Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "distopia" dins totes les àrees temàtiques
<Ciències de la salut>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI malenconia postpart, tristesa de la maternitat, tristesa postpart, depressió postpart o psicosi puerperal?
- es (depressió postpart) depresión posparto, n f
- es (depressió postpart) depresión puerperal, n f
- es (malenconia postpart) disforia posparto, n f
- es (malenconia postpart) melancolía del tercer día, n f
- es (malenconia postpart) melancolía puerperal, n f
- es (malenconia postpart) tristeza posparto, n f
- es (malenconia postpart) tristeza puerperal, n f
- es (psicosi puerperal) psicosis puerperal, n f
- fr (depressió postpart) dépression du post-partum, n f
- fr (malenconia postpart) syndrome du troisième jour, n m
- fr (psicosi puerperal) psychose puerpérale, n f
- en (depressió postpart) postnatal depression, n
- en (depressió postpart) postpartum depression, n
- en (malenconia postpart) baby blues, n
- en (malenconia postpart) maternity blues, n
- en (malenconia postpart) postpartum blues, n
- en (malenconia postpart) postpartum dysphoria, n
- en (psicosi puerperal) puerperal psychosis, n
<Ciències de la salut > Psiquiatria i salut mental>
Definició
- La malenconia postpart, o la tristesa de la maternitat, o la tristesa postpart, és un estat de tristesa transitori, que sol aparèixer cap al tercer dia després del part i que desapareix de manera natural al cap d'uns set dies. Pot presentar símptomes diversos, com ara plors, irritabilitat, cefalees i falta de memòria.
. Els equivalents castellans són disforia posparto, melancolía del tercer día, melancolía puerperal, tristeza posparto i tristeza puerperal; el francès, syndrome du troisième jour, i els anglesos, baby blues, maternity blues, postpartum blues i postpartum dysphoria.
- La depressió postpart és un trastorn persistent de l'estat d'ànim, que apareix unes setmanes després del part i que desapareix progressivament al cap d'un temps, de vegades mesos, d'una manera espontània o amb el suport dels familiars; en alguns casos, però, és necessària assistència psiquiàtrica. És probable que la causa sigui hormonal, ja que en el postpart es produeix la disminució més gran de concentracions d'estrògens i progesterona que una dona experimenta al llarg de la seva vida.
. Els equivalents castellans són depresión posparto i depresión puerperal; el francès, dépression du post-partum, i els anglesos, postnatal depression i postpartum depression.
- La psicosi puerperal és una malaltia mental més greu, que apareix després del part i que requereix tractament psiquiàtric. Es caracteritza per al·lucinacions i per l'alteració del sentit de la realitat i de la personalitat.
. L'equivalent castellà és psicosis puerperal; el francès, psychose puerpérale, i l'anglès, puerperal psychosis.
Nota
- Podeu consultar les fitxes completes de malenconia postpart, depressió postpart i psicosi puerperal al Cercaterm, i també el document de criteri original, Són el mateix la malenconia postpart, la depressió postpart i la psicosi puerperal?, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/es/node/2294).
<Malalties i síndromes>, <Neurologia>, <Pediatria>, <Disciplines de suport > Genètica i genòmica>
La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca atetosi congènita doble idiopàtica, n f
- ca atetosi doble idiopàtica congènita, n f sin. compl.
- ca distonia distal, n f sin. compl.
- ca esclerosi estriatal parcial infantil, n f sin. compl.
- ca malaltia de Vogt, n f sin. compl.
- ca síndrome atetoide, n f sin. compl.
- ca síndrome de Wilson-Vogt, n f sin. compl.
- ca síndrome del cos estriat, n f sin. compl.
<Malalties i síndromes>, <Neurologia>, <Pediatria>, <Disciplines de suport > Genètica i genòmica>
Definició
<.FITXA REVISADA>, <Cirurgia > Cirurgia digestiva > Tub digestiu baix>, <Material mèdic i ortopèdic>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca bossa d'ostomia, n f
- es bolsa de ostomía, n f
- fr poche de stomie, n f
- fr sac de stomie, n m
- en ostomy bag, n
<.FITXA REVISADA>, <Cirurgia > Cirurgia digestiva > Tub digestiu baix>, <Material mèdic i ortopèdic>
Definició
<Economia > Comerç > Grans magatzems>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
ANDORRA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari bàsic dels grans magatzems [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/129/>
En denominacions catalanes i en equivalents en altres llengües s'utilitza la barra inclinada (/) per indicar l'existència de diverses possibilitats. (Per exemple, al final de la secció, a l'esquerra / a la dreta).
