escombres, n m alt. sin.
  • ca  bruc de la flor blanca, n m alt. sin.
  • ca  bruc de soca, n m alt. sin.
  • ca  bruc de soques, n m alt. sin.
  • ca  bruc femella, n m alt. sin.
  • ca  bruc vertader, n m alt. sin.
  • ca  bruguera, n f alt. sin.
  • ca  dinada, n f alt. sin.
  • ca  gat pixat, n m alt. sin.
  • ca  bruc boual, n m var. ling.
  • ca  bruc broal, n m var. ling.
  • ca  bruc brual, n m var. ling.
  • ca  castanjarjo, n m var. ling.
  • ca  castanjarju, n m var. ling.
  • nc  Erica arborea L.

<Botànica > ericàcies>

Nota

  • Castanjarjo i castanjarju són noms algueresos provinents del sard castangiàrgiu / castanarju.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  bruguerola, n f
  • ca  bronsa, n f sin. compl.
  • ca  bruga, n f sin. compl.
  • ca  sap, n m sin. compl.
  • ca  brossa, n f alt. sin.
  • ca  bruc, n m alt. sin.
  • ca  bruc marí, n m alt. sin.
  • ca  bruc petets, n m alt. sin.
  • ca  brucal, n m alt. sin.
  • ca  brucs, n m pl alt. sin.
  • ca  bruguera, n f alt. sin.
  • ca  carrassella, n f alt. sin.
  • ca  cepell, n m alt. sin.
  • ca  dinada, n f alt. sin.
  • ca  flor de la fam, n f alt. sin.
  • ca  herba negra, n f alt. sin.
  • ca  petorra, n f alt. sin.
  • ca  petorrera, n f alt. sin.
  • ca  salabruga, n f alt. sin.
  • ca  serpó, n m alt. sin.
  • ca  xipell, n m alt. sin.
  • ca  xipell brossa, n m alt. sin.
  • ca  brocal, n m var. ling.
  • ca  broncal, n m var. ling.
  • ca  bronza, n f var. ling.
  • ca  bruca, n f var. ling.
  • ca  brugarola, n f var. ling.
  • ca  bruiera, n f var. ling.
  • ca  brussa, n f var. ling.
  • ca  bruza, n f var. ling.
  • ca  carrasella, n f var. ling.
  • ca  cipell, n m var. ling.
  • ca  sepelle, n m var. ling.
  • ca  xerpó, n m var. ling.
  • nc  Calluna vulgaris (L.) Hull
  • nc  Erica vulgaris L. sin. compl.

<Botànica > ericàcies>

bruguerola bruguerola

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  bruguerola, n f
  • ca  bronsa, n f sin. compl.
  • ca  bruga, n f sin. compl.
  • ca  sap, n m sin. compl.
  • ca  brossa, n f alt. sin.
  • ca  bruc, n m alt. sin.
  • ca  bruc marí, n m alt. sin.
  • ca  bruc petets, n m alt. sin.
  • ca  brucal, n m alt. sin.
  • ca  brucs, n m pl alt. sin.
  • ca  bruguera, n f alt. sin.
  • ca  carrassella, n f alt. sin.
  • ca  cepell, n m alt. sin.
  • ca  dinada, n f alt. sin.
  • ca  flor de la fam, n f alt. sin.
  • ca  herba negra, n f alt. sin.
  • ca  petorra, n f alt. sin.
  • ca  petorrera, n f alt. sin.
  • ca  salabruga, n f alt. sin.
  • ca  serpó, n m alt. sin.
  • ca  xipell, n m alt. sin.
  • ca  xipell brossa, n m alt. sin.
  • ca  brocal, n m var. ling.
  • ca  broncal, n m var. ling.
  • ca  bronza, n f var. ling.
  • ca  bruca, n f var. ling.
  • ca  brugarola, n f var. ling.
  • ca  bruiera, n f var. ling.
  • ca  brussa, n f var. ling.
  • ca  bruza, n f var. ling.
  • ca  carrasella, n f var. ling.
  • ca  cipell, n m var. ling.
  • ca  sepelle, n m var. ling.
  • ca  xerpó, n m var. ling.
  • nc  Calluna vulgaris (L.) Hull
  • nc  Erica vulgaris L. sin. compl.

<Botànica > ericàcies>

dinada dinada

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  dinada, n f
  • es  yesca, n f
  • fr  fagot, n m
  • en  tinder, n

<Enginyeria forestal>