Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "diploma" dins totes les àrees temàtiques

dístoma dístoma

<.FITXA MODIFICADA>, <Microbiologia i patologia infecciosa>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  dístoma, n m
  • ca  dola, n f sin. compl.
  • es  distoma, n m
  • es  duela, n f
  • fr  grande douve du foie, n f
  • en  common liver fluke, n

<.FITXA MODIFICADA>, <Microbiologia i patologia infecciosa>

Definició
Cuc trematode de l'ordre dels digenis, en forma de fulla, que en estat adult és hermafrodita i paràsit d'òrgans diversos d'animals vertebrats.

Nota

  • Els dístomes tenen una grandària que oscil·la entre uns quants mil·límetres i alguns centímetres i presenten dues ventoses, mitjançant les quals s'adhereixen a l'hoste. L'hoste intermediari, en el qual el miracidi es transforma fins a l'estat de cercària, és un gastròpode d'aigua dolça del gènere Limnea o el cranc Planorbis coenusus. En aquest estadi, les cercàries dels dístomes no són encara infestants i necessiten enquistar-se novament, per a adquirir l'estadi de metacercàries, en un segon hoste intermediari, el qual pot ser un peix d'aigua dolça, un crustaci o una planta aquàtica. Els éssers humans s'infesten en menjar aliments contaminats per metacercàries, poc o gens cuits, i pateixen aleshores una distomatosi.
dístoma hepàtic dístoma hepàtic

<.FITXA REVISADA>, <Gastroenterologia>, <Microbiologia i patologia infecciosa>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  dístoma hepàtic, n m
  • ca  fascíola hepàtica, n f
  • es  dístoma hepático, n m
  • es  duela hepàtica, n f
  • es  fasciola hepática, n f
  • es  gran duela del hígado, n m
  • fr  grande douve du foie, n f
  • en  common liver fluke, n
  • en  fasciola hepatica, n
  • nc  Fasciola hepatica

<.FITXA REVISADA>, <Gastroenterologia>, <Microbiologia i patologia infecciosa>

Definició
Dístoma que té tropisme pel fetge, paràsit del bestiar vacum, cabrum i oví i eventualment dels éssers humans, als quals provoca la fasciolosi.

Nota

  • La fascíola hepàtica és un paràsit de cicle indirecte, que utilitza com a hoste intermedi un mol·lusc gasteròpode (caragols d'aigua dolça de la família limneids) i com a hoste definitiu un mamífer (preferentment bestiar ramader, però també éssers humans). Té una distribució cosmopolita.

    La parasitació en els mamífers es produeix per la ingestió de plantes de la vora de l'aigua infestades amb metacercàries; pot ser el cas dels créixens. El paràsit accedeix a la cavitat abdominal a través de l'intestí i envaeix el parènquima hepàtic i els conductes biliars, on arriba a l'estadi adult i es reprodueix. Els ous surten a l'exterior amb la femta i arriben a l'aigua, on eclosionen i parasiten els caragols, dins dels quals les fascíoles completen el seu cicle vital i s'alliberen a l'aigua en forma de cercàries.
diafragma diafragma

<Anatomia > Òrgans i sistemes>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  diafragma, n m
  • ca  diazoma, n m sin. compl.
  • ca  septe transvers, n m sin. compl.
  • es  diafragma
  • fr  diaphragme
  • en  diaphragm
  • en  midriff
  • TA  diaphragma

<Anatomia > Òrgans i sistemes>

Definició
Envà musculomembranós, en forma de cúpula de convexitat superior, que separa l'abdomen i el tòrax i és constituït per una porció muscular perifèrica i una d'aponeuròtica central en forma de trèvol, anomenada centre frènic. És travessat, mitjançant tres hiats, per l'esòfag (hiat esofàgic) amb els dos nervis pneumogàstrics, per l'aorta i el conducte toràcic (orifici aòrtic) i per la vena cava inferior (orifici de la vena cava inferior). Presenta també altres orificis secundaris que donen pas a vasos i nervis: gran simpàtic, esplàncnics major i menor i vena lumbar ascendent, la qual en arribar al tòrax es converteix en la vena àziga major, a la dreta, i en l'àziga menor, a l'esquerra. És un múscul essencialment inspiratori, que fa augmentar el volum toràcic en contreure's, però també intervé en actes reflexos o voluntaris, com el riure, la defecació, el singlot i el vòmit.
Origen, apèndix xifoide, sis últims cartílags costals, quatre últimes costelles, vèrtebres lumbars, lligaments arquejats laterals; inserció, centre frènic; innervació, frènic i fibres dels sis darrers intercostals; acció, augmenta la capacitat toràcica en la inspiració. ((diafragma, fitxa duplicada))

Nota

  • La denominació diafragma prové del grec diáphragma 'envà, paret'.
  • La denominació septe transvers s'usava antigament.
  • La denominació diazoma provó del grec diázoma 'allò que és posat al voltant'.
diazoma diazoma

<Ciències socials > Arqueologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

GARCIA PETIT, Lluís [et al.]. Diccionari d'arqueologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/18/>

  • ca  diazoma, n m
  • es  diazoma
  • en  diazoma

<Arqueologia > Construccions > Estructures > Estructures civils>

Definició
Cadascun dels passadissos en replà que divideixen la graderia d'un teatre grec.
diazoma diazoma

