Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "diploma" dins totes les àrees temàtiques

cervell de Neptú cervell de Neptú

<Zoologia > Invertebrats no artròpodes>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  cervell de Neptú, n m
  • es  cerebro de Neptuno
  • fr  cerveau de Neptune
  • nc  Diploria cerebriformis

<Zoologia > Invertebrats no artròpodes>

conducte de Breschet conducte de Breschet

<Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Angiologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  conducte de Breschet, n m
  • ca  conducte diploic, n m sin. compl.

<Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Angiologia>

Definició
Conductes situats al díploe dels ossos de la volta del crani, per on passen les venes del díploe o venes de Breschet.
conducte diploic conducte diploic

<Ciències de la salut > Anatomia humana>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'anatomia [en línia]. 2a ed. act. i ampl. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/182/>

  • ca  conducte diploic, n m
  • ca  conducte de Breschet, n m sin. compl.
  • es  conducto de Breschet
  • es  conducto diploico
  • en  Breschet's canal
  • en  diploic canal
  • TA  canales diploici

<Anatomia>

díploe díploe

<Ciències de la salut > Odontologia. Estomatologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CASAS i ESTIVALES, X. [et al.] Vocabulari d'odontologia: Equivalències català, castellà, anglès i francès. Barcelona: Doyma, DL 1991.
ISBN 84-7592-421-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  díploe, n m
  • es  díploe
  • fr  diploë
  • en  diploe

<Ciències de la salut > Odontologia. Estomatologia>

díploe díploe

<Ciències de la salut > Anatomia humana>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'anatomia [en línia]. 2a ed. act. i ampl. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/182/>

  • ca  díploe, n m
  • es  diploe
  • en  diploë
  • TA  diploe

<Anatomia>

díploe díploe

<Anatomia > Òrgans i sistemes>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  díploe, n m
  • es  diploe
  • fr  diploé
  • en  diploë

<Anatomia > Òrgans i sistemes>

Definició
Os esponjós situat entre dues capes d'os compacte més dur. És el cas dels ossos plans que formen la volta craniana.
dístoma dístoma

<Zoologia > Invertebrats no artròpodes>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  dístoma, n m
  • ca  dola, n f sin. compl.
  • es  duela

<Zoologia > Invertebrats no artròpodes>

Definició
Cuc trematode de l'ordre dels digenis que té forma de fulla i que en estat adult és hermafrodita.
dístoma dístoma

<Veterinària i ramaderia > Agents patògens > Parasitologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  dístoma, n m
  • es  dístomo
  • es  duela
  • fr  distome
  • fr  douve
  • en  fluke

<Veterinària i ramaderia > Agents patògens > Parasitologia>

Definició
Trematode digeni caracteritzat per la presència de la ventosa ventral en la zona central de la cara ventral del cos i la ventosa oral a l'extrem anterior.

Nota

  • Els gèneres de dístomes més importants són Dicrocoelium i Fasciola, que reben el nom de dístomes hepàtics.
dístoma dístoma

<Veterinària i ramaderia > Agents patògens > Parasitologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  dístoma, n m
  • es  dístomo
  • es  duela
  • fr  distome
  • fr  douve
  • en  fluke

<Veterinària i ramaderia > Agents patògens > Parasitologia>

Definició
Trematode digeni caracteritzat per la presència de la ventosa ventral en la zona central de la cara ventral del cos i la ventosa oral a l'extrem anterior.

Nota

  • Els gèneres de dístomes més importants són Dicrocoelium i Fasciola, que reben el nom de dístomes hepàtics.
dístoma dístoma

<Veterinària i ramaderia > Agents patògens > Parasitologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  dístoma, n m
  • es  dístomo
  • es  duela
  • fr  distome
  • fr  douve
  • en  fluke

<Veterinària i ramaderia > Agents patògens > Parasitologia>

Definició
Trematode digeni caracteritzat per la presència de la ventosa ventral en la zona central de la cara ventral del cos i la ventosa oral a l'extrem anterior.

Nota

  • Els gèneres de dístomes més importants són Dicrocoelium i Fasciola, que reben el nom de dístomes hepàtics.