Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "diner" dins totes les àrees temàtiques

adreçar mola adreçar mola

<Enginyeria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

COL·LEGI D'ENGINYERS INDUSTRIALS DE CATALUNYA. COMISSIÓ LEXICOGRÀFICA. Diccionari multilingüe de l'enginyeria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/167/>
La informació de cada fitxa està disposada d'acord amb les dades originals:

Així, per exemple, les denominacions catalanes sinònimes estan recollides com a pertanyents a fitxes de termes diferents; això no succeeix, en canvi, en els equivalents d'una mateixa llengua, que s'acumulen dintre una sola fitxa tal com és habitual.

Igualment, per a desambiguar fitxes homògrafes, en uns quants casos es dóna algun tipus d'indicació conceptual (en lletra cursiva) al costat de la denominació i els equivalents.

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  adreçar mola, v tr
  • es  reacondicionar muela, v tr
  • es  rectificar muela, v tr
  • fr  dresser meule, v tr
  • en  dress, tro grinding wheel, v tr
  • de  schleifen einer Mahlstein, v tr
  • de  wiederaufbereiten Mahlstein, v tr

<Enginyeria>

aleta aleta

<Components d'automoció>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>

  • ca  aleta, n f
  • es  aleta
  • es  aleta de guardabarros
  • fr  doublure d'aile
  • fr  fausse-aile
  • en  fender liner
  • en  fender skirt
  • en  wheel well lining

<Indústria > Indústria mecànica > Components d'automoció>

ancilostomosi ancilostomosi

<.FITXA MODIFICADA>, <Microbiologia i patologia infecciosa>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  ancilostomosi, n f
  • ca  ancilostomiasi, n f sin. compl.
  • ca  anèmia dels minaires, n f sin. compl.
  • ca  anèmia tropical, n f sin. compl.
  • ca  anquilostomiasi, n f sin. compl.
  • ca  clorosi d'Egipte, n f sin. compl.
  • ca  malaltia dels cucs de ganxos, n f sin. compl.
  • ca  necatorosi, n f sin. compl.
  • ca  uncinariosi, n f sin. compl.
  • es  anquilostomiasis, n m
  • es  uncinariasis, n m
  • fr  anémie des briquetiers, n f
  • fr  anémie des mineurs, n f
  • fr  anémie des tunnels, n f
  • fr  ankylostomiase, n f
  • fr  ankylostomose, n m
  • fr  cachexie aqueuse, n f
  • fr  chlorose d'Égypte, n f
  • fr  uncinariose, n f
  • en  ancylostomiasis, n
  • en  ankylostomiasis, n
  • en  hookworm disease, n
  • en  intertropical hyphemia, n
  • en  miner's disease, n
  • en  tropical hyphemia, n
  • en  tunnel disease, n
  • en  uncinariasis, n

<.FITXA MODIFICADA>, <Microbiologia i patologia infecciosa>

Definició
Malaltia parasitària del duodè i les parts proximals del jejú causada per dues espècies de nematodes de la família Ancylostomatidae, Ancylostoma duodenale i Necator americanus, distribuïts àmpliament per regions tropicals i subtropicals.

Nota

  • La primera espècie predomina al sud d'Europa, nord d'Àfrica i Àsia Menor, i la segona a l'Amèrica del Sud, l'Àfrica equatorial i el sud d'Àsia. Ambdues espècies també reben el nom d'uncinàries.
apatxe occidental apatxe occidental

<Llengua > Lingüística > Llengües>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  apatxe occidental
  • ca  coyote sin. compl.
  • ca  dineh sin. compl.
  • ca  na'isha sin. compl.
  • ca  nde sin. compl.
  • ca  ndee sin. compl.
  • ca  tinde sin. compl.
  • cy  Apatshi Gorllewinol
  • cy  Coyote sin. compl.
  • cy  Dineh sin. compl.
  • cy  Na'isha sin. compl.
  • cy  Nde sin. compl.
  • cy  Ndee sin. compl.
  • cy  Tinde sin. compl.
  • de  West-Apache
  • de  Coyotero sin. compl.
  • de  Dineh sin. compl.
  • de  Na'isha sin. compl.
  • de  Nde sin. compl.
  • de  Ndee sin. compl.
  • de  Tinde sin. compl.
  • en  Western Apache
  • en  Coyotero sin. compl.
  • en  Dineh sin. compl.
  • en  Na'isha sin. compl.
  • en  Nde sin. compl.
  • en  Ndee sin. compl.
  • en  Tinde sin. compl.
  • en  Tineh sin. compl.
  • es  apache occidental
  • es  coyote sin. compl.
  • es  dineh sin. compl.
  • es  na'isha sin. compl.
  • es  nde sin. compl.
  • es  ndee sin. compl.
  • es  tinde sin. compl.
  • eu  mendebaldeko apachea
  • eu  coyote sin. compl.
  • eu  dineh sin. compl.
  • eu  na'isha sin. compl.
  • eu  nde sin. compl.
  • eu  ndee sin. compl.
  • eu  tinde sin. compl.
  • fr  apache occidental
  • fr  coyote sin. compl.
  • fr  dineh sin. compl.
  • fr  na'isha sin. compl.
  • fr  nde sin. compl.
  • fr  ndee sin. compl.
  • fr  tinde sin. compl.
  • fr  western apache sin. compl.
  • gl  apache occidental
  • gl  coiote sin. compl.
  • gl  dineh sin. compl.
  • gl  na'isha sin. compl.
  • gl  nde sin. compl.
  • gl  ndee sin. compl.
  • gl  tinde sin. compl.
  • gn  apáche occidental
  • gn  coyote sin. compl.
  • gn  dineh sin. compl.
  • gn  na'isha sin. compl.
  • gn  nde sin. compl.
  • gn  ndee sin. compl.
  • gn  tinde sin. compl.
  • it  apache occidentale
  • it  coyote sin. compl.
  • it  dineh sin. compl.
  • it  na'isha sin. compl.
  • it  nde sin. compl.
  • it  ndee sin. compl.
  • it  tinde sin. compl.
  • pt  apache ocidental
  • pt  coyote sin. compl.
  • pt  dineh sin. compl.
  • pt  na'isha sin. compl.
  • pt  nde sin. compl.
  • pt  ndee sin. compl.
  • pt  tinde sin. compl.
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