<Arts > Arts plàstiques>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

SALVÀ i LARA, Jaume. Diccionari de les arts: Arquitectura, escultura i pintura [en línia]. 2a ed. rev i ampl. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/147/>

  • ca  diazoma, n f
  • es  diazoma
  • en  diazoma

<Arts: arquitectura, escultura i pintura > Arquitectura i urbanisme>

Definició
Passadís en forma de replà que separa les grades de la càvea en dos o tres grups concèntrics.
diclona diclona

<Agricultura > Química agrícola > Productes fitosanitaris>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa s'ha elaborat a partir de la llista andorrana de substàncies actives no permeses en els conreus, publicada en el Butlletí oficial del Principat d'Andorra el 19 de juny de 2013, amb els noms catalans revisats pel TERMCAT.

Les dades de partida han estat completades i validades pel TERMCAT.

  • ca  diclona, n f
  • es  diclona, n f
  • en  dichlone, n

<Productes fitosanitaris>

dilema dilema

<Ciències socials > Filosofia > Teoria del coneixement>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de teoria del coneixement. Barcelona: Fundació Barcelona, 1994. 112 p.; 22 cm. (Diccionaris terminològics)
ISBN 84-88164-09-4

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  dilema, n m
  • es  dilema
  • fr  dilemme
  • en  dilemma
  • de  Dilemma

<Teoria del coneixement>

Definició
Argument en forma de sil·logisme que planteja l'oposició entre dues hipòtesis contràries i que conclou amb una proposició disjuntiva en què s'afirmen els seus dos membres.
dilema de seguretat dilema de seguretat

<Ciències socials > Relacions internacionals>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de relacions internacionals [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/246/>

  • ca  dilema de seguretat, n m
  • es  dilema de la seguridad
  • es  dilema de seguridad
  • es  modelo espiral
  • fr  dilemme de sécurité
  • it  dilemma della sicurezza
  • it  modello a spirale
  • en  security dilemma
  • en  spiral model
  • ar  نموذج لولبي
  • ar  معضلة الأمن

<Aproximacions teòriques i doctrines>

Definició
Situació que es produeix involuntàriament quan un estat, amb l'objectiu d'augmentar la seva seguretat, pren mesures que són interpretades com una amenaça per un altre estat, el qual al seu torn respon amb mesures similars.

Nota

  • 1. El dilema de seguretat pot fer augmentar la tensió entre els estats implicats i crear un conflicte violent entre ells, malgrat que aquesta no fos la intenció de cap de les parts.
  • 2. Quan un estat s'enfronta a un dilema de seguretat, les mesures unilaterals que pot prendre per a augmentar la seva seguretat són, per exemple, el rearmament o l'establiment d'aliances amb altres estats.
  • 3. En les relacions internacionals, el dilema de seguretat és un concepte fonamental relacionat amb la seguretat col·lectiva. Va sorgir inicialment en el marc de la Societat de Nacions i posteriorment va ser heretada per l'Organització de les Nacions Unides.
dilema del presoner dilema del presoner

<Psicologia>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  dilema del presoner, n m
  • es  dilema del prisionero

<Psicologia>

dilema del presoner dilema del presoner

<Ciències socials > Relacions internacionals>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de relacions internacionals [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/246/>

  • ca  dilema del presoner, n m
  • ca  joc del presoner, n m sin. compl.
  • es  dilema del prisionero
  • fr  dilemme du prisonnier
  • it  dilemma del prigioniero
  • en  prisoner's dilemma
  • ar  معضلة السجين

<Aproximacions teòriques i doctrines>

Definició
Joc de suma no nul·la que demostra que, en una situació en què dos jugadors han de decidir individualment l'estratègia per a obtenir el millor resultat individual pressuposant el comportament que pot tenir l'altre, l'elecció racional els porta a escollir individualment l'opció que té com a resultat la pitjor solució col·lectiva.

Nota

  • 1. El dilema del presoner és un exemple de moltes situacions de la vida social, en què la lògica individual i la lògica col·lectiva es comporten de manera contradictòria.
  • 2. El dilema del presoner, que és un exemple clàssic de la teoria dels jocs, sovint es formula en termes de dos presoners sospitosos d'haver comès un crim, els quals han de decidir, per separat i sense comunicació possible, si cooperen o es traeixen. L'elecció racional els porta a trair-se per poder sortir en llibertat, però el resultat és que són condemnats a més anys de presó que si no hagués confessat cap dels dos o un s'hagués autoinculpat. Les raons, les constriccions de les regles del joc, en jugar-se una única vegada i sense cap comunicació, impedeix l'aprenentatge i la represàlia.
  • 3. En les relacions internacionals, el dilema del presoner s'usa sovint per a il·lustrar el problema dels estats implicats en la cursa d'armaments. Cada estat pot decidir incrementar la despesa militar o arribar a un acord amb els altres estats per a reduir l'armament. Com que cap estat no pot saber del cert si els altres compliran l'acord, per no estar en una posició de debilitat militar respecte dels altres, acaben optant per l'expansió militar; opció que comporta uns costos econòmics i militars més elevats per al estats que si haguessin acordat reduir l'armament i, addicionalment, genera un dilema de seguretat i una percepció d'amenaça i risc per a tots dos.