Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "dirimir" dins totes les àrees temàtiques

camisa de dormir camisa de dormir

<Indumentària>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  camisa de dormir, n f
  • es  camisón
  • fr  chemise de nuit
  • en  nightdress
  • en  nightgown

<Indumentària>

Definició
Camisa generalment llarga i folgada, que es fa servir per dormir.
camisa de dormir camisa de dormir

<Economia > Comerç > Grans magatzems>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ANDORRA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari bàsic dels grans magatzems [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/129/>
En denominacions catalanes i en equivalents en altres llengües s'utilitza la barra inclinada (/) per indicar l'existència de diverses possibilitats. (Per exemple, al final de la secció, a l'esquerra / a la dreta).

Les denominacions utilitzades com a títol d'àrea temàtica en el diccionari tenen majúscula inicial.

Finalment, en els termes que no tenen equivalència exacta en una determinada llengua, es recull com a equivalent un manlleu seguit d'un parèntesi explicatiu. (Per exemple, l'equivalent anglès de fuet és fuet (Catalan dry cured pork sausage).)

  • ca  camisa de dormir, n f
  • es  camisón, n m
  • fr  chemise de nuit, n f
  • pt  camisa de dormir, n f
  • en  nightdress, n
  • en  nightgown, n

<Grans Magatzems > Seccions > Roba>

camisa de dormir camisa de dormir

<Art i arquitectura>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'assessorament terminològic del TERMCAT per a l'obra següent:

Tesaurus d'art i arquitectura [en línia]. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, cop. 2000.
<http://aatesaurus.cultura.gencat.cat/index.php>
Els equivalents anglesos procedeixen de l'obra següent:

GETTY, J. Paul. Art & architecture thesaurus online [en línia]. Los Angeles: The Getty Research Institute, 2017.
<https://www.getty.edu/research/tools/vocabularies/aat/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  camisa de dormir, n f
  • en  nightgown, n

<Art i arquitectura>

Definició
Peça semblant a un vestit, fluixa, de diferent llargada, amb mànigues o sense, utilitzat per les dones i criatures per a dormir.
ceba marina ceba marina

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  ceba marina, n f
  • ca  albarrana, n f alt. sin.
  • ca  ceba, n f alt. sin.
  • ca  ceba albarrana, n f alt. sin.
  • ca  ceba borda, n f alt. sin.
  • ca  ceba d'ase, n f alt. sin.
  • ca  ceba porra, n f alt. sin.
  • ca  ceba porrassa, n f alt. sin.
  • ca  ceba porrera, n f alt. sin.
  • ca  ceba porrina, n f alt. sin.
  • ca  ceba roja, n f alt. sin.
  • ca  cebes marines, n f pl alt. sin.
  • ca  escil·la, n f alt. sin.
  • ca  escil·la blanca, n f alt. sin.
  • ca  pinya reial, n f alt. sin.
  • ca  porra, n f alt. sin.
  • ca  porrera, n f alt. sin.
  • ca  vara d'Aaró, n f alt. sin.
  • ca  ceba rotja, n f var. ling.
  • ca  cebolla, n f var. ling.
  • ca  cilla, n f var. ling.
  • ca  escilla, n f var. ling.
  • ca  vara d'Aarón, n f var. ling.
  • nc  Urginea maritima (L.) Baker
  • nc  Drimia maritima (L.) Stearn sin. compl.
  • nc  Scilla maritima L. sin. compl.
  • nc  Urginea scilla Steinh. var. ling.

<Botànica > liliàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  ceba marina, n f
  • ca  albarrana, n f alt. sin.
  • ca  ceba, n f alt. sin.
  • ca  ceba albarrana, n f alt. sin.
  • ca  ceba borda, n f alt. sin.
  • ca  ceba d'ase, n f alt. sin.
  • ca  ceba porra, n f alt. sin.
  • ca  ceba porrassa, n f alt. sin.
  • ca  ceba porrera, n f alt. sin.
  • ca  ceba porrina, n f alt. sin.
  • ca  ceba roja, n f alt. sin.
  • ca  cebes marines, n f pl alt. sin.
  • ca  escil·la, n f alt. sin.
  • ca  escil·la blanca, n f alt. sin.
  • ca  pinya reial, n f alt. sin.
  • ca  porra, n f alt. sin.
  • ca  porrera, n f alt. sin.
  • ca  vara d'Aaró, n f alt. sin.
  • ca  ceba rotja, n f var. ling.
  • ca  cebolla, n f var. ling.
  • ca  cilla, n f var. ling.
  • ca  escilla, n f var. ling.
  • ca  vara d'Aarón, n f var. ling.
  • nc  Urginea maritima (L.) Baker
  • nc  Drimia maritima (L.) Stearn sin. compl.
  • nc  Scilla maritima L. sin. compl.
  • nc  Urginea scilla Steinh. var. ling.

<Botànica > liliàcies>

cessar [en] cessar [en]

<Treball > Negociació col·lectiva>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE TREBALL, AFERS SOCIALS I FAMÍLIES. Diccionari de la negociació col·lectiva [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/5/>

  • ca  cessar [en], v prep
  • ca  dimitir, v tr/prep sin. compl.
  • es  cesar [en]
  • fr  démissionner [de]
  • en  resign, to

<Negociació col·lectiva > Gestió de recursos humans > Extinció de la relació laboral>

Definició
Deixar d'ocupar, un treballador, definitivament un lloc de treball o d'exercir un càrrec per dimissió o per acomiadament, amb la consegüent extinció de la relació de treball.

Nota

  • El verb català dimitir, en un ús preposicional, regeix habitualment la preposició de.
deprimir deprimir

<Ciències de la salut > Conceptes troncals>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  deprimir, v tr

<Ciències de la salut > Conceptes troncals>

Definició
Produir un enfonsament en una superfície.
deprimir deprimir

<Neurologia>, <Salut mental>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  deprimir, v tr

<Neurologia>, <Salut mental>

Definició
Produir una depressió psíquica.
deprimir-se deprimir-se

<Ciències de la salut > Conceptes troncals>, <Salut mental>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  deprimir-se, v intr pron

<Ciències de la salut > Conceptes troncals>, <Salut mental>

Definició
Posar-se trist, desanimar-se.
deslliurament dirigit deslliurament dirigit

<Ginecologia i obstetrícia>, <Infermeria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  deslliurament dirigit, n m
  • ca  deslliurament hormonal, n m sin. compl.

<Ginecologia i obstetrícia>, <Infermeria>

Definició
Deslliurament que hom obté per injecció intravenosa d'una substància uterotònica un cop extreta l'espatlla anterior del fetus (oxitocina i ergotínics).