Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "discriminar" dins totes les àrees temàtiques
<Treball > Negociació col·lectiva>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE TREBALL, AFERS SOCIALS I FAMÍLIES. Diccionari de la negociació col·lectiva [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/5/>
- ca discriminació, n f
- es discriminación
- fr discrimination
- en discrimination
<Negociació col·lectiva > Organització del treball i condicions > Igualtat d'oportunitats>
Definició
Nota
- La discriminació pot ser causada per raó de sexe, lloc de procedència, discapacitat, malaltia, ètnia, ideologia, edat, cultura, religió o opció sexual.
<Ciències de la salut > Salut mental i addiccions>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia de l'atenció a la salut mental i a les addiccions [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2020. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/242>
- ca discriminació, n f
- es discriminación, n f
- fr discrimination, n f
- en discrimination, n
<Atenció a salut mental i addiccions > Rehabilitació i reinserció>
Definició
Nota
- La discriminació és una de les causes de l'aïllament social i el patiment mental i una de les barreres que es troben les persones amb un trastorn mental o un trastorn per ús de substàncies en la rehabilitació i la reinserció.
<Dret penal>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca discriminació, n f
- es discriminación
<Dret penal>
Definició
Nota
- Àmbit: Espanya
-
La definició és extreta de la Sentència del Tribunal Constitucional (STC) del 5 de maig de 1982, recurs d'empara 398/1981. El principi d'igualtat i no-discriminació és recollit per l'article 14 en relació amb l'article 9.2 de la Constitució espanyola (CE). El Codi penal (CP) del 1995 disposa que la discriminació és una circumstància agreujant en l'article 22.4.a, que diu: «Són circumstàncies agreujants: cometre el delicte per motius racistes, antisemites o una altra classe de discriminació referent a la ideologia, religió o les creences de la víctima, l'ètnia, la raça o nació a la qual pertany, el seu sexe o la seva orientació sexual, o la malaltia o minusvalidesa que pateixi.» Aquest agreujant es fonamenta en l'abjecció del mòbil i s'aplica, en principi, a tota classe de delictes (al CP del 1973, en l'article 10.17, que n'és l'antecedent, feia referència només als delictes contra les persones o el patrimoni); però el CP del 1995 tipifica en diversos preceptes de la part especial -llibre II- certes discriminacions com a delictes autònoms.
Així succeeix amb el delicte de discriminació greu en l'ocupació de l'article 314. Aquest precepte, fixat pel títol XV «Dels delictes contra els drets dels treballadors», diu: «Els qui produeixin una discriminació greu en la feina, pública o privada, contra alguna persona per raó de la seva ideologia, religió o creences, la seva pertinença a una ètnia, raça o nació, sexe, orientació sexual, situació familiar, malaltia o discapacitat, perquè tenen la representació legal o sindical dels treballadors, pel parentiu amb altres treballadors de l'empresa o per l'ús d'alguna de les llengües oficials dins l'Estat espanyol, i no restableixin la situació d'igualtat davant la llei després d'un requeriment o una sanció administrativa, i reparin els danys econòmics que se n'hagin derivat, han de ser castigats amb la pena de presó de sis mesos a dos anys o multa de sis a dotze mesos.»
A més, el CP tipifica la discriminació en l'article 510, delicte comès amb motiu de l'exercici dels drets fonamentals i de les llibertats públiques garantits per la CE, i en el delicte d'associacions il·lícites de l'article 515. També és present en el delicte de genocidi de l'article 607 del CP del 1995.
<Història del dret>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca discriminació, n f
- es discriminación
<Història del dret>
Definició
Nota
- Àmbit: Espanya
-
La discriminació comporta una desigualtat, per això, en els textos polítics moderns, la igualtat davant la llei implica la prohibició de qualsevol mena de discriminació basada en algun dels motius específics esmentats.
La discriminació era pròpia del sistema polític de l'Antic Règim, que procedia de la descomposició del feudalisme medieval i que es va mantenir vigent a Europa fins a la Revolució Industrial i Liberal. L'origen de l'Antic Règim s'acostuma a fixar cap al Renaixement, amb l'afermament polític i econòmic de les monarquies absolutistes. Les característiques d'aquesta època van ser les següents: en l'àmbit demogràfic, es tractava d'una població estancada; en l'àmbit polític, regnava l'absolutisme monàrquic, i en l'àmbit social, la població s'estructurava per estaments, mentre es mantenia un règim senyorial de privilegis.
