Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "distingit" dins totes les àrees temàtiques

0 CRITERI Categoria lèxica adjectiu / adverbi: Distinció 0 CRITERI Categoria lèxica adjectiu / adverbi: Distinció

<Criteris>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI Categoria lèxica adjectiu / adverbi: Distinció
  • ca  Locució adjectival: en actiu (EXEMPLE), adj
  • ca  Locució adjectival: en color (EXEMPLE), adj
  • ca  Locució adverbial: en efectiu (EXEMPLE), adv
  • ca  Locució adverbial: en paral·lel (EXEMPLE), adv

<Criteris metodològics > Dades terminològiques > Categoria lèxica>, <Criteris metodològics > Dades terminològiques > Definició>

Definició
La distinció entre un adjectiu i un adverbi sol ser senzilla en el cas de denominacions formades per una sola paraula, gràcies sobretot a la presència de la flexió en l'adjectiu per concordar amb el gènere i el nombre del nom que complementa.
Ex. 1: blanc -a adj (cavall blanc, euga blanca; cavalls blancs, eugues blanques)
Ex. 2: adv (treballa bé, treballen bé)

En canvi, la distinció de categoria lèxica no és senzilla ni absoluta en el cas de locucions (és a dir, denominacions formades per més d'una paraula) que es poden aplicar a un nom però que no hi concorden.
Ex. 1: en actiu adj o adv? (treballador en actiu, treballadores en actiu)
Ex. 2: en efectiu adj o adv? (pagament en efectiu, pagaments en efectiu)

Per a aquests casos, proposem seguir els criteris següents:
(1) És un adverbi si la denominació complementa verbs no copulatius, noms deverbals i noms no deverbals en contextos en què és imaginable un participi interposat.
Ex. 1: en paral·lel adv (Verb no copulatiu: connectar en paral·lel; Nom deverbal: connexió en paral·lel; Nom no deverbal amb participi possible: generadors [connectats] en paral·lel)
Ex. 2: en efectiu adv (Verb no copulatiu: pagar en efectiu; Nom deverbal: pagament en efectiu; Nom no deverbal amb participi possible: factura [pagada] en efectiu)
(2) És un adjectiu si la denominació complementa noms no deverbals en contextos en què no és imaginable un participi interposat.
Ex. 1: en actiu adj (Nom no deverbal sense participi possible: treballadora en actiu, *treballadora [feta] en actiu)
Ex. 2: en color adj (Nom no deverbal sense participi possible: fotografia en color; *fotografia [feta] en color)

El fet de tenir una categoria o altra repercuteix en la definició, que ha de prendre valor d'adverbi o d'adjectiu i ha d'expressar adequadament si complementa un verb o un nom.
Ex.: DEFINICIÓ D'ADJECTIU Dit de la transmissió d'informació en què els diversos blocs de dades s'envien simultàniament || DEFINICIÓ D'ADVERBI Manera de transmetre informació enviant simultàniament els diversos blocs de dades.

Nota

  • Quan volem reflectir que una forma adjectival o adverbial acompanya un nom concret (i no un grup de noms de significat similar), convé incloure el nom en la denominació i donar categoria nominal al conjunt. En aquest cas, no considerem rellevant que pugui imaginar-s'hi un participi interposat.
    Ex.: port en paral·lel n m [Encara que sigui imaginable port muntat en paral·lel]
0 CRITERI eurovinyeta, eurodistintiu o europeatge? 0 CRITERI eurovinyeta, eurodistintiu o europeatge?

<Transports>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI eurovinyeta, eurodistintiu o europeatge?
  • es  distintivo europeo, n m
  • es  eurodistintivo, n m
  • es  euroviñeta, n f
  • fr  eurovignette, n f
  • it  eurobollo, n m
  • pt  eurovinheta, n f
  • en  eurovignette, n
  • de  Eurovignette, n f

<Transports>

Definició
Es considera que la forma adequada en l'àmbit és eurovinyeta (nom femení), i no *eurodistintiu ni *europeatge.

