Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "distensió" dins totes les àrees temàtiques

0 CRITERI Categoria lèxica adjectiu / adverbi: Distinció 0 CRITERI Categoria lèxica adjectiu / adverbi: Distinció

<Criteris>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI Categoria lèxica adjectiu / adverbi: Distinció
  • ca  Locució adjectival: en actiu (EXEMPLE), adj
  • ca  Locució adjectival: en color (EXEMPLE), adj
  • ca  Locució adverbial: en efectiu (EXEMPLE), adv
  • ca  Locució adverbial: en paral·lel (EXEMPLE), adv

<Criteris metodològics > Dades terminològiques > Categoria lèxica>, <Criteris metodològics > Dades terminològiques > Definició>

Definició
La distinció entre un adjectiu i un adverbi sol ser senzilla en el cas de denominacions formades per una sola paraula, gràcies sobretot a la presència de la flexió en l'adjectiu per concordar amb el gènere i el nombre del nom que complementa.
Ex. 1: blanc -a adj (cavall blanc, euga blanca; cavalls blancs, eugues blanques)
Ex. 2: adv (treballa bé, treballen bé)

En canvi, la distinció de categoria lèxica no és senzilla ni absoluta en el cas de locucions (és a dir, denominacions formades per més d'una paraula) que es poden aplicar a un nom però que no hi concorden.
Ex. 1: en actiu adj o adv? (treballador en actiu, treballadores en actiu)
Ex. 2: en efectiu adj o adv? (pagament en efectiu, pagaments en efectiu)

Per a aquests casos, proposem seguir els criteris següents:
(1) És un adverbi si la denominació complementa verbs no copulatius, noms deverbals i noms no deverbals en contextos en què és imaginable un participi interposat.
Ex. 1: en paral·lel adv (Verb no copulatiu: connectar en paral·lel; Nom deverbal: connexió en paral·lel; Nom no deverbal amb participi possible: generadors [connectats] en paral·lel)
Ex. 2: en efectiu adv (Verb no copulatiu: pagar en efectiu; Nom deverbal: pagament en efectiu; Nom no deverbal amb participi possible: factura [pagada] en efectiu)
(2) És un adjectiu si la denominació complementa noms no deverbals en contextos en què no és imaginable un participi interposat.
Ex. 1: en actiu adj (Nom no deverbal sense participi possible: treballadora en actiu, *treballadora [feta] en actiu)
Ex. 2: en color adj (Nom no deverbal sense participi possible: fotografia en color; *fotografia [feta] en color)

El fet de tenir una categoria o altra repercuteix en la definició, que ha de prendre valor d'adverbi o d'adjectiu i ha d'expressar adequadament si complementa un verb o un nom.
Ex.: DEFINICIÓ D'ADJECTIU Dit de la transmissió d'informació en què els diversos blocs de dades s'envien simultàniament || DEFINICIÓ D'ADVERBI Manera de transmetre informació enviant simultàniament els diversos blocs de dades.

Nota

  • Quan volem reflectir que una forma adjectival o adverbial acompanya un nom concret (i no un grup de noms de significat similar), convé incloure el nom en la denominació i donar categoria nominal al conjunt. En aquest cas, no considerem rellevant que pugui imaginar-s'hi un participi interposat.
    Ex.: port en paral·lel n m [Encara que sigui imaginable port muntat en paral·lel]
0 CRITERI gestant o mare per substitució o bé gestant o mare subrogada? Pare | mare d'intenció, comitent o subrogador? 0 CRITERI gestant o mare per substitució o bé gestant o mare subrogada? Pare | mare d'intenció, comitent o subrogador?

