Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "distingir" dins totes les àrees temàtiques

0 CRITERI Categoria lèxica adjectiu / adverbi: Distinció 0 CRITERI Categoria lèxica adjectiu / adverbi: Distinció

<Criteris>, <Criteris>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI Categoria lèxica adjectiu / adverbi: Distinció
  • ca  Locució adjectival: en actiu (EXEMPLE), adj
  • ca  Locució adjectival: en color (EXEMPLE), adj
  • ca  Locució adverbial: en efectiu (EXEMPLE), adv
  • ca  Locució adverbial: en paral·lel (EXEMPLE), adv

<Criteris metodològics > Dades terminològiques > Categoria lèxica>, <Criteris metodològics > Dades terminològiques > Definició>

Definició
La distinció entre un adjectiu i un adverbi sol ser senzilla en el cas de denominacions formades per una sola paraula, gràcies sobretot a la presència de la flexió en l'adjectiu per concordar amb el gènere i el nombre del nom que complementa.
Ex. 1: blanc -a adj (cavall blanc, euga blanca; cavalls blancs, eugues blanques)
Ex. 2: adv (treballa bé, treballen bé)

En canvi, la distinció de categoria lèxica no és senzilla ni absoluta en el cas de locucions (és a dir, denominacions formades per més d'una paraula) que es poden aplicar a un nom però que no hi concorden.
Ex. 1: en actiu adj o adv? (treballador en actiu, treballadores en actiu)
Ex. 2: en efectiu adj o adv? (pagament en efectiu, pagaments en efectiu)

Per a aquests casos, proposem seguir els criteris següents:
(1) És un adverbi si la denominació complementa verbs no copulatius, noms deverbals i noms no deverbals en contextos en què és imaginable un participi interposat.
Ex. 1: en paral·lel adv (Verb no copulatiu: connectar en paral·lel; Nom deverbal: connexió en paral·lel; Nom no deverbal amb participi possible: generadors [connectats] en paral·lel)
Ex. 2: en efectiu adv (Verb no copulatiu: pagar en efectiu; Nom deverbal: pagament en efectiu; Nom no deverbal amb participi possible: factura [pagada] en efectiu)
(2) És un adjectiu si la denominació complementa noms no deverbals en contextos en què no és imaginable un participi interposat.
Ex. 1: en actiu adj (Nom no deverbal sense participi possible: treballadora en actiu, *treballadora [feta] en actiu)
Ex. 2: en color adj (Nom no deverbal sense participi possible: fotografia en color; *fotografia [feta] en color)

El fet de tenir una categoria o altra repercuteix en la definició, que ha de prendre valor d'adverbi o d'adjectiu i ha d'expressar adequadament si complementa un verb o un nom.
Ex.: DEFINICIÓ D'ADJECTIU Dit de la transmissió d'informació en què els diversos blocs de dades s'envien simultàniament || DEFINICIÓ D'ADVERBI Manera de transmetre informació enviant simultàniament els diversos blocs de dades.

Nota

  • Quan volem reflectir que una forma adjectival o adverbial acompanya un nom concret (i no un grup de noms de significat similar), convé incloure el nom en la denominació i donar categoria nominal al conjunt. En aquest cas, no considerem rellevant que pugui imaginar-s'hi un participi interposat.
    Ex.: port en paral·lel n m [Encara que sigui imaginable port muntat en paral·lel]
0 CRITERI eurovinyeta, eurodistintiu o europeatge? 0 CRITERI eurovinyeta, eurodistintiu o europeatge?

<Transports>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI eurovinyeta, eurodistintiu o europeatge?
  • es  distintivo europeo, n m
  • es  eurodistintivo, n m
  • es  euroviñeta, n f
  • fr  eurovignette, n f
  • it  eurobollo, n m
  • pt  eurovinheta, n f
  • en  eurovignette, n
  • de  Eurovignette, n f

<Transports>

Definició
Es considera que la forma adequada en l'àmbit és eurovinyeta (nom femení), i no *eurodistintiu ni *europeatge.

Els motius de la tria de eurovinyeta són els següents:
(1) Es tracta d'una forma precisa, adaptada a l'ortografia catalana i, a més, motivada semànticament en la llengua d'origen (eurovinyeta és un calc del francès eurovignette, constituït per la forma prefixada euro-, 'Europa' o 'europeu -a', i vignette, 'distintiu'), encara que no estigui motivada en català perquè vinyeta no té aquest significat.
(2) Les formes paral·leles són també les més habituals en castellà, portuguès, anglès i alemany.
(3) És una forma força documentada en català i molt utilitzada pels mitjans de comunicació.

En canvi, *eurodistintiu i *europeatge presenten alguns problemes:
(1) S'allunyen de les formes més usuals en altres llengües.
(2) Estan poc documentades en català i són poc utilitzades pels mitjans de comunicació.
(3) Els especialistes consideren que tindrien dificultats d'implantació.

L'eurovinyeta és una taxa que dona dret als vehicles de transport de mercaderies a circular per determinades vies europees; inicialment, també es referia al distintiu que justificava el pagament d'aquesta taxa, normalment enganxat al vidre del vehicle.

Nota

0 CRITERI eurovinyeta, eurodistintiu o europeatge? 0 CRITERI eurovinyeta, eurodistintiu o europeatge?

<Dret>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI eurovinyeta, eurodistintiu o europeatge?
  • es  distintivo europeo, n m
  • es  eurodistintivo, n m
  • es  euroviñeta, n f
  • fr  eurovignette, n f
  • it  eurobollo, n m
  • pt  eurovinheta, n f
  • en  eurovignette, n
  • de  Eurovignette, n f

<Dret>

Definició
Es considera que la forma adequada en l'àmbit és eurovinyeta (nom femení), i no *eurodistintiu ni *europeatge.