El tret principal de la societat estamental era la desigualtat civil, bàsicament davant la llei i els impostos. La desigualtat, òbviament, comportava la divisió de la societat en dos grups ben diferents: en primer lloc, els privilegiats (clerecia i noblesa), que gaudien d'un seguit de drets i dispenses inherents a llur condició i que estaven exempts de pagar els impostos, i, en segon lloc, els no privilegiats (tercer estat), que no tenien cap prerrogativa i havien de suportar totes les càrregues fiscals de la societat. El tercer estat era el més heterogeni, i comprenia grups tan diversos com ara la pagesia, la burgesia i les classes populars de les ciutats. La pertinença a cadascun dels ordres romania estrictament codificada pel poder reial. Els estaments privilegiats esdevenien grups socials hermètics als quals només es podia accedir per herència, mitjançant el títol de noblesa hereditari, per mèrits o per mitjà de guardons reials o concessió de títols.
L'augment de la població durant el segle XVIII va fer incrementar la demanda de productes, i l'alça de preus va disminuir la capacitat adquisitiva dels qui vivien de rendes fixes. La noblesa es va empobrir, perquè les rendes senyorials -establertes de bell antuvi- no podien augmentar al mateix ritme que s'incrementaven els preus. Tot això va provocar que cada cop tinguessin més importància la propietat individual i els diners, i es va fer evident que el sistema privilegiatiu d'organització social, econòmica i política de l'Antic Règim no era capaç de superar els obstacles del sistema senyorial, la jerarquització estamental i l'absolutisme monàrquic.
El pensament il·lustrat va elaborar un cos doctrinari que va servir a la classe social incipient -la burgesia- per a expressar diàfanament el nou model social, polític i econòmic que volia: a) quant als estaments, es van oposar a un sistema que organitzava la societat segons el grup social en què es naixia, i van defensar la mobilitat, la igualtat d'origen i el mèrit segons la vàlua i la intel·ligència; b) quant a la qüestió religiosa, gairebé tots els il·lustrats eren deistes, és a dir, creien en una religió natural que admetia la idea de Déu però que negava l'existència de cap revelació; condemnaven, doncs, la intolerància religiosa; c) quant a l'economia, s'oposaven a les restriccions del mercantilisme, apostant per la llibertat econòmica; d) quant al poder polític, van criticar l'absolutisme imperant, van defensar la separació de poders -executiu, legislatiu i judicial- i el contracte entre governats i governants, els quals havien de respectar els drets inalienables de la població.
Tanmateix, dues grans revolucions -la Revolució Industrial britànica (1750-1850) i la Revolució Francesa (1789-1799)- van impulsar la fi de l'Antic Règim. A França, el pensament polític liberal -fruit de la Il·lustració- va abolir el feudalisme (5 d'agost de 1789), tot reconeixent com a drets naturals i imprescriptibles la llibertat i la igualtat legal dels ciutadans (Constitució francesa del 1791). Lògicament, aquest nou contracte social significava que tothom havia de ser igual davant la llei, sense discriminació per raó de naixença, raça, sexe, religió o opinions personals.
Actualment, en els ordenaments jurídics democràtics, tractar el terme discriminació remet, de retruc, a abordar-ne el contrari, és a dir, la no-discriminació. De fet, tant els tractats internacionals de drets humans del segle XX com la mateixa Constitució espanyola (CE) del 1978 reconeixen que tothom és igual davant la llei, «sense que pugui prevaler cap discriminació per raó de naixença, raça, sexe, religió, opinió o qualsevol altra condició o circumstància personal o social».