<Ciències de la salut>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI gestant o mare per substitució o bé gestant o mare subrogada? Pare | mare d'intenció, comitent o subrogador?
  • es  (gestant per substitució) gestante por sustitución, n f
  • es  (gestant per substitució) madre de alquiler, n f
  • es  (gestant per substitució) madre portadora, n f
  • es  (gestant per substitució) madre subrogada, n f
  • es  (pare d'intenció | mare d'intenció) padre comitente | madre comitente, n m, f
  • es  (pare d'intenció | mare d'intenció) padre de intención | madre de intención, n m, f
  • fr  (gestant per substitució) mère de substitution, n f
  • fr  (gestant per substitució) mère porteuse, n f
  • fr  (pare d'intenció | mare d'intenció) parent intentionnel, n m
  • fr  (pare d'intenció | mare d'intenció) père d'intention | mère d'intention, n m, f
  • en  (gestant per substitució) surrogate mother, n
  • en  (pare d'intenció | mare d'intenció) intended father [m] | intended mother [f], n
  • en  (pare d'intenció | mare d'intenció) intended parent, n

<Ciències de la salut > Medicina de la reproducció>

Definició
Tant gestant per substitució i gestant subrogada (noms femenins) com pare d'intenció i mare d'intenció (nom masculí i femení) es consideren formes adequades, encara que fan referència a diferents persones implicades en un mateix procés de gestació; en canvi, no es consideren adequades les formes *mare per substitució, *mare subrogada, *pare comitent | *mare comitent i *pare subrogador | *mare subrogadora.

- Una gestant per substitució, o una gestant subrogada, és una dona que gesta un infant que serà criat com a fill per una altra persona, seguint un acord establert.
. Els equivalents castellans són gestante por sustitución, madre de alquiler, madre portadora imadre subrogada; els francesos, mère de substitution i mère porteuse, i els anglesos, surrogate i surrogate mother.

- Un pare d'intenció o una mare d'intenció són les persones que està previst que actuïn com a pare o com a mare legals de l'infant que s'està gestant.
. Els equivalents castellans són padre comitente | madre comitente i padre de intención | madre de intención; els francesos, parent intentionnel i père d'intention | mère d'intention, i els anglesos, intended father | intended mother i intended parent.

Els motius de la tria d'aquestes formes són els següents:
(1) Ja es fan servir en català.
(2) Són fàcils d'interpretar, encara que no se'n conegui el significat.
(3) Recorren a pare i mare només per fer referència a les persones que exerciran legalment aquesta funció, és a dir aquells que efectivament faran de pare o de mare.
(4) Pel que fa a pare d'intenció | mare d'intenció, no s'ajusten al significat de l'original anglès (intended té el sentit 'futur', 'previst') però també es pot interpretar que, en català, fa referència a les persones que tenen la intenció de ser pares o mares.

En canvi, *mare per substitució, *mare subrogada, *pare comitent | *mare comitent i *pare subrogador | *mare subrogadora tenen diversos inconvenients:
(1) *Mare per substitució i *mare subrogada qualifiquen de mare la dona gestant, tot i que durant la gestació encara no és mare i després del part no exercirà com a mare ni serà tampoc mare legal.
(2) *Pare comitent | *mare comitent són formes difícils d'interpretar per a un parlant habitual i no tenen l'aval dels especialistes.
(3) *Pare subrogador | *mare subrogadora són incorrectes des del punt de vista lingüístic, ja que en general qui subroga o se subroga és qui cedeix un dret o una funció i no qui els cedeix; en aquest cas, el que s'assumeix és la gestació (gestació subrogada) i qui l'assumeix és la dona que la porta a terme (gestant subrogada, a partir de l'ús pronominal del verb).

Nota

  • 1. La gestació per substitució o gestació subrogada només està permesa en alguns països, com ara l'Índia, Mèxic o alguns estats dels Estats Units. Això explica que cada vegada hi hagi més persones que es desplacin a aquests països amb la intenció de tenir un fill (casos d'infertilitat, parelles homosexuals, etc.).
  • 2. Podeu consultar les fitxes completes de gestant per substitució i pare d'intenció | mare d'intenció al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, Gestants per a altres pares, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/gestants-altres-pares).
0 CRITERI gestant o mare per substitució o bé gestant o mare subrogada? Pare | mare d'intenció, comitent o subrogador? 0 CRITERI gestant o mare per substitució o bé gestant o mare subrogada? Pare | mare d'intenció, comitent o subrogador?

