Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "discreci�" dins totes les àrees temàtiques

0 CRITERI pin, piu, patilla, disposició de pins o patillatge? 0 CRITERI pin, piu, patilla, disposició de pins o patillatge?

<Tecnologies de la informació i la comunicació>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI pin, piu, patilla, disposició de pins o patillatge?
  • es  (disposició de pins [manera, descripció]) disposición de patillas, n f
  • es  (disposició de pins [manera, descripció]) disposición de pines, n f
  • es  (disposició de pins [manera, descripció]) patillaje, n m
  • es  (pin) patilla, n f
  • es  (pin) pin, n m
  • fr  (disposició de pins [manera, descripció]) brochage, n m
  • fr  (disposició de pins [manera, descripció]) configuration des broches, n f
  • fr  (disposició de pins [manera, descripció]) disposition des broches, n f
  • fr  (pin) broche, n f
  • fr  (pin) patte, n f
  • it  (pin) piedino, n m
  • it  (pin) pin, n m
  • pt  (pin) pino, n m
  • en  (disposició de pins [descrpció]) pinout diagram, n
  • en  (disposició de pins [manera, descripció]) pinout, n
  • en  (disposició de pins [manera]) pin configuration, n
  • en  (pin) lead, n
  • en  (pin) pin, n

<Tecnologies de la informació i la comunicació > Electrònica>

Definició
Tant pin com disposició de pins es consideren formes adequades, encara que tenen significats diferents; en canvi, no es consideren adequades les formes *piu, *patilla i *patillatge.

- Un pin (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) és cadascun dels terminals en forma de llengüeta o de fil rígid d'un dispositiu electrònic, especialment d'un connector o d'un circuit integrat.
. Els equivalents castellans són patilla i pin; els francesos, broche i patte; els itailans, piedino i pin; el portuguès, pino, i els anglesos, lead i pin.

- Disposició de pins (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT), de la seva banda, pot fer referència a dos significats diferents:
(a) Manera com estan col·locats els pins d'un dispositiu electrònic.
. Els equivalents castellans són disposición de patillas, disposición de pines i patillaje; els francesos, brochage, configuration des broches i disposition des broches, i els anglesos, pin configuration i pinout.
(b) Descripció, sovint en forma de diagrama, de la manera com estan col·locats els pins d'un dispositiu electrònic i de la funció que té cadascun.
. Els equivalents castellans són igualment disposición de patillas, disposición de pines i patillaje; els francesos, també brochage, configuration des broches i disposition des broches, i els anglesos, també pinout i, a més, pinout diagram.

Els motius de la tria de pin com a base de les formes normalitzades són els següents:
(1) És la forma utilitzada habitualment pels especialistes.
(2) Es documenta en molts textos d'especialitat i en algunes obres lexicogràfiques.
(3) Els especialistes consideren que, per la seva implantació, és difícilment substituïble.

En canvi, *piu (tot i ser una forma motivada i haver tingut una certa difusió) té l'inconvenient que en algunes zones del domini lingüístic té altres sentits que el fan poc aconsellable (especialment al País Valencià, on la forma piu s'associa a 'penis').

Nota

alimentació ad libitum [ad libitum: la] alimentació ad libitum [ad libitum: la]

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia > Nutrició i alimentació>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  alimentació ad libitum [ad libitum: la], n f
  • es  alimentación a discreción
  • es  alimentación ad libitum
  • fr  alimentation ad libitum
  • fr  alimentation libre
  • en  ad-lib feed

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia > Nutrició i alimentació>

Definició
Sistema d'alimentació que consisteix a deixar menjar els animals tant com vulguin i a tota hora.
alimentació ad libitum [ad libitum: la] alimentació ad libitum [ad libitum: la]

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia > Nutrició i alimentació>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  alimentació ad libitum [ad libitum: la], n f
  • es  alimentación a discreción
  • es  alimentación ad libitum
  • fr  alimentation ad libitum
  • fr  alimentation libre
  • en  ad-lib feed

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia > Nutrició i alimentació>

Definició
Sistema d'alimentació que consisteix a deixar menjar els animals tant com vulguin i a tota hora.
dades discretes dades discretes

<Tecnologies de la informació i la comunicació>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

  • ca  dades discretes, n f pl
  • es  datos discretos
  • en  discrete data

<Disciplines cartogràfiques > Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Models de dades espacials>

Definició
Dades que representen fenòmens geogràfics que varien de forma sobtada en l'espai, i que, per tant, posseeixen o se'ls atribueixen límits nítids ben definits.