Els motius de la tria de eurovinyeta són els següents:
(1) Es tracta d'una forma precisa, adaptada a l'ortografia catalana i, a més, motivada semànticament en la llengua d'origen (eurovinyeta és un calc del francès eurovignette, constituït per la forma prefixada euro-, 'Europa' o 'europeu -a', i vignette, 'distintiu'), encara que no estigui motivada en català perquè vinyeta no té aquest significat.
(2) Les formes paral·leles són també les més habituals en castellà, portuguès, anglès i alemany.
(3) És una forma força documentada en català i molt utilitzada pels mitjans de comunicació.

En canvi, *eurodistintiu i *europeatge presenten alguns problemes:
(1) S'allunyen de les formes més usuals en altres llengües.
(2) Estan poc documentades en català i són poc utilitzades pels mitjans de comunicació.
(3) Els especialistes consideren que tindrien dificultats d'implantació.

L'eurovinyeta és una taxa que dona dret als vehicles de transport de mercaderies a circular per determinades vies europees; inicialment, també es referia al distintiu que justificava el pagament d'aquesta taxa, normalment enganxat al vidre del vehicle.

Nota

0 CRITERI eurovinyeta, eurodistintiu o europeatge? 0 CRITERI eurovinyeta, eurodistintiu o europeatge?

<Dret>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI eurovinyeta, eurodistintiu o europeatge?
  • es  distintivo europeo, n m
  • es  eurodistintivo, n m
  • es  euroviñeta, n f
  • fr  eurovignette, n f
  • it  eurobollo, n m
  • pt  eurovinheta, n f
  • en  eurovignette, n
  • de  Eurovignette, n f

<Dret>

Definició
Es considera que la forma adequada en l'àmbit és eurovinyeta (nom femení), i no *eurodistintiu ni *europeatge.

Els motius de la tria de eurovinyeta són els següents:
(1) Es tracta d'una forma precisa, adaptada a l'ortografia catalana i, a més, motivada semànticament en la llengua d'origen (eurovinyeta és un calc del francès eurovignette, constituït per la forma prefixada euro-, 'Europa' o 'europeu -a', i vignette, 'distintiu'), encara que no estigui motivada en català perquè vinyeta no té aquest significat.
(2) Les formes paral·leles són també les més habituals en castellà, portuguès, anglès i alemany.
(3) És una forma força documentada en català i molt utilitzada pels mitjans de comunicació.

En canvi, *eurodistintiu i *europeatge presenten alguns problemes:
(1) S'allunyen de les formes més usuals en altres llengües.
(2) Estan poc documentades en català i són poc utilitzades pels mitjans de comunicació.
(3) Els especialistes consideren que tindrien dificultats d'implantació.

L'eurovinyeta és una taxa que dona dret als vehicles de transport de mercaderies a circular per determinades vies europees; inicialment, també es referia al distintiu que justificava el pagament d'aquesta taxa, normalment enganxat al vidre del vehicle.

Nota

èxit sostingut èxit sostingut

<Empresa > Gestió de la qualitat>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la norma UNE-EN ISO 9000:2015 Sistemes de gestió de la qualitat. Principis bàsics i vocabulari i de la norma internacional ISO corresponent (ISO 9000:2015).

Aquesta norma ha estat elaborada pel comitè tècnic CTN 66 Gestió de la Qualitat i Avaluació de la Conformitat, la secretaria del qual és a càrrec d'UNE. El TERMCAT n'ha fet la versió catalana en compliment de l'acord subscrit amb UNE per a la traducció al català de les normes UNE, amb l'assessorament d'especialistes de la Càtedra UNESCO de Direcció Universitària de la Universitat Politècnica de Catalunya.

Els equivalents italians, gallecs, portuguesos i romanesos procedeixen de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; REALITER. Terminologia de gestió de la qualitat [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/113/>
La negreta de determinats termes en l'interior de definicions i notes indica que la consulta d'aquests termes en la seva fitxa pròpia permet completar o ampliar el significat de la definició o la nota en què apareixen.

  • ca  èxit sostingut, n m
  • es  éxito sostenido, n m
  • fr  performances durables, n f pl
  • gl  éxito sustentado, n m
  • it  successo duraturo, n m
  • pt  sucesso sustentável, n m
  • ro  succes durabil, n n
  • en  sustained success, n

<Gestió de la qualitat > Sistemes de gestió>

Definició
Èxit que es manté durant un període de temps.