Les denominacions utilitzades com a títol d'àrea temàtica en el diccionari tenen majúscula inicial.
Finalment, en els termes que no tenen equivalència exacta en una determinada llengua, es recull com a equivalent un manlleu seguit d'un parèntesi explicatiu. (Per exemple, l'equivalent anglès de fuet és fuet (Catalan dry cured pork sausage).)
- ca conte, n m
- es cuento, n m
- fr conte, n m
- pt história infantil, n f
- en story, n
- en tale, n
<Grans Magatzems > Seccions > Llibreria i papereria>, <Grans Magatzems > Seccions > Jocs i joguines>
<Zoologia > Invertebrats no artròpodes>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca dístoma, n m
- ca dola, n f sin. compl.
- es duela
<Zoologia > Invertebrats no artròpodes>
Definició
<Veterinària i ramaderia > Agents patògens > Parasitologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.
- ca dístoma, n m
- es dístomo
- es duela
- fr distome
- fr douve
- en fluke
<Veterinària i ramaderia > Agents patògens > Parasitologia>
Definició
Nota
- Els gèneres de dístomes més importants són Dicrocoelium i Fasciola, que reben el nom de dístomes hepàtics.
<Veterinària i ramaderia > Agents patògens > Parasitologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.
- ca dístoma, n m
- es dístomo
- es duela
- fr distome
- fr douve
- en fluke
<Veterinària i ramaderia > Agents patògens > Parasitologia>
Definició
Nota
- Els gèneres de dístomes més importants són Dicrocoelium i Fasciola, que reben el nom de dístomes hepàtics.
<Veterinària i ramaderia > Agents patògens > Parasitologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.
- ca dístoma, n m
- es dístomo
- es duela
- fr distome
- fr douve
- en fluke
<Veterinària i ramaderia > Agents patògens > Parasitologia>
Definició
Nota
- Els gèneres de dístomes més importants són Dicrocoelium i Fasciola, que reben el nom de dístomes hepàtics.
<.FITXA MODIFICADA>, <Microbiologia i patologia infecciosa>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca dístoma, n m
- ca dola, n f sin. compl.
- es distoma, n m
- es duela, n f
- fr grande douve du foie, n f
- en common liver fluke, n
<.FITXA MODIFICADA>, <Microbiologia i patologia infecciosa>
Definició
Nota
- Els dístomes tenen una grandària que oscil·la entre uns quants mil·límetres i alguns centímetres i presenten dues ventoses, mitjançant les quals s'adhereixen a l'hoste. L'hoste intermediari, en el qual el miracidi es transforma fins a l'estat de cercària, és un gastròpode d'aigua dolça del gènere Limnea o el cranc Planorbis coenusus. En aquest estadi, les cercàries dels dístomes no són encara infestants i necessiten enquistar-se novament, per a adquirir l'estadi de metacercàries, en un segon hoste intermediari, el qual pot ser un peix d'aigua dolça, un crustaci o una planta aquàtica. Els éssers humans s'infesten en menjar aliments contaminats per metacercàries, poc o gens cuits, i pateixen aleshores una distomatosi.
<.FITXA REVISADA>, <Gastroenterologia>, <Microbiologia i patologia infecciosa>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca dístoma hepàtic, n m
- ca fascíola hepàtica, n f
- es dístoma hepático, n m
- es duela hepàtica, n f
- es fasciola hepática, n f
- es gran duela del hígado, n m
- fr grande douve du foie, n f
- en common liver fluke, n
- en fasciola hepatica, n
- nc Fasciola hepatica
<.FITXA REVISADA>, <Gastroenterologia>, <Microbiologia i patologia infecciosa>
Definició
Nota
-
La fascíola hepàtica és un paràsit de cicle indirecte, que utilitza com a hoste intermedi un mol·lusc gasteròpode (caragols d'aigua dolça de la família limneids) i com a hoste definitiu un mamífer (preferentment bestiar ramader, però també éssers humans). Té una distribució cosmopolita.
La parasitació en els mamífers es produeix per la ingestió de plantes de la vora de l'aigua infestades amb metacercàries; pot ser el cas dels créixens. El paràsit accedeix a la cavitat abdominal a través de l'intestí i envaeix el parènquima hepàtic i els conductes biliars, on arriba a l'estadi adult i es reprodueix. Els ous surten a l'exterior amb la femta i arriben a l'aigua, on eclosionen i parasiten els caragols, dins dels quals les fascíoles completen el seu cicle vital i s'alliberen a l'aigua en forma de cercàries.