<Dret>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI gestant o mare per substitució o bé gestant o mare subrogada? Pare | mare d'intenció, comitent o subrogador?
  • es  (gestant per substitució) gestante por sustitución, n f
  • es  (gestant per substitució) madre de alquiler, n f
  • es  (gestant per substitució) madre portadora, n f
  • es  (gestant per substitució) madre subrogada, n f
  • es  (pare d'intenció | mare d'intenció) padre comitente | madre comitente, n m, f
  • es  (pare d'intenció | mare d'intenció) padre de intención | madre de intención, n m, f
  • fr  (gestant per substitució) mère de substitution, n f
  • fr  (gestant per substitució) mère porteuse, n f
  • fr  (pare d'intenció | mare d'intenció) parent intentionnel, n m
  • fr  (pare d'intenció | mare d'intenció) père d'intention | mère d'intention, n m, f
  • en  (gestant per substitució) surrogate mother, n
  • en  (pare d'intenció | mare d'intenció) intended father [m] | intended mother [f], n
  • en  (pare d'intenció | mare d'intenció) intended parent, n

<Dret>

Definició
Tant gestant per substitució i gestant subrogada (noms femenins) com pare d'intenció i mare d'intenció (nom masculí i femení) es consideren formes adequades, encara que fan referència a diferents persones implicades en un mateix procés de gestació; en canvi, no es consideren adequades les formes *mare per substitució, *mare subrogada, *pare comitent | *mare comitent i *pare subrogador | *mare subrogadora.

- Una gestant per substitució, o una gestant subrogada, és una dona que gesta un infant que serà criat com a fill per una altra persona, seguint un acord establert.
. Els equivalents castellans són gestante por sustitución, madre de alquiler, madre portadora imadre subrogada; els francesos, mère de substitution i mère porteuse, i els anglesos, surrogate i surrogate mother.

- Un pare d'intenció o una mare d'intenció són les persones que està previst que actuïn com a pare o com a mare legals de l'infant que s'està gestant.
. Els equivalents castellans són padre comitente | madre comitente i padre de intención | madre de intención; els francesos, parent intentionnel i père d'intention | mère d'intention, i els anglesos, intended father | intended mother i intended parent.

Els motius de la tria d'aquestes formes són els següents:
(1) Ja es fan servir en català.
(2) Són fàcils d'interpretar, encara que no se'n conegui el significat.
(3) Recorren a pare i mare només per fer referència a les persones que exerciran legalment aquesta funció, és a dir aquells que efectivament faran de pare o de mare.
(4) Pel que fa a pare d'intenció | mare d'intenció, no s'ajusten al significat de l'original anglès (intended té el sentit 'futur', 'previst') però també es pot interpretar que, en català, fa referència a les persones que tenen la intenció de ser pares o mares.

En canvi, *mare per substitució, *mare subrogada, *pare comitent | *mare comitent i *pare subrogador | *mare subrogadora tenen diversos inconvenients:
(1) *Mare per substitució i *mare subrogada qualifiquen de mare la dona gestant, tot i que durant la gestació encara no és mare i després del part no exercirà com a mare ni serà tampoc mare legal.
(2) *Pare comitent | *mare comitent són formes difícils d'interpretar per a un parlant habitual i no tenen l'aval dels especialistes.
(3) *Pare subrogador | *mare subrogadora són incorrectes des del punt de vista lingüístic, ja que en general qui subroga o se subroga és qui cedeix un dret o una funció i no qui els cedeix; en aquest cas, el que s'assumeix és la gestació (gestació subrogada) i qui l'assumeix és la dona que la porta a terme (gestant subrogada, a partir de l'ús pronominal del verb).