Nota

  • Són exemples de fenòmens geogràfics amb límits definits edificis, carreteres, divisions administratives o de la propietat.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
dades discretes dades discretes

<Geografia > Disciplines cartogràfiques>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

  • ca  dades discretes, n f pl
  • es  datos discretos
  • en  discrete data

<Disciplines cartogràfiques > Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Models de dades espacials>

Definició
Dades que representen fenòmens geogràfics que varien de forma sobtada en l'espai, i que, per tant, posseeixen o se'ls atribueixen límits nítids ben definits.

Nota

  • Són exemples de fenòmens geogràfics amb límits definits edificis, carreteres, divisions administratives o de la propietat.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
dades discretes dades discretes

<Ciències de la Terra>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

  • ca  dades discretes, n f pl
  • es  datos discretos
  • en  discrete data

<Disciplines cartogràfiques > Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Models de dades espacials>

Definició
Dades que representen fenòmens geogràfics que varien de forma sobtada en l'espai, i que, per tant, posseeixen o se'ls atribueixen límits nítids ben definits.

Nota

  • Són exemples de fenòmens geogràfics amb límits definits edificis, carreteres, divisions administratives o de la propietat.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
discència discència

<Pedagogia. Ensenyament>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  discència, n f
  • es  discencia

<Pedagogia. Ensenyament>

Definició
Acció de rebre ensenyament els alumnes.
discoloració dental discoloració dental

<Ciències de la salut > Odontologia. Estomatologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  discoloració dental, n f
  • ca  discromia dental, n f sin. compl.
  • es  discoloración dental, n f
  • es  discoloración dentaria, n f
  • es  discromía dental, n f
  • es  pigmentación dental, n f
  • fr  coloration dentaire anormale, n f
  • fr  dyschromie, n f
  • fr  dyschromie dentaire, n f
  • en  discoloration of teeth, n
  • en  discolouration of teeth, n
  • en  tooth discoloration, n

<Ciències de la salut > Odontologia. Estomatologia>

Definició
Alteració del color normal d'una o més dents.
discràsia discràsia

<Hematologia i hemoteràpia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  discràsia, n f

<Hematologia i hemoteràpia>

Definició
En la medicina antiga, mala composició de la sang i humors. Actualment hom utilitza aquest mot per a posar en relleu una constitució anormal, qualsevol estat bioquímic anormal de la sang o dels components líquids de l'organisme, sigui per excés o defecte dels components normals, sigui per la presència de productes o elements anormals i patològics.

Nota

  • La denominació disàfia està formada a partir de dis- i del grec krâsis 'temperament, composició, mescla'.
discràsia sanguínia discràsia sanguínia

<Ciències de la salut > Medicina clínica > Classificació internacional de malalties>

Font de la imatge

Les denominacions en català d'aquesta fitxa procedeixen de l'obra següent, elaborada pel TERMCAT:

CIM-9-MC: Classificació internacional de malalties: 9a revisió: modificació clínica. 6a edició. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Salut: Pòrtic, 2008. 1263 p.
ISBN: 978-84-9809-032-1

Aquesta classificació és la versió en català de la International Classification of Diseases, 9th revision, Clinical Modification (ICD-9-CM), que ha elaborat el TERMCAT a partir d'un encàrrec del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.

Les denominacions en anglès procedeixen del text oficial nord-americà, la versió digital del qual es pot descarregar des de l'adreça:
ftp://ftp.cdc.gov/pub/Health_Statistics/NCHS/Publications/ICD9-CM/2006/

Com a referència addicional s'ha tingut en compte l'obra:
PUCKETT, C. D. 2007 Annual hospital version: the educational annotation of ICD-9-CM. 5th ed. Reno, Nev.: Channel Publishing, 2006. 936 p.
ISBN: 1-933053-06-2

L'agrupació dels termes en àrees temàtiques s'ha fet seguint la distribució en capítols d'aquestes obres.

Com que l'ús principal d'aquestes classificacions és la codificació amb finalitats clíniques i estadístiques dels diagnòstics i procediments efectuats en els centres hospitalaris, els termes inclosos poden diferir dels que són habituals en la pràctica mèdica.

  • ca  discràsia sanguínia
  • en  blood dyscrasia

<Classificació internacional de malalties > Malalties > Malalties de la sang i els òrgans hematopoètics>