Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

Cerca bàsica

Cerca avançada

Text de la consulta

Condició

Denominació

Nota

Definició

Àrea temàtica

Llengua

Categoria lèxica

Jerarquia

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "disert" dins totes les àrees temàtiques

úlcera tropical

<Ciències de la salut > Semiologia>, <Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Anatomia patològica>, <Traumatologia i ortopèdia>

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

ca úlcera tropical, n f
ca fagedena tropical, n f sin. compl.
ca fagedenisme tropical, n m sin. compl.
ca úlcera d'Aden, n f sin. compl.
ca úlcera de Malabar, n f sin. compl.
ca úlcera de Plaut-Vincent, n f sin. compl.
ca úlcera del desert, n f sin. compl.
ca úlcera Malabar, n f sin. compl.
ca úlcera tropical fagedènica, n f sin. compl.

<Ciències de la salut > Semiologia>, <Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Anatomia patològica>, <Traumatologia i ortopèdia>

Definició

Úlcera fagedènica relacionada amb traumatismes simples que es localitza en les parts distals de les extremitats inferiors, especialment en les zones supramal·leolars, observada en climes tropicals i en persones amb malnutrició. La causa no és prou coneguda, però hom ha detectat la presència d'estreptococs, estafilococs, Bacteroides fusiformes i Borrelia vincenti.

absència de dissensió

<Ciències de la salut>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia de la sexualitat i l'erotisme [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/262/>

ca absència de dissensió, n f
es ausencia de disensión, n f
fr absence de dissension, n f
en absence of dissent, n

<Sexualitat i erotisme > Consentiment>

Definició

Manca de negativa explícita a dur a terme una pràctica sexual determinada.

Nota

Segons la cultura jurídica, aquesta manca de negativa es pot arribar a interpretar com a consentiment sexual.

absència de dissensió

<Ciències socials > Sexualitat. Erotisme>

ca absència de dissensió, n f
es ausencia de disensión, n f
fr absence de dissension, n f
en absence of dissent, n

<Sexualitat i erotisme > Consentiment>

Definició

Manca de negativa explícita a dur a terme una pràctica sexual determinada.

Nota

Segons la cultura jurídica, aquesta manca de negativa es pot arribar a interpretar com a consentiment sexual.

absència de dissensió

<Dret > Dret penal>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia del consentiment sexual [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/302/>

ca absència de dissensió, n f
es ausencia de disensión, n f
fr absence de dissension, n f
en absence of dissent, n

Definició

Manca de negativa explícita a dur a terme una pràctica sexual determinada.

Nota

Segons la cultura jurídica, aquesta manca de negativa es pot arribar a interpretar com a consentiment sexual.

absència de dissensió

<Ciències socials > Sexualitat > Consentiment sexual>

ca absència de dissensió, n f
es ausencia de disensión, n f
fr absence de dissension, n f
en absence of dissent, n

Definició

Manca de negativa explícita a dur a terme una pràctica sexual determinada.

Nota

Segons la cultura jurídica, aquesta manca de negativa es pot arribar a interpretar com a consentiment sexual.

ad iudicem dicere [la]

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca ad iudicem dicere [la], loc llat

Definició

Parlar davant el jutge.

Nota

Àmbit: Inespecífic
Ex.: Per a dur a terme determinades actuacions és imprescindible ad iudicem dicere.
('parlar davant del jutge')

agama del desert

<Zoologia > Amfibis. Rèptils>

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

ca agama del desert, n m
fr agame du desert
en desert agama
nc Agama mutabilis

<Zoologia > Amfibis. Rèptils>

agulla

<Electrònica > Electrotècnia>

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

ca agulla, n f
es encarte
fr encart
fr insert
en insert

<Electrònica > Electrotècnia>

Definició

Barreta de coure o de coure i bronze terminada en punta que constitueix l'extrem superior d'una antena de parallamps i que va fixada a la tija.