Nota

  • 1. L'èxit sostingut subratlla la necessitat d'un equilibri entre els interessos econòmics i financers d'una organització i els de l'entorn social i ecològic.
  • 2. L'èxit sostingut té relació amb les parts interessades pertinents d'una organització, com els clients, els propietaris, les persones d'una organització, els proveïdors, els banquers, els sindicats, els socis o la societat.
abast restringit abast restringit

<Llengua > Lingüística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:

PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>

  • ca  abast restringit, n m
  • es  ámbito estrecho
  • fr  portée étroite
  • en  narrow scope

<Lingüística>

Definició
Situació en la qual un operador o quantificador es troba dins de l'abast d'un altre o uns altres.

Nota

  • Per exemple, en la representació NEG (Ǝx (francés (x))), equivalent a 'no hi ha cap x tal que x siga francés', el quantificador existencial presenta un abast restringit respecte a l'operador negatiu. S'oposa a abast ampli.
accés distribuït accés distribuït

<TIC > Telecomunicacions>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari de telecomunicacions [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia) (Ciència i Tecnologia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/235/>
Aquesta obra recull com a accepcions d'un sol terme els significats que tenen una mateixa denominació.

Les paraules marcades entre circumflexos (^) en l'interior d'una definició indiquen que es tracta de termes amb fitxa pròpia en el diccionari que poden ajudar a ampliar el significat d'aquella definició.

Per problemes tecnològics de representació gràfica, s'han suprimit del tot o en part algunes definicions. La informació completa es pot consultar a l'edició en paper d'aquesta obra.

  • ca  accés distribuït, n m
  • es  acceso distribuido
  • en  distributed access

<Telecomunicacions > Sistemes i serveis de telecomunicació>

Definició
Accés múltiple controlat per més d'un component del sistema de telecomunicacions. Aquests components poden ser terminals d'usuari.
accés no restringit accés no restringit

<TIC > Informàtica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia i fraseologia dels productes informàtics [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/123>

  • ca  accés no restringit
  • en  unrestricted access

<Localització > Fraseologia>

acord disminuït acord disminuït

<Arts>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT DE LES IILES BALEARS. SERVEI LINGÜÍSTIC; UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI. SERVEI LINGÜÍSTIC; UNIVERSITAT DE BARCELONA. SERVEIS LINGÜÍSTICS. Didàctica de l'educació musical: Català-castellà. Barcelona: Institut Joan Lluís Vives: Universitat de les Illes Balears: Universitat Rovira i Virgili: Universitat de Barcelona, 2007. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-932915-2-5

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015, cop. 2015.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears, pel Servei Lingüístic de la Universitat Rovira i Virgili, pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  acord disminuït, n m
  • es  acorde disminuido, n m

<Educació musical>

acord disminuït acord disminuït

<Arts > Música > Anàlisi musical>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per Joana Roigé, procedeix de l'obra següent:

ROIGÉ FOIX, Joana. Sobre la necessitat d'obres lexicogràfiques especialitzades: Creació d'un diccionari d'anàlisi musical [en línia]. Barcelona: Universitat Pompeu Fabra. Facultat de Traducció i Interpretació, 2022. Treball de fi de grau.
<https://repositori.upf.edu/handle/10230/53822>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'autora o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  acord disminuït, n m
  • es  acorde disminuido, n m
  • en  diminished triad, n

<Anàlisi musical > Anàlisi harmònica>

Definició
Acord format per una tercera menor i una quinta disminuïda.

Nota

  • Exemple: En el cas dels acords menors, la tònica queda a 1,5 tons de la tercera (b3) mentre que en els majors queda a 2 tons. Altrament, les quintes són totes justes menys la de VII grau que és disminuïda (b5). És a dir, l'acord disminuït resultant és una successió de terceres menors.
alliberament sostingut alliberament sostingut

<Ciències de la salut > Farmacologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  alliberament sostingut, n m
  • es  liberación prolongada
  • es  liberación sostenida
  • fr  libération prolongée
  • fr  libération soutenue
  • it  rilascio prolungato
  • en  extended release
  • en  prolonged release
  • en  sustained release

<Ciències de la salut > Farmacologia>

Definició
Alliberament modificat en què la forma farmacèutica deixa anar els principis actius durant un període de temps llarg, a fi que se'n mantinguin uns nivells constants a l'organisme i es pugui reduir la freqüència amb què s'administra el medicament.