Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "distint" dins totes les àrees temàtiques

càlcul de cistina càlcul de cistina

<Endocrinologia i nutrició>, <Urologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  càlcul de cistina, n m

<Endocrinologia i nutrició>, <Urologia>

Definició
Varietat de càlcul urinari format per cistina.
càrex distant càrex distant

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  càrex distant, n m
  • ca  sisca de cadiretes, n f alt. sin.
  • nc  Carex distans L.

<Botànica > ciperàcies>

Nota

  • Mantenim sense revisar les denominacions amb sisca, forma etimològica (<cèltic sesca) i variant principal a DCVB-E, al Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana i al Gran diccionari de la llengua catalana, per bé que DIEC2-E no recull sisca, sinó la forma amb palatalització inicial xisca (per a Imperata cylindrica) i el derivat (sense palatalització) siscall (per a Salsola vermiculata).
càrex distant càrex distant

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  càrex distant, n m
  • ca  sisca de cadiretes, n f alt. sin.
  • nc  Carex distans L.

<Botànica > ciperàcies>

Nota

  • Mantenim sense revisar les denominacions amb sisca, forma etimològica (<cèltic sesca) i variant principal a DCVB-E, al Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana i al Gran diccionari de la llengua catalana, per bé que DIEC2-E no recull sisca, sinó la forma amb palatalització inicial xisca (per a Imperata cylindrica) i el derivat (sense palatalització) siscall (per a Salsola vermiculata).
calefacció urbana calefacció urbana

<Energia > Energia tèrmica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  calefacció urbana, n f
  • es  calefacción urbana, n f
  • fr  chauffage à distance, n m
  • fr  chauffage urbain, n m
  • fr  CAD, n m sigla
  • en  district heating, n
  • en  teleheating, n
  • en  DH, n sigla

<Energia > Energia tèrmica>

Definició
Sistema de calefacció en què l'energia tèrmica produïda en una central tèrmica, en forma de vapor o d'aigua calenta, es distribueix a diversos edificis mitjançant una xarxa urbana subterrània.
calefacció urbana calefacció urbana

<Energia > Energia tèrmica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  calefacció urbana, n f
  • es  calefacción urbana, n f
  • fr  chauffage à distance, n m
  • fr  chauffage urbain, n m
  • fr  CAD, n m sigla
  • en  district heating, n
  • en  teleheating, n
  • en  DH, n sigla

<Energia > Energia tèrmica>

Definició
Sistema de calefacció en què l'energia tèrmica produïda en una central tèrmica, en forma de vapor o d'aigua calenta, es distribueix a diversos edificis mitjançant una xarxa urbana subterrània.
Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  campus, n m
  • ca  ciutat universitària, n f
  • es  campus
  • es  ciudad universitaria
  • fr  campus
  • fr  cité universitaire
  • fr  ville universitaire
  • en  campus
  • en  universitary town
  • en  university district

<Construcció > Urbanisme>

Definició
Equipament docent i de recerca integrat pels espais destinats a una universitat, generalment en els entorns o fora d'una ciutat, que comprenen els edificis universitaris i les instal·lacions esportives, educacionals, de serveis i residencials.
carn forana carn forana

<Veterinària i ramaderia > Inspecció veterinària>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  carn forana, n f
  • es  carne foránea
  • fr  viande foraine
  • en  meat from another district

<Veterinària i ramaderia > Inspecció veterinària>

Definició
Carn que arriba a l'escorxador per a ser conservada en cambres frigorífiques i posteriorment expedida, procedent d'un animal sacrificat en un altre escorxador.
carn forana carn forana

<Veterinària i ramaderia > Inspecció veterinària>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  carn forana, n f
  • es  carne foránea
  • fr  viande foraine
  • en  meat from another district

<Veterinària i ramaderia > Inspecció veterinària>

Definició
Carn que arriba a l'escorxador per a ser conservada en cambres frigorífiques i posteriorment expedida, procedent d'un animal sacrificat en un altre escorxador.
cartellera cartellera

<Empresa > Comunicació empresarial>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de comunicació empresarial: publicitat, relacions públiques i màrqueting. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1999. 306 p.; 22 cm. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris terminològics)
ISBN 84-412-0228-1

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  cartellera, n f
  • es  cartelera
  • en  listing

<Comunicació empresarial > Comunicació > Publicitat > Mitjans > Mitjans de comunicació de massa>

Definició
Secció publicitària d'un diari on es publiquen anuncis de dimensions reduïdes d'una mateixa especialitat, com ara espectacles, centres d'ensenyament, restaurants, etc.
centre de negocis centre de negocis

<Construcció>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  centre de negocis, n m
  • es  centro de negocios
  • fr  centre des affaires
  • en  central business district
  • en  downtown [US]

<Construcció > Urbanisme>

Definició
Part d'una ciutat on es concentren els edificis que es dediquen a les activitats econòmiques, financeres, administratives, i al comerç al detall de béns i serveis.