Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "diputat" dins totes les àrees temàtiques

0 CRITERI Adjectiu anglès smart: Traducció 0 CRITERI Adjectiu anglès smart: Traducció

<Criteris>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI Adjectiu anglès smart: Traducció
  • en  smart ball (pilota intel·ligent) (EXEMPLE), n
  • en  smart building (edfici intel·ligent) (EXEMPLE), n
  • en  smart card (targeta intel·ligent) (EXEMPLE), n
  • en  smart city (ciutat intel·ligent) (EXEMPLE), n
  • en  smart meter (comptador intel·ligent) (EXEMPLE), n
  • en  smartphone (telèfon intel·ligent) (EXEMPLE), n

<Criteris lingüístics > Traducció de paraules concretes>

Definició
En la traducció de l'anglès al català, l'adjectiu smart anteposat o adjuntat a determinats noms per a indicar l'ús de tecnologia avançada se sol traduir per l'adjectiu intel·ligent, construït en posposició.

Es tracta d'un adjectiu molt productiu des de fa anys en àmbits molt diversos que s'utilitza per a crear termes que indiquen la incorporació de tecnologia avançanda als productes habituals, amb l'objectiu d'oferir uns serveis més complets i més eficients als usuaris.

Ex.: smart city (ciutat que gestiona els serveis amb mecanismes de la societat de la informació i la comunicació)
. smart building (edifici amb cablatge únic per a l'alimentació elèctrica, la connexió telefònica i la connexió informàtica)
. smartphone (telèfon mòbil que permet descarregar aplicacions i navegar per internet)
. smart card (targeta que emmagatzema dades en un xip)
. smart meter (comptador que mesura i transmet a la companyia diverses dades sobre el consum)
. smart ball (pilota de futbol que permet obtenir dades sobre la velocitat de desplaçament o la posició respecte a una línia)

Nota

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  agram, n m
  • ca  gram de fulla ampla, n m alt. sin.
  • ca  pàspal dilatat, n m alt. sin.
  • ca  serreig d'arròs, n m alt. sin.
  • ca  cerreig d'arrós, n m var. ling.
  • ca  paspal dilatat, n m var. ling.
  • nc  Paspalum dilatatum Poir. in Lam.

<Botànica > gramínies / poàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  agram, n m
  • ca  gram de fulla ampla, n m alt. sin.
  • ca  pàspal dilatat, n m alt. sin.
  • ca  serreig d'arròs, n m alt. sin.
  • ca  cerreig d'arrós, n m var. ling.
  • ca  paspal dilatat, n m var. ling.
  • nc  Paspalum dilatatum Poir. in Lam.

<Botànica > gramínies / poàcies>

al·lèrgia a l'hipurat de metenamina al·lèrgia a l'hipurat de metenamina

<Ciències de la salut > Al·lergologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic d'al·lèrgies [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2021. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/296>

  • ca  al·lèrgia a l'hipurat de metenamina, n f
  • ca  al·lèrgia a l'hipurat d'aminoform, n f sin. compl.
  • ca  al·lèrgia a l'hipurat d'hexametilenamina, n f sin. compl.
  • ca  al·lèrgia a l'hipurat d'hexametilentetramina, n f sin. compl.
  • ca  al·lèrgia a l'hipurat d'hexamina, n f sin. compl.
  • en  hexamine hippurate allergy, n
  • en  methenamine hippurate allergy, n
  • cod  294479001

<Al·lergologia>

arquitectura de la ciutat arquitectura de la ciutat

<Construcció>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  arquitectura de la ciutat, n f
  • es  arquitectura de la ciudad

<Construcció > Urbanisme>

Definició
Morfologia urbana centrada en els edificis i els espais singulars, als quals s'atorga un paper clau en la capacitat simbòlica i figurativa de la ciutat.
banc de la ciutat banc de la ciutat

<Numismàtica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  banc de la ciutat, n m
  • es  banco de la ciudad

<Numismàtica>

Definició
Institució municipal creada per a acceptar dipòsits i efectuar operacions financeres amb monedes curtes de pes i altres instruments de crèdit no admesos a la taula de canvi.

Nota

  • Àmbit: Catalunya
  • Els bancs de la ciutat es van crear al segle XVII a Barcelona (1609) i a Girona (1633). Depenien de les taules de canvi i s'hi acceptaven instruments com ara xecs i pòlisses de particulars.
barri antic barri antic

<Construcció>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  barri antic, n m
  • ca  centre històric, n m sin. compl.
  • ca  ciutat vella, n f sin. compl.
  • ca  nucli antic, n m sin. compl.
  • ca  nucli històric, n m sin. compl.
  • es  casco antiguo
  • es  casco histórico
  • es  casco viejo
  • es  centro histórico
  • fr  centre historique
  • fr  noyau historique
  • fr  vieille ville
  • en  historic centre
  • en  historic core
  • en  old town

<Construcció > Urbanisme>

Definició
Part més antiga d'una ciutat que en constitueix el nucli a partir del qual s'ha anat desenvolupant.
barri antic barri antic

<Lleure. Turisme > Hoteleria i turisme>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

AGÈNCIA CATALANA DE TURISME; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de turisme [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/312>

  • ca  barri antic, n m
  • ca  centre històric, n m
  • ca  ciutat vella, n f
  • ca  nucli antic, n m
  • ca  nucli històric, n m
  • es  casco histórico, n m
  • es  casco viejo, n m
  • es  centro histórico, n m
  • fr  centre ancien, n m
  • fr  centre ancien historique, n m
  • fr  centre historique, n m
  • fr  noyau historique, n m
  • fr  vieille ville historique, n f
  • en  historic centre, n
  • en  historic city centre, n
  • en  historic core, n
  • en  historic core of a town, n
  • en  historic nucleus, n
  • en  historic old town, n
  • en  historic town centre, n
  • de  Altstadt, n f

<Turisme > Activitats turístiques>

Definició
Part més antiga d'una ciutat que en constitueix el nucli a partir del qual s'ha anat desenvolupant.

Nota

  • El barri antic d'una ciutat sol ser el que té més interès turístic i el que rep, per tant, més visitants.
càrex digitat càrex digitat

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  càrex digitat, n m
  • nc  Carex digitata L.

<Botànica > ciperàcies>

càrex digitat càrex digitat

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  càrex digitat, n m
  • nc  Carex digitata L.

<Botànica > ciperàcies>