Hi ha dues menes de discriminació jurídica: la directa i la indirecta. La primera es produeix quan es pren en consideració un dels factors acabats d'esmentar -la raça o el color de la pell-, amb el propòsit d'infravalorar o marginar una determinada persona a l'hora d'obtenir -per exemple- una ocupació o admetre-la en una universitat pública. Per a evitar aquests casos, als Estats Units es va dissenyar la política de la discriminació positiva (affirmative action), concebuda com un remei provisori contra les discriminacions directes. A Regents of the University of California, el jutge Blackmun va reconèixer que «per a superar el racisme, hem de tenir en compte la raça. No hi ha pas una altra solució [...]. La igualtat de tracte de determinats individus exigeix que siguin tractats de manera diferent». Per tant, el tracte diferent, si és raonable i objectiu, no comporta necessàriament la vulneració de la igualtat.
En canvi, la discriminació indirecta -que acostuma a afectar les minories religioses- és molt més subtil. És sabut que les lleis democràtiques responen a un pòsit de valors ètics que predominen en un determinat ambient social. Aquest pòsit rep el nom de valors públics operatius (operative public values), que proporcionen l'argamassa axiològica de les normes de dret positiu. En respondre a aquests valors majoritaris, les legislacions seculars no acostumen a infringir la moral de les confessions majoritàries, però sí que poden vulnerar més fàcilment les conviccions professades per les minories religioses poc homologades socialment, que reclamen -per no sentir-se discriminades- el reconeixement de drets específics (també anomenats drets multiculturals), com ara els dies festius, les indumentàries personals -vel, turbants, etc.-, les dietes alimentàries religioses i el sacrifici d'animals.
<Sociologia i ciències socials>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de sociologia i ciències socials [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/269>
- ca discriminació, n f
- es discriminación, n f
- en discrimination, n
<Cultura i identitat > Ideologia i cosmovisió>, <Conflicte, desigualtat i exclusió social > Prejudicis i discriminació social>
Definició
Nota
- Vegeu també els termes exclusió social i marginació.
<Ciències socials > Relacions internacionals>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de relacions internacionals [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/246/>
- ca discriminació, n f
- es discriminación
- fr discrimination
- it discriminazione
- en discrimination
- ar تمييز
<Àmbits de cooperació i conflicte > Drets humans>
Definició
Nota
- 1. Són tipus de discriminació la discriminació de gènere, la discriminació ètnica i la discriminació racial.
- 2. La discriminació d'una persona suposa un atac a la dignitat i la violació del principi de no-discriminació.
<Ciències socials > Relacions internacionals>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de relacions internacionals [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/246/>
- ca discriminació ètnica, n f
- es discriminación étnica
- fr discrimination ethnique
- it discriminazione etnica
- en ethnic discrimination
- ar تمييز عرقي
- ar تمييز الإثني
<Àmbits de cooperació i conflicte > Drets humans>
Definició
Nota
- La discriminació ètnica pot afectar minories nacionals i minories ètniques.
<Ciències socials > Educació>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT D'ENSENYAMENT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'educació [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/132>
- ca discriminació auditiva, n f
- es discriminación auditiva
- fr discrimination auditive
- en auditory discrimination
<Educació > Educació especial>
Definició
<Ciències socials > Educació > Educació musical>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears, procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS. SERVEI LINGÜÍSTIC. GABINET DE TERMINOLOGIA. Fonaments de l'educació musical: Vocal, auditiva i rítmica [material gràfic]. [Palma]: Universitat de les Illes Balears. Servei Lingüístic, DL 2013. 1 full desplegable. (Terminologies Universitàries)
<http://slg.uib.cat/digitalAssets/233/233454_TU_fonaments_educacio_musical.pdf>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca discriminació auditiva, n f
- es discriminación auditiva, n f
- en auditory discrimination, n
<Educació musical > Fonaments>
<Ciències socials > Relacions internacionals>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de relacions internacionals [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/246/>
- ca discriminació de gènere, n f
- ca discriminació sexual, n f sin. compl.
- es discriminación de género
- es discriminación sexual
- fr discrimination de genre
- fr discrimination sexiste
- fr discrimination sexuelle
- it discriminazione di genere
- en gender discrimination
- en gender-based discrimination
- en sex discrimination
- en sex-based discrimination
- en sexual discrimination
- ar تمييز على أساس نوع الجنس
<Àmbits de cooperació i conflicte > Drets humans>
Definició
Nota
- És un exemple de discriminació de gènere la discriminació de la dona.