<Atapascana-eyak-tlingit > Apatxe>, <Amèrica > Estats Units d'Amèrica>

Definició
A mitjan segle XIX, les llengües atapascanes ja estaven prou estudiades com per acceptar que formaven una família lingüística. Al segle XX s'hi va afegir l'eyak, una llengua que fins llavors no es coneixia amb prou detall i que manté moltes semblances lèxiques i gramaticals amb les llengües atapascanes. Segons alguns lingüistes (Mithun, 2001), el tlingit també té el mateix origen genètic, de manera que podem parlar d'una família atapascana-eyak-tlingit; per a d'altres lingüistes (Campbell, 1997), en canvi, les semblances gramaticals del tlingit i de les llengües atapascanes-eyak es deuen a la proximitat geogràfica i al préstec.

La família atapascana-eyak-tlingit s'estén en una llarga franja des d'Alaska fins a Mèxic. Sembla que el nucli originari se situava a l'interior d'Alaska, des d'on es va escampar cap a l'oest i cap al sud.

Les llengües del grup apatxe són força similars entre si. L'apatxe occidental és molt proper al navaho, al chiricahua i al mescalero. Alguns lingüistes consideren el chiricahua i el mescalero dialectes de l'apatxe occidental, mentre que per a d'altres lingüistes, són llengües independents. Totes les llengües són inintel·ligibles entre si.
Sembla que les comunitats apatxes van migrar des del nord cap al sud-oest vers l'any 1500 o potser abans.

Es distingeixen cinc dialectes de l'apatxe occidental: el de San Carlos, el White Mountain, el Cibecue, el Tonto meridional i el Tonto septentrional. L'apatxe occidental compta amb parlants de totes les edats, fins i tot de les generacions més joves. Per aquest motiu, es considera una de les llengües apatxes més viables.

S'observa, tanmateix, un clar retrocés en l'ús de la llengua i en la transmissió intergeneracional: els infants i els adults joves prefereixen parlar i estudiar anglès, fet pel qual es considera l'apatxe occidental una llengua amenaçada.
batada de línia batada de línia

<Esport > Esports de pilota > Beisbol>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de beisbol. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1992. 105 p.; 20 cm. (Diccionaris dels esports olímpics; 24)
ISBN 84-7739-274-9

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  batada de línia, n f
  • es  batazo de línea
  • fr  line drive
  • it  palla tesa
  • en  line drive
  • en  liner

<Esport > Esports de pilota > Beisbol>

Definició
Batada vàlida en què la pilota, sense botar, surt projectada a gran velocitat i pren una trajectòria ambpoca inclinació.
batada de línia batada de línia

<09 Esports de pilota > 09 Beisbol>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  batada de línia, n f
  • es  batazo de línea
  • fr  line drive
  • it  palla tesa
  • en  line drive
  • en  liner

<Esport > 09 Esports de pilota > 09 Beisbol>

Definició
Batada en què la pilota surt projectada a gran velocitat, sense botar i amb una trajectòria de poca inclinació.
batedor batedor

<Utillatge de cuina>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  batedor, n m
  • es  batidor
  • fr  batteur
  • fr  fouet
  • fr  fouet à battre
  • en  beater
  • en  dixer
  • en  whisk

<Utillatge de cuina>

Definició
Paleta que serveix per a batre els ous i altres aliments.
binar binar

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  binar, v tr
  • es  binar, v tr
  • fr  biner, v tr
  • en  dig over (to), v tr
  • en  hoe (to), v tr
  • en  plough a second time (to), v tr

<Enginyeria forestal>

bus bus

<Transports > Transport marítim > Ports. Costes>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

Diccionari de ports i costes: Català, castellà, francès, anglès. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Política Territorial i Obres Públiques, 1995. 351 p.; 23 cm
ISBN 84-393-3324-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  bus, n m
  • es  buzo
  • fr  plongeur
  • en  diver

<Ports > Oficis>

Definició
Persona que opera submergida enterament dins l'aigua, proveïda o no d'un escafandre.
bus bus

<10 Esports aquàtics > 05 Submarinisme>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  bus, n m, f
  • ca  bussejador | bussejadora, n m, f sin. compl.
  • es  buzo
  • fr  plongeur | plongeuse
  • en  diver

<Esport > 10 Esports aquàtics > 05 Submarinisme>

Definició
Persona que opera submergida dintre l'aigua, amb escafandre o sense.