aladern

<Botànica>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca aladern, n m
ca boix bord, n m sin. compl.
ca lladern, n m sin. compl.
ca llampúdol, n m sin. compl.
ca llampuga, n f sin. compl.
ca acader, n m alt. sin.
ca aladern allitendre, n m alt. sin.
ca aladern ver, n m alt. sin.
ca allitendre, n m alt. sin.
ca arnet, n m alt. sin.
ca boixos bords, n m pl alt. sin.
ca camacruix, n f alt. sin.
ca corronyera, n f alt. sin.
ca coscolleta, n f alt. sin.
ca coscollina, n f alt. sin.
ca dineret, n m alt. sin.
ca fustet, n m alt. sin.
ca fusteta, n f alt. sin.
ca garrigó, n m alt. sin.
ca grana d'Avinyó, n f alt. sin.
ca llampuguera, n f alt. sin.
ca llor mascle, n m alt. sin.
ca mata, n f alt. sin.
ca mata de cabrit, n f alt. sin.
ca mata-selva, n f alt. sin.
ca mombrú, n m alt. sin.
ca olivarda, n f alt. sin.
ca olivastre, n m alt. sin.
ca olivera borda, n f alt. sin.
ca punxeta, n f alt. sin.
ca ram cabrer, n m alt. sin.
ca ram dolç, n m alt. sin.
ca reboll bord, n m alt. sin.
ca reboll mascle, n m alt. sin.
ca sanguinyol, n m alt. sin.
ca sofraira, n f alt. sin.
ca trocaperols, n m/f alt. sin.
ca adern, n m var. ling.
ca alabern, n m var. ling.
ca alavern, n m var. ling.
ca allor mascle, n m var. ling.
ca ernesto, n m var. ling.
ca ladern, n m var. ling.
ca llampadol, n m var. ling.
ca llampredell, n m var. ling.
ca llampugo, n m var. ling.
ca llampúgol, n m var. ling.
ca mampúdol, n m var. ling.
ca mataselva, n f var. ling.
ca meste, n m var. ling.
ca mesto, n m var. ling.
ca mompúdol, n m var. ling.
ca nesto, n m var. ling.
ca nestro, n m var. ling.
ca niesto, n m var. ling.
ca nyesto, n m var. ling.
ca nyéstol, n m var. ling.
ca nyèstol, n m var. ling.
ca nyestolera, n f var. ling.
ca nyestro, n m var. ling.
ca nyisto, n m var. ling.
ca nyistro, n m var. ling.
ca palinesto, n m var. ling.
ca palo santo, n m var. ling.
ca palomesto, n m var. ling.
ca palomesto de roca, n m var. ling.
ca palomesto roquer, n m var. ling.
ca saflaina, n f var. ling.
ca soflaina, n f var. ling.
nc Rhamnus alaternus L. var. alaternus

<Botànica > ramnàcies>

aladern

<Ciències de la vida>

ca aladern, n m
ca boix bord, n m sin. compl.
ca lladern, n m sin. compl.
ca llampúdol, n m sin. compl.
ca llampuga, n f sin. compl.
ca acader, n m alt. sin.
ca aladern allitendre, n m alt. sin.
ca aladern ver, n m alt. sin.
ca allitendre, n m alt. sin.
ca arnet, n m alt. sin.
ca boixos bords, n m pl alt. sin.
ca camacruix, n f alt. sin.
ca corronyera, n f alt. sin.
ca coscolleta, n f alt. sin.
ca coscollina, n f alt. sin.
ca dineret, n m alt. sin.
ca fustet, n m alt. sin.
ca fusteta, n f alt. sin.
ca garrigó, n m alt. sin.
ca grana d'Avinyó, n f alt. sin.
ca llampuguera, n f alt. sin.
ca llor mascle, n m alt. sin.
ca mata, n f alt. sin.
ca mata de cabrit, n f alt. sin.
ca mata-selva, n f alt. sin.
ca mombrú, n m alt. sin.
ca olivarda, n f alt. sin.
ca olivastre, n m alt. sin.
ca olivera borda, n f alt. sin.
ca punxeta, n f alt. sin.
ca ram cabrer, n m alt. sin.
ca ram dolç, n m alt. sin.
ca reboll bord, n m alt. sin.
ca reboll mascle, n m alt. sin.
ca sanguinyol, n m alt. sin.
ca sofraira, n f alt. sin.
ca trocaperols, n m/f alt. sin.
ca adern, n m var. ling.
ca alabern, n m var. ling.
ca alavern, n m var. ling.
ca allor mascle, n m var. ling.
ca ernesto, n m var. ling.
ca ladern, n m var. ling.
ca llampadol, n m var. ling.
ca llampredell, n m var. ling.
ca llampugo, n m var. ling.
ca llampúgol, n m var. ling.
ca mampúdol, n m var. ling.
ca mataselva, n f var. ling.
ca meste, n m var. ling.
ca mesto, n m var. ling.
ca mompúdol, n m var. ling.
ca nesto, n m var. ling.
ca nestro, n m var. ling.
ca niesto, n m var. ling.
ca nyesto, n m var. ling.
ca nyéstol, n m var. ling.
ca nyèstol, n m var. ling.
ca nyestolera, n f var. ling.
ca nyestro, n m var. ling.
ca nyisto, n m var. ling.
ca nyistro, n m var. ling.
ca palinesto, n m var. ling.
ca palo santo, n m var. ling.
ca palomesto, n m var. ling.
ca palomesto de roca, n m var. ling.
ca palomesto roquer, n m var. ling.
ca saflaina, n f var. ling.
ca soflaina, n f var. ling.
nc Rhamnus alaternus L. var. alaternus

<Botànica > ramnàcies>