Nota

  • 1. La gestació per substitució o gestació subrogada només està permesa en alguns països, com ara l'Índia, Mèxic o alguns estats dels Estats Units. Això explica que cada vegada hi hagi més persones que es desplacin a aquests països amb la intenció de tenir un fill (casos d'infertilitat, parelles homosexuals, etc.).
  • 2. Podeu consultar les fitxes completes de gestant per substitució i pare d'intenció | mare d'intenció al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, Gestants per a altres pares, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/gestants-altres-pares).
absència de dissensió absència de dissensió

<Ciències socials > Sexualitat. Erotisme>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia de la sexualitat i l'erotisme [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/262/>

  • ca  absència de dissensió, n f
  • es  ausencia de disensión, n f
  • fr  absence de dissension, n f
  • en  absence of dissent, n

<Sexualitat i erotisme > Consentiment>

Definició
Manca de negativa explícita a dur a terme una pràctica sexual determinada.

Nota

  • Segons la cultura jurídica, aquesta manca de negativa es pot arribar a interpretar com a consentiment sexual.
absència de dissensió absència de dissensió

<Ciències de la salut>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia de la sexualitat i l'erotisme [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/262/>

  • ca  absència de dissensió, n f
  • es  ausencia de disensión, n f
  • fr  absence de dissension, n f
  • en  absence of dissent, n

<Sexualitat i erotisme > Consentiment>

Definició
Manca de negativa explícita a dur a terme una pràctica sexual determinada.

Nota

  • Segons la cultura jurídica, aquesta manca de negativa es pot arribar a interpretar com a consentiment sexual.
absència de dissensió absència de dissensió

<Dret > Dret penal>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia del consentiment sexual [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/302/>

  • ca  absència de dissensió, n f
  • es  ausencia de disensión, n f
  • fr  absence de dissension, n f
  • en  absence of dissent, n

<Consentiment sexual>

Definició
Manca de negativa explícita a dur a terme una pràctica sexual determinada.

Nota

  • Segons la cultura jurídica, aquesta manca de negativa es pot arribar a interpretar com a consentiment sexual.
absència de dissensió absència de dissensió

<Ciències socials > Sexualitat > Consentiment sexual>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia del consentiment sexual [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/302/>

  • ca  absència de dissensió, n f
  • es  ausencia de disensión, n f
  • fr  absence de dissension, n f
  • en  absence of dissent, n

<Consentiment sexual>

Definició
Manca de negativa explícita a dur a terme una pràctica sexual determinada.

Nota

  • Segons la cultura jurídica, aquesta manca de negativa es pot arribar a interpretar com a consentiment sexual.
adenocarcinoma d'extensió superficial (anomalia morfològica) adenocarcinoma d'extensió superficial (anomalia morfològica)

<Ciències de la salut > Anatomia patològica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'un assessorament dut a terme pel TERMCAT per validar la versió catalana del subconjunt d'Anatomia Patològica de SNOMED CT, en curs d'elaboració pel Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.

  • ca  adenocarcinoma d'extensió superficial (anomalia morfològica)
  • en  Superficial spreading adenocarcinoma (morphologic abnormality)
  • cod  81446001

<Anatomia patològica (SNOMED CT)>

agent d'extensió agrària agent d'extensió agrària

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  agent d'extensió agrària, n m, f
  • ca  monitor -a d'extensió agrària, n m, f
  • ca  tècnic -a d'extensió agrària, n m, f
  • es  agente de extensión agraria
  • es  monitor de extensión agraria
  • fr  agent de vulgarisation
  • fr  moniteur agricole
  • en  agricultural extension worker

<Ciència forestal>

Definició
Tècnic especialitzat en la millora de la producció agrícola a través de programes d'ensenyament i de programes tècnics de suport, de difusió i d'experimentació sobre el terreny adreçats als agricultors.
audiència d'intenció de client audiència d'intenció de client

<Empresa > Màrqueting. Comercialització>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  audiència d'intenció de client, n f
  • es  audiencia de intención personalizada, n f
  • en  custom intent audience, n

<Empresa > Màrqueting. Comercialització>

Definició
Funcionalitat de Google Display Network que permet als anunciants segmentar el seu públic i crear les seves pròpies audiències amb intenció de compra personalitzades.