Els motius de la tria de eurovinyeta són els següents:
(1) Es tracta d'una forma precisa, adaptada a l'ortografia catalana i, a més, motivada semànticament en la llengua d'origen (eurovinyeta és un calc del francès eurovignette, constituït per la forma prefixada euro-, 'Europa' o 'europeu -a', i vignette, 'distintiu'), encara que no estigui motivada en català perquè vinyeta no té aquest significat.
(2) Les formes paral·leles són també les més habituals en castellà, portuguès, anglès i alemany.
(3) És una forma força documentada en català i molt utilitzada pels mitjans de comunicació.

En canvi, *eurodistintiu i *europeatge presenten alguns problemes:
(1) S'allunyen de les formes més usuals en altres llengües.
(2) Estan poc documentades en català i són poc utilitzades pels mitjans de comunicació.
(3) Els especialistes consideren que tindrien dificultats d'implantació.

L'eurovinyeta és una taxa que dona dret als vehicles de transport de mercaderies a circular per determinades vies europees; inicialment, també es referia al distintiu que justificava el pagament d'aquesta taxa, normalment enganxat al vidre del vehicle.

Nota

a distància a distància

<Economia > Comerç > Comerç electrònic>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia del comerç electrònic [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2007. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/15/>

  • ca  a distància, adj
  • es  a distancia
  • fr  à distance
  • en  at a distance

<Comerç electrònic > Tipologia>

Definició
Dit del servei prestat sense que les parts implicades hi siguin presents simultàniament.
aberració de distància aberració de distància

<Oftalmologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
Es tracta d'un diccionari que ofereix les dades en curs de treball del projecte DEMCAT, que té com a objectiu l'elaboració d'un nou diccionari de medicina en llengua catalana. El contingut, que es va actualitzant i ampliant periòdicament, té com a punt de partida la segona edició en línia del Diccionari enciclopèdic de medicina, consultable en el Portal CiT de l'Institut d'Estudis Catalans.

Per a veure amb detall els criteris de marcatge de les fitxes, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT. Igualment, per a obtenir més informació sobre el projecte, es pot consultar el web del projecte DEMCAT.

  • ca  aberració de distància, n f

<Oftalmologia>

Definició
Visió borrosa per a objectes llunyans.
acord disminuït acord disminuït

<Arts>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT DE LES IILES BALEARS. SERVEI LINGÜÍSTIC; UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI. SERVEI LINGÜÍSTIC; UNIVERSITAT DE BARCELONA. SERVEIS LINGÜÍSTICS. Didàctica de l'educació musical: Català-castellà. Barcelona: Institut Joan Lluís Vives: Universitat de les Illes Balears: Universitat Rovira i Virgili: Universitat de Barcelona, 2007. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-932915-2-5

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015, cop. 2015.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears, pel Servei Lingüístic de la Universitat Rovira i Virgili, pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  acord disminuït, n m
  • es  acorde disminuido, n m

<Educació musical>

alçària d'onada alçària d'onada

<Transports > Transport marítim > Ports. Costes>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

Diccionari de ports i costes: Català, castellà, francès, anglès. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Política Territorial i Obres Públiques, 1995. 351 p.; 23 cm
ISBN 84-393-3324-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  alçària d'onada, n f
  • ca  distància cresta-vall, n f sin. compl.
  • es  altura de ola
  • es  distancia cresta-valle
  • fr  creux
  • fr  hauteur de l'onde
  • fr  hauteur de la houle
  • en  height of wave
  • en  wave height

<Costes > Oceanografia>

Definició
Distància vertical entre una cresta i la vall precedent.
angle zenital angle zenital

<Construcció > Obres públiques > Enginyeria civil>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari d'enginyeria civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/240/>
Les paraules marcades entre circumflexos (^) en l'interior d'una definició indiquen que es tracta de termes amb fitxa pròpia en el diccionari que poden ajudar a ampliar el significat d'aquella definició.

Per problemes tecnològics de representació gràfica, s'ha suprimit part d'algunes definicions. La informació completa es pot consultar a l'edició en paper d'aquesta obra.

  • ca  angle zenital, n m
  • ca  distància zenital, n f sin. compl.
  • es  ángulo cenital
  • es  distancia cenital
  • en  zenith angle
  • en  zenith distance

<Enginyeria civil > Enginyeria del terreny i cartogràfica>

Definició
Angle que formen en el centre d'un aparell topogràfic la direcció al zenit i la direcció de la visual al punt mesurat.
angle zenital angle zenital

<Geografia > Disciplines cartogràfiques>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

  • ca  angle zenital, n m
  • ca  distància zenital, n f
  • es  ángulo cenital
  • es  distancia cenital
  • en  zenith angle
  • en  zenith distance
  • sbl  Za

<Disciplines cartogràfiques > Fotogrametria>

Definició
Angle vertical format per la normal que passa pel zenit i la línia visual a l'objecte.

Nota

  • L'angle zenital és complementari de l'angle d'elevació.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
arc disminuït arc disminuït

<Construcció>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  arc disminuït, n m
  • es  arco disminuido

<Construcció > Edificis. Espais de construcció>

Definició
Arc en el qual els dos vessants son verticals, però no paral·lels, i un extrem de l'arc més llarg que l'altre.